InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 346 (dimarts 06/07/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
6) Carme Miquel - Ensenyament en valencià
 
7) Comunicat de la FOLC
 
8) Curs: La formació del valencià culte contemporani
 
9) Oberta la preinscripció al màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

 

 a tota virolla

 

1)

Molt de pressa, a tota velocitat.

Vés molt en l'erta en creuar el carrer que ací passen els cotxes i les motos a tota virolla i poden atropellar-te.

 

2)

Referit a un aparell acústic, a la màxima potència sonora.

No poses la ràdio a tota virolla que la veïna del costat està malalta.

Considere que no hi ha cap relació entre la paraula virolla i la idea de velocitat o potència sonora. En valencià també són molt corrents, amb el mateix significat, locucions com ara a tota castanya o a tota pastilla. De la mateixa manera, en castellà s'usen les expressions equivalents a toda castaña, a toda pastilla i a toda galleta i en italià a tutta birra (= a tota cervesa). No veig que hi haja cap relació possible entre les castanyes, les pastilles, les galetes o la cervesa d'un costat i la velocitat o la potència sonora d'un altre. Són, simplement, expressions que crea la gent jove i que fan fortuna i els substantius citats apareixen en les locucions per factors extralingüístics. No cal que li peguem més voltes al nano perquè no traurem la mà del carabassí.

La locució a tota virolla és molt corrent en la ciutat de València però tinc notícia que s'usa en molts altres llocs. Probablement és d'ús general.

 

En valencià també es diu:

1) a cent per hora, a tot gas, a tota castanya, a tota marxa, a tota paleta, a tota pastilla, a tota velocitat, a trentaqueté,

2) a tota castanya, a tota marxa, a tota paleta, a tota pastilla

 

La llengua estàndard sol emprar:

1) a brida abatuda, a cent per hora, a rem i vela, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, a tot past, a tot rem, a tot vent, a tota brida, a tota castanya, a tota màquina, a tota marxa, a tota pastilla, a tota velocitat

2) a tota castanya, a tota marxa, a tota pastilla

 

En castellà es diu:

1) a cien por hora, a todo trapo, a todo gas, a toda castaña, a toda galleta, a toda máquina, a toda mecha, a toda pastilla, a toda velocidad

2) a toda castaña, a toda galleta, a toda mecha, a toda pastilla

 

 

 

 

 

2)

 

Publicat a

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/183616-lbarcelona-te-una-llengua-pobrissima-no-pot-ser-mirall-de-resr.html

 

DOLORS MIQUEL  POETA

«Barcelona té una llengua pobríssima, no pot ser mirall de res»

 

Edicions 62 acaba de publicar Cap home és visible, un ampli volum de poesia catalana medieval, en què Dolors Miquel ha triat els poemes i els ha adaptat al català modern, respectant-ne contingut i vers, per apropar-los al lector. L'obra inclou una introducció del medievalista Stefano M. Cingolani

Per què un llibre com aquest?
–«És molt fàcil. Hi ha una sèrie de poetes d'aquí que m'encanten. Però no en podia parlar amb ningú perquè resulta que la gent que es dedica a escriure, es pensa que tota la nostra literatura està a finals del segle XIX i al segle XX. Sembla que no hi hagi res més. Per altra banda, quan jo anava a llegir-los, veia que no els podia llegir tranquil·la, que estaven en una llengua que em costava molt de desxifrar. Ho vaig fer per això. I també perquè vull que siguin llegits, perquè jo estimo aquests poetes.»
 
–Hi ha poetes coneguts i d'altres que no. Hi ha hagut feina de rescat?
–«No es tracta de rescatar res que estigués ofegat. Senzillament es tracta de mirar el que no es mira. La cultura que tenim és una tria de mirar cap a un lloc o cap a un altre.»
 
–Com ha estat el procés d'adaptar-ho al català modern?
–«El que jo he intentat és ser molt fidel, respectuosa. He conservat el ritme i la rima, que ha sigut la dificultat. Hi ha poemes en què la rima es repeteix en la mateixa estrofa en set estrofes. I és clar, busca qui t'ha pegat. Les paraules moltes vegades no coincideixen. Aleshores has de donar la volta, retorçar la sintaxi.»
 
–És l'antologia més exhaustiva de poesia medieval?
–«En el sentit que surten moltes coses, sí. Hi ha els primers poemes, com el Plany de la mare o la peça pornogràfica del monjo de Sant Joan de les Abadesses, o els poetes del Cançoner de Ripoll o els poetes cortesans dels segles XIV i XV. N'hi ha que són molt porquissons, de mala llet i, després, de riure. Hi ha la poesia més cortesana, però també una poesia més dionisíaca, que apel·la als sentits de la vida més animals. També m'ha agradat molt acabar el llibre amb la peça d'un valencià, el Gassull, que és La brama dels llauradors, perquè fa anar valencianismes. Hi ha aquí també un trencament d'aquesta idea d'un català estàndard per a tothom. M'agrada que una llengua sigui acolorida. Una norma repetida és la mort d'una llengua. Hi ha d'haver una norma perquè no se'n vagi de mare, però a partir d'aquí, enriquim-la.»
 
–Literàriament, en el que es fa ara, també passa això?
–«És clar. Aquesta mentalitat una mica obsoleta d'associar el que és dialectal amb vulgar i el que és normatiu barceloní amb culte, i pensar que una paraula que es diu a Amposta o a Ultramort, perquè es diu allí i ja no es diu aquí, a Barcelona, és una cosa que ja no té alçada, és ser una mica ruc. Barcelona té una llengua pobríssima, que no pot ser miratge ni mirall de res, en aquests moments. I fa anys. Aquí què munyirem si la vaca està seca? A on hi ha riquesa és on es parla el català a totes hores i la llengua és creativa encara.»
 
–Recitant, quines reaccions ha rebut?
–«Per mi, l'única llengua existent és el lleidatà. Ara ja no, però quan era petita, quan la vaig mamar i la vaig aprendre, no hi havia res més. Per mi, l'estrany era sentir got, en lloc de vas. Fins i tot em feia mal a l'orella. O bufona en lloc de bonica, em pensava que em deien que era grassa com un àngel barroc. No ho entenia, jo. No hi trobava aquesta bellesa implícita. A ells els passava a l'inrevés.»
 
–En la literatura catalana s'oblida massa la literatura medieval?
–«És com si amb Llull i amb March haguéssim acabat tot ja. Som desconeixedors de la nostra tradició. És anormal que la gent que està dins de la cultura i fa cultura tant se li'n de tot això. No estem en una cultura normal. És el primer que ens hem de posar al cap. És com si una tia coixa es pensés que té dues cames.»
 
–Al castellà no li deu passar això, no?
–«Què els ha de passar als castellans? Si se'n van anar allà, amb els bolivians, els colombians... i els hi van fotre enlaire les llengües. Em sembla increïblement irritant. M'irrita perquè veig que tenen una cultura superforta, una expansió que és enorme i continuen i es queixen que estan discriminats aquí. Jo no tinc res contra la gent que fa cultura castellana. Però la pasma conqueridora, subtil, que corre per les nostres terres amb aquest rotllo victimista no la suporto.»
 
Nascuda a Lleida el 1960, és considerada una de les veus poètiques més reconegudes del panorama català. Bregada en nombrosos recitals, ha publicat diversos volums de poesia, com ara Llibre dels homes (1998), Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Versos de la terra i Aioç (2004), Missa pagesa (2006) i El musot (2009), entre d'altres.

 

3)

 

Publicat en directe.cat divendres 25 de juny del 2010

http://www.directe.cat/noticia/47201/el-domini-cat-es-presenta-al-parlament-europeu-com-exemple-per-altres-comunitats-linguisti

El domini .cat es presenta al Parlament Europeu com exemple per altres comunitats lingüístiques

Bretons, gal·lesos, bascos i gallecs estudien imitar l'experiència catalana

El grup de treball Dominis Europeus Culturals i Lingüístics ha presentat aquest dijous a la seu de Brussel·les del Parlament Europeu el domini .cat com un exemple a seguir per altres comunitats culturals i lingüístiques com la bretona (.bzh), la gal·lesa (.cym), la basca (.eus), la gallega (.gal) i l'escocesa (.scot) que volen crear un domini a Internet 'replicant la plantilla' de .cat. Una plantilla d'èxit perquè ha sabut identificar el poble català 'no amb un territori físic, amb fronteres que el separen, sinó amb una llengua que l'uneix', ha declarat Bertrand de la Chapelle, responsable de Societat de la Informació al ministeri francès d'Afers Exteriors, en l'acte de presentació.


'Copy cat, cat and paste', ha proposat Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT, durant la presentació del domini .cat al Parlament Europeu, en un joc de paraules en què animava els altres dominis culturals i lingüístics a reproduir el model català. 'Si .cat funciona, per què no copiar-ho?', s'ha preguntat. En aquest sentit, Mathieu Weil, director d'Afnic, l'associació que gestiona el domini .fr, ha explicat que el domini .cat és un exemple 'fàcil de duplicar' per altres comunitats culturals i lingüístiques que tenen el mateix objectiu: 'que els ciutadans es puguin comunicar, fer negocis i participar a la vida de la societat civil de la seva comunitat'. El domini .cat es presenta, doncs, com 'un dels processos de més èxit i com una plantilla a duplicar per altres comunitats lingüístiques', ha emfasitzat Bertrand de la Chapelle.

Tot i l'èxit del domini .cat, que es va posar en marxa l'any 2005, Weil ha recordat que el primer gran repte per la resta de dominis culturals i lingüístics que estan a la cua –en un sector dominat pels dominis genèrics com .org i .com i els dominis estatals com .fr i .it- és encaixar. 'És difícil que una iniciativa local encaixi en un marc global', ha alertat. Amb tot, Iparraguirre ha volgut recordar que, 'en un moment en què sempre ens queixem que la societat no participa prou de la vida política, el domini .cat ha estat una iniciativa creada des de baix, en què la societat civil s'ha organitzat a si mateixa'. Potser per això, 'molta gent ens veu més propers i s'anima a fer el salt a Internet', ha explicat recordant que gairebé el 20% dels dominis .cat corresponen a ciutadans i empreses mitjanes i petites que mai abans havien tingut un domini a Internet.

El director de la PuntCAT ha recordat des de Brussel·les que, tot i que el català no és una de les 23 llengües oficials a la Unió Europea, és la tretzena llengua més parlada en l'Europa dels 27 i ha subratllat que la xarxa és una eina més per 'preservar la diversitat lingüística a Europa'.

 

4)
 
5)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 28 de juny del 2010
 

A l'atenció telefònica, la senyalització i els cartells no s'utilitza el valencià

El candidat a l'alcaldia de Compromís per València, Joan Ribó, ha presentat davant el Síndic de Greuges una queixa en relació amb la discriminació del valencià en la gestió de l'Ajuntament de València del programa Valenbisi, de lloguer de bicicletes, posat en marxa la passada setmana. Segons ha declarat Ribó en la informació que facilita l'empresa adjudicatària del servei municipal de bicicletes «s'obliden del valencià en l'atenció a l'usuari. A més, tota la retolació de les estacions del servici i tota la cartelleria general estan redactades únicament en castellà».

L'exdiputat també ha explicat que el telèfon d'informació de Valenbisi, segons els mateixos operadors, està ubicat a Madrid on no tenen cap persona capaç d'atendre en valencià tot i sol·licitar-ho expressament. «Es tracta d'un servei públic la concessió del qual depén de l'Ajuntament, per tant, no pot deixar de garantir l'ús de la nostra llengua d'una forma tant flagrant contravenint el que indica la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià», denuncia Ribó.

La crítica també s'estén a la informació que s'ofereix del servei a la pàgina web de l'Ajuntament de València. «S'accedeix directament al castellà; bé és veritat que davall hi ha l'opció d'altres llengües i entre les quals es pot accedir al valencià. Pensem que estaria bé que fóra al contrari: l'accés primer al valencià i després poder optar al castellà o almenys que abans d'entrar s'haguera d'escollir en quina llengua. La situació actual és clar que predetermina l'elecció en castellà», afirma Ribó.

Davant d'aquesta situació, Compromís presentarà una denúncia davant el síndic de greuges perquè prenga les mesures necessàries «per posar fi a aquest cas de discriminació del valencià per part de l'Ajuntament València».

6) 

 Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 29 de juny del 2010

http://www.levante-emv.com/panorama/2010/06/29/ensenyament-valencia/718743.html

 

Ensenyament en valencià


Carme Miquel

 

Fa uns deu dies, Escola Valenciana va fer públic el seu Informe de Matriculació a les escoles per al curs 2010-2011. Tot i haver-se reflectit en alguns mitjans de comunicació les dades que s'hi van presentar, en repetiré algunes per allò que tenen de significatives. La més important és que, segons l'estudi realitzat el 61'2% de les famílies que han matriculat alumnes de 3 anys per al curs que ve, haurien triat l'ensenyament en valencià si hagueren tingut aquesta opció. Allò greu és que molts no n'han tingut la possibilitat perquè no n'hi ha hagut suficient oferta i molts xiquets es quedaran sense seguir el programa d'educació bilingüe que més els facilita l'aprenentatge de les dues llengües oficials i millor els prepara per a l'adquisició d'altres idiomes. I aquest plantejament possitiu de l'ensenyament en la nostra llengua, és indiscutible, si es fan les coses bé.


El Conseller d'Educació diu que ha optat pel multilingüisme i proclama a tort i a dret les bondats d'aprendre llengües estrangeres, com l'anglés o el xinés. I això està bé si eixe aprenentatge no va en detriment de l'aprenentatge de les llengües pròpies. Perquè a partir de l'ensenyament en valencià i amb les metodologies adequades, es poden aprendre altres idiomes. Però la conselleria, en molts casos està reduint, de manera equivocada, l'horari de valencià per introduir el d'altres matèries i això és inacceptable des del punt de vista pedagògic i des del punt de vista de compliment de la Llei d'Ús i Ensenyament. I també. des del punt de vista de ser i sentir-se valencians.


L'ensenyament en valencià aporta les eines per a un bon desenvolupament intel·lectual, per a ampliació de l'horitzó cultural i per exercir l'autoestima col·lectiva. Aspectes intel·lectuals, culturals i afectius necessaris per al progrés induvidual i social. No és poden conéixer i esrimar altres llengües i cultures si es menysprea la pròpia. Fa l'efecte que la conselleria, reduint al 33% l'oferta d'ensenyament en la nostra llengua ha entrat en una etapa de menyspreu. I això és molt greu.


 

7) 
 
Comunicat de la FOLC
 
La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana denuncia un atac del TC a la ‘nació lingüística catalana'
 

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) denuncia l'atac del Tribunal Constitucional espanyol a la “nació lingüística catalana”,  ja que la seva sentencia representa rebaixar encara més els continguts, ja rebaixats d'origen, de l'Estatut de Catalunya en relació a l'estatus de la llengua i als drets lingüístics de la nació catalana.

Segons la nova rebaixa, la llengua catalana deixa de ser d'ús preferent als mitjans de comunicació; i a l'escola la situació entra en una ambigüitat encara més gran que l'actual.

“La FOLC no pensa acatar una sentència injusta i il·legítima i defensa la sobirania del poble català, el dret a decidir i el lliure exercici del dret a l'autodeterminació del poble català”, declara la Federació.

Per aquest motiu, des de la FOLC es donarà suport a la manifestació convocada el 10 juliol en defensa de la sobirania del poble català i es  treballà amb les seves entitats per aportar-hi el màxim de gent possible.

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana és una agrupació d'organitzacions que treballen per la llengua d'arreu dels Països Catalans i que actualment compta amb unes 70 entitats federades.

Els objectius de la FOLC són la coordinació entre les organitzacions federades, l'extensió de l'ús social de la llengua catalana i el foment de la seva unitat i de la seva denominació unívoca internacional com a llengua catalana, amb el lògic respecte a les denominacions internes, que no han d'anar mai en contra d'aquesta unitat.

 

Per a ampliar la informació us podeu posar en contacte amb Mireia Grangé (625170535)

 

8) 
 
La formació del valencià culte contemporani

 

Cursos d'extensió universitària de la Universitat de València

 

Justificació Les opinions que s'expressen habitualment sobre el valencià culte no solen tindre gens en compte el marc històric. Això no obstant, eixe factor és indispensable per a interpretar els fets socials. La finalitat del curs és estudiar l'evolució del valencià culte per a comprendre la situació actual. De tota la història, el curs focalitza els segles XVIII, XIX i XX, ja que en el període que va de 1707 a 1850 hi ha un trencament amb la llengua culta que es va formar a l'Edat Mitjana i, posteriorment (de 1850 a l'actualitat), es produïx una recuperació lenta del model  històric. Per tant, caldrà explicar les causes i els efectes del trencament i, sobretot, com va produint-se la recuperació. En el segon procés, haurem de mostrar quines són les fases que hi han a partir de 1850 i quina vinculació té cada fase amb el present. A banda de l'interés objectiu del  tema, un factor particular el realça: la informació tan escassa que hi ha sobre els temes indicats en els llibres d'història lingüística.

Dirigit a: estudiants de qualsevol especialitat, llicenciats i, en general, valencians de cultura mitjana que tinguen interés per entendre en quina situació es troba el valencià culte actual.

 

Índex del curs:

L'evolució del valencià culte durant els segles XVIII, XIX i XX

1.      Precedents. De 1707 a 1850

2.      La Renaixença: entre la continuïtat i la novetat

3.      El primer terç del segle XX: cap a la formació d'un moviment social

4.      Parèntesis per a l'ortografia

5.      L'evolució de la llengua culta en Catalunya durant el segle XX

6.      El valencià culte en el franquisme. Els fonaments

7.      El valencià culte entre 1939 i 1983

8.      L'assimilació del valencià culte en les darreres dècades

 

Professor: Abelard Saragossà

Dies: del 12 al 15 de juliol de 9 a 2, en la Casa de la Cultura de l'ajuntament de Torrent.

Si algú hi té interés, pot telefonar al 961 111 111 (ajuntament de Torrent) i preguntar per Mariví.

La matrícula es pot fer fins a dos dies abans de començar.

Convalidable per dos crèdits de lliure opció.

 
 
9) 
 
Oberta la preinscripció al màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic

Visiteu: http://filcat.uab.cat/mecal

Organitzen: Departament de Filologia Catalana i Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB i Consorci per a la Normalització Lingüística
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com