InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 373 (dilluns 18/10/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - Gran esdeveniment (2/2)
 
2) Gabriel Bibiloni - Mamballetes, ballmanetes
 
3) Joan Melià - Allà deçà la raó
 
4) Màrius Serra - Pler?
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 14 d'octubre del 2010
 
 
Gran esdeveniment (2/2)
 
Com els deia, el volum 7, ara en premsa, de les Obres completes de Fabra és un volum totalment dedicat a les Converses filològiques, que són, diguem-ho clar, sense exageracions i sense complexos, un dels conjunts científics i alhora populars més admirables de l'Europa del segle XX. I tanmateix fins avui no en posseíem una edició completa, digna i fiable. Els directors i l'equip de responsables del volum ens hem proposat que aquest sigui la nineta dels ulls del projecte, i alhora sabem que serà de gran utilitat per als estudiosos i per a tots els interessats en la llengua en general. Els el descric amb el detall que puc.
 
Joan A. Argenter presenta l'obra en el conjunt de la codificació del català i en el context metodològic i ideològic europeu, en el qual es refereix, per exemple, als casos de l'italià, del noruec, del grec, del txec o de l'hongarès. Com a singularitat, les Converses són obra d'un individu però alhora s'emmarquen de ple dins el procés institucional i polític de codificació emprès per l'Institut. El català que tímidament treia el cap en l'època, ho feia estiregassat entre l'enlluernament d'una llengua medieval molt mal coneguda i les tendències a escriure més a la moderna, amb models sobretot castellans i d'una llengua popular afortunadament viva pertot (camp i ciutat) però no treballada formalment. Fabra des dels primers moments deixa veure tres puntals sòlids de la seva feina: no fa una obra més o menys sentimental sinó d'intenció nacional, política, per recuperar plenament aquest aspecte fonamental del nostre poble; però la fa amb una sòlida coneixença dels grans corrents científics de l'època, de la dita llengua medieval nostra i de la història de les altres llengües romàniques; i finalment, no es proposarà una tasca merament científica sinó absolutament pràctica per a l'ús de totes les necessitats de la comunitat, i sempre confiant en el suport dels escriptors i del periodisme.
 
Joaquim Rafel, el responsable màxim del text, explica les vicissituds per les quals aquest corpus ha passat durant un segle. Entre altres reproduccions més esporàdiques, hi ha hagut les edicions parcials de l'Editorial Regina (1924), de París (1946), controlades per l'autor, de l'Editoral Barcino (1954-56, la més coneguda i influent, però alhora molt manipulada) i de l'Editorial Edhasa (1983-84), feta pel mateix Rafel però inacabada. Explicats els criteris d'edició, aquest volum inclou unes útils llistes de correspondències entre aquesta edició i la de la Barcino. Les clàssiques Converses conegudes eren 840 peces (1919-28). Però ara s'hi han afegit en apèndix 75 peces més de contingut similar publicades des del 1905 fins arran mateix de la mort de l'autor, a l'exili (1947). Rafel afegeix al peu de les converses dos tipus d'informació: sobre les edicions anteriors i sobre les variants del text.
 
Josep Murgades i Maria Toldrà, a part d'haver resseguit la premsa de l'època, com ja els vaig dir, fan al conjunt tres tipus més d'anotacions, tan difícils com útils: localitzen les edicions i els passatges exactes que feia servir Fabra en les nombroses aportacions de textos medievals, en donen també les possibles variants i aclareixen qualsevol detall de referències internes a premsa, autors, llibres o tendències contemporanis.
 
Toni Tobella indexa tots els textos de Fabra (els dels col.laboradors s'indexaran al final de tots els volums) en una triple llista: de mots estudiats per Fabra, inclosos els rebutjats; de conceptes i de noms propis (autors, obres, entitats).
 
Finalment, i de moment excepcionalment, aquest volum es podrà consultar immediatament per internet. Esperem que a la llarga aquesta facilitat s'estendrà a tota l'obra.
 
Joan Solà

 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
2)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 2 d'octubre del 2010
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/mamballetes.html

Amb bones paraules
 
Mamballetes, ballmanetes

Gabriel Bibiloni
 

Curiosa i interessant paraula, aquesta, amb dues variants tan diferents. No cal dir que la forma original és ballmanetes, és a dir, com un ball que es fa amb les mans. El diminutiu manetes ens suggereix que el mot té l'origen en el llenguatge infantil (el llenguatge de comunicació amb els infants) i degué començar significant el picar de les mans acompanyant una cançó. No sé quina vitalitat té actualment la paraula fora de Mallorca: l'Alcover-Moll la dóna com a usual en algunes àrees del Principat i la documenta en Narcís Oller. A Mallorca va sofrir una metàtesi (canvi d'ordre de les síl·labes o sons) i va convertir-se en mamballetes. I amb aquesta forma “capgirada” té diversos significats: el dit picar de mans acompanyant una cançó, el fet de pegar un cop amb una mà contra l'altra per a cridar algú, o el picar de mans prolongat que expressa satisfacció o aprovació després d'una actuació d'algú, el que avui en llengua més neutra es diu aplaudiment. Sense oblidar un altre significat de naturalesa menys pacífica que els precedents: rebre una mamballeta és una cosa que ningú no desitja i que no desitjam a ningú.

Encara que mamballeta sigui deformació de l'altra paraula indicada, no hi ha d'haver cap inconvenient per a usar aquesta forma quan es desitgi. Seria exagerat recomanar la paraula original, quan el canvi està consolidat i pocs usuaris de mamballeta saben l'origen del mot. Al capdavall, a moltes altres paraules de la llengua els passa una cosa semblant. Cadernera és el resultat d'una metàtesi aplicada a cardenera (que menja cards) i grufar surt de canviar l'ordre sil·làbic a la paraula furgar, i ningú no rebutja avui aquestes paraules. Només discreparíem de la grafia que usa l'Alcover-Moll (manballetes), atès que en paraules d'aquesta mena cal donar preferència a les regles ortogràfiques bàsiques sobre l'etimologia.

Aplaudir i aplaudiment eren paraules pràcticament desconegudes en el parlar popular i tradicional de Mallorca. Allò que es deia era fer mamballetes i el mateix nom mamballetes respectivament. Sota la influència de l'espanyol entraren aplaudir i aplauso, tan castellanisme un com l'altre, mirat del punt de vista indicat, si bé la segona paraula, per la seva vocal final, espanta molt més que la primera. Considerant el conjunt de la llengua, la primera documentació coneguda de aplaudir és del 1695 (diccionari Lacavalleria), mentre en espanyol es documenta en el segle XV. D'altra banda, l'espanyol aplauso també es troba en el XV, mentre que aplaudiment és una creació culta del segle XIX. Abans es deia aplauso, i interessa la dada que en català es documenta abans el nom aplauso que el verb aplaudir. Com s'expliquen tots aquests fets?

En espanyol —igual que en italià— aplaudir i aplauso han evolucionat de manera independent a partir dels llatins applaudere i applausus. En francès applaudir es troba en el XIV i el derivat applaudissement, en el XV, i no hi ha continuació del llatí applausus. En anglès el verb applaud (segle XV) deu procedir del francès, i ja és més enigmàtic l'origen del nom applause (també documentat en el XV i teòricament del llatí applausus), atès que els llatinismes de l'anglès hi han arribat normalment per via del francès. Cal tenir en compte que en el mateix espanyol —igual que en llatí— aplaudir i aplauso inicialment significaven aprovació, satisfacció, no necessàriament expressades amb el picar de mans: podien ser expressades d'altres maneres o no expressades.

Sigui com sigui, aquestes paraules entren en el català molt tardanament, en el segle XVII, en un context en què la llengua catalana ja té l'espanyol com a referent per a la innovació lèxica. Hi entren, com dèiem, aplaudir i aplauso, i la segona forma va ser rebutjada per la Renaixença, que creà el derivat aplaudiment. Hem de concloure que, sigui quina sigui la via per què ha entrat, aplaudir és una paraula catalana vàlida, necessària i indiscutible, paral·lela a la que tenen infinitat de llengües. Si l'espanyol no hagués estat el referent per a la innovació lèxica, el mot ens hauria arribat per altres vies i potser molt abans. I aplaudiment és una creació encertada i també indiscutible. Un aplaudiment per al qui la va crear.
 
3)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 7 d'octubre del 2010
http://dbalears.cat/noticia/permalink/slug/alla-de-a-la-rao
 

Allà deçà la raó

Joan Melià

En acostar-se les eleccions sempre hi ha remoguda lingüística, amb el fi de crear adhesions dels qui volen creure que els problemes del món s'arreglaran fent desaparèixer el català. Una remoguda que provoquen, indefectiblement, els qui volen amagar ombres personals o les contradiccions dels seus programes. Ara, amb un entorn econòmic, social i mediàtic més favorable que mai als demagogs, sembla que la munició que hi gastaran supera la d'altres ocasions.

En aquesta línia encaixa la voluntat dels representants d'una associació de pares de conflictivitzar les relacions en una escola de Calvià. Un conflicte covat i promogut en un municipi regit per un que, precisament, té l'objectiu de governar les Illes o, pel cap baix, de marcar les línies d'actuació del proper govern.

A les Balears disposam d'un model lingüístic escolar que evita la separació dels infants per raó de llengua. Un model, fins ara compartit per totes les forces polítiques representatives, que es proposa que els infants acabin l'escolarització capacitats per a expressar-se en català i en castellà. Un objectiu que, vista l'experiència de tots aquests anys i el desequilibri dels factors que -en la nostra societat- afavoreixen l'aprenentatge d'una o altra llengua, demana que a l'escola hi hagi una elevada presència de la llengua catalana en tots els usos. Si molts dels nostres joves són capaços d'expressar-se -amb més o menys fluïdesa- en català i castellà és, en gran part, gràcies a aquest model escolar.

En lloc del model excloent i segregador a què aspiren els qui s'hi oposen, l'actual és un model integrador i additiu, del qual en surten beneficiats sobretot els infants de famílies monolingües castellanoparlants; els que menys oportunitat tenen d'entrar en contacte regularment amb les dues llengües. Amb un model separador, els principals perjudicats serien aquests infants, incapacitats per a passar d'una llengua a l'altra en les situacions en què podria interessar-los fer-ho. Si el coneixement de llengües és un dels valors de la societat actual, afavorir actituds i capacitats monolingües és una estafa. No oblidem que les menors proporcions de poliglotisme individual es donen entre els membres de les comunitats lingüístiques més extenses, tant per la poca necessitat de practicar l'ús d'altres llengües com per l'actitud a què sol menar-los la seva visió del món.

A la llarga, però, tota la societat en sortiria perjudicada perquè produiria, més que ara, monolingües funcionals en castellà i, per tant, ciutadans incapacitats per a respectar la llibertat dels altres d'usar el català.

Dificultar que una part dels infants escolaritzats en surtin plenament capacitats en les dues llengües; oposar-se que el coneixement de les dues llengües sigui requisit per a l'accés a determinats llocs de feina; i, consegüentment, impossibilitar el dret d'usar una de les dues llengües oficials, el català: una curiosa manera d'avançar cap a la "llibertat lingüística". En el fons, tracten de consolidar les condicions perquè desapareguin els factors que donen identitat a les Illes Balears.

La corrupció té moltes manifestacions. Si hi ha gent dedicada a la política que, en el tema de la llengua, és capaç de mentir i manipular la realitat més evident, no poden inspirar gaire confiança en qüestions més poc transparents i, per qui ho veu o no ho vol veure, deu ser impossible donar-los suport sense fer-se'n còmplices.

És temerari confiar que, sense posar-hi de la nostra part, a la llarga la raó i el seny s'imposaran. Prou exemples hi ha en la història que ho demostren. Fora del domini de la raó hi ha el desordre i la insolidaritat, els millors aliats dels canalles.

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 14 d'octubre del 2010
 
Motacions

per Màrius Serra

 Pler?

El Masnou és ple de cases adossades, com tantes poblacions costaneres que han acollit munions de barcelonins en les últimes dècades. Això propicia que els masnovins de soca-rel provin de reforçar la seva identitat amb alguns detalls lingüístics. Passegeu-vos-hi amb un senyal de trànsit que prohibeixi anar a més de 90 per hora i feu pronunciar aquesta xifra a tothom. Els masnovins de soca-rel diran nouranta, amb una neutra que transformarà el 9 en nau. Els 9vinguts, en canvi, pronunciaran nu la primera síl·laba de noranta. Demaneu-li al masnoví de soca-rel que us digui “aquí hi ha moltes noies boniques” a la seva manera i us deixarà anar un genuí “aquí hi ha pler de noies”. Convideu-lo a escriure-ho en un paper. Hi escriurà ple. No pas pler, sinó ple. La pronúncia d'aquesta variant del plaer (pler: molt; a pler: de gust) ha degenerat en una etimologia popular que l'acosta al ple. Fins i tot s'han arribat a encunyar expressions noves com “ple de riure”, com volent dir “riure molt” o “un tip de riure”- El lingüista Lluís de Yzaguirre, masnoví nouvingut, va divulgar aquesta confusió al butlletí Gent del Masnou i els masnovins de soca-rel no els va agradar pler.

 

5)
Publicat en el diari digital Pàgina26 dissabte 9 d'octubre del 2010
http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/11649-escola-valenciana-planteja-lun-gran-consens-lingueisticr-en-la-festa-pel-valencia.html
 
Escola Valenciana planteja «un gran consens lingüístic» en la Festa pel Valencià
 
L'entitat volia cloure els vint-i-cinc anys de trobades amb una gran festa, al cap i casal, que coincidira amb la diada. La previsió de tronades per al 9 d'Octubre va fer que els organitzadors optaren per traslladar l'esdeveniment al recinte tancat de la Fira de València. Diego Gómez, en el seu discurs, va recordar els inicis de les festes per la llengua, fa mig quart de segle, en un moment en què els xiquets que estudiaven en valencià no superaven els 10.000. El president de la FEV, amb optimisme, va comparar aquella xifra amb els 210.000 alumnes que reben l'ensenyament en la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. «No ha estat gràcies als governs, ha estat gràcies als ciutadans com vosaltres». Ricardo Peralta, delegat del govern estatal a la Comunitat Valenciana, Jorge Alarte, en nom del PSPV-PSOE i representants del Bloc, d'EU i dels sindicats van donar suport a gran festa a la qual es van sumar Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya i Faraó Llorens, vicerector d'Innovació Educativa de la Universitat d'Alacant.

Diego Gómez va qualificar la Festa pel Valencià d'«un punt de partida que, per damunt de les ideologies, hauria de servir per a generar un consens ampli en matèria lingüística perquè cal ser conscient que el valencià necessita un impuls real des de tots els àmbits socials». Els alumnes dels centres educatius que van participar en la Trobada van depositar en l'escultura «El llibre de les claus» el material que havien elaborat. Manuel Boix, autor de l'obra, va reconéixer que no havia tingut vacances a l'estiu per finalitzar l'escultura, «però ha pagat la pena perquè veig un riu de xiquets que dóna sentit al monument».

 
6)
 
Publicat en VILAWEB diumenge 10 d'octubre del 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3787518/antich-soposa-devaluar-catala-illes.html

Antich s'oposa a devaluar el català a les Illes

Respon a les declaracions del president del PP balear de voler derogar aspectes de la llei de normalització

El president del govern balear, Francesc Antich, ha dit que el PP s'hauria d'aclarir en matèria lingüística, arran de les declaracions del president popular a les Illes, José Ramón Bauzà, que si guanya les eleccions de 2011 derogarà la llei de normalització lingüística. Posteriorment va matisar que no derogaria la llei, sinó el decret de mínims d'almenys el 50% de classes en català a les escoles.

Antich s'ha mostrat preocupat per la posició del PP al voltant de la llengua i ha destacat que ell no pot estar 'mai d'acord amb la idea de devaluar la llengua, perquè totes les forces polítiques van fer un esforç molt gran per lluitar per la unitat de la llengua perquè a les Balears no fos objecte d'embolics ni de problemes'.

El president ha dit que li sembla una molt mala idea que al PP, unilateralment, 'creïn problemes en un espai on els ciutadans no en tenen'. A més, ha afegit que cal tenir en compte que fa sols tres anys es va aprovar un nou estatut amb un gran acord de les forces polítiques, 'que parla molt clarament de quina és la llengua de les Illes'.

'Parlem de temes d'estat, pactats, i per això qualsevol qüestió que els afecti reclama un gran acord', ha manifestat Antich, que ha afirmat que com a president del govern mai no es negarà a parlar de qualsevol qüestió amb el cap de l'oposició.

7)
Publicat en EL PUNT dijous 14 d'octubre del 2010
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/316695-enric-valor-inaugura-la-propia-historia-com-a-motiu-literari.html

“Enric Valor inaugura la pròpia història com a motiu literari”

Joaquim Espinós obri les “Tertúlies Valorianes ” organitzades per la delegació d'Alacant l'Institut d'Estudis Catalans

 
Ahir es va celebrar la Primera tertúlia valoriana, organitzada per la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans a la Biblioteca Enric Valor de la Seu Universitària d'Alacant. L'escriptor i professor de la Universitat d'Alacant, Joaquim Espinós, va encetar aquest cicle amb el tema El llegat literari d'Enric Valor.

En començar l'acte, Joaquim Espinós va felicitar la Delegació d'Alacant de l'IEC pel fet que amb la iniciativa de les Tertúlies Valorianes s'avança a tots els actes commemoratius de “Bienni Valor” organitzats per diverses institucions acadèmiques d'arreu dels Països Catalans.

Espinós va centrar la tertúlia en les dues grans vessants del llegat literari d'Enric Valor: la rondallística i la creació literària original, remarcant sobretot, que a partir del Cicle de Cassana, Enric Valor trenca amb l'aversió a les pròpies imatges i fa que els valencians disposem d'un mirall literari on reconeixer-nos com a poble.

Segons Joaquim Espinós, “Enric Valor inaugura la pròpia història com a motiu literari en la literatura catalana al País Valencià”.

A l'acte van assistir diversos escriptors, com ara Joaquim G. Caturla, Carles i Lliris Picó i alguns dels principals estudiosos de l'obra valoriana com Toni Teruel o el professor de la Universitat d'Alacant, Vicent Brotons, que guiarà la segona tertúlia, que tindrà lloc hui dimecres 10 de novembre a les 20.00 a la Biblioteca Enric Valor-IEC de la Seu Universitària.

 
8)
 
Publicat en VILAWEB dimarts 13 d'octubre del 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3788276/governs-catala-aragones-signen-conveni-franja-rebi-tvc.html
 

Els governs català i aragonès signen el conveni perquè la Franja rebi TVC

La reciprocitat es va completant amb l'únic obstacle que suposa la negativa del govern valencià

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de la Presidència del Govern d'Aragó, Javier Velasco, han signat avui el conveni de reciprocitat televisiva entre ambdós governs. Amb el conveni, que tindrà una vigència de quatre anys, la Franja de Ponent rebrà regularment i continuada les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió.

Una comissió mixta de seguiment, integrada per representants de tots dos governs, vetllarà pel compliment de l'acord. Aquesta comissió podrà acordar l'ampliació del conveni quant a cobertura i estendre'l a les ràdios de totes dues corporacions.

El govern valencià, un obstacle a la reciprocitat

Ara alguns dels canals de TVC ja arriben a Catalunya Nord, a les Illes i a Andorra. En canvi, al País Valencià, on durant anys es rebia TVC, a través dels repetidors d'ACPV, cada cop hi ha menys municipis que els puguin veure pels impediments de la Generalitat Valenciana, que ha fet tancar els repetidors i que es nega a arribar a cap acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya.

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com