InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 343 (dimecres 30/06/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1)

 

Publicat en El Punt dilluns 21 de juny del 2010
 

 

I ara, damunt, l’anglicització

 

Eugeni S. Reig

 

Els valencians estem patint la castellanització de la nostra llengua des dels Decrets de Nova Planta, ja fa més de tres-cents anys. Des dels anys seixanta del segle xx, amb el naixement de la televisió, el problema s’ha agreujat. I per si no en teníem prou amb les deformacions que patix el valencià a causa de la influència del castellà, ara hem de suportar també les que ens vénen de la banda de l’anglés. Cal aclarir que la major part dels problemes lingüístics que es produïxen en el valencià a causa de la llengua anglesa ens arriben a través del castellà, no directament. Els que traduïxen un text de l’anglés al valencià són –m’atrevisc a dir que en tots els casos– uns bons professionals que coneixen perfectament tant la llengua de partida com la d’arribada i, per això mateix, les seues traduccions són sempre bones, acurades, redactades en un valencià normatiu. Però en el cas del castellà no és ben bé la mateixa cosa. El castellà és una llengua parlada per molts milions de persones, la majoria en el continent americà. En anglés es fa una quantitat immensa d’escrits: llibres, revistes, prospectes de propaganda, fullets d’instruccions, pàgines web, etc. Molta d’eixa informació ingent cal traduir-la al castellà amb urgència. La quantitat de gent que fa traduccions de l’anglés al castellà és molt gran, enorme, i, com sempre passa en un col·lectiu humà molt nombrós, n’hi ha de bons, de molt bons, de no tan bons, de mediocres, de roïns i de molt roïns. N’hi ha de tot. I, per desgràcia, els mediocres, en són legió. Saben anglés i saben castellà, evidentment, però no saben tot el castellà que haurien de saber per a poder redactar un text ben escrit en eixa llengua. A més, moltes voltes han de fer les traduccions a corre-cuita perquè els donen molt poc de temps per a lliurar-les i, damunt, en no pocs casos, estan francament mal pagats. Hi han traduccions de l’anglés al castellà que fan plorar. Jo, personalment, alguns llibres de divulgació científica traduïts de l’anglés no els he pogut acabar de llegir perquè estaven escrits en un castellà llastimós, deplorable, indigne. ¿Qui no ha llegit alguna volta un llibre d’instruccions d’un electrodomèstic i s’ha quedat totalment frustrat perquè no ha aconseguit entendre res? Per culpa d’eixes traduccions deficients s’infiltren en la llengua espanyola una quantitat considerable de trets propis de l’anglés que no són gens adequats per al castellà –ni per cap altra llengua llatina– i, subreptíciament, van produint deformacions que els periodistes s’encarreguen de difondre i que, a poc a poc, van consolidant-se. I el castellà ens les contagia a nosaltres i ja tenim el problema en casa. La quantitat d’anglicismes lèxics i sintàctics que tenim en la nostra llengua no és gens menyspreable i el fet que augmenten contínuament és, francament, molt preocupant.

 Sovint, l’efecte perniciós de l’anglés és subtil i traïdor. Les traduccions claudicants assignen a determinades paraules de la nostra llengua significats que no han tingut mai i ja tenim el problema escudellat. I, tant si volem com si no volem, ens l’hem de menjar a la força.

Relacione a continuació alguns exemples de valencià anglicitzat que els mitjans de comunicació ens embotixen a la força cada dia. Pose en primer lloc el significat que la paraula ha tingut sempre en valencià –i que continua tenint– i en segon lloc el que ha pres últimament per influència de l’anglés. Aquest darrer hauríem d’eradicar-lo si volem conservar una llengua genuïna i digna.

AGRESSIU. Significa 'violent, que agredix, que ataca, que provoca'. No significa 'emprenedor'.

CONFRONTAR. Significa 'posar dues coses, una al costat de l’altra, per a comparar-les'. No significa 'enfrontar'.

CONTEMPLAR. Significa 'esguardar atentament alguna cosa quedant-se absort en la vista d’allò que es mira', 'recrear-se la vista mirant alguna cosa'. No significa 'considerar'.

CONVENCIONAL. Significa 'establit per un acord'. No significa 'tradicional'.

CORPORACIÓ. Significa 'grup organitzat o associació de persones' (corporació professional –d’advocats, de jutges, de metges, etc.– o corporació religiosa) i també 'organisme públic format per diversos membres' (corporació municipal, ajuntament). No significa 'empresa gran, empresa important'. Dada volta que encenem l’ordinador, molts de nosaltres llegim allò de Microsoft Corporation, però això no s’ha de traduir per Corporació Microsoft sinó per Empresa Microsoft.

CRIM. Significa 'delicte molt greu, molt important' (en llenguatge popular, és sinònim d’assassinat). No significa ni ha significat mai 'delicte' en general.

DOMÈSTIC. Significa 'relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família'. No significa 'local' ni 'nacional' ni 'en l’interior del país de què parlem'. Cal explicar a les companyies aèries –i als periodistes també– que és impossible que hi hagen vols domèstics, a no ser que tinguem la casa plena de mosques.

EN PROFUNDITAT. Significa 'en un lloc profund'. No significa 'de manera minuciosa, detallada, detinguda'.

EN VIU. Forma part de l’expressió “menjar-se algú de viu en viu” que significa 'consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni'. La locució en viu no significa 'en directe' ni tampoc 'en persona'. El significat 'en directe' –anglicisme superflu– ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans i ja l’arreplega el DIEC.

ENCONTRE. Significa 'acte i efecte d’encontrar o encontrar-se', és a dir, fa referència a persones, animals o coses que es mouen i que se’n troben d’altres que es mouen en sentit contrari. No significa en absolut 'aplec, reunió, trobada, tertúlia o conversa de diverses persones al voltant d’una taula'.

EVIDÈNCIA. Significa 'qualitat d’evident'. Evident és allò que és perfectament clar a l’enteniment, que no deixa lloc a cap tipus de dubte. Evidència no significa en absolut 'allò que serveix per a provar o establir la veritat d’una cosa'. Açò darrer, en la nostra llengua s’anomena 'prova', encara que en anglés en diuen 'evidence'.

FIRMA. Significa 'signatura'. No significa 'empresa'.

HONEST. Significa 'conforme a la decència; no oposat als bons costums i més particularment a la bona conducta sexual'. No significa 'honrat'. Es diu que u és honest només de cintura cap avall. De cintura cap amunt s’és honrat.

IGNORAR. Significa 'no saber (alguna cosa)'. No significa 'no tindre en compte', 'fer cas omís'. Aquest darrer significat –totalment innecessari– ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans i ja l’arreplega el DIEC.

INFORMAL. Significa 'mancat de formalitat, que no té formalitat'. No significa 'que no actua, que no es comporta, que no es vist d’acord amb les regles socials en ús'.

NOMINAR. Significa 'nomenar'. No significa 'designar com a candidat'.

NOMINAT. Significa 'nomenat'. No significa 'candidat'.

SANTUARI. Significa 'lloc sagrat, església o capella a on es venera la imatge o relíquia d’un sant i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge'. No significa 'lloc a on u es pot amagar impunement de la justícia'.

SEVER. Significa 'no gens indulgent amb les faltes, les febleses' i també 'estricte, rígid, en l’observança d'una llei, d’un precepte, d’una regla'. No significa en absolut 'greu, molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre'. No hi han malalties severes ni perills severs ni problemes severs, hi han malalties greus, perills importants i problemes difícils de resoldre.

SOFISTICAR. Sempre ha significat 'adulterar, falsificar; fer semblar allò que no és' (mireu l’entrada sofisticar del DCVB). Ara significa també –per influència de l’anglés– 'aportar avenços notables (a una cosa o a una disciplina), millorar-la, perfeccionar-la' (mireu la segona accepció de l’entrada sofisticar del DIEC).

Considere que és important que meditem tots una miqueta sobre aquesta qüestió.

 

2)

Publicat a

Poc català a la primària del País Valencià

Camps deixa sense valencià tres de cada deu nens que el volien estudiar

 

El president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, alerta que el govern valencià està vulnerant “de forma molt greu” el dret dels pares a triar quina opció lingüística d'ensenyament volen per als seus fills ja que, segons un informe elaborat per la seva organització, “a 3 de cada 10 famílies que demanen ensenyament en valencià se'ls denega aquesta possibilitat ja que no s'obren noves línies en català”.

L'informe posa de manifest que mentre la demanda d'ensenyament en català el curs 2010-2011 per a nens de 3 anys ha estat del 61,2%, la conselleria d'Educació només ha ofertat el 33% en aquesta llengua. Per a l'estudi s'han sondejat 230 escoles de 47 municipis valencians, la majoria de més de 40.000 habitants, i en les quals s'oferia sempre la possibilitat d'estudiar en valencià i en castellà. De l'estudi s'extreu que, en aquesta situació, la majoria de pares (el 61,2%) trien en primera opció ensenyament en valencià. Actualment, però, dels 448.295 alumnes d'infantil i primària valencians 148.403 poden estudiar en català, la meitat dels que, segons l'estudi d'Escola Valenciana, voldrien fer-ho.

 

3)

 

 

 Publicat a

Només reben totes les classes en català un 2% d'universitaris valencians

El 54% dels alumnes d'ensenyament superior estudien íntegrament en castellà

Un estudi retrata la precària situació de la llengua en aquest àmbit

Ester Pinter

 

La majoria dels estudiants del sistema públic universitari del País Valencià, el 53,7%, reben totes les classes en castellà i, en canvi, només un 1,8% estudien íntegrament en català. La Universitat de València (UV) és la universitat que ofereix més oportunitats en aquest sentit, encara que no sobrepassa un trist 3,8%.

Aquestes són les dades més destacades d'un estudi realitzat a partir de 5.000 entrevistes a membres de les cinc universitats públiques valencianes i que ahir es va presentar a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb la presència de quatre dels cinc rectors d'aquestes institucions acadèmiques. Hi va faltar el rector de l'única universitat pública valenciana amb un model docent monolingüe en castellà, la Universitat Miguel Hernández d'Elx, i en lloc seu hi va acudir el vicerector d'Estudiants, Fernando Borràs.

A la Jaume I de Castelló (UJI), a diferència de la d'Elx, un 26% de l'alumnat rep l'ensenyament exclusiu en castellà i la resta, per tant, rep alguna classe en català. Només els estudiants de la universitat castellonenca i la UV reben la meitat de les classes o més en valencià amb una freqüència significativa, un 32,6% i un 34,8%.

L'estudi, dirigit per Rafa Castelló i Artur Aparici, revela que l'oferta de cursos en català “és curta” i la plantilla disposada a assumir aquesta docència “escassa”. A més, s'hi remarca la “freqüent ruptura del compromís” del professor amb el català, ja que asseguren que el 42,4% del personal docent es passa al castellà quan algun alumne ho demana i que només manté la llengua el 36,6%.

Els autors apunten possibles solucions a la situació. En aquest sentit, reclamen que el català puntuï en la carrera docent i que es perfilin més places en aquesta llengua. El seu objectiu és que d'aquí 25 anys les dues llengües estiguin en pla d'igualtat en l'ensenyament superior del País Valencià.

------------------------------

Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 19 de juny del 2010

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/19/18-universitarios-estudia-valenciano-54-castellano/715870.html

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

Un estudio impulsado por la AVL y las cinco universidades públicas revela que sólo en la UV y la Jaume I un tercio de sus alumnos recibe la mitad de sus clases en lengua propia El inglés triplica al valenciano en las publicaciones científicas de los investigadores

La normalización de una lengua no sólo se mide por el número de hablantes. También importa su calidad y prestigio. Y en la Universidad, cuna del conocimiento y cantera de los líderes políticos, empresariales y cívicos del futuro, el valenciano todavía no ha alcanzado la normalización. Veintiséis años después de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, sólo el 1,8% de alumnos de las cinco universidades públicas valencianas estudia íntegramente en la lengua de Ausiàs March. En cambio, son el 54% los universitarios de la Comunitat Valenciana que reciben todas sus clases en castellano. Éste es el retrato lingüístico de las universidades públicas valencianas que arroja un ambicioso estudio presentado ayer y que ha sido elaborado por investigadores universitarios en colaboración con la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Extremos aparte, en sólo dos universidades hay una representación sensible de alumnos que recibe la mitad de clases o más en valenciano: la Universitat de València, con el 35% de estudiantes bilingües a partes iguales como mínimo, y la Jaume I de Castelló, con el 33%. El porcentaje de alumnos que recibe la mitad de sus estudios en valenciano no supera el 11% en la Politécnica de Valencia, el 5% en la de Alicante, y el 0,8% en la Miguel Hernández de Elx.

El informe constata que, en algunos casos, poco se ha avanzado. En materia de investigación, por ejemplo. El valenciano es la tercera lengua preferida por el personal docente investigador, por detrás del castellano y el inglés, para publicar sus trabajos. Sólo lo usa el 5%.

Pero la marginalidad del valenciano no sólo reside en las aulas y los despachos de la torre de marfil. También preside la cotidianidad de la cafetería, los pasillos y las secretarías. Sólo entre el 8 y el 11% de la comunidad universitaria -alumnos, profesores, administrativos- mantiene sus relaciones informales en valenciano. El monolingüismo en castellano, en cambio, se mueve entre el 46 y el 53%.
El rosario de cifras negativas (como que dos tercios de los docentes nunca han impartido una clase en valenciano) es casi interminable. Pero la conclusión se resume pronto: "Ni el estudiantado valencianohablante tiene garantizado su derecho a recibir la docencia en su lengua, ni el profesorado dispuesto a impartirla disfruta de las condiciones necesarias para hacerlo con normalidad".

Así lo aseguró ayer Artur Aparici, director del equipo investigador. Además de la desigualdad territorial -en las universidades alicantinas el idioma propio es residual-, otro eje clave del estudio revela que "las políticas lingüísticas universitarias vigentes, más que en la reglamentación y planificación, se basan en la gestión y el impulso de la voluntad personal del profesorado para articular una oferta docente en valenciano".

Objetivo: bilingüismo en 2035


Sin embargo, fiándolo todo al compromiso personal de un puñado de militantes convencidos poco más se conseguirá. Con este modelo, admite Aparici, "se ha llegado prácticamente al techo". Por ello, reclamó a las universidades la puesta en marcha de "un plan de igualdad" de las dos lenguas oficiales "para neutralizar la situación de subordinación que sufre actualmente el valenciano".

El objetivo es alcanzar dentro de 25 años, en el 2035, un "bilingüismo simétrico". Para ello, se afirmó, las universidades tendrían que incorporar el valenciano como mérito en la carrera docente y, al mismo tiempo, catalogar el 50% de plazas docentes como puestos para profesores que dominen el valenciano.

En cuanto al uso de la lengua fuera del aula, los investigadores citan como ejemplo efectivo el iniciado por la Jaume I: que el valenciano sea requisito obligatorio para el personal administrativo y de servicios.

Todo ello aumentará la normalización del valenciano en las universidades y, colateralmente, prestigiará la lengua propia en la calle. Por delante hay 25 años -otros 25 años tras la Llei d'Ús- para conseguirlo.


 

4)

Publicat a www.radiocatalunya.ca diumenge 20 de juny del 2010
 
 
El conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, i la consellera del Departament d'Educació, Cultura i Esport d'Aragó, María Victoria Broto, han signat un protocol per a l'ensenyament del català des de l'etapa Primària fins a la universitària "atenent a la vinculació històrica, cultural i lingüística entre les dues comunitats". El text, bàsicament una declaració de bones intencions, insisteix especialment en la voluntat de potenciar l'intercanvi i la cooperació en matèria lingüística entre les dues comunitats. Cal suposar que es refereix a potenciar l'ensenyament del català a Aragó, on hi ha un territori (La Franja de Ponent o la Franja Oriental, segons es coneix a Catalunya i a Aragó, respectivament) de parla catalana, però on el català és virtualment inexistent en l'ensenyament reglat. El protocol, però, porta especial cura de no especificar aquest punt.

Segons l'acord publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tots dos departaments van manifestar el seu interès en la promoció de l'ensenyament de la llengua catalana i el desenvolupament de recursos pedagògics en català, així com a "contribuir activament" a la consecució d'aquest objectiu. El protocol de col·laboració, de tres anys de vigència, "promou l'ensenyament del català en l'educació", de manera que ambdós departaments es comprometen a actuar coordinadament per iniciar intercanvis d'estudiants, inspectors i directors entre comunitats en estades professionals i lingüístiques.

D'entrada, es crearà un grup de treball per promoure, seguir i avaluar els projectes relacionats amb el protocol. A més, tots dos departaments facilitaran l'intercanvi de professors de català en comissió de serveis durant tot un curs escolar. Segons l'acord, tots dos departaments consideren que l'estudi recíproc de les llengües i les cultures "contribueix a la comprensió i la solidaritat de les persones", i que la col·laboració en l'àmbit de l'ensenyament afavoreix la inserció dels joves en el món laboral.
 
 
5) 

 

Publicat a www.radiocatalunya.ca diumenge 20 de juny del 2010

 

DE PARÍS A BRUSEL·LES EN BICICLETA PER DEMANAR-HI L'OFICIALITAT DEL CATALÀ

 

El lleidatà Miquel Català ha començat a recórrer aquest diumenge en bicicleta els poc més de 300 quilòmetres que separen París de Brussel·les. Penjats al coll hi porta els llapis de memòria amb 32.000 signatures a favor de l'oficialitat del català que entregarà als eurodiputats catalans que l'esperen a la capital belga. Català ha començat la cursa a dos quarts de vuit del matí des de la seu de la Generalitat a París, on ha rebut el suport del delegat del Govern, Apel·les Carod-Rovira, qui li ha desitjat sort en el trajecte. 'Si tenim el suport ciutadà i institucional, tard o d'hora aquesta cursa arribarà a la seva fita', ha afirmat Català abans de començar a pedalar cap a Brussel·les.

Català és un jove informàtic de la Granja d'Escarp (Segrià) que l'any 2008 va traduir la web oficial del Parlament Europeu al català, una feina que va comptar amb el suport de la majoria d'eurodiputats catalans però que li va ocasionar problemes amb els serveis jurídics de la institució.

El web va tenir una bona acollida entre els internautes i l'abril del 2009 Català es va embarcar en una altra web, 'oficialitat.cat', a través de la qual ha recollit unes 32.000 signatures en 20 estats europeus a favor de l'oficialitat del català a la UE.

Eina de pressió

El jove informàtic considera que les signatures seran 'una eina més' per als eurodiputats per fer pressió per l'oficialitat del català.

Català ha sortit pocs minuts després de dos quarts de vuit del matí i calcula que tardarà entre 10 i 12 hores per recórrer els 300 quilòmetres que separen París de Brussel·les.

'M'agrada anar amb bici i m'ha semblat una manera cridanera de presentar la iniciativa i explicitar d'alguna manera els esforços que els catalans estan disposats a fer per l'oficialitat de la llengua', ha senyalat el jove informàtic en declaracions als periodistes a la porta de les oficines de la Generalitat a la capital francesa.

El delegat del Govern a París, Apel·les Carod-Rovira, s'ha acostat fins al punt de sortida de la cursa, per escenificar el suport institucional a la iniciativa.

'És llastimós que encara hi hagi d'haver iniciatives com aquestes per a l'oficialitat del català', ha declarat Carod-Rovira. És una iniciativa 'lloable' que es 'mereix aquest suport', ha afegit el delegat, que troba 'increïble' que una llengua de més de 9 milions de parlants encara tingui un caràcter regional a la UE.

Miquel Català lliurarà les signatures el dilluns als eurodiputats en un acte al Parlament Europeu que comptarà amb la presència de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i de la majoria d'eurodiputats catalans.

Un vella reivindicació

La batalla per a la oficialitat del català a les institucions europees fa anys que dura, sense que s'hagin produït avanços significatius. Cal que l'Estat espanyol i el francès tinguin la voluntat de convèncer a la resta de membres de la UE perquè el Consell Europeu declari el català una llengua oficial.

En els darrers anys s'ha aconseguit que la majoria d'institucions europees acceptin les qüestions dels ciutadans en català i siguin se’ls respongui en la mateixa llengua. A més, l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va publicar una web de la institució en aquest idioma el 2009, un any després de la versió feta per Català. Però el català no es pot utilitzar encara ni en els plens de l'Eurocambra ni com a llengua de treball.


 

6) 

 

Presentació del volum REUNIÓ DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA A MENORCA (2007)

 

L'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Menorquí d'Estudis us conviden a la presentació del volum REUNIÓ ORDINÀRIA DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA A MENORCA, EN OCASIÓ DEL VINTÉ ANIVERSARI DE L'INSTITUT MENORQUÍ D'ESTUDIS I DEL CENTENARI DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (11 i 12 de maig de 2007), pubicat per l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut Menorquí d'Estudis.

 

L'acte es farà el dijous 1 de juliol, a les 19 hores, en la sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme, 47 - BARCELONA.

 

 

7) 
 
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171231
 
Dos terços de la programació de 8TV s’emeten en llengua castellana
 
 
dimarts, 22 de juny de 2010

La Plataforma per la Llengua ha realitzat un estudi  sobre els usos lingüístics en els canals privats de TDT d'àmbit català que posa de manifest la presència minoritària de la llengua catalana en dos d'aquests canals: 8TV i RAC105 TV. Contràriament, Barça TV compta amb una política exemplar en relació a l'ús de la llengua catalana: el 100% de la programació és en llengua catalana.

L'any 2003 la Generalitat de Catalunya va convocar un concurs públic per explotar un canal privat de concessió de TDT, que va guanyar Emissions Digitals de Catalunya, propietat del Grupo Godó. Un dels objectius de la Generalitat de Catalunya a l'hora d'impulsar un concurs per concedir l'explotació d'un canal múltiple digital de TDT d'abast català a la iniciativa privada era el foment de la presència de la llengua catalana en l'àmbit audiovisual. Tanmateix, els resultats obtinguts en l'estudi de la Plataforma per la Llengua mostren la preeminència de la llengua castellana en la programació de 8TV i l'escassa presència de cançons interpretades en llengua catalana a RAC105 TV.

En el cas de 8TV, l'estudi analitza els usos lingüístics de la programació durant tota una setmana. Els resultats permeten visualitzar que tan sols el 36,5% del temps de programació s'emet en llengua catalana, mentre que el 63,5% restant és en llengua castellana. Segons la tipologia del programa s'observen diferències significatives: així, els magazines, noticiaris i programes infantils s'emeten íntegrament en català, mentre que les sèries, pel·lícules i els programes de televenda són majoritàriament en llengua castellana.

L'estudi també analitza els usos lingüístics de la programació d'aquesta cadena en l'horari de prime time nocturn, i la presència del català en aquesta franja horària encara és mes baixa: només el 25,8% del temps de programació és en català. Per tant, en els horaris de màxima audiència la presència del català encara és menor.

En relació al canal dedicat a continguts musicals, RAC105 TV, l'estudi analitza els usos lingüístics de les cançons interpretades en els horaris de prime time, en què es constata la forta preeminència de les cançons cantades en llengua anglesa, que representen el 79,2% del total de les peces musicals. En canvi, les cançons en llengua catalana tan sols representen el 7,8% de cançons emeses en prime time, un valor molt inferior al 25% de cançons interpretades en català que marca la Llei 1/1998 de política lingüística. En aquest sentit, el Consell Audiovisual de Catalunya hauria d'analitzar la programació d'aquesta cadena durant un dia sencer per tal d'avaluar si s'acompleix la normativa legal vigent.

Contràriament, el tercer canal analitzat del múltiplex gestionat per Emissions Digitals de Catalunya, Barça TV, té una política d'usos lingüístics en relació al català exemplar: el 100% de la programació analitzada té el català com a llengua vehicular.

La Plataforma per la Llengua alerta que l'escassa presència de la llengua catalana en dos dels tres canals analitzats suposa una oportunitat perduda per normalitzar la llengua catalana en l'àmbit dels mitjans audiovisuals de caràcter privat. Cal, doncs, un esforç conjunt entre el Govern de la Generalitat, el Consell Audiovisual de Catalunya i el sector audiovisual català per tal de garantir que els teleespectadors catalans puguin disposar d'una oferta significativa de mitjans audiovisuals en llengua catalana. Cal recordar que, avui per avui, la cadena líder d'audiència a Catalunya, TV3,  emet el 100% de la programació en llengua catalana, fet que demostra la demanda de continguts audiovisuals en català. En aquest sentit, la implementació de la TDT és una oportunitat única per consolidar un espai comunicatiu català i en català.

Vegeu l'estudi a: http://www.plataforma-llengua.cat/estudis_i_publicacions/interior/66

------------------------
 
Publicat a
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/185810-el-catala-minoritari-a-8tv.html

El català, minoritari a 8tv

La Plataforma per la Llengua denuncia en un informe que dos terços de la programació del canal 8tv s'emeten en castellà i que només un 6,7% de les cançons de RAC 105 TV són en català

El català és minoritari a l'única cadena privada d'àmbit nacional, 8tv –només un 36,5% del temps de programació és en català– i encara és més testimonial en els vídeos musicals emesos en horari de màxima audiència a la cadena RAC 105 TV. Contràriament, la presència del català és exemplar al canal Barça TV. Aquestes són les principals conclusions de l'estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua, que alerta que l'escassa presència de la català en dos dels tres canals analitzats «suposa una oportunitat perduda per normalitzar la llengua catalana en l'àmbit dels mitjans audiovisuals de caràcter privat».

En l'estudi, la Plataforma per la Llengua recorda com l'any 2003 la Generalitat va convocar un concurs públic per explotar un canal privat de concessió de TDT, que va guanyar Emissions Digitals de Catalunya, propietat del Grup Godó. L'objectiu de la concessió a la iniciativa privada, explica la plataforma, era fomentar la presència de la llengua catalana en l'àmbit audiovisual. La llei del 1998 de política lingüística estableix que la televisió de concessió atorgada per la Generalitat ha d'emetre la meitat dels programes de producció pròpia en català i que les cadenes musicals han de garantir un mínim del 25% de cançons interpretades en català. La Plataforma per la Llengua recorda que és el Consell Audiovisual de Catalunya qui té la potestat sancionadora sobre les infraccions d'aquestes obligacions. En el seu informe, la Plataforma per la Llengua demana al CAC que garanteixi el dret a disposar d'una oferta significativa en llengua catalana

8 TV.

La ficció és majoritàriament en castellà a 8tv. Això és el que es desprèn de l'estudi de la plataforma, que ha analitzat una setmana de la programació de 8tv –de l'1 al 7 de març–. En concret, dues terceres parts de les pel·lícules són en castellà. Pel que fa a les sèries, només un 21% es poden sentir en català. En canvi la programació infantil, els magazins i les notícies són exclusivament en català. Una altra dada significativa de l'estudi és la programació de 8tv en horari de màxima audiència. La presència del català en aquesta franja horària és encara més baixa: només un 25,8% del temps de programació és en català.

RAC 105 TV.

L'anàlisi del canal musical RAC 105 TV es va centrar en un dia, el 26 d'abril, i va fixar-se en l'idioma de les cançons emeses en les franges de màxima audiència: de 14.30 a 17.00 i de 22.00 a 01.00. De les llengües utilitzades, el català és la més minoritària. L'anglès és predominant (81,2%), però és destacable com els vídeos en castellà (12,2%) superen els que són en català (6,7%). Aquest percentatge està molt per sota del 25% de cançons en català que marca la llei. La Plataforma per la Llengua considera que el CAC hauria d'analitzar la programació d'aquest canal durant un dia sencer per avaluar si es compleix la normativa legal vigent.

Barça TV.

Contràriament, el tercer canal analitzat del múltiplex gestionat per Emissions Digitals de Catalunya, Barça TV, té una política d'usos lingüístics en relació amb el català «exemplar», tal com destaca la plataforma. El 100% de la programació analitzada té el català com a llengua vehicular.
 
8) 
 
La Indústria de la Traducció entre Llengües Romàniques (UPV)
 
 
Jornada sobre la Indústria de la Traducció entre Llengües Romàniques (UPV)

-Dimecres 8 de setembre de 2010, a la Universitat de València, en el marc del XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques


El proper mes de setembre (del 6 a l’11) tindrà lloc a València el XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, coorganitzat per la Universitat de València amb la Société de
Linguistique Romane.

En el marc d’aquest congrés, la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, organitza una jornada paral·lela, que porta per títol La indústria de la
traducció entre llengües romàniques, i que es desenvoluparà el dimecres 8 de setembre de 2010. Hi participaran professionals de la indústria de la traducció que parlaran, entre altres temes, sobre traducció automàtica de codi obert, sistemes de traducció automàtica estadística, l’ús de les tecnologies lingüístiques en l’àmbit institucional i en el privat o comercial, etc.

Tant el Congrés com la Jornada tindran lloc a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València (av. Blasco Ibáñez, 32).

Si voleu més informació sobre la Jornada, poseu-vos en contacte amb Eugeni Alberola Bisbal, assessor lingüístic de la Universitat Politècnica de València. Tel.: 96 387 77 08 - <eualbis@upvnet.upv.es>

Web de la Jornada sobre la Indústria de la Traducció entre Llengües Romàniques:
<http://www.upv.es/jortrad>

Web del XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques:
<http://www.uv.es/cilfr2010>


------


Programa de la Jornada

LA INDÚSTRIA DE LA TRADUCCIÓ ENTRE LLENGÜES ROMÀNIQUES

Facultat de Filologia, Universitat de València, 8 de setembre de 2010

9.00 h Recepció i lliurament del material
9.15 h Inauguració de la jornada
9.30 h Conferència
- Mikel Forcada, catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat d’Alacant: "Traducció automàtica de codi font obert per a les llengües romàniques".
10.30 h Comunicacions
- José Mariño, catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC: "El sistema de traducció automàtica estadística entre l’espanyol i el català N-II".
- Jorge Civera, professor del Departament de Sistemes Informàtics i Computació de la UPV: "De la traducció automàtica estadística a l’assistència interactiva a la traducció".
11.30 - 12.00 h Pausa cafè
12.00 h Comunicacions
- Delia Prodan, professora del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat d’Alacant: "El laboratori lingüístic en el desenvolupament de la plataforma de traducció automàtica Apertium.
Anàlisi del model romanès dins del bloc romànic de la plataforma".
- Cristina España, investigadora postdoctoral a la Universitat Politècnica de Catalunya en el grup de Processament del Llenguatge Natural i en el Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la
Parla: "El Projecte MOLTO: Multi Lingual On-Line Translation".
13.30 h Dinar
16.00 h Taula redona: L’aplicació de les tecnologies lingüístiques a les llengües romàniques
Modera: Mikel Forcada
- Gema Ramírez, gerent de l’empresa d’enginyeria lingüística Prompsit Language Engineering
- Juan Alberto Alonso, gerent de l’empresa Lucy Software Ibérica
- Àngel Parra, responsable d’R+D al Departament de Sistemes d’Informació del Grup Zeta, editor d’El Periódico de Catalunya
- Pamela Núñez, directora de l’Àrea de Tecnologia i Informació de l’empresa STAR Serveis Lingüístics
 
9) 
 
Commemoració del centenari de 'Matxero i Teresa
Divendres dia 2 de juliol vindrà a Banyeres  Sergi Gómez i Soler  a parlar a la Casa de Cultura dels seus estudis de  la cançó  'Matxero i Teresa'  i les altres versions de la cançó arreu del País Valencià. Serà a les 20'30.

Després, a les 22 h., estem organitzant un sopar de baix braç  (o d'entrepà, o de pa i porta, o de cabasset...)  al maset dels maseros. El preu serà de 5 euros i disfrutarem de l'actuació -per primera volta a Banyeres!! - de Toni de l'Hostal amb qui cantarem i ballarem cançonetes velles, noves i les que en vulgueu demanar barata a alguna mentireta... Valdrà molt la pena!!!

Per a organitzar-nos millor vos preguem que si pot ser ens confirmeu l'assistència al sopar a blaudefam@gmail.com

Feu comboi amb els amics, reenvieu el correu i fem difussió entre gent de Banyeres i la contornà. Serà una vetlada irrepetible.

Vos esperem en candeleta!
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com