InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 377 (dilluns 25/10/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Joan Solà - Adéu-siau i
gràcies!
3) Màrius Serra -
Hodiern?
5) Conferència inaugural del curs
2010-2011 del Màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic de la
UAB
1)
Publicat en el suplement de cultura del diari
AVUI dijous 21 d'octubre del
2010
Adéu-siau i
gràcies!
Amics lectors: ha arribat el moment de cloure
la meva col.laboració en aquesta secció del diari. Durant 36 anys d'escriure un
article setmanal a la premsa, n'he publicat uns 1050 en tres rotatius: Diari de Barcelona (1974-1976,
1990-1991), setmanari El Món
(1981-1984) i Avui (des de 1991).
Crec que era l'Espinàs que va acceptar d'escriure una columna diària però no
hauria acceptat d'escriure'n una cada setmana. Ho devia trobar més difícil: ell
era i és periodista i, com deia Pla, el periodista veu el món en forma
d'article. Però jo no sóc periodista i els primers anys del Diari de Barcelona vivia angoixat tota
la setmana pensant en l'article. Després n'he anat aprenent, no hauria calgut
sinó!; però més del noranta per cent han sigut fruit de moltes hores i mesos i
anys; i tot, a la vora de les meves altres obligacions: les classes a la
universitat, la investigació i la direcció de projectes.
La pràctica de l'article setmanal m'ha
proporcionat diversos beneficis clars: m'ha ensenyat a escriure i m'ha fet viure
contínuament obert i alerta a la lingüística catalana i universal, a llegir i
escoltar les opinions dels col.legues; però també m'ha impedit d'arrepapar-me en
el sagrat clos de la lingüística pura o massa pragmàtica (els problemes
gramaticals, els barbarismes, etc.), i he hagut d'estar atent a les vicissituds
polítiques, socials i literàries del poble que parla la llengua de què
m'ocupava. Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de
dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació
i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable
entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si
qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a
patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un
Estat que sempre ens ha sigut hostil. No són poca cosa, doncs, els guanys.
L'esforç ha valgut la pena. Sempre i d'arreu m'han arribat veus de col.legues,
d'amics, de desconeguts de tota mena que m'han encoratjat fent-me veure que la
secció els era útil. Moltíssimes gràcies, legió de lectors més o menys anònims:
els qui escrivim no fórem res sense vosaltres, no existiríem o ens colltorçaríem
aviat.
Però és llei de vida: cal donar pas als més
joves, que tenen molta més empenta i més informació (i molta més facilitat
d'obtenir-ne amb les noves tècniques) i veuen la vida de la llengua de més a
prop, sense els nostres encarcaraments. Afortunadament hi ha des de fa mesos i
anys més d'un col.lega que barrina amb molta preparació i molta gràcia sobre
aquesta llengua, que és inexhaurible, com ho és tota ciència: cada generació
renova els punts de vista i la metodologia de tot allò que toca, i gràcies a
això podem avui llegir més bé que ahir els grans poemes homèrics o
la Bíblia,
podem escrutar amb menys mitologia el passat històric, podem «llegir» amb més
claredat les excavacions d'Empúries, podem veure la llengua sota prismes ja molt
diferents dels que tenien / teníem als anys seixanta-setanta del segle passat. I
això no és sinó un gran signe de civilització i d'esperança. Deia l'Iu Forn, que
va plegar també d'escriure en aquest diari fa uns mesos, que darrere meu en
vindrà un altre, i un altre, perquè la vida continua, i el que és passar passar,
no passa mai res de més transcendent, encara que les presses i els reclams dels
mitjans de comunicació i dels polítics de vegades sembla que ens volen posar
l'ànsia i la por al cos.
Apa, lectors, a continuar fidels als mitjans
escrits o dits en català, a continuar gaudint dels comentaris lingüístics que
els especialistes voldran anar-nos proporcionant. I moltíssimes
gràcies.
Joan
Solà
NOTA.- El text d'aquest
article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut
l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi
alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el
diari.
2)
Article publicat a l'Espira, suplement cultural del
Diari de Balears, dissabte 9 d'octubre del 2010
Amb bones
paraules
Abans de l'aparició de la fotografia i el cinema hi havia a les
llengües romàniques la paraula pel·lícula, procedent del llatí
pellicula, diminutiu de pelle (pell), però per via culta, car
per via evolutiva hauria donat formes molt diferents: en català,
pellella. Amb tot, la documentació històrica ens mostra diferències
cronològiques entre les llengües: en francès pellicule apareix al
començament del segle XVI amb el significat de ‘pell prima', i, fins i tot, amb
el de ‘peladura d'una poma'; en espanyol apareix película en el segle
XV, també amb el significat de pell prima que envolta alguns òrgans del cos; per
contra, en català no trobam escrit el mot fins ben avançat el segle XIX. Potser
ja el trobarem en documents anteriors, perquè no hi ha cap raó perquè un mot que
s'usa en espanyol i francès no s'usi també en català.
Fins i tot l'anglès té el mot pellicle, agafat del
francès i documentat a mitjan segle XVI. Amb tot, la paraula anglesa que s'usa
normalment per a designar les coses que nosaltres anomenam pel·lícula,
en les accepcions pre-fotogràfiques i pre-cinematogràfiques, és film.
Un film és una pell o membrana prima, sigui natural o sigui la que s'usa per a
embolicar algun objecte que es vol protegir. O la capa prima d'una matèria
sòlida que es forma a la superfície d'un líquid. El mot sembla relacionat amb la
paraula grega pelma, que significa ‘planta del peu', i amb la paraula
anglesa fell (pell), que al seu torn es relaciona amb l'alemany
Fel (pell) i el llatí pellis. Les llengües indoeuropees són un
mocador.
Amb la fotografia aparegué un terme nou per a designar el full
de matèria plàstica recoberta d'una emulsió sensible a la llum, sobretot quan
aquest objecte tenia forma de rodet. L'anglès va utilitzar la seva vella paraula
film, i les llengües romàniques tant van recórrer al mot equivalent,
pel·lícula, com a l'anglicisme film. Les mateixes paraules
s'usaren després per a designar el suport material de les imatges
filmades en el cinema. Només que l'anglès va fer una metonímia
particular: a l'obra cinematogràfica també li va dir film, és a dir, la
va designar amb el nom del seu suport material (sense comptar motion
pictures i movie, que és contracció de moving picture).
És com si a un llibre li diguéssim un paper, o si a un quadre li
diguéssim una tela (metonímia que ja es fa), o si a una escultura li
diguéssim una pedra (un bronze sí que de vegades es diu), o si
a un moble li diguéssim una fusta (o un aglomerat!).
Les llengües romàniques de vegades també fan la mateixa
metonímia. En francès es pot dir une pellicule i en italià una
pellicola per designar l'obra cinematogràfica, però no ho solen fer:
normalment es diu un film. De fet, la majoria de llengües del món usen
l'anglicisme film per a referir-se a l'obra cinematogràfica, des del
danès fins a l'indonesià. L'espanyol, en canvi, ha preferit la metonímia sobre
el terme universal i, tot i que de vegades es diu un film, la paraula
neutra i general és película. Crec que nosaltres hauríem de seguir els
usos universals i dir film al producte o a l'obra, i aleshores usarem
una paraula que enllaça amb filmar, filmació,
filmografia o filmoteca. I per al suport material podríem
emprar indistintament pel·lícula o film. Llavors ens hauríem
d'avesar a no dir «aquesta ja l'he vista» sinó «aquest ja l'he vist».
3)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dijous 21 d'octubre del 2010
Motacions
per Màrius Serra
Hodiern?
Al discurs que Pompeu Fabra va pronunciar l'any
1924 com a president de l'Ateneu Barcelonès llegeixo la llista de tasques
ciclòpies que la generació de Fabra va emprendre per transformar la llengua
catalana en una eina moderna i eficaç. Impressiona la tossuderia i el rigor que
traspua el projecte: “examinar un per un tots els mots, les significacions de
cada mot, totes les construccions i frases fetes de la llengua actual, a fi de
descobrir-ne tots els castellanismes i incorreccions...” L'estudi de la llengua
antiga hi és invocat, però sempre amb els ulls fits en el futur. Fabra posa
l'èmfasi en la llengua moderna amb una paraula que crida l'atenció, perquè és
una de les poques del discurs que avui percebem com un arcaïsme: “estudiar
pregonament la llengua antiga i els parlars hodierns”. Hodierns? Vet aquí un
adjectiu derivat d'avui (d'hui) que volia dir “del dia d'avui, del temps
present” i que, tanmateix, ha quedat atrapat en el passat. En desús. Una
paradoxa, doncs, que un terme destinat a tractar amb el present immediat perdi
el tren. Altrament, hodiern
hauria pogut desenvolupar un nou sentit relacionat amb l'AVUI. Gairebé com un
gentilici d'aquest diari.
Publicat a
- Avui 16-10-2010 Pàgina 25
Una resolució sobre els mèrits dels
alumnes de l'Escola Judicial publicada al BOE diferencia entre les dues
parles
Una associació de juristes envia
una carta de queixa als vocals del Poder Judicial
La justícia ha tornat a atemptar contra les convencions de la
comunitat lingüística internacional que reconeixen el català com una llengua
romànica compartida per 9 milions de persones que parlen diverses varietats
dialectals, de nord a sud i d'est a oest, en el dit territori dels Països
Catalans. Una resolució del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) publicada
al BOE el juliol passat dóna categoria d'idioma diferenciat al valencià i el
català.
La resolució té com a finalitat reconèixer el coneixement
oral i escrit de les llengües oficials de les comunitats autònomes, perquè els
alumnes ho puguin presentar com a mèrit en els concursos de provisió de places.
Van ser sis els alumnes als quals es va reconèixer el mèrit, tres amb
coneixement del català i tres amb coneixement de valencià i català, com si es
tractés de dues llengües diferenciades.
La resolució del CGPJ ha motivat la queixa de l'Associació de
Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, que des de fa anys treballa en el
difícil àmbit de la normalització lingüística dels jutjats. Des de l'entitat
s'ha tramès una carta a tots els vocals del Consell exposant el seu malestar per
aquest acte que atempta “contra la racionalitat més essencial”. Les cartes també
s'han tramès als vocals catalans, Ramon Camp i Carles Cruz.
Des de l'Associació es recorda que la lingüística proclama la
unitat lingüística del català i que “l'Acadèmia Valenciana de la llengua així ho
va recordar el 2003”. Els advocats argumenten que l'únic criteri existent per
proclamar la distinció entre les dues parles és el d'aquells sectors polítics
que “desitgen la disgregació i l'extermini de la llengua”. La carta acaba
sol·licitant als integrants del CGPJ que “en reconeixement d'un fet científic i
indiscutible anul·lin en el futur qualsevol distinció entre valencià i
català”.
El problema de la segregació de les llengües es posa de
manifest cada any que els alumnes de l'última promoció de l'Escola Judicial, amb
seu a Barcelona, reben el seu despatx en un acte solemne a l'Auditori de la
Ciutat. En la informació que es lliura a la premsa es relata les
característiques de la promoció, i en especificar els mèrits i coneixements es
distingeix sempre entre el català i valencià com a llengües diferents.
El que l'Escola
ensenya
L'Escola Judicial ja ha estat objecte de polèmica lingüística
en altres ocasions pel fet d'oferir un aprenentatge diferenciat del valencià i
el català als seus alumnes. Els cursos no són gaire seguits, i el tema de la
llengua no desvetlla gaire interès entre els jutges.
Una mostra d'això és la visita que va fer el president de la
Generalitat, José Montilla, a l'Escola a principis d'any, en la qual alguns
alumnes li van qüestionar la necessitat d'aprendre català per poder exercir en
un jutjat de Catalunya.
Publicat a
- Avui 23-10-2010 Pàgina 45
L'executiu de Camps reclama un nou
múltiplex per a la reciprocitat
Enric Orts
El govern valencià va insistir en un comunicat que “es
mantindrà ferm en el seu propòsit de posar fi a les emissions il·legals de TV3”
al País Valencià, després que el govern espanyol haja mostrat el seu desacord
amb la Iniciativa Legislativa Parlamentària (ILP) Televisió sense Fronteres,
presentada per Acció Cultural, que reclama la lliure difusió de canals per
territoris que compartisquen llengua.
L'executiu de Francisco Camps, segons la seua portaveu, Paula
Sánchez de León, està a favor, en canvi, de la reciprocitat entre TV3 i Canal 9,
tot i que aquesta ha de fer-se va matisar “en igualtat de condicions tècniques
i a l'empara de la legalitat”.
Amb tot, Sánchez de León va dir que a hores d'ara el principal
obstacle per a l'intercanvi de canals és el govern de Rodríguez Zapatero, que
encara no ha concedit al País Valencià el tercer múltiplex que reclama la
Generalitat, argument que va conduir la portaveu a assegurar que la reciprocitat
“no és viable avui dia”.
“El govern socialista no ha atorgat a la Comunitat Valenciana
el tercer múltiplex i fins on hem pogut saber aquesta setmana, tampoc té
intenció de fer-ho”, va dir Sánchez de León en al·lusió a les raons econòmiques
esgrimides per l'executiu espanyol per paralitzar noves ampliacions de
l'espectre en relació a la ILP.
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 24 d'octubre
del 2010
Investigadors i experts debatiren sobre l'ús, la promoció i l'estudi de la
llengua
Alzira es va convertir ahir en punt de trobada de l'estudi i promoció de
la llengua, ja que va ser on es va celebrar les II Jornades de Taula de
Filologia Valenciana. Investigadors i experts debatiren sobre l'ús del valencià
mitjançant diferents conferències que foren seguides pels assistents amb molta
atenció al Saló Daurat del Cercle Alzireny (la
Gallera).
La alcaldessa d'Alzira, Elena Bastidas, va dirigir unes
paraules als participants i va posar l'accent en l'objectiu del colectiu, com es
"consolidar i prestigiar el valencià tradicional i la parla viva i moderna del
nostre poble". A més a més, Bastidas va animar a "postular un model de llengua
culte i genuïnament valencià" i a "recuperar i consolidar el nostre cabal
lingüístic, amb la finalitat que la nostra llengua siga, cada dia més, un
element cabdal de la nostra personalitat com a valencians i valencianes,
assumit, apreciat i usat en tots els àmbits i sectors de la societat
valenciana", va manifestar en el seu discurs.
Les ponències tractaren aspects com la comunicació
digital, les aportacions sociològiques, polítiques i lingüístiques i sobre la
manera de crear consciència valenciana, entre altres matèries, totes ellas amb
clau d'anàlisi i espenta del valencià.
A les II Jornades de Taula de Filologia Valenciana
celebrades en la localitat d'Alzira, asistiren el president d'Escola Valenciana,
Diego Gómez, professors de diferents Universitats, així com mestres d'instituts
i doctors en comunicació.
-----------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.