InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 2 (divendres 24/09/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Nou llibre: Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)
 
2) Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes al segle XXI
 
3) Antoni Llull Martí - Vetles, revetles i revetlers
 
 
5) Lluís Cabruja i Garriga - A LES ENVISTES DE L’11 DE SETEMBRE
 
6) Josep Maria Corretger Olivart - LA TORRE DE BABEL: MITE, HISTÒRIA, CONTROVÈRSIA I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
 
7) IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca
 
8) Ramon Sangles i Moles - La nostra opinió és important
 
9) El 30 de setembre finalitza el termini per a presentar obres al XII Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular
 
1)
 
Nou llibre:
 
Va de bo! Nivell superior de valencià (C2)
 
 
Edicions Bromera, en col·laboració amb el Servei de Promoció Lingüística de la Universitat d’Alacant, publica el llibre Va de bo! Nivell superior de valencià (C2), amb què proposa anar més enllà del que s’havia fet sempre en les classes de valencià. El nivell C2 és el nivell més alt de coneixements de la llengua que un aprenent pot acreditar. Les habilitats lingüístiques que implica preparen l’aprenent per a exercir professionalment amb la llengua com a eina. Per això, hem configurat el material amb una perspectiva innovadora. Cadascuna de les unitats de què consta el llibre està orientada a la faena d’un sector professional que té en la llengua un element primordial de treball: el professorat, els periodistes, els assessors lingüístics, els gestors públics i els creadors.
 
L’edició de l’obra és atractiva i innovadora pel que fa al disseny. A més, destaca l’ús d’un model de llengua fresc i versemblant. Hem procurat acostar els textos orals a l’estàndard oral valencià sense renunciar al rigor que vertebra tot el llibre. En aquesta línia, hem treballat tenint en compte les últimes incorporacions de la normativa, tant de l’AVL com de l’IEC. Això és un factor interessant per a l’alumnat i per al professorat, perquè encara s’arrosseguen en l’ensenyament moltes prohibicions i moltes regles, molts mites gramaticals, que, ara com ara, ja no poden continuar vigents.
 
Confiem que el material vos agradarà i, sobretot, que vos ajudarà a complir les expectatives com a professors o alumnes del nivell superior C2.
 
2)
 
 
Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes al segle XXI
 
 
Segon cicle de conferències sobre les comunitats lingüístiques mitjanes (CLM), organitzat pel Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB), conjuntament amb Linguamón-Casa de les llengües.
 
Les conferències tractaran els reptes a què s'enfronten les CLM des de dues àrees temàtiques: els entorns urbans multilingües i la perspectiva juridico-política.
 
El programa serà el següent:
 
Els reptes de les CLM en entorns urbans
 
Dijous, 30 de setembre de 2010
 
Presentació: Emili Boix (Universitat de Barcelona)
Intervencions:
-Brussel·les, Bèlgica: Philippe Hambye (Université catholique de Louvain)
-Hèlsinki, Finlàndia: Pirkko Nuolijarvi (Research Institute for the Languages of Finland)
-Tallinn, Estònia: Anastassia Zabrodskaja (University of Tartu)
 
Dijous, 7 d'octubre de 2010
 
Presentació: Emili Boix (Universitat de Barcelona)
Intervencions:
-Copenhaguen, Dinamarca: Marie Maegaard (University of Copenhagen)
-Amsterdam, Països Baixos: Guus Extra (Tilburg University)
 
Els reptes de les CLM des de la perspectiva juridico-política
 
Dijous, 18 de novembre de 2010
 
Presentació: Antoni Milian (Universitat Autònoma de Barcelona)
Intervencions:
-Universitats i cultura: Xabier Arzoz (Universidad del País Vasco)
-Txèquia: Mahulena Hofmann (Justus Liebig University Giessen)
 
Dijous, 25 de novembre de 2010
 
Presentació: Antoni Milian (Universitat Autònoma de Barcelona)
Intervencions:
-Unió Europea: Niamh Nic Shuibhne (University of Edinburgh)
-Ucraïna: Iryina Ulasiuk (European University Institute)
 
Les conferències tindran lloc de 18:30 a 21 a la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans (carrer del Carme, 47). L'entrada és gratuïta i hi haurà servei de traducció simultània en català.
 
Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el CUSC.
 
Observatori CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403 70 65
Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007 Barcelona
www.ub.es/cusc
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 146)
 

Vetles, revetles i revetlers

 
Antoni Llull Martí
 
Avui en dia és una convenció general, internacional, en aquesta part del món en què ens ha tocat viure, que el dia comença a les 0 hores i acaba les 24, a mitja nit, però no sempre ha estat així, ni ho és encara a països on tenen cultures distintes de la nostra. A l’antiga Grècia el dia començava a l’inici de l’alba; entre els jueus, el pas d’un dia a l’altra tenia lloc a la posta de sol. I això ens duu a trobar una explicació lògica a la celebració de tantes revetles en festes de sants. Si es considera que el dia comença a la posta de sol, els actes de culte i festius que se celebrin el vespre anterior a la festa del sant, ja es fan dins el dia d’aquesta festa.
 

En llatí el mot vigilia (reintroduït en la llengua actual per via culta), significa ‘vetla’, l’acció de vetlar, d’estar desperts i atents; Del verb vigilare se’n va fer vetlar (o vetllar), i, modernament, vigilar. De vetla (o vetlla) sortí el mot revetla, amb un significat intensificatiu i aplicat a celebracions festives que es fan en la nit precedent a alguna diada important, bé sigui la celebració d’un sant o una festa civil.

 

Una paraula derivada de revetla que usava molt mossèn Alcover a les seves rondaies i contarelles era revetler (i revetlera), aleshores desconeguda al Principat, i que ha acabat per esser incorporada al diccionari normatiu, amb l’accepció de ‘persona plaent, eixerida, simpàtica’, definició copiada, en part, del Diccionari català-valencià-balear; Però, em sembla, que hi falta un matís, el d’aclarir que sol referir-se a persones joves, puix que les vegades que ho he vist en textos alcoverins, si no és usat com a metàfora o amb un sentit irònic, es refereix sempre a bergantells i bergantelles que, per la seva edat és normal que cerquin donar expansió a les seves ànsies de divertir-se i tenguin ganes d’anar a qualsevol revetla que es presenti.

 

I per acabar, una recomanació que ja us vaig fer l’any passat: no digueu, referint-vos a sa revetla de Cap d’any, «nit vella» imitant la particularíssima forma castellana, sinó nit de Cap d’any. Molts d’anys per a tots amb salut i alegria!

 

4)

Per València, en valencià

El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ha arribat a un acord de col·laboració amb el club de viatges Fil-per-Randa per acostar a la comunitat universitària un variat i interessant programa de visites guiades a la ciutat de València que es fa íntegrament en valencià. La col·laboració començarà a partir del mes d'octubre de 2010, amb les visites següents:

02/10/2010 València i els Borja

02/10/2010 Passeig pel barri del Carme

16/10/2010 València romana: un món sota l'asfalt

16/10/2010 Arbres monumentals del centre històric de València

23/10/2010 La catedral de València: els frescs de Paolo da San Leocadio

23/10/2010 València i la Il·lustració: el segle de les llums

20/11/2010 València modernista: univers multicolor

20/11/2010 València barroca: l'esplendor de la ciutat

18/12/2010 El gòtic eròtic: secrets de la Llotja de València

18/12/2010 València al segle XV: el segle d'or valencià

Amb aquesta iniciativa, el Servei de Política Lingüística pretén facilitar l'accés de la comunitat universitària a unes activitats que contribueixen a la millora de les actituds lingüístiques i l'extensió de l'ús del valencià, i alhora col·laborar per promoure el coneixement del patrimoni de la ciutat de València entre la comunitat universitària.

Els universitaris interessats podran recollir un màxim de dos bons de descompte amb la presentació del carnet universitari a qualsevol dels centres d'autoaprenentatge de llengües dels diversos campus:

CAL de Burjassot, edifici de la biblioteca

CAL dels Tarongers, Aulari Nord

CAL de Blasco Ibáñez, Aulari V

El bo dóna dret a un descompte de 6€ sobre el preu d'una de les visites incloses en aquesta iniciativa, que és de 12 o 15 eurosi inclou l'esmorzar i, si escau, les entrades als monuments. Les places són limitades, per la qual cosa els beneficiaris hauran de fer la reserva de la plaça telefonant, a partir del 27 de setembre, a Fil-per-Randa: 96 351 12 74

Podeu trobar informació més detallada de cada visita en la programació o en el web www.fil-per-randa.com

 
5)
 

A LES ENVISTES DE L’11 DE SETEMBRE

Lluís Cabruja i Garriga

 

La Diada podria commemorar-se a Sant Pol de Mar també el dia 15 de febrer.

 

M’explico. Una santpolenca de soca-rel i curiosa de les nostres coses em va preguntar què significava la paraula ‘berganta’ en la frase històrica i tradicional ‘Sant Pol la manta i la gent berganta’. Vaig improvisar una suposada teoria que després Joan Coromines me la confirma en els seus diccionaris. És freqüent en català la transposició de  er en re, com ‘bergant’ amb ‘bregant’.

 

Els diccionaris de Coromines diuen BERGANT ‘pillet, murri, prové del sentit que tenia antigament de ‘home de baixa estofa que forma colla amb altres’, ‘jornaler que treballa en brigada en feines de baix nivell’. ‘Mal subjecte, persona de mala conducta moral’.

 

En castellà diu que prové del català bergant ‘trabajador que trabaja en brigada, ‘bergante’, ‘soldado mercenario, hombre de mundo que va con gente alegre, hoy ‘malechor’.

 

Tot plegat, gairebé un insult que ha passat a la història popular pronunciat probablement pels soldats durant la guerra de Successió quan les terres de parla catalana anaven a la una contra Felip el Borbó i les seves tropes van cremar la nostra població l’hivern del 1714. Explica la història que el 15 de febrer del 1714 les tropes borbòniques assetjaren Sant Pol. Molts santpolencs van morir en l’heroica resistència. El rei va impedir la reedificació del poble hostil (bergant/bregant) i el poble es va veure obligat a refugiar-se a les platges i muntanyes properes sota improvisats tendals de mantes. D’aquí pot provenir la frase ‘Sant Pol la manta i la gent berganta. La llegenda del rellotge ‘Sant Pol quina hora ‘és’ també pot provenir d’aquella destrucció ja que el rellotge havia estat destruït com a càstig pels lleials a Felip Vè.

 

Però tornant al començament. El nostre compatriota Joan Coromines, molt vinculat a la nostra vila, i de qui manllevo alguns dels arguments sobre el mot ‘bergant’ acaba dient: ‘En totes les llengües romàniques, el mot ‘bergant’ prové de l’italià, com totes les formacions de paraules acabades en –ante. Això fa pensar que ‘bergante’  i  bergant han de procedir d’aquesta llengua. No obstant això, hi ha a més en italià el verb ‘brigare’,  treballar, esforçar-se i que en occità i català tenen també ‘bregar’ bregar, esforçar-se, lluitar. Per la qual cosa és probable que en els tres idiomes sigui un mot originari d’aquests països. Las transposició de er en re, és un fenomen freqüent en català’: bregant/bergant. I qui busca brega és un malfactor. Però ¿per què encara avui molt gent nostra pensa que ‘gent berganta’ és un gran elogi, quan va ser dit com un insult?

 

Coromines és l’únic que apunta a una solució que ens deixa més satisfets, perquè quan es digui de Sant Pol que és gent berganta, no serà cap insult sinó un gran elogi, perquè és una gent bregada, que lluita, que s’esforça ‘fins que recobri ses llibertats’.

 
 
6)
 

 

LA TORRE DE BABEL:

MITE, HISTÒRIA, CONTROVÈRSIA I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

 

 

Josep Maria Corretger Olivart

 

 

Per explicar l’origen de la diversitat lingüística partim del mite de la Torre de Babel. Una torre que fou construïda per Nimrod a Babilònia, fa 4500 anys. La seva arquitectura era tan complexa que l’anomenaren Babel (que significa ‘confusió’ en hebreu), i a la Bíblia apareix com una al·legoria de la falta de la comunicació i unió entre els homes:

 

“En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. Després van dir:

 

-Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.

El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, i es digué:

 

“Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells”.

 

Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra”. Gènesi 11, 1-9.

 

I el cert, és que el Senyor no va concebre aquest desafiament de construir una torre que pogués arribar al cel, per això, com que ell era l’únic ser que tenia capacitat per realitzar obres magnes, els va castigar amb la confusió lingüística per sempre, això diu la llegenda, el mite de Babel.

 

Si fem una mica d’història, un arqueòleg, Robert Koldewey, el 1913 va trobar una estructura a les ruïnes de Babilònia que eren considerades els fonaments de la Torre de Babel original. Una torre que hauria estat destruïda i reconstruïda en nombroses ocasions, a causa del canviant destí de la zona. La destruïren els assiris i els arameus. I fou reconstruïda pels prínceps caldeus, entre ells Nabopolasar (625-605 a. d. C.).

 

La primera Torre de Babel s’anomenava Etemenanki, que volia dir ‘casa del fonament del cel i de la terra’ i es va construir durant el III mil·lenni a .d. C. La seva base era un rectangle de 91’55 metres de costat i la seva altura original fou aixecada en temps de Nabopolasar i Nabucodonosor II (605-592 a. D. C.). Es diu que l’altura devia tenir entre 60 i 90 metres. Avui dia només es conserven ruïnes perquè fou construïda amb materials molt sensibles a la intempèrie.

Nemrod fou el gestor de portar a terme la construcció de la torre. Alguns l’han identificat amb Sharrukin o Sargó I de Akkad, el fundador del primer imperi semita (arcadi). Altres veuen aquest caçador com la figura del déu assiri Ninurta, déu de la guerra i de la caça, que com Nemrod, tenia plaer per caçar als seus enemics. Al no disposar de pedra per a la construcció va decidir fabricar totxos i com que tampoc tenien calç, van utilitzar betum com a argamassa.

El temps de la seva construcció es dedueix de Pèleg (nom del qual va perpetuar-se en una ciutat en la confluència de l’Èufrates amb el Khabor, anomenada a les tabletes de la ciutat de Mari, a l’Èufrates mitjà i en l’època grecoromana va portar el nom de Phaliga) que hauria viscut des de 2269 fins a 2030 a. d. C. i el seu nom significava ‘divisió’, perquè “en els seus dies va dividir la terra”, vol dir “la població de la terra”, i “els hauria expandit Yahmeh per tota la superfície de la terra” (Gènesi 10:25, 11:9). Un text cuneïforme de Shar-kali-Sharri, rei d’Akkad (i successor de Sargó I d’Akkad), qui visqué en temps de patriarques, menciona que va restaurar una torre-temple a Babilum (Babel, Babilònia), amb el que es dóna a entendre que tal edifici existia abans del seu regnat.

 

Curiosament, durant quatre segles, arqueòlegs occidentals van intentar ubicar aquesta famosa edificació en la zona de l’actual Irak. Entre altres llocs, fou buscada a Akar Quf (a l’oest de Bagdad) on va existir Dur Karigalzu (les ruïnes tortes del zigurat, identificat per alguns viatgers com la Torre Babel). I a Birs Nimrud, on es troben les restes de l’antiga Borsippa, situada a prop de les ruïnes de l’antiga Babilònia, al sud-oest. Es conserva una detallada descripció d’aquest zigurat (zikkurratu) als escrits d’Heròdot, el pare de la història que visità Babilònia en més d’una ocasió.

 

Quant a la seva imatge, la més coneguda de la torre és la immortalitzada pel pintor flamenc Pieter Brueghel el vell, el 1563, influenciat per les ruïnes romanes i que la va plasmar molt allunyada del seu aspecte original, una d’idealitzada, atès que l’original tenia forma escalonada, una mena de piràmide amb esglaons. La propera a la realitat té forma de zigurat, el típic temple-muntanya mesopotami massís, de planta quadrangular, estructura piramidal i esglaonada, coronat amb el santuari del déu. Els materials eren de rajoles cuites al foc en l’exterior. El seu record va romandre com a símbol de la vanitat dels homes, culte al déu observatori astronòmic, centre d’endevinament i representava una gran escala per on la divinitat podia baixar a la terra i conviure amb els mortals.

 

Per un altre costat, i si ens fixem en la controvèrsia, observarem que la destrucció de la torre només s’insinuava al Gènesi, i que apareixia al capítol 18 de l’Apocalipsi, representada amb grans vents o rajos del cel.

Segons Hernán Toro (2000) en un article intitulat “Babel y la confusión de las lenguas” explica els inconvenients que portava aquest origen mític de la diversitat lingüística com un càstig diví amb una sèrie de retrucs a la teoria:

 

  1. El llibre del Gènesi arranca amb una contradicció: “cadascuna de les tribus de Noè tenia la seva pròpia regió i la seva pròpia llengua”.

 

  1. Diu que cada família tenia la seva pròpia llengua, i més tard que la terra era d’una llengua i unes mateixes paraules.

 

  1. L’objectiu dels homes era fer una torre que arribés al cel amb totxos i betum, cosa impossible.

 

  1. Jehovà va castigar-los. Com que l’home tenia la mateixa llengua el millor que va pensar fou confondre les llengües i diversificar-los per la terra, acabant així cada regió amb la seva llengua. Això ho veu ridícul. Ni nosaltres amb la nostra tecnologia podríem fer una torre que arribés al cel. Si hi hagués un Déu omniscient, hagués sabut que allò era clarament impossible. I no hagués dit “res els aturarà amb el que estan pensant fer”. Un Déu omniscient ja hagués sabut que els homes acabarien desistint en veure aquella labor tan complicada. Tampoc no hagués pres part d’una acció per a evitar una cosa que mai succeiria. Si els homes no podien edificar una torre que arribés al firmament, ja no calia prendre accions per a evitar-ho.

 

  1. Tothom sap que les llengües evolucionen. Que el romanç deriva del llatí i llur evolució pot veure’s al llarg dels segles. I els lingüistes han trobat que pràcticament tots els llenguatges occidentals deriven de l’antic indoeuropeu. Hernán Toro explica que no cal origen mític sobre l’origen dels llenguatges, perquè les poblacions s’aïllen, els dialectes divergeixen i van acumulant variacions que amb el pas del temps mostren diferències entre els llenguatges.

 

  1. L’antropomorfització de la deïtat totpoderosa, “que ha de descendre des del cel per veure la ciutat i la torre”. Si és totpoderós, ja ho sap tot. O va atansar-se perquè tenia mala visió o miopia?

 

Aquests són els petits entrebancs en què topa aquesta teoria de l’origen mític de les llengües que segons Hernán Toro (2000), és un acudit, un intent mediocre d’explicar l’evolució dels llenguatges en un temps que no se sabia que els llenguatges evolucionen i en la qual es pensava que la terra era com un disc pla i el firmament era un domus sòlid sobre el disc de la terra. Era una errònia cosmovisió bíblica.

 

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

 

Els lingüistes van decidir classificar les llengües per tal de facilitar l’estudi d’aquestes i la seva localització. Llavors, van establir les llengües que tenien un mateix origen, i trets semblants de vocabulari, morfologia i estructura sintàctica dins d’una mateixa família establint una classificació. Les principals famílies lingüístiques són les següents:

 

A)    LLENGÜES D’EUROPA (INDOEUROPEU)

 

1.      Llengües romàniques:

.Iberoromànic: català, castellà, galaicoportuguès.

.Gal·loromànic: francès, occità, retoromànic.

.Italoromànic: italià, sard.

.Balcanoromànic: romanès, dàlmata –extingit-.

 

2.      Llengües germàniques:

.Nòrdiques: noruec, suec, islandès, danès, feroès.

.Occidentals: anglès, alemany, neerlandès, frisó, scots, luxemburguès, alsià.

.Orientals: gòtic –extingit-, vàndal.

 

3.      Llengües eslaves:

.Meridional: eslovè, serbocroat, macedònic, búlgar.

.Occidental: txec, eslovac, polonès, sòrab, caixubi.

.Oriental: rus, bielorús, ucraïnès, rutè.

 

4.      Llengües cèltiques:

Gal·lès, gaèlic (escocès i irlandès), bretó.

 

5.      Llengües bàltiques:

Letó, lituà, prussià –extingit al s. XVIII-.

 

6.      Llengües aïllades:

Grec, albanès, armeni.

 

7.      Llengües indoiràniques:

Farsi, kurd, afganès, turc.

     

(*) L’Euscar, llengua del País Basc, és inclassificable.

 

(**) Llengües uràliques: finès, lapó, estonià, hongarès, mordvà, txeremís, votiac.

 

(***) Llengües caucàsiques:

        .Septentrionals: abkhaz, circassià, txetxè.

        .Meridionals: georgià.

 

B) LLENGÜES D'ÀSIA

 

1.      Semítiques: àrab, hebreu, assiri, babiloni, fenici.

2.      Monosil·làbiques tonals: birmà, vietnamita, thai, xinès, japonès, coreà.

3.      Llengües malaies: indonesi, filipí, malai.

 

C)    LLENGÜES D'ÀFRICA

 

1.      Camítiques: l'antic guanxe (parlat a Canàries), iber (abans dels romans).

 

                 2.  Sahel tropical: peul, hausa, yoruba.

      

                            3. Bantus: swahili.

 

 

 

 

          D) LLENGÜES D'OCEANIA

             

 Llengües d'Austràlia, llengües papus de Nova Guinea, llengües de la Melanèsia.

 

 

                       E) LLENGÜES D'AMÈRICA

 

1.      Amèrica del Nord: hoka-sioux, cherokee, apatxe, navajo.

2.      Hispanoparlants: llengües asteques o el maia (Mèxic), guaraní (Brasil, Paraguai), el quítxua (Perú).      

 

 

  F) LLENGÜES ARTIFICIALS

 

     L'esperanto, creada a la segona meitat del segle XIX per Ludwik Zamenhof, que agafà arrels i lexemes de les llengües romàniques, amb la intenció d'establir una llengua comuna, però que no triomfà.

 

 

 

En conclusió, els lingüistes calculen que es parlen a l'entorn de sis mil llengües, entre les més parlades hi ha el xinès mandarí (874 milions), l'indi (366 milions), l'anglès (341 milions), l'espanyol (340 milions), de les quals el català té 7 milions de parlants, per cert, i una de les llengües amb més vida a la xarxa d'Internet. Cada llengua té un número uniforme de parlants, que no té res a veure amb l'extensió del territori on es parla. També hi ha llengües que són minoritàries.
 
Entre els factors que posen en perill una llengua hi ha: la falta de reconeixement oficial, la marginalitat dels costums, la manera de viure de la comunitat, la pressió d'una altra llengua amb més prestigi i l'actitud dels parlants, que segons on hagin nascut tindran unes actituds o unes altres a l'entorn d'una nova llengua, està marcada pel destí del naixement; o la feina dels governs, sobretot en política lingüística en seran una part important en l'esdevenir de la protecció de la llengua i de fomentar el seu ús social.
 
Per un altre costat, una llengua perviurà si és transmet de generació en generació, és a dir, de pares a fills. Sovint, l'alumnat em pregunta per la salut del català. Està estable, però podria millorar. Segons Carme Junyent a “Vida i mort de les llengües” (1992), explica que “una llengua no mor fins que desapareix o mor el darrer parlant”.  Així doncs, depèn de nosaltres. El conèixer llengües forma part de la riquesa i cultura d'un país. Cada parlant decideix la pervivència d'una llengua. Cal cuidar i practicar tota llengua sempre que es pugui, sobretot la que pateix riscos de desaparició, i expandir-ne el seu coneixement.
 
7)
 

IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca

Fidelitat i actituds lingüístiques

1 i 2 d'octubre de 2010

Seu del Consell Insular de Menorca (pl. de la Biosfera - Maó)

El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca ha organitzat per al divendres dia 1 i el dissabte dia 2 d’octubre les IV Jornades de Normalització Lingüística de Menorca, que tindran lloc a la seu del Consell Insular de Menorca, a la plaça de la Biosfera de Maó.

En aquesta edició, les Jornades, amb el tema central de la fidelitat i les actituds lingüístiques, tindran un caràcter eminentment pràctic i participatiu i per això es vehicularan fonamentalment a través de la realització d’un taller que, mitjançant tècniques procedents de la psicologia, pretén proporcionar recursos perquè els parlants que ho vulguin puguin parlar en català amb tothom i pertot. Per això, en aquesta edició les Jornades de Normalització estan especialment adreçades a aquelles persones que, a través de la seva actitud, poden funcionar com a model lingüístic de referència positiu per a la resta de parlants.

Programa:

Divendres 1 d'octubre

16.30 h Lliurament de material i obertura.

17.00 h - 18.00 h Conferència introductòria del taller "Siguem educats, parlem català", a càrrec de Ferran Suay.

18.00 h - 21.00 h Taller d'espai lingüístic personal (TELP), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

Dissabte 2 d'octubre

09.30 h - 10.30 h Conferència "Entorn i comportaments lingüístics", a càrrec de Joan Melià.

10.30 h - 13.30 h Taller d'espai lingüístic personal (TELP), a càrrec de Ferran Suay i Gemma Sanginés.

13.30 h Clausura.

Per a més informació i inscripcions entrau a: http://www.culturamenorca.org/sal/jornades

8)
 
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 23)

La nostra opinió és important

Ramon Sangles i Moles

 

És un deure de tota persona tenir la ment ben formada i obrar amb rectitud. Es tracta d’una exigència mínima que s’obté volent simplement un món millor i unes persones plenament lliures. Si dins nostre hi ha aquesta base, llancem-nos a expressar la nostra opinió sense por; creguem-nos que la nostra opinió compta i que pot encarrilar per bon camí la vida de molta gent. Quantes vegades una paraula o un consell no han fet canviar el rumb d’una persona!

 

Siguem, però, sempre molt clars i contundents; de cap manera opacs o indecisos. A tothom li ha estat infós un do per a ser competent en una activitat determinada; vulguem-hi excelir (hom pot ser un bon cuiner, un bon mestre, un bon lingüista, un bon venedor...) i siguem decidits a emetre judicis de valor; diguem: això sí, allò no. No expressar convençudament la pròpia opinió denotaria immaduresa en la vida.

 

9)

 

 
El 30 de setembre finalitza el termini per a presentar obres al XII Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular 

El guardó està dotat amb 6000 euros i una escultura de Ginestar

 

El pròxim dijous 30 de setembre conclou el termini de presentació de les obres que opten al XII Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular. Organitzat per Edicions del Bullent i el Museu Valencià d'Etnologia, pot concórrer al premi qualsevol obra de divulgació de la cultura popular. La dotació del premi consisteix en 6000 euros, una escultura de Ginestar i la publicació a la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent.

A partir del dijous 30 de setembre, els membres del jurat iniciaran les seues deliberacions, que conclouran en l'adjudicació del guardó, el pròxim 26 de novembre en la ciutat Dénia. Enguany el jurat està composat per Raquel Ferrero, Antoni Torregrossa, Maria Albert, Javier Martín i Núria Sendra.

Per accedir a les bases del premi, polsa ací

Els guanyadors de les últimes edicions han estat:

Mengem i cantem. Cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques, d'Aureli Puig

Màgia per a un poble, de Francesc Gisbert

Els valencians d’Algèria (1830-1962), de Angela-Rosa Menages i Joan-Lluís Monjo

Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

-----------------------------
 
Si voleu donar-vos de baixa d'InfoMigjorn i d'InfoMigjornPlus, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com