InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 340 (dijous 24/06/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) INFOTV TORNA. SI TU VOLS.
 
 
3) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (17 i 18 de juny)
 
4) Joan Tudela - En diagonal no, sisplau
 
 
 
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
9) CURSOS DE LLENGUA I CULTURA OCCITANES Intensius mes de juliol 2010
 
10) Joan Tudela: Està comprovat científicament que és possible parlar de la llengua catalana sense parlar, alhora, de nacionalismes.
 
 
1)

 

INFOTV TORNA. SI TU VOLS.
 

El maig del 2004, proposàrem un pacte a la societat valenciana: amb el suport econòmic dels ciutadans que volgueren ser-ne socis, posaríem en marxa un canal de televisió plural, de qualitat, professional i en valencià. I complírem eixe compromís. Gràcies als nostres accionistes i a molta més gent que ens va ajudar, InfoTV començà a emetre el juny del 2005 i durant tres anys fou una televisió de referència per a tots aquells ciutadans que buscaven informació veraç i digna i la pluralitat d'opinions que no trobaven en altres canals.


Però sense la llicència de TDT que ens negaren, haguérem de cessar l'emissió el juny del 2008.


Ha passat ja algun temps de tot això, però continuem pensant que encara fa falta una televisió diferent, que escolte i deixe parlar a tots, que no manipule la realitat, que no amague les notícies i que respecte la nostra llengua i la nostra cultura.


Per això volem rellançar el nostre projecte en Internet, l'únic àmbit on no ens faran callar.


Però tornem a necessitar molta ajuda. Més que mai. I esta volta, en forma de subscriptors. Perquè en les circumstàncies socials i polítiques que hi ha al nostre país, la publicitat no pot ser l'únic suport econòmic per a un mitjà com InfoTV.


Necessitem un mínim de 100.000 euros a l'any. Per això, busquem almenys 1.000 persones disposades a pagar, per terme mig, només 27 cèntims al dia, 50 euros cada sis mesos, 100 euros a l'any. A canvi, ens comprometem a oferir-te cada dia eixes notícies, anàlisis i opinions que no trobaràs en altres mitjans audiovisuals. Eixe és el repte. InfoTV canvia per ser ara infotelevisio.com, però el joc net i el compromís de servei públic són els mateixos. Per oferir-te tots els colors de la llibertat. Per obrir espais. Per fer les notícies com tu vols. I només per 27 cèntims als dia.


Imprimeix este full, reparteix-lo a amics i coneguts, emplena'l i envia'l a a InfoTV. Carrer de Salamanca, 27, porta 10. 46005 València. O bé per correu electrònic a info@infotelevisio.com

 

LES NOTÍCIES QUE TU VOLS. SI TU VOLS.

 

Emplena l'imprés i fes-nos-lo arribar a InfoTV. Carrer de Salamanca, 27, 10ª. 46005 València. O per correu electrònic a info@infotelevisio.com

nom i cognoms

adreça

codi postal i municipi

correu electrònic

telèfon

quota anual:

- 100 euros

- 500 euros

- una altra xifra:
(marqueu el requadre que pertoque)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA.

Senyor/a director/a:
D'acord amb esta autorització, li pregue que atenga el càrrec anual que tramitarà l'empresa Infovalència Televisió, SA, per la quantitat de  euros, contra el compte següent
- Codi entitat

- Codi Sucursal

- Dígit control

- número de compte

 

Firma:

NOTES
Per tal de garantir la transparència i legalitat d'estes operacions, totes les aportacions generaran una factura d'InfoTV en concepte de subscripció anual, amb l'IVA corresponent, ja inclòs en la quantitat acordada amb el subscriptor.


I per cada 50 euros d'aportació, et regalem un dels nostres documentals en DVD.
(promoció vàlida fins el 31 d'octubre del 2010)

 

 

2)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 22 de juny del 2010
 

651.650 signatures per un espai de comunicació comú en català

Acció Cultural lliura a la Junta Electoral les adhesions a la ILP que defèn la recepció de TV3 al País Valencià

 

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha lliurat aquest matí a la Junta Electoral les 651.650 signatures recollides –en calien només 500.000– per impulsar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que advoca per la lliure reciprocitat dels canals televisius que comparteixen llengua.

La ILP, que en el seu origen representa una resposta cívica davant el setge a les emissions de TV3 al País Valencià per part del govern de Camps, haurà de ser ara admesa a tràmit, o bé rebutjada, al Congrés dels Diputats, una vegada que la Junta Electoral comunique a la mesa del parlament espanyol la validesa de les signatures.

Per territoris, la majoria d'adhesions corresponen a Catalunya (321.150), seguida del País Valencià (253.549) i les Illes Balears (29.472). També s'ha registrat un número substancial de signatures a Navarra (29.070) i el País Basc (16.141). A la resta de l'Estat se n'han arreplegat 2.268.

Les adhesions, agrupades en 85 caixes, han sigut lliurades per Eliseu Climent, president d'ACPV, acompanyat de Julian García Candau, periodista, Enric Garcés, advocat valencià i assessor de l'expresident xilè Salvador Allende, el pintor Joan Genovés i l'escriptor i polític Ignasi Riera.

Climent, en declaracions recollides per ACN, ha recordat que ara els diputats tenen l'oportunitat de «donar un pas històric per a la llengua, la democràcia i la comunicació al nostre país».

-------------------------

Publicat en VILAWEB dimarts 22 de juny del 2010

Acció Cultural lliura les 650.000 signatures per una 'Televisió Sense Fronteres'

Eliseu Climent demana als partits que donin suport a la ILP al congrés espanyol

Acció Cultural del País Valencià ha lliurat avui a migdia a l'oficina del cens del congrés espanyol les 651.650 signatures recollides en la campanya (vídeo) per a presentar la iniciativa legislativa popular (ILP) 'Televisió Sense Fronteres', que reivindica els espais de comunicació català, basc i gallec. El president d'ACPV, Eliseu Climent, ha valorat la campanya com 'un triomf de les classes populars' tot reconeixent que era un repte 'molt complicat'. Climent ha demanat als partits que han votat a favor de la ILP al parlament català 'que facen el mateix ací al congrés' per 'donar un pas històric per a la llengua, la democràcia i la comunicació al nostre país'.

La campanya de recollida de signatures ha conclòs amb molt d'èxit, superant de llarg les cinc-centes mil signatures necessàries. De les més de sis-centes cinquanta mil signatures, dues-centes cinquanta-tres mil han estat recollides al País Valencià; tres-centes vint-i-una mil s'han reccolit al Principat; i vint-i-nou mil, a les Illes. També s'han recollit més de quaranta-cinc mil signatures al País Basc. I poc més de dues mil a la resta de l'estat. Acció Cultural les ha lliurades totes avui a Madrid. Climent hi ha anat acompanyat de Julian Garcia Candau, fundador d'El País; Enric Garcés, advocat i assessor del president xilé Salvador Allende; Joan Genovés, pintor, i Ignasi Riera, escriptor i polític.

Eliseu Climent es mostra satisfet de la feina feta per moltes entitats, institucions i persones a títol individual que hi han col·laborat. Climent ha dit que 'el poble dels Països Catalans ha complert i ara és el moment dels partits catalans'.

Un cop presentades les signatures, s'obren quinze dies perquè l'Oficina del Cens en faci el recompte i comprovació i en remeti el resultat a la Junta Electoral Central. A partir d'aquí, hi ha mig any de marge perquè la llei entri a debat en el congrés dels diputats i comenci el procediment legislatiu.

Una campanya intensa

Acció Cultural valora el suport que ha rebut la campanya, que ha fet possible de recollir un volum tan gran de signatures, 'mercès als 2.500 fedataris i a la col·laboració de tots els sindicats, els partits, els col·legis professionals, les institucions i les principals associacions culturals i esportives del País Valencià'. Ajuntaments d'arreu dels Països Catalans han aprovat mocions de suport a la campanya.

Els ex-presidents de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Jordi Pujol i l'ex-president del Parlament espanyol Fèlix Pons han ajudat a redactar el projecte de llei per garantir-ne la base jurídica. Personalitats com els pintors Miquel Barceló i Antoni Tàpies, l'entrenador del Barça Josep Guardiola i el cantant d'òpera Josep Carreras han signat el document.

La proposta de llei

El punt de partida no és cap modificació legal, sinó partir precisament del marc legal existent i desenvolupar-lo, concretament de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries -signada pel Govern espanyol el 1992, en època de Felipe Gonzàlez, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar-, que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d'aquestes llengües europees, encara que siguen administracions distintes. A això cal afegir com a base jurídica les normatives europees que fan referència a la unitat del mercat cultural.

A partir d'aquesta base, la Iniciativa Legislativa Popular proposa una llei completa, amb preàmbul i articulat, el contingut del qual és simplement l'aplicació de la Carta en allò referent a garantir l'intercanvi de ràdios i televisions en les llengües catalana, basca i gallega entre els territoris dels seus respectius àmbits lingüístics.

---------------------

Vídeo:  Josep Guardiola signa per TV3 al País Valencià

http://www.televisiosensefronteres.cat/noticia/josep-guardiola-signa-per-tv3-al-pais-valencia
http://www.vilaweb.cat/noticia/3745535/accio-cultural-lliura-650000-signatures-televisio-sense-fronteres.html


ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ

 

Dimarts 22 de juny de 2010

 

651.650 SIGNATURES PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ I L'ESPAI DE COMUNICACIÓ CATALÀ, BASC I GALLEC

 

ACPV LLIURA LES SIGNATURES A LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL

 

 

Avui, dimarts 22 de juny de 2010 Acció Cultural ha lliurat a la Junta Electoral 85 caixes amb un total de 651.650 signatures. D'aquesta manera la xifra total supera en un 30% el mínim de 500.000 signatures demanades per que entren a tràmit el projecte de llei que impulsa la ILP Televisió sense fronteres.

 

Les signatures les han presentades: Eliseu Climent, president d'ACPV; Julian Garcia Candau, periodista, Enric Garcés, advocat i assessor del president xilé Salvador Allende; Joan Genovés, pintor i Ignasi Riera, escriptor i polític

 

La distribució de les signatures lliurades per comunitats autònomes és la seguent:

 

 

Caixes

Plecs

Signatures

País Valencià

32

17.939

253.549

Catalunya

40

23.382

321.150

Illes Balears

4

2.143

29.472

Navarra

4

2.172

29.070

País Basc

4

1.435

16.141

Resta províncies

1

207

2.268

 

 

 

 

TOTAL =

85

47.278

651.650

 

 

3)
 
Català a la terrasseta
(17 i 18 de juny)

Albert Pla Nualart / Filòleg

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dijous 17 de juny del 2010
 
Sentir-se ridícul per una lletra
 
Reivindicàvem l'altre dia el xupa-xup, i avui lamentem no poder-lo xupar, perquè en català podem llepar, xumar, mamar però no xupar. No és estrany, doncs, que tinguem tan poques pàgines de relax, entès en el sentit més ampli. I el més curiós és que tenim xuplar, verb viu a València i que neix d'una barreja de xupar i xuclar. Si xuplar és prou antic per ser al DIEC, per què no hi és un dels seus pares? I és que de vegades, per una lletra, no vivim tranquils. No ens deixen forrar llibres, els hem de folrar. Ni dir que la selecció d'Alemanya ha matxacat la d'Austràlia, hauríem de dir que l'ha matxucat. És una lletra, però una lletra que separa la naturalitat de la pedanteria. Potser alguns savis filòlegs s'haurien de relaxar i entendre que tota norma fracassa i es desacredita quan fa sentir ridícula la persona que l'aplica.
 
Al seu torn

A les cues de Madrid la gent pregunta “¿Quién da la vez?”, i és que vez, a més de vegada, també significa torn. De vegades llegeixo frases com aquesta: “L'empleat es va queixar al seu cap, que, a la vegada, es va queixar al president”. Però en català a la vegada vol dir alhora i aquí les queixes no van ser simultànies, sinó successives. És correcte traduir a la vez per a la vegada, però a su vez s'ha de traduir per al seu torn: i és una greu incorrecció traduir-ho per a la vegada o a la seva vegada.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 52, divendres 18 de juny del 2010
 

Demés i varis

L'actual normativa és en part depuració: l'eliminació de formes habituals però de catalanitat dubtosa. Sovint no es condemna la forma sinó algun dels seus usos. Passa amb demés i varis. L'únic demés que avui s'admet gairebé no el fem servir: equival a a més. Els demés usos, com ara aquest, els hem de substituir per els altres o la resta. I por lo demás, per exemple, és fora d'això. A vari li passa el mateix: és bo com a adjectiu sinònim de variat però no com a quantitatiu sinònim d'uns quants. Podem aplicar remeis varis però no varis remeis, una forma que es delata perquè tothom diu vàrios. Divers va tenir més sort i té tots dos valors: gelats diversos, és a dir, múltiples i variats; i diversos gelats, és a dir, uns quants. I, tanmateix, jo hi veig sempre diversitat, i per això no diria “He esperat diverses hores” sinó unes quantes. I és que les hores, si esperes, són desesperadament iguals.
 
Tactisme

Hi ha un tactisme culte de cèl·lules i biologia, i si n'existís un de popular, podria ser la tècnica d'endevinar si un meló és madur tocant-li el cul. Perquè tactisme ve de tacte. Avui, però, me'n trobo molts referits a tàctica. Davant la crisi, clama l'opinador, els partits han d'aparcar els tactismes. I ell mateix, dues ratlles més avall, en diu tacticisme, que és l'única forma bona. No és als diccionaris, però el Termcat, amatent, ja l'ha recollit.

4)
 
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 14 de juny del 2010

(Publicat al diari Avui el 10 d'octubre del 1988)

No sé el nom de l'idiota que va empescar-se la lectura ràpida en diagonal, però penso que el retrat d'aquest paio hauria de figurar en una galeria dels horrors on hi fossin els pares de tots els invents regressius. Aquesta forma monstruosa de llegir, que fa malbé el plaer de la lectura i impedeix la veritable comprensió del text escrit, no té cap justificació. Als diaris i revistes no té sentit, tot i que hi ha lectors de premsa en diagonal, perquè els textos van acompanyats de titulars, avanttítols, subtítols, destacats, titolets enmig de les columnes, fotografies i peus de foto, de manera que el resum del text, per als que no els interessa llegir-lo sencer, ja està fet. Els informes tècnics solen acabar amb unes conclusions breus, suficients per als que no poden o no volen empassar-se'ls sencers. Hi ha, a més, professionals especialitzats en la lectura de textos llargs, sigui per fer-ne una valoració editorial, sigui per fer-ne una síntesi per a un alt directiu. I els llibres, si no ens sedueixen, no els llegim i avall.

La lectura ràpida en diagonal és cosina germana dels viatges llampec per conèixer un país. Formen part d'una mateixa mentalitat. En comptes de viatjar, fer veure que es viatja. En comptes de llegir, fer veure que es llegeix. En comptes de viure, fer veure que es viu.

L'escriptura -i, per tant, la lectura- és un dels fruits culturals més importants de la història de la humanitat. No ens hem de sentir, però, obligats a llegir. Ara bé, ningú no hauria de destruir la lectura -i, per tant, l'escriptura- llegint en diagonal. És mil vegades preferible no llegir. Ningú no s'ha mort per no llegir, però un dia algun autor matarà un lector en diagonal. En defensa pròpia, és clar.

Els amics de fer zàping davant el televisor i els amics de la lectura fragmentària a internet, més de dues dècades després d'aquest article de la meva hemeroteca personal, han vingut a fer companyia als amics de la lectura en diagonal. La filosofia és la mateixa: alimentar-se de paraules i d'imatges sense pair-les.

 

5)
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU dilluns 21 de juny del 2010
 
 
 
Ho comentava l'altre dia Joan Carles Girbés, director de publicacions de Bromera, arran de l'acte inaugural de l'Any Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc: “Costava d'imaginar que també els (en altres temps) intocables clàssics del nostre segle d'or foren ara patrimoni castellà... Ni la ment més retorçuda de molts dels allà convidats no podia imaginar que tot l'acte d'homenatge al màxim exponent de la literatura en valencià es desenvoluparia en castellà [també la consellera de Cultura]. No només ha resultat indignant i indigne, sinó vertaderament humiliant, intolerable, increïble però cert”. Algú imagina un acte sobre Don Quijote organitzat a Toledo per la Junta de Castella i la Manxa en què no es diguera ni pruna en castellà? I la resposta no és tant que es puga imaginar o no, sinó que,  mai no tindria lloc. No cabria en la ment dels organitzadors i, si fóra així, els assistents, els mitjans de comunicació i les institucions culturals reaccionarien amb indignació i protestes.

Però a València no passa res. Què ha de passar si Lo Rat Penat convida César Vidal, Baltasar Garzón i Paloma Gómez Borrero a enaltir les glòries valencianes? Què ha de passar si la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana publica la gran majoria de llibres en castellà? Què ha de passar si Rita Barberà no es digna a amollar-ne una en valencià ni que siga el dia de Sant Vicent Ferrer? I el problema no és el castellà, llengua materna d'una gran part dels valencians i que absolutament tots nosaltres parlem, sinó la manca de respecte per l'altra llengua majoritària dels valencians, el valencià, i la manca de cultura en majúscules. Perquè la cultura, segons el diccionari, és el conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra classe que es posseeix com a fruit de l'estudi, les lectures, els viatges, l'experiència, etc.

És a dir, si un polític que viu en un entorn valencianoparlant és incapaç de parlar valencià està demostrant una falta d'empatia amb els seus conciutadans i una incultura totals. De fet, en el mateix acte sobre Martorell l'única persona que va parlar-lo fou Mario Vargas Llosa, deixant en evidència qui tenia cultura i qui no. Però quina cultura han d'impulsar i potenciar els governants popularistes si gestionen un sistema educatiu que s'ha revelat com el més roín d'Espanya? En la primera Evaluació General de Diagnòstic de 4t de Primària, els xiquets valencians han tret els pitjors resultats de tot l'Estat. I què fa Font de Mora? Tirar la culpa a la LOGSE, el Ministeri d'Educació i el Govern socialista. Jo no he sigut, senyo, ha sigut ell... Lamentable. Les regles de joc són iguals per a totes les autonomies i si som els darrers hem d'assumir responsabilitats: els pares, els mestres, els xiquets, la societat i, sobretot, la Conselleria, que n'és la responsable màxima. Ni valencianitat, ni cultura, ni respecte ni responsabilitat. Quin bon exemple!
6) 

 

Publicat en el web de la Generalitat de Catalunya dilluns 14 de juny del 2010

http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=2c26e3a4ada71110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2c26e3a4ada71110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=5abbd660cd539210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

 

El web de la llengua catalana obre un espai dedicat a la responsabilitat social a les empreses

La Secretaria de Política Lingüística ha obert l'espai Responsabilitat Social i Política Lingüística dins el web Llengua Catalana. S'hi poden trobar arguments i recursos per a les empreses que volen incorporar el foment de l'ús del català en els seus programes de responsabilitat social. L'obertura d'aquest espai s'emmarca en un seguit d'iniciatives que tenen com a objectiu incorporar el foment de l'ús de la llengua en els programes de responsabilitat social de les empreses catalanes.


Així, s'han afegit dues mesures específiques sobre la llengua catalana al Pla de mesures de responsabilitat social de la Generalitat 2009-2010, en una acció conjunta de la Secretaria de Política Lingüística, els departaments d'Economia i Treball i les organitzacions empresarials,  

 
En la mateixa línia i en col·laboració amb el Departament de Treball, s'han introduït elements de responsabilitat social i llengua a la Guia pla d'empresa, i també al document La responsabilitat social empresarial i la gestió lingüística. Aquest document explica a les empreses els conceptes de responsabilitat social i llengua i els beneficis que comporta incorporar el català a l'empresa com un factor més d'èxit.
 
D'altra banda, en el marc de l'acord de col·laboració signat entre el Departament d'Economia i Finances, l'Agència Catalana del Consum i diverses organitzacions empresarials de Catalunya, s'han concretat línies d'actuació pel que fa a la responsabilitat social lingüística, entesa com una inversió positiva i de qualitat per a les empreses.
 
Aquestes actuacions es completen amb la prestació d'un servei d'assessorament i suport a les empreses en matèria de responsabilitat social i llengua i s'afegeixen a l'oferta de serveis que la Secretaria de Política Lingüística adreça directament a les empreses i les organitzacions empresarials, accessibles des del web Llengua catalana.

 

 

7) 

 

Publicat a VILAWEB dimecres 16 de juny del 2010

http://www.vilaweb.cat/noticia/3742648/psoe-pp-rebutgen-loficialitat-catala-unio-europea.html

PSOE i PP rebutgen l'oficialitat del català a la Unió Europea

Una proposició presentada per CiU demanava treballar perquè el català, el basc i el gallec tinguin el reconeixement de les llengües estatals

El PSOE i el PP han rebutjat avui a la comissió mixta entre el Congrés i el Senat per la Unió Europea (UE) treballar perquè el català, el basc i el gallec es posin al mateix nivell de les llengües estatals i siguin oficials a les institucions europees. Hi han votat favorablement CiU, que ha presentat la proposició, i ERC. Tots dos partits que han lamentat que la feina iniciada el 2004 per promoure l'ús de les llengües cooficials a la UE no hagi aconseguit el reconeixement ple. La proposició tenia dos punts més que sí que s'han aprovat i que demanen el compliment dels acords lingüístics que ja són vigents.

En defensa dels punts finalment aprovats de la iniciativa parlamentària, el portaveu de CiU a la comissió mixta de la UE, Jordi Xuclà, ha recalcat que aquesta iniciativa vol resoldre algunes deficiències que s'estan registrant i que impedeixen el ple ús d'aquestes llengües. Xuclà ha denunciat que segons la legislació els ciutadans poden dirigir-se en qualsevol de les llengües cooficials diferents al castellà al Tribunal de Justícia de la UE, però 'no s'està aplicant', ha puntualitzat.

El portaveu de CiU ha afegit que tampoc es compleix i 's'excedeix molt' el termini de quinze dies de la representació permanent d'Espanya davant la Unió Europea, que hauria de traduir la informació rebuda en català, basc o gallec i remetre-la a la institució comunitària per a poder donar resposta als ciutadans.

 

8) 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 14 AL 20 DE JUNY 

 
 

 

 

Empresaris de l'Alguer impulsen l'etiquetatge en valencià i promouen un diari

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2342&Itemid=1

 

 

PP i PSOE rebutgen que el català/valencià siga oficial a la UE

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2347&Itemid=1

 

 

L'AVL presenta un estudi sobre l'ús del valencià a la Universitat

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2348&Itemid=1

 

 

Només u de cada tres xiquets pot estudiar en valencià, amb una demanda de més del 60%

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2351&Itemid=1

 

 

El PP filtra l'absolució de Rus pel "cas gilipolles" i Escola Valenciana recorrerà la sentència

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2352&Itemid=1

 

 

FGV opta finalment per obviar el valencià a l'estació d'Estels d'Alacant

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2354&Itemid=1

 

9)

 

CURSOS DE LLENGUA I CULTURA OCCITANES Intensius mes de juliol 2010
 
(Nivell Bàsic i Nivell Intermedi 1)

Lloc: Barcelona, seu del CAOC,
Dates: del 28 de juny al 29 de juliol de 2010,
Horari: de dilluns a dijous de 17 a 20 hores (60 hores),
Nivells: Iniciació o bàsic (A2) i Intermedi 1 (B1.1),
 

Més informació i inscripcions:

CERCLE D'AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC)
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024 BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 - e-mail: caoc@caoc.cat // web: www.caoc.cat

 

L'OCCITÀ és llengua oficial a Catalunya segons l'article 6.5 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.
 

 
10) 
 
Està comprovat científicament que és possible parlar de la llengua catalana sense parlar, alhora, de nacionalismes.

Joan Tudela
Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com