Holding d'hàmsters
Dissabte 24 de juliol
NIT DE CINE I LLENGUA
a
Ca les
Senyoretes
Fa 10 anys que es va morir Enric Valor i l'any que ve commemorarem el centenari del seu naixement a Castalla. L'efemèride servirà per a declarar el 2011 Any Valor, que diverses entitats han decidit ja celebrar. Nosaltres ens avancem i li dediquem una de les nostres Nits Temàtiques.
PRIMERA
PART
Eugeni S. Reig, autor de Valencià en perill d'extinció i Les nostres paraules, autor de nombrosos articles de divulgació i en revistes especialitzades, fonamentalment sobre lèxic valencià, coordinador de la revista digital d'Internet sobre llengua i cultura 'InfoMigjorn' i del grup d'Internet de discussió sobre temes lingüístics ‘Migjorn'.
Jem Cabanes, corrector i traductor al català de l'alemany, anglès, danès, francès, grec clàssic, llatí, neerlandès, noruec i suec, col·laborador d'Arreu, Canigó, Serra d'Or, Avui i Criterion, autor del llibre d'estil de VilaWeb, corrector i traductor de Vilaweb, debatran a la sala de plens del Palau d'Otos sobre la influència de
La llengua popular en la llengua
culta
SEGONA
PART
El director de cine
Antoni Canet,
dirigirà en directe davant dels assistents al sopar el rodatge del VIDEO-CLIP de
Miquel
Gil
Basat en el
romanç
La
Cileta
21:00
Xarrada d'Eugeni S. Reig i Jem Cabanes
22:30
Sopar
24:30
Rodatge del vídeo-clip
Reserves a casa@ruralotos.com
Tel: 962358032
Mòb: 620588724
Preus
Sopar: 25 euros
Sopar i habitació doble parella: 110
euros
i. docents d'institut i d'escola
ii. tècnics lingüístics
iii. escriptors (en el sentit més ample del terme)
iv. professors de quasi totes les universitats valencianes (la Universitat Jaume I, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Literària de València, la Universitat Catòlica de València, la Universitat Cardenal Herrera de València i la Universitat d'Alacant)
v. persones rellevants de camps específics
i. Algun aspecte pedagògic en l'ensenyament del valencià (siga en llengua o siga en literatura)
ii. Algun factor que afecte l'ús social del valencià
iii. Alguna norma (existent o desitjable)
iv. Algun aspecte de la formació històrica del valencià culte
v. Ressenya d'algun treball publicat, siga un article o siga un llibre
i. M. Isabel Guardiola i Savall (Universitat d'Alacant)
ii. <Maribel.Guardiola@ua.es>
iii. Dept. Filologia Catalana, Universitat d'Alacant, Ap. 99 03080 Alacant
i. Nom de qui fa la proposta
ii. Adreça
iii. Ocupació laboral i lloc en què treballa
iv. Títol del treball
v. Descripció de l'objecte d'estudi
vi. Causa del treball
i. Director: Abelard Saragossà (Universitat de València)
ii. Secretària de redacció: Maria Isabel Guardiola (Universitat d'Alacant)
iii. Consell de redacció:
1. Ximo López (Universitat de València). Didàctica
2. Antoni López Quiles (Universitat de València). Literatura
3. Josep À. Mas (Universitat Politècnica de València). Sociolingüística
4. Manuel Sifre (Universitat Jaume I, Castelló). Llengua
5. Jaime Siles (Universitat de València). Literatura
iv. Consell assessor
1. Robert Archer (King's College, London). Literatura
2. Emili Casanova (Universitat de València). Llengua
3. Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). Sociolingüística
4. Jordi Colomina (Universitat d'Alacant). Llengua
5. Joaquim Dolz (Universitat de Ginebra). Didàctica
6. Albert Hauf (Universitat de València). Literatura
7. Georg Kremnitz (Universitat de Viena). Sociolingüística
8. Lluís B. Meseguer (Universitat Jaume I, Castelló). Literatura
9. Vicent Pascual (assessor de didàctica de la Generalitat Valenciana)
10. Lluís B. Polanco (Universitat de València). Sociolingüística
11. Albert Rossich (Universitat de Girona). Literatura i història de la llengua
v. Revisió dels resums en anglés: Jesús de Prado Plumed (Universidad Complutense de Madrid)
I és que la cosa no queda aquí. El GDLC entra hòlding i el DIEC holding, i tots es posen d'acord que hem de dir hàmster amb hac muda. En algun moment potser haurem d'admetre que l'aspiració inicial de certs estrangerismes no és incompatible amb la catalanització, perquè no som una illa. És el que fa el francès o el castellà, que escriu hámster en rodona i ho pronuncia amb hac aspirada. La nostra coherència ortogràfica se'n ressentirà però obrir-se a la vida obliga a ser flexible i no hi ha res més trist que morir d'un atac de coherència.
A la Barceloneta, on ara hi ha xiringuitos abans hi havia merenderos, tot i que quan van anar a terra pels Jocs, molts ja en deien xiringuitos. I no gaire lluny, al llavors encara passeig Nacional, també van caure els tinglados que empresonaven el barri. Però el tinglado i el xiringuito tenen un parentiu més tèrbol, el de negoci poc clar. En català, però, aquest flanc ja el tenim ben cobert amb martingala i tripijoc, paraules clarament més genuïnes, que, tal com van últimament les coses, ens fan més falta que mai.
¿Chiringuito?
L'estiu passat, el del 2009, Canal 9 ens va oferir el programa
d'humor Socarrats, un programa amb
escenes humorístiques molt gracioses, ben dirigit i ben interpretat. Però com la
felicitat no és mai completa, vàrem haver de patir, per desgràcia, l'ús i abús
de la paraula castellana “chiringuito”, emprada desenes de
vegades en les escenes de programa en qüestió (el “chiringuito” de Mamella). Per
a denominar l'establiment més o menys provisional i més aïna xicotet, situat en
una platja i fet amb fusta i altres materials efímers, a on es venen cerveses,
refrescs, entrepans, llaminadures, etc., els valencians sempre hem usat la
paraula barracó, que és un diminutiu
de barraca com guitarró ho és de guitarra, barró de barra o botifarró de botifarra. La paraula barracó, amb el significat especificat,
és molt coneguda i usada a la ciutat de València i comarca de l'Horta. ¿Com és
possible que un programa televisiu fet precisament a València ignore la paraula
que els valencians hem usat sempre i encara usem i adopte un castellanisme que
no té cap tradició entre nosaltres? Ho trobe inexplicable, francament. I, a més,
ho trobe indignant, perquè l'estiu anterior, el del 2008, ja varen cometre el
mateix error i ja el vaig denunciar. No fan gens de cas. Ni miqueta ni
gens. L'estiu del 2009, com el del 2008 –o més encara–, “chiringuito”
per ací, “chiringuito” per allà, “chiringuito” va, “chiringuito” ve. Caiga el
“chiringuto”. Vinga el “chiringuito”. Una poca vergonya imperdonable. A veure si
hi ha sort i enguany els responsables de Canal 9 demostren una miqueta més de
sensibilitat per la llengua i ens estalvien la “chiringuitamenta” bestial dels
darrers anys.
La paraula xiringuito, adaptació ortogràfica a
la nostra llengua de la paraula castellana “chiringuito”, no l'arreplega,
afortunadament, cap diccionari normatiu. El Diccionari ortogràfic i de
pronunciació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tingut l'encert de no
incloure-la entre les seues entrades. Confie que el futur Diccionari
normatiu de l'AVL tampoc ho
farà.
Crida per a contribucions a Terminàlia (2, 3 i 4)
TERMINÀLIA (ISSN
2013-6692), revista de la Societat Catalana de Terminologia SCATERM, filial de
l'IEC, és una revista oberta, de periodicitat semestral, que pretén cobrir un
espai natural d'intercanvi d'idees i d'actualització informativa en terminologia
i àmbits afins. Els articles es publiquen, en paper i en format electrònic, i
són accessibles de manera oberta per a tota la comunitat sota la llicència
Creative Commons.
El Consell de Redacció fa una crida per a contribucions
per als propers números. Les propostes enviades, redactades en català, anglès,
espanyol o francès, han de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines,
i són avaluades per revisors externs. La informació detallada sobre aquesta
crida la trobareu a:
http://scaterm.iec.cat/filial/ViewPage.actionsiteNodeId=907&languageId=1&contentId=-1
DATES
IMPORTANTS:
- Termini de presentació d'originals per al núm. 2 (2010):
31 de juliol de 2010
- Termini de presentació d'originals per al núm. 3
(2011): 31 de gener de 2011
- Termini de presentació d'originals per al
núm. 4 (2011): 31 de març de 2011
Cal enviar les propostes a terminalia@iec.cat
La revista TERMINÀLIA
és accessible en línia des de:
http://publicacions.iec.cat
http://revistes.iec.cat
http://terminalia.iec.cat
El Consell de Redacció us anima a participar-hi i a fer-ne difusió.
7
"El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l'àmbit juvenil."
Per indicació del professor Miquel Àngel Pradilla, us fem avinent la primera circular de les jornades intitulades El català mola? Competències, representacions i usos de la llengua en l'àmbit juvenil. L'esmentada activitat, organitzada per la URV, l'Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Cruscat-IEC, se celebrarà a Tarragona els dies 11 i 12 de novembre de 2010. Més endavant us donarem informació sobre la matrícula.
Programa en pdf: http://www.demolinguistica.cat/web/DOCS_CRUSCAT/activitats/El%20catal%C3%A0%20mola%201a%20circular.pdf
EL CATALÀ MOLA? COMPETÈNCIES, REPRESENTACIONS I USOS DE LA LLENGUA EN L'ÀMBIT JUVENIL
11 i 12 de novembre de 2010
Palau Firal i de Congressos de Tarragona
Ajuntament de Tarragona – Servei de Política Lingüística
Universitat Rovira i Virgili – Departament de Filologia Catalana
Xarxa CRUSCAT – Institut d'Estudis Catalans
JUSTIFICACIÓ
És ben sabut que els joves són un element clau per a la bona salut de la llengua. En l'àmbit de la sociolingüística catalana s'han fet nombrosos estudis sobre la relació entre la llengua catalana i els joves, la majoria dels quals tenen un gran rigor acadèmic i estadístic. Tot i això, les valuoses conclusions extretes d'aquestes anàlisis no sempre s'acaben de traduir en actuacions concretes orientades a afavorir una extensió de l'ús de la llengua entre les persones joves.
Amb l'objectiu d'exposar experiències reeixides i de donar a conèixer propostes pràctiques en relació amb l'extensió de l'ús del català entre els joves, la jornada combinarà la vessant acadèmica, teòrica, amb una vessant més aplicada orientada a difondre actuacions pràctiques concretes. D'aquesta manera, es pretén que les conclusions puguin interessar un ampli ventall de perfils: tècnics lingüístics, entitats i associacions que treballen per al foment de la llengua, agents educatius, etc.
Hi intervindran estudiosos de reconegut prestigi en l'àmbit de la sociolingüística, que seran els encarregats d'impartir les conferències marc, i, d'altra banda, professionals de fora de l'àmbit estrictament sociolingüístic, però amb un coneixement ampli de la realitat juvenil en el seu àmbit.
INTERÈS
La finalitat és fer realitat un marc idoni per difondre experiències reeixides en el tractament de la relació dels joves amb la llengua i propostes aplicables a la realitat social catalana. D'aquesta manera, es farà una aproximació multidisciplinària a la realitat juvenil, no limitada estrictament a l'àmbit acadèmic de la sociolingüística.
La jornada se centrarà en dos eixos: els usos interpersonals i la creació de contextos facilitadors de l'ús de la llengua, i la relació entre els joves, els mitjans de comunicació i el consum cultural en llengua catalana.
La idea és que els professionals que treballin en cada un d'aquest dos eixos expliquin les estratègies que utilitzen per fer realitat els objectius i arribar a un públic juvenil nombrós. A més, en el cas dels mitjans de comunicació, es farà referències al model de llengua que es difon.
OBJECTIUS
1. Analitzar la realitat juvenil
catalana en relació amb la llengua.
2. Presentar experiències
reeixides.
3. Proposar noves línies d'actuació.
DATES I LLOC
11 i 12 de novembre de 2010
Palau Firal i Congressos de Tarragona
PROGRAMA
Dijous 11 de novembre
9.15 – 9.30 h Recepció dels assistents i lliurament de la documentació.
9.30 – 10 h Presentació de la jornada.
10 – 11.15 h "El català i els joves: propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana", a càrrec D'ALBERT BASTARDAS.
11.30 – 11.45 h Pausa – cafè.
11.45 – 14 h Taula rodona. Els usos interpersonals de la llengua i la creació de contextos facilitadors (I): experiències als territoris de parla catalana.
"Experiències d'extensió de l'ús del català en l'educació en el lleure. El Taller d'Educació per la Llengua", a càrrec de TALLERS PER LA LLENGUA.
"Extensió i consolidació de l'ús de la llengua entre adolescents i joves: experiències i propostes aplicables o adaptables a realitats diverses", a càrrec d'ESCOLA VALENCIANA.
"Trobades entre joves autòctons i joves nouvinguts per crear un entorn que estimuli l'ús de la llengua", a càrrec de PAULA PLUXÀ, cap del Departament de Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma.
16.00 – 17.00 h "Els efectes lingüístics del pas de l'ensenyament primari al secundari", a càrrec de VANESSA BRETXA.
17.00 – 17.30 h Pausa.
17.30 – 19.00 h Taula rodona. Els usos interpersonals de la llengua i la creació de contextos facilitadors (II): experiències a les comunitats lingüístiques basca i gallega.
"Duplo R: regueifa i rap. Una experiència dinamitzadora de la llengua gallega», a càrrec de MARTA SOUTO GONZÁLEZ (responsable del Servei de Normalització Lingüística del Consell de Vigo).
"Programes per promoure l'ús del basc en l'àmbit del temps lliure dels nens/nenes i joves: Kuadrillategi i altres», a càrrec de la Urtxintexe Eskola
Divendres 12 de novembre
9.00 – 10.00 h "Aproximació macrosociològica al coneixement i l'ús del català entre els joves", a càrrec de MIQUEL ÀNGEL PRADILLA i JOAQUIM TORRES.
10.30 – 12 h Taula rodona. Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (I): música, premsa musical i ràdio, a càrrec de LLUÍS GENDRAU (Grup Enderrock), JUDITH RODRÍGUEZ (Grup Flaix) i JUANJO ARDANUY (projecte "Canto sense vergonya" dels Serveis Territorials de la Secretaria de Política Lingüística a Lleida).
12.00 – 12.30 h Pausa – cafè.
12.30 – 14.00 h "Trajectòries i perfils lingüístics dels joves catalans", a càrrec de JOAN PUJOLAR.
15.30 – 17.00 h Taula rodona. Joves, mitjans de comunicació i consum cultural (II): televisió i Internet, a càrrec de PEP BLAY (diversos mitjans) i RAÜL TIDOR i ORIOL GRAU (Televisió de Catalunya).
17.00 – 18.00 h Conclusions i cloenda.
Es publicaran les actes de les jornades.
Els estudiants de la URV que hi participin obtindran crèdits lliures. Per això caldrà participar en les hores lectives de la jornada i fer-ne una memòria. La inscripció costarà 30 euros als alumnes que vulguin reconeixement de crèdits i 20 euros a les altres persones interessades.
"No hi ha cap llengua tan parlada com el català que no sigui oficial del seu estat". Aquest és, segons el coordinador de l'estudi L'anomalia lingüística espanyola, Bernat Gasull, un dels principals esculls que fan que "el català sigui la llengua més desprotegida de la Unió Europea (UE)".
L'informe compara el reconeixement legal que té el català a l'Estat espanyol amb la situació que viuen altres llengües amb un nombre similar de parlants als països de la UE i de l'espai Schengen. Cal tenir en compte que hi ha idiomes que només amb 300.000 parlants ja són oficials al seu estat i, en canvi, el català el parlen més de 9 milions de persones.
Segons Gasull, "a la Constitució espanyola no apareix en cap moment ‘llengua catalana', ja que el català només és cooficial" i, a més, "això fa que es trobi totalment desprotegit". L'exemple més recent el trobam en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'ús del català. "La sentència estableix que no és obligatori conèixer el català depèn en quins àmbits i això passa perquè no és oficial de l'Estat", argumentà. "Per això mai no podrà tenir el mateix reconeixement que l'espanyol. Cal que un ciutadà a Catalunya tingui el mateix reconeixement oficial lingüístic pel que fa al català que un de Madrid quant al castellà".
L'Administració
A l'informe, per exemple, també s'ha comparat la presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües -Espanya, Suècia, Finlàndia, Bèlgica i Canadà-. "El català només apareix de manera testimonial al web del Govern espanyol, cosa que als altres països no ocorre". En el cas del del Parlament, "només hi apareix el castellà i alguna cosa en anglès". Així mateix, l'estudi inclou 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'Administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins l'Estat espanyol a desembre del 2009. Segons Gasull, "el Govern de les Illes té marge de maniobra en tot allò que afecta les seves competències, per exemple en política d'etiquetatge".
Màster oficial interuniversitari
ESTUDIS AVANÇATS I APLICATS EN LLENGUA I LITERATURA CATALANES
Universitat Autònoma de Barcelona
(coordinadora)
Universitat de Barcelona
CURS 2010-2011
Objectius formatius
L'objectiu del programa és proporcionar una formació específica i
avançada en llengua i literatura catalanes, tant pel que fa als aspectes teòrics
com pel que fa als aspectes més aplicats.
Nombre de crèdits
60 crèdits ECTS. En funció de la formació prèvia de l'estudiant, caldrà
cursar complements de formació.
Especialitats del màster
- Especialitat A: Lingüística catalana
(recerca)
- Especialitat B: Literatura catalana
(recerca)
Estructura del màster
Especialitat A:
Lingüística Catalana (recerca) – (60 crèdits)
Mòduls
obligatoris:
-
10 crèdits comú
màster
-
15 crèdits
obligatoris
-
15 crèdits
treball de recerca
Mòduls
optatius:
-
20 crèdits
optatius
Especialitat B:
Literatura Catalana (recerca) – (60 crèdits)
Mòduls
obligatoris:
-
10 crèdits comú
màster
-
15 crèdits
obligatoris
-
15 crèdits
treball de recerca
Mòduls
optatius:
-
20 crèdits
optatius
MÒDULS QUE S'OFEREIXEN EL CURS 2010-2011
Mòduls obligatoris comuns
Competències i recursos per a la recerca i la professionalització (10 ECTS, 1r
semestre)
Iniciació a la recerca i traball fi de màster (15 ECTS,
anual)
Mòduls obligatoris d'especialitat
(tots dos de 15 ECTS, 1r semestre)
Anàlisi lingüística (especialitat A)
Orientacions i recerques en els estudis literaris catalans (especialitat
B)
Mòduls optatius
(tots de 10 ECTS, 2n semestre)
Components gramaticals (especialitat A)
Variació dialectal i canvi lingüístic (especialitat
A)
Variació social i funcional (especialitat A)
Formació especialitzada en assessorament (especialitat
A)
Gèneres i autors de la literatura catalana antiga (especialitat
B)
Tradició i recepció de la literatura catalana antiga (especialitat
B)
Cultura i societat en la literatura catalana contemporània (especialitat
B)
Gèneres i autors de la literatura catalana contemporània (especialitat
B)
Horaris
Les classes es faran de dilluns a dijous, a la tarda (entre les 15h i
les 19h).
dilluns i dimecres: UAB
dimarts i dijous: UB
Nombre de places:
50
Preinscripció
1r període de preinscripció: fins al 7 de març del
2010
2n període de preinscripció: fins al 18 de juny del
2010
3r període de preinscripció: a partir del 17
de juliol del 2010
Per fer la preinscripció seleccioneu el màster a la pàgina web de la
universitat coordinadora (UAB) i seguiu les instruccions a Sol·licitud d'ingrés i preinscripció:
http://www.uab.cat/mastersoficials
Més informació
En trobareu a les adreces següents:
http://webs2002.uab.es/filologiacatalana/docencia/masters.html
Coordinadora general del màster (Universitat Autònoma de
Barcelona)
Eulàlia Bonet Alsina (eulalia.bonet@uab.cat)
Coordinador de la Universitat de Barcelona
Lluís Payrató (payrato@ub.edu)
11)
Publicat a VILAWEB dimarts 13 de juliol del 2010
http://www.vilaweb.cat/noticia/3754238/senat-espanyol-aprova-us-minim-catala.html
El Senat espanyol aprova un ús mínim del català
Publicat en el diari Levante-EMV diumenge 11 de juliol del 2010
http://www.levante-emv.com/cultura/2010/07/11/ferrer-pastor-in-memoriam/721867.html
FRANCESC
FERRER PASTOR. IN MEMORIAM
(1918-2000)
Es
compleixen deu anys de la mort del lexicògraf i gramàtic
valencià
Josep Daniel
Climent
L'11 de juliol de 2000 ens deixava, als 82 anys, Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d'haver rebut un merescut homenatge, la medalla d'or de la Universitat de València, que li fou atorgada el 4 de febrer d'aquell any.
Han estat diversos els estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando el considera com “el lexicògraf valencià del segle XX”, i “el personatge que més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians”, i Emili Casanova afirma que “ha estat l'home dels diccionaris, qui ha ordenat lèxicogràficament el cabal lèxic valencià i l'ha posat al servici dels valencians i de tota la comunitat lingüística”.
I tot això des de la seua formació autodidacta. De fet, Ferrer Pastor començà a treballar el 1941 com a maquinista dels diaris Jornada i Levante, fins que el gener de 1942 va sofrir un accident laboral on va perdre la mà esquerra. A partir d'aquell moment va haver de dedicar-se a les tasques de corrector per la qual cosa va mantenir un constant contacte amb la lletra escrita, amb les paraules. Posteriorment va realitzar el mateix treball a la impremta de Federico Doménech i al diari Las Provincias.
Assistí el 1949 al primer curs de llengua de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador i impartit per Enric Valor. Acabat el curs, Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de valencià i va integrar-se en la plantilla de professors d'aquests cursos, la qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric Valor i Josep Giner.
A partir d'aquells moments, Ferrer Pastor s'involucrà profundament en el treball i l'estudi sobre el valencià, primerament com a professor dels cursos de Lo Rat Penat i, poc després, com a estudiós de la llengua, centrant-se en el camp de la lexicografia i, posteriorment, com a editor de llibres i materials per a l'estudi de la llengua.
La seua ha estat una impagable tasca de replega del lèxic valencià que s'ha traduït en una voluminosa i popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins l'actualitat. Fruït del seu treball són el Diccionari de la rima de 1956, el Vocabulari valencià-castellà (1960) i el Vocabulari castellà-valencià (1966), l'obra lexicogràfica més popular del segle XX, el Diccionari General (1985), les Lliçons d'ortografia (1973), el Diccionari valencià escolar (1987), el Diccionari escolar valencià-castellà i castellà-valencià (1994) i la Gramàtica Valenciana (1994):
En definitiva, Ferrer Pastor va viure una vida dedicada a l'estudi i a la confecció de moltíssims materials realment útils per a l'alfabetització dels valencians en una època ben difícil, en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i mirat amb desconfiança.
Per tots aquests motius, la seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per part de diverses institucions com de la Societat Coral el Micalet (1993), la revista Saó (1998) o el CEIC Alfons el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de Municipis de la Safor ha establert el Guardó Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Recordar ara la seua obra i la seua tenacitat en l'estudi de la llengua ens ha d'esperonar els valencians actuals en reivindicar un major ús social del valencià, element imprescindible de la nostra personalitat.