InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 368 (dijous 07/10/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Josep Lozano - Balanç d’una proposta festiva: 1a Festa Estellés
 
2) Joan-Lluís Lluís - La bella llengua catalana dels gitanos
 
3) Revista Llengua, Societat i Comunicació
 
4) Joan Melià - De les 160 llengües
 
 
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
8) El TERMCAT publica en línia el Diccionari d’homeopatia
 
 
1)
 

 

Balanç d’una proposta festiva: 1a Festa Estellés

 

         El dia 14 de juliol es publicava a Infomigjorn, través d’una carta de convit adreçada a tothom, la proposta d’instituir una nova celebració, el dia del naixement de Vicent Andrés Estellés (nasqué el 4 de setembre de 1922), la 1a Festa Estellés, amb un repàs on entrara un plat típic de la nostra gastronomia i lectura de poemes del poeta de Burjassot, d’una manera semblant a com fan els escocesos el 25 de gener per celebrar el naixement del poeta en llengua escocesa Robert Burns (1759-1796). Una celebració que tinguera per objecte crear un nou recurs o element més amb què cohesionar i defensar la nostra cultura i llengua d’una manera festiva.
 
         Com ja he dit adés, el text va aparéixer a Infomigjorn (un mitjà de comunicació virtual dedicat a llengua i la cultura, dirigit per Eugeni S. Reig, que arriba a més de deu mil internautes), i ben aviat s’hi van adherir a la iniciativa diversos pobles a què va anar sumant-s’hi altres amb el pas dels dies.
 
         El resultat ha estat bastant engrescador, ja que la 1a Festa Estellés, segons les  notícies que tinc,  s’ha celebrat –i no voldria deixar-me’n cap, ni de pobles ni de col·laboradors–  al llarg del més de setembre proppassat, amb sopars, dinars, recitals o itineraris poètics a: Alboraia, Alaquàs, Alginet, Barcelona, Benaguasil, Benicarlo, Benimaclet, Benimodo, Burjassot, Canals, Cocentaina, Dénia, Elx, Guardamar, la Nucia, Manuel, Montserrat dels Alcalans, Otos, Picanya, Sant Joan d’Alacant, Teulada, Torrent, València, Vandellós,  Vilamarxant, Vic i Xàtiva.
 
Hi ha participat el partit Socialista, a través dels ajuntament de Montserrat i Picanya; el Bloc Nacionalista, a través de la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep Lluis Blasco, a Alginet, Dénia i Sant Joan d’Alacant; la Fundació Manuel Viusà de Vic; Espai País Valencià de Barcelona; el Centre d’Estudis de la Vall a Vandellós i el Centre d’Estudis del Camp de Túria, de Benaguasil. I com associacions: la Pebrella, de Canals; la Bellota, de Manuel; el Tempir, de d’Elx; la Gola, de Guardamar; el Safranar, de Torrent; Rodonors Invictes,  de Vinaròs; Festes Majors Autogestionades, d’Alboraia; la Plataforma d’Entitats Cíviques de Benimaclet, el Grup de Teatre la Bicicleta, Acció Cultural, de València i la Bassot de Burjassot.
 
         Hi han col·laborat escriptors i poetes, a vegades presentant l’acte o fent de rapsodes: Vicent Nàcher, Antoni Prats, Lluis Roda, Jaume Pérez Muntaner, Antoni Martínez Revert, Antoni Torrenyo, Isidre Crespo, Manel R. Castellós, Núria Cadenes, Francesc Viadel, Francesc Arnau i Chinchilla, Andreu Salou, Alfons Navarrete i Ruben Luzón.
 
      També li han donat el seu suport cantautors, com ara Miquel Pujadó i Olga Suàrez, el grup Confiteor, Feliu Ventura, Pau Alabajos i Pep Botifarra; com els músics Antoni Lloret, oboista; Josep Devesa, percussionista, amb la marimba, i Ivan Balaguer i Marc Donate amb el violoncel.
 
         Els internautes també es van unir a la celebració i 250 blocs –la llista va figurar al bloc Raons que rimen– van penjar un poema o un comentari el dia 4 de setembre en honor al “fill del forner que feia versos”.
 
         Com anècdotes podríem citar que a Xàtiva va llegir el poema Els amants una peruana i a Guardamar una escocesa.
 
         Comtat i debatut, crec que tots el qui hem participat podem estar  ben contents, perquè és un bon començament per una festa que hauríem de convertir en tradició. I ara fins a l’any que vinent.
 

                                                                           Josep Lozano

 

2)

 

Publicat en la revista Presència

 

La bella llengua catalana dels gitanos

 

Joan-Lluís Lluís

 

El cronista Joan Alavedra, en un text publicat a Tele/Estel (núm. 35, del 17 de març de 1967) recordava com el seu amic Pompeu Fabra, en una passejada que feia a Montpeller als primers mesos d’exili, va creuar-se amb un grup de gitanes: «Una d’elles, alta i plena, es mirà el Mestre i li digué: “Que parleu en català?”. “Sí —contestà en Fabra—. Parlem català perquè som catalans”. “Sou catalans? Visca!”, exclamà la gitana. I fent-se un gran senyal de creu sobre el pit abundant, digué, sentenciosament: “Que Déu ens conservi la nostra parla!”.»

 

Sí, «que Déu ens conservi la nostra parla», diu aquesta gitana molt probablement analfabeta precisament a aquell qui més ha fet per enfortir aquesta parla, amb ajuda divina o sense... A Montpeller, avui encara, hi viuen gitanos catalanoparlants, familiars dels gitanos de Perpinyà o, com a d’altres ciutats franceses, descendents d’un corrent migratori del segle XIX que va portar gitanos del Principat cap a França. El nucli més important dels gitanos de França, els quals gairebé tots parlen català, es troba a Perpinyà, si bé no es pot saber amb precisió quants són a cada poble i ciutat ja que la llei francesa prohibeix de fer estadístiques que diferenciïn grups ètnics entre ells: els gitanos són ciutadans francesos i, doncs, no poden ser comptabilitzats a part.

 

És clar, aquesta no discriminació és purament jurídica ja que, a la pràctica, els gitanos són diferenciables i diferenciats tant per les autoritats com per la població no gitana ―que els gitanos anomenen «paios»―. Val a dir que les relacions entre gitanos i paios no sempre és bona i que els tòpics racistes més bàsics funcionen a ple rendiment... I la llengua catalana, que els gitanos de Catalunya van anar adoptant al curs dels segles, va esdevenir a Catalunya Nord un factor de diferenciació a mesura que els catalans l’abandonaven. Per dir-ho clarament, les capes més populars, que van ser les últimes a abandonar el català, van fer-ho en certes poblacions ―Perpinyà, Illa, Tuïr, Millars, Elna...― amb un incentiu afegit: diferenciar-se dels gitanos que, com a classe encara més baixa, representaven un repulsiu. Així, els gitanos conservant el català, i els paios abandonant-lo van contribuir ensems a eixamplar el fossar entre els uns i els altres. El tendre Josep Sebastià Pons mateix, en un poema de l’inici del segle XX en què lamentava l’oblit en què queien els monuments més emblemàtics de Perpinyà, escrivia: «Oh, prohoms i cònsols, la Llotja s’engitana»...

 

Aquest racisme latent que, en el millor dels casos, es cristal·litza en una mútua indiferència, i que porta els gitanos a viure en un sistema de mig gueto, és tan estès que pot arribar a semblar natural. Els gitanos són bruts i estafadors, diuen els mateixos paios que els troben deliciosament exòtics quan es posen a tocar rumba catalana. Els mateixos gitanos són admirats a dalt d’un escenari quan canten en espanyol (amb una certa imprecisió) i menyspreats quan es passegen pel centre vila i parlen català... Canten en català, també, però generalment cants de temàtica evangèlica, menys exòtics, que responen a una comunió de grup més profunda i, per això, ha costat bastant que els músics gitanos acceptin de cantar en català fora del seu barri. Els que s’han atrevit a fer-ho ho van fer impulsats per etnomusicòlegs primer, per organitzador de concerts després, que hi van veure una autenticitat que els porta molt per damunt del repertori folkloritzant dels Gipsy Kings.

 

 

3)
Revista Llengua, Societat i Comunicació
 
S'ha publicat el vuitè número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació. Aquest nou número, coordinat per Carles de Rosselló, porta el títol de "Llengua i Immigració" i els seus articles s'estructuren en tres grans blocs: la regulació governamental i la seva plasmació en la quotidianitat (Amorós i Bañeras, Garrido), llengua i immigració a l'àmbit de l'escola (Serra, Oller i Areny) i estudis quantitatius i qualitatius sobre immigració i diverses llengües (Comellas et al., Fabà, Sagaama, Quintero i Soler).
 
Podeu consultar la revista a www.ub.edu/cusc/revista/lsc.htm
 
4)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 30 de setembre del 2010
 
 
Joan Melià
 
 
A les Illes Balears es parlen 160 llengües. Aquesta informació, extreta d'un estudi promogut per la Universitat de les Illes Balears i Linguamón -Casa de les Llengües-, ha estat recollida recentment per molts dels nostres mitjans de comunicació. No és estrany. D'una banda, és la primera vegada que es dóna una xifra fonamentada en dades objectives i, de l'altra, encara que tothom ja havia percebut l'increment de llengües en les relacions interpersonals dels qui hi vivim, potser pocs s'imaginaven que n'hi hagués tantes. Una part de les dades obtingudes en aquest estudi, que ha coordinat Caterina Canyelles, han estat la base de l'exposició Petit cafè del món, que es pot veure al Casal Solleric.

Tot i que no tenim dades anteriors que permetin fer comparacions, és evident que bona part de les 160 llengües ha arribat de la mà (o de la boca) de la població immigrada els darrers anys. La velocitat amb què s'ha produït aquest canvi en el panorama lingüístic és extraordinària. L'any 1991, hi havia un 26,7% de població de les Illes Balears que havia nascut fora dels territoris de parla catalana, el 84,4% dels quals procedien d'Espanya i el 15,6% restant de l'estranger. Avui, l'any 2010, la immigració lingüística representa el 41,7%, de la qual el 42,1% és d'origen espanyol i la resta, el 57,9%, són estrangers de naixença.

160 són les llengües que, entre tots els entrevistats, saben. D'aquestes, n'hi ha prop de 130 que són llengües primeres. Segurament les que tenen un nombre molt reduït de parlants entre nosaltres, generen una presència social mínima. Així i tot, més de 40 són usades en l'activitat laboral i prop de 70 són transmeses de pares a fills. La xifra de 160 és necessàriament aproximada. No tots els criteris de classificació coincideixen (els més restrictius les situarien en 150 i uns altres per damunt les 160); també és gairebé segur que hi deu haver parlants d'altres llengües amb qui els autors de l'estudi encara no han pogut establir contacte.

Aquesta situació no és exclusiva de les Balears. A Catalunya, per exemple, el càlcul se situa al voltant de les 300 llengües. A Nova York n'hi ha més de 700, 138 de les quals són parlades entre els escolars que van a centres públics. En aquest sentit és destacable que algunes d'aquestes llengües hagin pràcticament desaparegut en el lloc d'origen i, en canvi, es continuïn sentint a Nova York.

El coneixement de llengües no suposa només un considerable capital per a les persones plurilingües, sinó també per a la societat de què formen part. En àmbits com el turisme, la ciència o les relacions en un món cada cop més globalitzat, és un gran avantatge disposar de ciutadans que poden servir de pont directe amb moltes altres llengües. D'altra banda, la cohesió entre els ciutadans que viuen en un mateix territori es construeix a partir de la interrelació i de compartir elements en comú. Un dels elements bàsics és la llengua. En aquest sentit, s'ha de facilitar l'accés al coneixement de la llengua catalana als nouvinguts. Segons el mateix estudi, només el 38% dels entrevistats diuen tenir coneixements de català, però aquesta xifra puja fins al 75% entre els menors de vint anys, la qual cosa deu ser deguda a la incidència favorable de l'escola.

No hi ha dubte que el repte que té la nostra societat és important i que no és senzill gestionar adequadament aquesta situació per a arribar a uns objectius lingüístics que, tothom, diu voler aconseguir. Sobretot si n'hi ha, d'aquests, que es dediquen sistemàticament a dinamitar tots els factors i decisions que poden acostar-nos-hi.
 
5)
 
Publicat en elSingulardigital.cat divendres 10 de setembre del 2010
 
 
Apareix com a primer en una llista sobre l'extensió i qualitat dels mil articles considerats essencials pels gestors del web
 
Amb el fi de potenciar la qualitat dels seus articles, l’enciclopèdia oberta Wiquipedia classifica segons diferents paràmetres els continguts que s’hi escriuen. En un d’aquests llistats el lloc preferent l’ocupa el català, per davant de llengües amb molts més parlants com l’anglès, l’alemany, l’italià, el mandarí, el castellà o el francès. Es tracta de la que engloba l’extensió d’una compilació de mil articles considerats “bàsics” pels gestors del web.

Seguint una fórmula matemàtica per ponderar el pes de cada llengua, el català obté una nota de 87, 52 sobre 100, un punt i mig per sobre l’anglès. L’edició catalana de Wikipedia, la Viquipèdia, conté els mil articles imprescindibles i només un d’ells, el que fa referència a la oïda, té una extensió inferior als 10.000 caràcters.

El català és també la tretzena llengua amb més revisions i ampliacions dels seus articles i la setena en proporció d’articles per parlants.
 
6)
 
 
 
 
7)
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 27 DE SETEMBRE AL 3 D'OCTUBRE

 

 

 

El PP balear prepara la marginació definitiva del valencià/català  

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2547&Itemid=1

 

 

L'exempció de valencià, o el "dret a la ignorància"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2554&Itemid=1

 

 

Font de Mora haurà de respondre per un cas de discriminació lingüística en un curs de la Conselleria

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2556&Itemid=1

 

 

Agustí Colomer, nou secretari general de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2557&Itemid=1

 

 

Escola Valenciana reivindica al Cap i Casal l'ensenyament en valencià amb motiu del 9 d'Octubre

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2559&Itemid=1

 

 

La flama del Correllengua visita les universitats d'Alacant i València

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2560&Itemid=1

 

 
8)
El TERMCAT publica en línia el Diccionari d’homeopatia
 
El TERMCAT acaba de publicar al web (www.termcat.cat) la versió en línia del Diccionari d’homeopatia, un diccionari editat en paper el 2004, elaborat pel metge homeòpata Xavier Cabré amb l’assessorament terminològic del TERMCAT, amb el patrocini dels laboratoris farmacèutics Phinter-Heel i la participació d’experts de l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona i de la Secció d’Homeopatia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
 
El diccionari conté uns 400 termes en català, que es presenten acompanyats de la categoria gramatical, les equivalències en castellà, francès i anglès i la definició. Conté també abundants explicacions complementàries dels conceptes i exemples que permetran als lectors entendre millor la filosofia i l’aplicació pràctica d’un mètode terapèutic que cada cop té un pes més important en la nostra societat.
 
L’obra s’integra en la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.
 
Més informació a www.termcat.cat

-----------------------------

 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com