InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 351 (dimecres 14/07/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
3) David Paloma - Prendre nota (Ressenya del llibre «Això del català» d'Albert Pla Nualart)
 
4) Nou llibre: "Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i documental" de Josep Guia i Marín / Un estudi endarrereix la data de l'´Espill´ i qüestiona l'autoria
 
 
6) Festa Estellés: Carta-convit de Josep Lozano
 
7) La revista Espai del Llibre arriba al número 12
 
 
 
10) ECAD: CURSOS ANUALS DE FORMACIÓ DE TRADUCTORS I CORRECTORS DE GUIONS DE DOBLATGE
 
 
 
1)

 

Publicat en El Punt dilluns 5 de juliol del 2010

 

 

 

Eugeni S. Reig 

 

Per a expressar la idea d'actuar o moure's algú ràpidament, de fer les coses amb pressa, amb rapidesa, sense perdre temps, els valencians usem i hem usat sempre el verb afanyar-se. Exemples: Si no t'afanye's, perdràs el tren. Afanya't, que arribarem tard a missa.

   En la novel·la Júlia d'Isabel-Clara Simó podem llegir: «–El xic t'acompanyarà. I estant la teua mare avisada, no cal que ens afanyem a sopar, tampoc.»

   En Diccionari per a ociosos de Joan Fuster trobem: «Habitualment, quan ens apoderem de conceptes o de paraules aliens, ens afanyem a citar les nostres fonts.»

En Proses en carn de Xavier Casp podem llegir: «I tu, en rebel·lia innata davant mi, volent-me superar pel teu desig, afanyant-te a despullar-me dels fets, a deslligar-te de mi, única realitat indefugible.»

Els fragments de texts literaris d'autors valencians que he posat com a exemples il·lustratius en són només uns poquets dels milers que podria posar-ne. Els valencians hem usat de manera habitual durant segles i segles aquest verb per a expressar el concepte definit i encara continuem fent-ho i els nostres escriptors l'han usat i l'usen a bondó, però actualment hi ha el verb apressar-se que té a males penes un centenar d'anys. És un neologisme format a partir del substantiu pressa i que, en el fons, no és més que una mala còpia del castellà apresurarse. Els equivalents castellans dels nostre afanyar-se són apresurarse i darse prisa. Usar en valencià els castellanismes apressurar-se i donar-se pressa és una barbaritat que hem d'evitar a tota costa, però apressar-se és una pèssima solució. Si tenim un verb patrimonial que emprem des de l'edat mitjana i que ha arribat viu al segle xxi, no ens cal cap innovació, n'hi ha prou amb continuar dient-ho com ho hem aprés dels nostres pares, com ho hem heretat dels nostres avantpassats, com s'ha dit sempre en la nostra llengua

Açò d'evitar la influència del castellà, que se'ns fica per tots els racons de l'idioma, no és cosa gens fàcil. Si cerquem la definició d'apressar en el DVal, en el DIEC o en el GDLC veurem que diu «Donar pressa (a algú)». Castellanada flagrant que el senyor Fabra va introduir en el seu Diccionari General de la Llengua Catalana de l'any 1932 i que tots els altres li han copiat tranquil·lament. Encara sort que en el DCVB el senyor Moll va tindre l'encert d'usar en la definició el verb fer (fer anar de pressa) en lloc del castellanisme donar.

Recordem que no hem d'emprar mai ni apressurar-se, que és castellà pur, ni donar-se pressa, que també ho és, i que és molt més adequat usar el verb afanyar-se, que ens hem passat de pares a fills durant molts segles, que l'intrús apressar-se.

 

 2)

Publicat en el blog Extrem sud del País Valencià: d'Elx a Guardamenr. Blog de Joan-Carles Martí i Casanova, diumenge 11 de juliol del 2010

http://extremsud.blogspot.com/2010/07/el-model-oral-del-catala-estandard.html

El model oral del català estàndard: Pompeu Fabra, Delfí Dalmau, Joan Fuster i Josep Maria Llompart

Inclou document sonor amb les seues veus.

 

3)

Ressenya del llibre «Això del català» d'Albert Pla Nualart escrita per David Paloma i publicada en el número 1.999 de la revista PRESÈNCIA (del 18 al 24 de juny de 2010)

 

«Això del català»

Autor: Albert Pla Nualart

Editorial: Columna

PVP: 18 euros

 

 

Albert Pla fa una crida per combatre la desafecció lingüística

L'autor defensa que la llengua actual s'ha de poder desprendre de la normativa establerta fa molts anys. Per això exemplifica i argumenta una colla de casos en què la genuïnitat lliga amb la funcionalitat.    

 

Prendre nota

 

 

Joan Solà explica en el pròleg del llibre que Albert Pla és un corrector lingüísticament ben format que “parla amb profund coneixement de causa”. I tant. Fa 25 anys que Pla és corrector del diari Avui i per això l'obra que escriu arriba fins al moll de l'os lingüístic: defensa la “màxima funcionalitat” de la llengua com a reacció, avui en dia, a la “percepció social” que escriure en català és difícil. Pla, de fet, ja havia apostat per la màxima funcionalitat força anys enrere.

La primera part del llibre exposa la tesi que “és genuí allò que hem fet nostre” i que l'estàndard de la llengua catalana ha de basar els seus aspectes més estructurals “en un sol dialecte”. Això culmina amb els punts de la normativa que cal revisar. Són deu punts, que vénen gairebé sempre avalats per estudis lingüístics o per opinions (o teories) de gramàtics de primera: la proposta de Coromines-Solà sobre el per i per a, el lo neutre, les formes de relatiu, el canvi i caiguda de preposicions, la combinació pronominal, la norma dels guionets, els signes d'interrogació i d'exclamació, l'adaptació d'estrangerismes, la concordança d'haver-hi i l'aparició puntual de la preposició a davant objecte directe. La segona part del llibre la formen els articles publicats al diari, el gruix dels quals recau en la columna de la contraportada (Català a la terrasseta) que va començar a aparèixer l'1 d'agost de l'any passat. L'estil de Pla és sempre fresc, divertit, irònic, i el contingut alterna la recerca de la genuïnitat amb l'assumpció que algunes formes, si bé pròximes al castellà, diuen millor el que es vol dir.       

L'obra hauria de servir perquè l'acadèmia de la llengua prengués nota dels aspectes que la nova gramàtica normativa hauria de concretar. No fos cas que, després del clamor justificat a favor d'un “fer-ho més fàcil”, la gramàtica oficial, tan esperada, desaprofités l'oportunitat de guiar i de convèncer.       

 

David Paloma

 

4)

 

Nou llibre:

 

Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i documental

 

de Josep Guia i Marín

 

 

El professor del Departament d'Àlgebra de la Universitat de València Josep Guia i Marín, doctor en Matemàtiques (1974) i en Filologia (2008), acaba de publicar el llibre Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i documental, editat per Publicacions de la Universitat de València (PUV).

 

L'Espill, per l'extraordinària riquesa lèxica i fràsica que conté, és un dels grans tresors de la llengua catalana, que va adquirir el cim de la seua potencialitat literària a la València del segle XV. Al seu llibre, Josep Guia fa una introducció a l'Espill, per tal de refrescar-ne la memòria als lectors antics i de facilitar-ne el coneixement als nous, i aborda la qüestió de les fonts de l'Espill, presentant-ne algunes de noves, especialment Lo Cartoixà, la voluminosa vida de Crist escrita en llatí pel cartoixà Ludolf de Saxònia, que Joan Roís de Corella (1435-1497) va traduir al nostre romanç.

 

La lectura de l'Espill, des d'una perspectiva fraseològica i contrastiva, ha permès a Josep Guia aportar correccions en la fixació i interpretació de determinats passatges del text. A més, a partir de l'anàlisi detallada de les dades internes i externes que aporta l'Espill, Guia ha establert la temporalitat de la vida de ficció del personatge protagonista i, amb l'auxili de documentació contextual, ha posat de manifest alguns anacronismes entre el temps de la vida fictícia del narrador i determinats fets i persones reals mencionats a l'obra, alguns dels quals identificats per primera vegada. Tot això fa del llibre de Guia una referència inexcusable per al bon coneixement del text i el context de l'Espill, alhora que planteja interrogants fonamentats sobre l'autor i la data de l'obra.

 

El professor Josep Guia ha publicat nombrosos articles de recerca matemàtica en revistes d'àmbit internacional, així com diversos llibres sobre la qüestió nacional, entre els quals És molt senzill: digueu-li Catalunya (1985), amb cinc reedicions, i València, 750 anys de nació catalana (1988), premi d'assaig Joan Fuster. Des de fa anys, ha orientat la seua recerca cap a la fraseologia aplicada, dins de l'àrea de coneixement de filologia catalana, en la qual li han estat reconeguts dos sexennis d'investigació. En aquesta línia, ha publicat molts articles i alguns llibres, com ara De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del “Tirant lo Blanc” (1996), amb pròleg de Curt Wittlin, Els primers reculls de proverbis catalans (1996), amb pròleg de Josep Romeu i en col·laboració amb Maria Conca, i Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998). Així mateix, ha realitzat diverses investigacions documentals i d'arxiu, per tal d'esbrinar el context històric dels fets literaris. D'altra banda, en una línia de recerca sobre memòria històrica ha publicat diversos treballs relatius a la repressió franquista a Alacant i Beneixama.

-------------------------------

 

Publicat en el diari Levante-EMV dijous 8 de juliol del 2010

http://www.levante-emv.com/panorama/2010/07/08/estudi-endarrereix-data-lespill-i-questiona-lautoria/721154.html

El professor Guia i Marín posa en dubte que Jaume Roig escrivira el clàssic valencià i apunta a una possible autoria de Roís de Corella per les influències de "Lo Cartoixà"

 

 

Tal com deixà cantat Raimon, "L'Espill és obra important, d'evident misogínia, més citada que llegida i amb més de setze mil versos". És, així mateix, un dels grans tresors literaris de la València del segle XV. Ara, però, ha sigut somoguda de dalt a baix. Un estudi del professor Josep Guia i Marín endarrereix la data d'escriptura de l'Espill "almenys 15 anys" i, com a conseqüència, qüestiona l'autoria atribuïda quasi unànimement al metge valencià Jaume Roig.
Són diverses les raons que porten a Guia i Marin a rebatre la data de 1460 -"que no té cap rigor ni fonament", diu- com a any d'aparició de l'Espill. En la clàssica novel·la en vers tota ella apareix un passatge referit als escacs moderns (amb dama), "que no foren inventats fins a 1474". Es fa referència a esclaus canaris, "que no arribarien a València fins a la dècada de 1480".
També es parla d'una hospitalera, "i a València no va haver-ne cap fins a una tal Joana als anys setanta del segle XV que treballà a l'Hospital d'Enclapers". I, el més important de tot: el professor assegura haver trobat "centenars de concordances lèxiques i fràsiques" entre l'Espill i Lo Cartoixà, la voluminosa vida de Crist escrita en llatí pel cartoixà Ludolf de Saxònia, que Joan Roís de Corella va traduir al romanç (el valencià de l'època) i que no es va començar a imprimir fins l'any 1495.
Aquest ball de dates que posa damunt la taula l'estudi de Josep Guia i Marín tanca un misteri: si Jaume Roig va morir en 1478, com va poder escriure l'Espill? En el seu llibre, aquest professor d'Àlgebra a la Universitat de València i doctor en filologia deixa obertes totes les portes. En conversa amb aquest diari, dóna un pas més enllà i suggereix la possibilitat de què l'Espill fóra en realitat escrit per Roís de Corella, una altra gran ploma del segle d'or valencià. Això, però, és només un suggeriment, remarca.

1.111 frases fetes
A banda d'endarrerir justificadament la data de l'Espill i qüestionar l'autoria de Jaume Roig, l'autor del llibre De Martorell a Corella. Descobrint l'autor del 'Tirant lo Blanc' (1996) ha localitzat 1.111 frases fetes diferents a l'Espill en una completa base de dades informatitzada. Com a novetat, Josep Guia i Marín també ha pogut identificar en la realitat a nou personatges de la novel·la fins ara desconeguts.
Entre ells, mossén Berenguer Company, "capellà beneficiat a la Seu de València", o Remolins, "un dels quatre guàdies municipals de la ciutat". A més, ha reconstruït la temporalitat exacta de la vida del protagonista, "a qui l'autor va fer viure en la novel·la ¡113 anys!, de 1367 a 1480". Ara comença, afirma Josep Guia, una etapa per a "repensar" qui fou l'autor de l'Espill.

 

 

5)

Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 7 de juliol del 2010

Bromera reedita 15 anys després el llibre sobre Marifé Arroyo, pionera en la introducció de la llengua a les aules

 
Quan es compleixen 15 anys de la publicació de La mestra i 25 anys de les primeres Trobades d'escoles en valencià, l'editorial Bromera ha reeditat el llibre de Víctor Labrado que narra la història de Marifé Arroyo, una docent pionera en la introducció del valencià a les aules entre la fi dels anys 70 i les primeries dels 80. En realitat, no feia falta cap efemèride per a la reedició perquè part de la història de La mestra continua amb plena vigència.

El llibre narra la història verídica d'una dona de la Font de la Figuera, d'origen castellanoparlant, que es fa mestra, que arriba en 1974 a l'escola de Barx i es posa a parlar en valencià als alumnes. Amb el dictador encara viu i quan la democràcia i l'autogovern no passaven de ser un somni, allò fou un fet revolucionari. També és la història, però, de l'oposició que aquesta tímida introducció del valencià a les aules suscità i que queda immortalitzada en escrits com aquest adreçats per un pare a La mestra. "Ruego no le dé la clase de catalán a mi hijo Juan José Cabanilles. Con todos los respetos y esperando atienda mi petición, le saluda".

L'escalada opositora a aquesta incipient normalització lingüística, nascuda al mateix poble de Barx i revifada al recer de la Batalla de València, acabarà en una acarnissada campanya contra La Mestra, la seua expulsió com a directora del centre en 1982 i un amarg adéu al poble de la Safor. En 2007, Marifé Arroyo -dona de l'escriptor Josep Piera- es va jubilar.

Un símbol de resistència

La crònica literaturitzada de tots aquells fets succeïts entre 1974 i 1982 la recull Víctor Labrado en un llibre clàssic -que ja porta sis edicions- sobre qui s'ha convertit ja en el símbol d'una generació de docents amb voluntat de consolidar el valencià a l'escola.

En la nova introducció al llibre, que signa Carme Miquel, es lloa "la resistència, el compromís i el bon fer" de La Mestra. Al pròleg, Diego Gómez, d'Escola Valenciana, reivindica la lluita de Marifé Arroyo "per la dignitat d'una llengua i l'ensenyament progressista" als difícils anys 70 i 80. És un exemple que, més enllà d'efemèrides casuals, arriba en un moment oportú -assenyala el prologuista- per a combatre "pors", "ambigüitats" i "incoherències" a l'àmbit educatiu de cara al "redreçament cultural i lingüístic" del poble valencià.
 
6) 

 

Festa Estellés: Carta-convit de Josep Lozano

 

 Estimada amiga o amic:

 

            Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià. Davant d'aqueixa situació hi ha tota una gamma d'actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d'allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

         Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn's souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d'un àpat amb  haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l'Auld Lang Syne, i després es  reciten i canten cançons del poeta i d'altres poetes.

         La meua proposta és la següent:

         Celebrar el naixement d'un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d'aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d'una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.

Crec que l'organització pot ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col·lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:

 

a)                            Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent. 

b)                            Sopar o dinar ben dinats o sopats.

c)                            Llegir un poema d'Estellés, el que més us agrade; si no us semblen  bé les Propietat de la pena o Els amants, que ja us envie amb aquest correu.

d)                            Fer llegir o cantar altres poemes d'Estellés o d'altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

 

Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m'agradaria que m'ho diguéreu, perquè l'exemple vostre també podria encoratjar altres grups o col·lectius.

De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.

I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.

Atentament,

 

                                               Josep Lozano

 

7) 

 

La revista Espai del Llibre arriba al número 12

 

La revista Espai del Llibre, editada per la XIEC (Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals), i que es fa ressò de les novetats bibliogràfiques de les Comarques Centrals Valencianes, acaba de publicar el número 12. Per a celebra-ho, la revista ha fet una revista especial en què es reflexiona sobre L'Any Borja, que té lloc principalment a Gandia, però amb ressons a d'altres ciutats i pobles de les Comarques Centrals Valencianes (Xàtiva, Castelló de Rugat, les Valls de Gallinera i d'Ebo) i d'àmbit internacional (Barcelona, Roma, Saragossa i Madrid). Així, l'article de portada és un article de l'historiador Francesc Pons Fuster sobre les darreres novetats que Josep Piera ha escrit entorn del sant valencià. A més a més, s'hi inclou una entrevista a Pep Gimeno, “Botifarra”, de Xavier Aliaga; un reportatge sobre el III Congrés de la Vall d'Albaida, celebrat el passat mes de març, i tot de ressenyes sobre les novetats bibliogràfiques publicades per les diverses institucions que integren les CCV, i d'altres editorials comercials que hi estan vinculades o que publiquen llibres d'autors o premis d'aquestes comarques.

El director de la revista, Juli Capilla, ha destacat que “L'Any Borja ens ofereix, de Gandia estant, tot d'actes culturals –d'història, literatura, música, teatre, religió, art, tradició popular, cinema...– de gran interés a propòsit d'un dels valencians més universals. Actes que han traspassat ja les nostres fronteres i que demostren la maduresa cultural i el dinamisme de les Comarques Centrals Valencianes”.        

Les diverses institucions comarcals que integren la XIEC (Xarxa d'Institucions d'Estudis Comarcals), reparteixen la revista entre els seus socis, però també es pot adquirir de manera gratuïta en alguns punts de venda habituals, com ara la Llibreria Ambra.

 

 

8) 
 
Publicat en EL PUNT dilluns 5 de juliol del 2010
 

Font de Mora es vanaglòria de la llibertat d'elecció lingüística tot i la marginació de les línies en valencià

El conseller diu que la Generalitat ««afavoreix en la mesura que és possible l'opció de les famílies»

El conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, ha declarat que el govern valencià treballa per a «afavorir en la mesura que és possible la llibertat d'opció de les famílies» pel que fa a la llengua en els centres educatius. I ho ha fet en la inauguració de les Jornades de Plurilingüisme que se celebren a València, on experts de Madrid, Múrcia i Galícia exposaran els seus «models bilingües i plurilingües».

Les paraules del conseller contrasten amb les dades aportades en un recent estudi realitzat per Escola Valenciana, on es denunciava, per exemple, que la Conselleria només oferta ensenyament en valencià en un 33% de les places d'infantil i que, en canvi, la demanda ha arribat al 61,2%. Dels 448.295 alumnes d'infantil i primària valencians nomes 148.403 poden estudiar en la llengua pròpia.

Font de Mora ha subratllat que les llengües «serveixen per a unir, no per a separar» i s'ha vanagloriat que el president Camps, en la seua etapa com a conseller d'Educació, va ser «pioner» en la «introducció primerenca d'una llengua estrangera».

 
9) 
 
 
Publicat a
 

L'AVUI i El Punt, amb un total de 281.000 lectors, consoliden el seu lideratge en la premsa en català, segons la segona onada de l'any de l'Estudi General de Mitjans (EGM), que es va fer pública ahir i que correspon al període de l'octubre del 2009 al maig del 2010. Aquesta xifra (molt similar als 278.000 lectors adjudicats per l'últim Baròmetre de la Comunicació) suposa un lleuger augment respecte a l'anterior onada, en què l'EGM donava als dos diaris una audiència a Catalunya de 280.000 lectors.

Concretament, l'estudi atorga a El Punt 154.000 lectors i a l'AVUI, 127.000. Així doncs, només hi ha tres diaris que superin l'audiència de cadascun dels dos rotatius del grup Hermes Comunicacions: El Periódico de Catalunya (713.000 lectors), La Vanguardia (712.000) i El País (233.000).

Per demarcacions, és destacable la supremacia d'El Punt a les comarques gironines amb 116.000 lectors, a gran distància de La Vanguardia (63.000), El Periódico de Catalunya (47.000) i el Diari de Girona (46.000). Pel que fa a l'AVUI, el diari obté els seus millors resultats a la demarcació de Barcelona (106.000).

‘Presència'

Pel que fa a la revista dominical Presència, se li atorguen 89.000 lectors als Països Catalans. Cal tenir en compte també que en aquesta segona onada encara no es comptabilitza la distribució de Presència amb l'AVUI.

Auge de la ràdio en català amb empat de les 2 grans

La ràdio en català suma oients, segons l'EGM, que atorga un empat tècnic entre les dues grans emissores catalanes en el període abril-maig: 565.000 oients de mitjana per a Catalunya Ràdio i 564.000 per a RAC1. L'emissora pública puja més de 100.000 oients respecte a l'anterior onada, i la ràdio del Grupo Godó més de 70.000 i ha batut el seu rècord històric. A gran distància d'aquestes dues se situa la cadena SER, amb 441.000 oients.

El creixement en aquests últims mesos fa que les mitjanes de tota la temporada (d'octubre del 2009 a maig del 2010) de les dues grans emissores en català siguin més baixes: RAC1, amb 507.000 oients, guanya Catalunya Ràdio, amb 490.000.

En la batalla dels matins, també hi ha hagut un augment dels dos grans matinals en català i lideratge per poc de la pública. El matí de Catalunya Ràdio de Manel Fuentes puja a l'abril-maig fins a 400.000 oients i El món a RAC 1 de Jordi Basté, fins a 386.000. Tots dos havien empatat a 340.000 en l'anterior onada.

Cal destacar també que Tu diràs, de RAC 1, recupera el lideratge entre els magazins esportius de nit –que havia perdut a favor d'El larguero, de la SER, en l'anterior onada– i el rècord de Versió RAC1, de Toni Clapés, que suma més de 20.000 oients i se situa en 177.000.

 

 

10) 

 

ECAD: CURSOS ANUALS DE FORMACIÓ DE TRADUCTORS I CORRECTORS DE GUIONS DE DOBLATGE

 

Més informació a:

ECAD. Escola Catalana de Doblatge. Tel 93 445 71 95. C/ Perú 250. 08020 Barcelona. info@ecad.cat / www.ecad.cat

 

 

Un bon doblatge és el resultat de la feina i la coordinació de molts professionals.

 

Disposar d'un bon guió de doblatge és el resultat de la feina i la coordinació de traductors, ajustadors i lingüistes.

 

L'Escola Catalana de Doblatge es proposa formar bons Professionals dels tres àmbits a partir de l'experiència d'actors, ajustadors i directors de doblatge i de traductors i lingüistes homologats per TV3 en actiu.

 

Amb temaris elaborats a partir de l'experiència diària de més de vint anys i en sessions eminentment pràctiques l'objectiu del nostre equip és acompanyar els futurs professionals en el procés de formació.

 

Al llarg del curs us donarem les eines i els coneixements necessaris

perquè els traductors sigueu capaços de crear bones versions catalanes que ens diguin el mateix que vol dir l'original,

perquè els ajustadors pugueu enganyar l'espectador fins al punt que cregui que els actors parlen català i perquè els lingüistes

pugueu garantir la qualitat de la llengua i la versemblança del guió.

 

 

 

CURS ANUAL CORRECCIÓ DE GUIONS

 

Docents:

Jordi Mir (documentals)

David Arnau (ficció públic adult – pel·lícules / subtítols)

Iola Ledesma (ficció infantil i juvenil, i sèries)

 

Sessions teòriques i pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la correcció i l'assessorament lingüístic en l'àmbit del doblatge.

El curs es pot ampliar assistint d'oient als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà (mínim tres) al llarg del curs.

  • Objectiu: formar lingüistes solvents i especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dominar tots els recursos i els registres del català.
  • Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
  • Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.
  • Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.
  • Horari: Dimarts 18 h a 20 h.
  • Compatibilitat: el curs de correcció és compatible en horaris amb el curs d'ajust i de traducció.
  • Capacitat: màxim 20 alumnes.
  • Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.
  • Avaluació: prova final avaluada per lingüistes homologats per Televisió de Catalunya.
  • Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Filologia Catalana i Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i altres Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua catalana. S'estudiaran individualment els casos d'altres llicenciatures.
  • Idiomes: tot i que majoritàriament en la pràctica es corregeix tenint com a llengua de partida l'anglès, es veuran exemples d'altres llengües (alemany, francès, italià, noruec...)
  • Inici / fi: 5 d'octubre de 2010 / 21 de juny de 2011
  • Període de matriculació: a partir de juny 2010.

 

  • Preu: 847 euros en un pagament únic a l'inici de curs o 297 euros trimestrals (octubre, gener, abril)

A més, la matriculació té un cost de 100 euros únic per a tots els cursos de guió a què es matriculi l'alumne.

  • Per formalitzar la matrícula truqueu al 93 445 71 95 de 10 a 14 h o escriviu a info@ecad.cat

 

CURS ANUAL TRADUCCIÓ DE GUIONS

 

Docents:

Jordi Mir (documentals)

Odile Arqué (ficció públic adult)

Montse Rocher (ficció infantil i juvenil)

Albert Pejó (subtítols)

Sessions teòriques i pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la traducció en l'àmbit del doblatge.

El curs es pot ampliar assistint d'oient als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà (mínim tres) al llarg del curs.

  • Objectiu: formar traductors solvents i especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dir en català el mateix que vol dir la versió original.
  • Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).
  • Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.
  • Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.
  • Horari: Dimarts de 16 h a 18 h.
  • Compatibilitat: el curs de traducció és compatible en horaris amb el curs d'ajust de guions i correcció de guions.
  • Capacitat: màxim 20 alumnes.
  • Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.
  • Avaluació: prova final avaluada per traductors homologats per Televisió de Catalunya.
  • Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i  Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua estrangera i de català. S'estudiaran individualment els casos d'altres llicenciatures.
  • Idiomes: majoritàriament es partirà de l'anglès com a llengua d'origen. Es podran veure alguns exemples d'altres llengües (alemany, francès, italià...)
  • Inici / fi: 5 d'octubre de 2010 / 21 de juny de 2011
  • Període de matriculació: a partir de juny 2010.

 

  • Preu: 847 euros en un pagament únic a l'inici de curs o 297 euros trimestrals (octubre, gener, abril).

A més, la matriculació té un cost de 100 euros únic per a tots els cursos de guió a què es matriculi l'alumne.

  • Per formalitzar la matrícula truqueu al 93 445 71 95 de 10 a 14 h o escriviu a info@ecad.cat
 

 11) 

 

Publicat en el diari Levante-EMV dilluns 5 de juliol del 2010

http://www.levante-emv.com/panorama/2010/07/05/riba-roja-resol-misteri-seu-origen-repartiment/720335.html

 

Toponímia. Els veïns de Riba-roja del Túria portaven més de set segles amb un misteri: el seu poble no apareixia al "Llibre del Repartiment" de Jaume I. Ara, el cronista oficial del municipi, José Vicente Calatayud, ha resolt l'enigma. En els registres 5 i 6 de l'Arxiu de la Corona d'Aragó apareix una "Villa roya", donada al bisbe de Saragossa, que es correspon amb l'actual Riba-roja del Túria.

Els historiadors ja no sabien cap on tirar. Riba-roja del Túria era l'única població de la seua comarca que no apareixia en els registres del Llibre del Repartiment. Una espècie de "poble fantasma", com diu l'alcalde, que no emergia a la superfície documental fins a 1243 en el Llibre dels Fets de Jaume I, quan el rei narra el seu pas a cavall "per entre Riba roya i Manises". I abans què? No havia sigut presa la població per les tropes reials i regalada a algun notable?
Això ningú ho havia trobat mai al Llibre del Repartiment. Però un any d'investigació del cronista local José Vicente Calatayud ha ajudat a acabar amb la situació fantasmal del seu poble. En realitat, Riba-roja sí que apareix al Repartiment. Però ho fa amb la forma de "Villa roya", en un assentament registrat el 31 d'agost de 1237. Es demostra així que la "castrum et villam de Villa roya" fou "una de les primeres donacions del rei Jaume I, abans fins i tot de la presa de València, i per tant, de la possessió de les poblacions del voltant", afirma l'autor de l'estudi, que ha editat l'ajuntament de Riba-roja del Túria en una tirada de mil exemplars no venals que s'estant distribuïnt entre els veïns.
La clau que ha permés resoldre l'enigma i certificar que la "Villa roya" del Repartiment és la "Riba roya" del Llibre dels Fets i l'actual "Riba-roja" s'amagava en una pugna per la possessió del poble a causa de les rendes que proporcionava. "Villa roya" va ser donada al bisbe de Saragossa d'aquell moment, Bernardo de Monteagudo, en 1237. "Però després, per raons que desconeixem -potser pel seu valor estratègic com a lloc inexpugnable-, el rei 'oblidà' la donació i s'ocupà del territori de 'Ribarroya' com si fóra propi, arribant a donar-la al seu fill, l'infant Pere", explica el cronista local.
Això va originar una demanda del bisbat de Saragossa, que demanava explicacions a la Corona i reclamava el poble (i les riqueses que generava en concepte d'impostos) per a d'ell. Al llarg del litigi, en 1265 i 1269, el rei reconeix al bisbe saragossà que li havia concedit amb anterioritat el "castro et villa de Riberoia et super Albalato de Xucar, sitis in regno Valencie". El bisbe va rebre "Villa roya" i Albalat en 1237 i 1238, però pleitejà i acabà permutant-les en 1269 com a Riba roya i Albalat. "Com la permuta és conjunta d'aquestes dos poblacions, queda clar que la 'Villa roya' de 1237 és l'actual Riba-roja del Túria", explica a aquest diari l'autor de l'estudi. Misteri resolt. Amb un valor afegit: el descobriment aporta la referència escrita més antiga del municipi, agost de 1237.

L'hipotètica errada d'un escriba
Només queda un dubte. Per què s'escrigué "Villa roya" en 1237? José Vicente Calatayud baralla dues opciones. O bé fou una errada d'un hipotètic escriba aragonés (a Aragó és comú la forma Villa Roya; a Catalunya no). O bé podria ser, en canvi, que es rebatejara la població amb el nom de "Riba roya" uns anys després.
Això, no obstant, és una qüestió menor. El més important és que Riba-roja del Túria per fi ha sigut localitzada al Llibre del Repartiment, un document molt poc estudiat i amb massa llacunes per a la importància històrica i toponímica que atresora, segons opina el cronista oficial del poble. A més, la troballa enriqueix el coneixement sobre els inicis del poble al Regne de València, vinculat amb el rei i el seu fill, i amb el bisbat de Saragossa i el cavaller aragonés Arnau de Romaní, qui en 1269 permutà el senyoriu de Palma al fill de Jaume I a canvi de Riba-roja. Una gran història que s'amagava darrere d'un nom alterat i un litigi per diners entre l'Església i la Corona.

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com