Universitat d'Alacant, 4, 6 i 7 d'octubre de 2010
Campus de Sant
Vicent del Raspeig
Organitzen: Dep. de Filologia Catalana i Servei de Promoció del Valencià.
Col·laboren: Vr. Extensió Universitària, Museu de l'UA, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Consell d'Alumnes.
La inscripció és gratuïta.
Dilluns 4 d'octubre de 2010
11 h - 11.45 h: Acreditació dels inscrits (formulari electrònic i en persona al departament de catalana) i recollida de materials. (entrada de l'edifici III de Filosofia i Lletres).
Distribució del quadern de poemes dels trobadors medievals en provençal i valencià actual.
13 h: Recital de cançons de trobadors provençals medievals.
A càrrec de Jan-Maria Carlotti.
Presenta Rafael Alemany Ferrer, catedràtic de
Literatura Catalana Medieval.
Sala de Graus de la Facultat de Dret.
Dimecres 6 d'octubre de 2010
Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres
9 h: Acreditació i recollida de material.
9.30 h: Benvinguda de Josefina Bueno, vicerectora d'Extensió Universitària.
Vicent Torrent i Manuel Miralles (membres fundadors d'Al Tall)
"Una visió d'Al Tall des de dins"
Presentació a càrrec de Joan Borja i Josep Forcadell.
10.30 h -11.45 h: Taula Redona (Aula Magna Filosofia i Lletres)
"Els nous conceptes i aportacions d'Al Tall (1975-2010)"
(La riproposta als països de llengua catalana. La nova composició en música tradicional. La mediterraneïtat. La fusió. Les vares. La discografia. El directe. El compromís cívic. La Trobada de Música del Mediterrani. La Fonoteca de Materials.)
Presenta: Víctor Mansanet Boïgues
Participants: Jan Maria Carlotti, Josep Vicent Frechina, Enric Solà i Palerm, Ramon Canut i Jordi Reig
12.30 h: Inauguració de l'exposició (Sala Aifos)
"Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià"
Ignasi Jiménez Raneda, rector de la Universitat d'Alacant
Vicent Torrent (Al Tall)
Víctor Mansanet, autor del text del catàleg
Joan Borja, director del Departament de Filologia Catalana
Vicerectora d'Extensió Universitària
Presentació i projecció del documental de Daniel Martín
Al Tall, cantar rasant a la terra [versió reduïda, 12']
Presentació del portal de la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives sobre Al Tall
16.30 h - 17 h: Projecció del documental
Al Tall, cantar rasant a la terra (versió extensa 25')
A càrrec de l'autor (lloc: Aula Magna)
17 h - 19 h: Taula
redona
"Evolució de la música tradicional i el folk als països mediterranis de 1970 a 2010"
Presenta: Josep Maria Esteve Faubel
Participants: Manuel Luna, Joaquim Vilarnau, Jaume Ayats i Miquel Flores Abad
19 h: Balanç
Dijous 7 d'octubre
21 h: Concert: "Al Tall, 35 anys"
Organitzat per Ràdio Alacant (Cadena SER), el Vr. d'Extensió Universitària, el Consell d'Alumnes i el Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant
Butlleta d'inscripció: Si voleu participar en aquest curs heu d'emplenar la butlleta d'inscripció i enviar-la (per correu electrònic o personalment) a la secretaria del Departament de Filologia Catalana.
1 crèdit de lliure configuració als qui assistisquen al 80% de les activitats (recital de trobadors, conferències i taules redones i exposició) i presenten un comentari d'alguna de les cançons d'Al Tall o dels trobadors, utilitzant els conceptes, la terminologia o algun dels elementes explicats en les taules redones.
El llatí lignum tenia els significats de ‘tronc', ‘post', ‘mànec', ‘bastó' i podia aplicar-se a distints objectes fets de fusta, i durant l'edat mitjana alguns dels seus derivats romànics, com el català lleny, el castellà leño, el portuguès lenho, i l'italià legno, serviren per a designar una nau. En català, lleny tenia un significat genèric d'embarcació major, com nau i galera, i de vegades era anomenat juntament amb aquestes: «naus, galeres i altres llenys». També fou usual fusta per a designar els llenys. Les barques pertanyien a una altra categoria d'embarcacions, més petites.
Un derivat de lleny o de llenya, és
llenyam, que significa més pròpiament el conjunt de llenya o fusta de construcció, i també la fusta
de la que es fan portes i mobles. Llenyam vermell es diu a aquella casta de
fusta, procedent en temps antic des boscs de més amunt de Tortosa, amb la qual es
feren moltes de les portes d'esglésies i cases senyorials de Mallorca. I d'on prové el
mot fusta, i perquè en castellà es diu de forma tan distinta, madera? En
català molt antic es deia fust, mot procedent del llatí fustis, que significava, en
principi, ‘pal, verga, bastó' (accepció conservada en el castellà fusta ‘verga',
‘fuet', i en el seu derivat, català i castellà, fustigar). Amb el temps, fust, i
després fusta, s'empraren en català per designar la matèria dura i fibrosa procedent dels arbres,
mentre que en castellà, per dir la mateixa cosa, adoptaren un mot derivat del llatí
materia, que en aquesta llengua, a més de designar originàriament el principi físic
constitutiu de les coses, ja s'usava també amb el sentit de ‘fusta', que passà
a significar la nova paraula madera, reservant-se el cultisme materia
per a l'accepció
primera.
Actuar a contracorrent
Ramon Sangles i Moles
Un comunicador honrat generalment ha de nedar a contracorrent, ja que, per desgràcia, els missatges carregats de negativitat, on predominen les lluites a sang i fetge, tenen l'exclusiva en els mitjans de comunicació. L'home, malauradament, s'acarnissa amb els seus consemblants i gaudeix mirant espectacles on predominen la ferotgia i la violència. Tenien l'audiència assegurada les lluites entre gladiadors i l'enfrontament de l'home amb rabioses feres en el Colosseu de Roma; la tenen també assegurada avui en programes o textos escrits de caire bèl·lic, mafiós, criminal... Els mitjans de comunicació tenen èxit si ens fan conèixer l'aspecte més fosc, tètric i vergonyós de les persones (estafes, delictes, guerres, vexacions, fets sanguinaris...).
I, dins la mateixa línia, direm que no és bo de deturar-nos gaire en segons quines campanyes electorals d'alguns dels nostres polítics (es critiquen i mosseguen, prometen coses que mai no compleixen...); aconsellem també d'apagar el televisor o canviar de canal en pel·lícules o programes violents o farcits de llenguatge groller. En canvi, sí que va bé de seguir reportatges ben fets, per exemple, de guerra, a fi que aprenguem, a través dels desastres de la història, a valorar la pau.
Si poguéssim, faríem donar un tomb a moltes formes de l'actual manera de comunicar. Hem de voler posar més l'accent en els fets positius i honestos; ens ha de satisfer escoltar bones notícies i ser-ne portadors. Fer relluir la negativitat dels successos, generalment no condueix a bons resultats, ans produeix desànim i tristor. No siguem, doncs, mai còmplices de baixeses, consumint-ne, ni en fem d'altaveu.
La feina de comunicar missatges positius no s'acabarà mai, ja que abunden més que no els negatius. Saber veure el costat positiu de cada persona i posar-lo en relleu, és cosa pròpia de ments sanes. No hauríem de cansar-nos mai de cercar complicitats amb els objectius ben enfocats, amb la feina ben feta, amb les actituds responsables. Quan hom se centra en els missatges positius genera opinió constructiva, conversa intel·ligent, imaginació penetrant, feina eficient.
Les podeu trobar a la vostra llibreria habitual o a www.editorialmoll.cat.
El número 34 de L'Espill presenta un dossier sobre “Literatura perseguida”, elaborat en col·laboració amb el Centre Català del PEN, que ens recorda la dura realitat de censura, persecució, exili i desarrelament que pateixen molts escriptors i periodistes crítics de molts països del món d'avui. Una realitat que sovint no es té present. Hi escriuen autors d'arreu i també de casa nostra: John R. Saul, Carme Arenas, Raffaella Salierno, Salem Zenia, Chenjerai Hove, Easterine Kire Irala, Maria Barbal, Manal Alsheikh i El-Kaissa Ould Braham.
Però aquest nou lliurament de la revista fundada per Joan Fuster inclou altres articles de temàtica diversa, com ara de Seyla Benhabib sobre la democràcia com un dels drets humans, de Salvador Giner sobre Francesc Eiximenis i els orígens del republicanisme, de Manuel Alcaraz sobre el bloqueig polític valencià, de Stefan Collini sobre la significació històrica i cultural de la New Left Review (que es publica des de fa 50 anys), d'Eva Cserhati sobre literatura hongaresa en l'època postcomunista, de Toni Mollà sobre suggestions de Nova York, d'Antoni Rico sobre el diàleg inacabat entre Vicens Vives i Joan Fuster, i d'Emília Bea sobre el recentment desaparegut Adrià Chavarria.
Com a document es publica la traducció catalana de la Declaració d'Independència dels Estats Units, un text cabdal que bé val la pena conèixer de primera mà. I en l'apartat de ressenyes, Jacobo Muñoz escriu sobre la “Història social de la filosofia catalana” (de Xavier Serra), Ferran Garcia-Oliver sobre “El nostre heroi Josep Pla” (d'Enric Vila) i Andreu Ginés sobre “Una burgesia sense ànima” (de Francesc Vilanova). L'editorial, “Signes inquietants”, fa consideracions sobre els densos núvols que ara com ara enfosqueixen, cal esperar que provisionalment, el nostre horitzó.
Confiem que aquest nou lliurament de L'Espill us interessarà. Com sempre, podeu demanar-lo a la vostra llibreria habitual, o bé –si teniu dificultats per aconseguir-lo- directament a través de la pàgina web de Publicacions de la Universitat de València http://puv.uv.es/product_info.php?products_id=24344 o contactant amb publicacions@uv.es.
Per qualsevol informació contacteu amb Maria Ferrer Martorell, del dept. de Màrqueting (Maria.Ferrer-Martorell@uv.es).
LA LLUNA EN UN
COVE cerca col·laboradors literaris
Enviar relats per a selecció
Considerem que una de les coses que poden
resultar més atractives de La Lluna en un Cove és que es tracta
d'un projecte literari obert a la participació de tothom: busquem gent que
tingui una bona història per a explicar, que pugui contar un relat interessant,
sorprenent, màgic... Busquem nous autors que, a través de la seva prosa, siguin
capaços de fer-nos sentir coses als altres.
És clar que no podem publicar
tot el que arribi a la nostra redacció, primer per la limitació que imposa el
format de la nostra publicació, i després per l'exigència d'oferir al lector uns
textos realment interessants.
Ara bé: tot aquell o aquella que sàpiga
explicar en poques pàgines una bona història té, amb La Lluna en un
Cove, la manera de fer-la arribar a un públic lector, el nostre, que
creix dia a dia. Un dels nostres objectius és constituir-nos com una petita
plataforma des de la qual gent ben diversa, però que comparteix el gust per la
literatura, pot oferir i mostrar els seues propis treballs.
Característiques requerides de les obres a presentar per a selecció, i condicions generals
Més informació: Web oficial de La Lluna en un Cove