Ressenya del llibre Comunicar-se, tot un art

Ramon Sangles i Moles,

Comunicar-se, tot un art,

Edicions SPD,

Barcelona 2010.

«En un món cada vegada més tecnificat i globalitzat […], el gran repte del desenvolupament humà […] està en la bona entesa entre els homes i, per tant, en la bona parla, en l'eficaç intercanvi de coneixements, de dons, de sentiments; en definitiva: en l'art de la comunicació!»

Tal com el mateix autor manifesta en l'obertura del llibre Comunicar-se, tot un art, es proposa de fer un treball que, prioritàriament, sigui útil al lector: «Tant com he pogut, m'he esforçat per evitar la teoria i oferir amb llenguatge planer solucions pràctiques i a l'abast de tothom. Ben mirat, el meu principal objectiu és el d'obrir camí perquè els lectors entrin en la dinàmica de l'art comunicatiu i descobreixin la potència de la paraula i el valor del llenguatge dels signes.»

Aquest art comunicatiu, plantejat com un repte de la màxima actualitat i importància, i examinat des de la realitat més immediata, ens és presentat d'una manera planera i harmoniosa a partir de les quatre habilitats comunicatives bàsiques: «Saber escoltar», «Saber parlar», «Saber llegir» i «Saber escriure». Cadascun d'aquests apartats es divideix en un seguit de subapartats on es desenvolupa el tema d'una manera diversa, multilateral, sempre planera, i amb la veu clara, decidida, compromesa, d'un autor que sap que escriu per un públic molt ampli però concret; un públic que massa sovint no ha tingut un accés mínimament regular a l'aprenentatge de la seva pròpia llengua i de les seves possibilitats comunicatives, i que constantment es veu envaït per una multitud de missatges confusioners, si no manipuladors. Per això l'autor no es limita a la simple i pura descripció del fet comunicatiu com a fenomen social, sinó que aquest fet comunicatiu ens és presentat en un temps –el de la globalització, el de l'explosió tecnològica, el de la desaparició de moltes llengües amenaçades– i en un país, que és el nostre, amb tot el que aquest fet comporta, tant pel que fa a grandeses com a servituds.

No és d'estranyar, doncs, que l'autor ens ofereixi la seva visió rica i matisada del fet lingüístic, amb els seus valors i judicis de valor, amb la importància que pot tenir una bona dosi d'autoestima en el procés comunicatiu i d'actitud positiva. Però, al costat d'aquestes consideracions de caire més ideològic, no hi manca mai l'enfocament pragmàtic, pensat per a donar respostes als reptes actuals, amb abundants observacions, informacions i consells de bones pràctiques sobre els problemes comunicatius i lingüístics, sobre la importància de les noves eines de comunicació, com ara els telèfons mòbils i tot l'entramat informàtic.

Per tot plegat, em sembla que el llibre cobrirà un buit important en el terreny d'ajudar i ensenyar la gent a comunicar-se. És veritat que aquest tema ha estat molt estudiat i difós, però massa sovint –si més no a casa nostra– des d'un punt de vista molt acadèmic, estrictament científic i en general bastant elitista, inaccessible per a molta gent. Per això dic que aquest volum cobrirà un buit importantíssim, perquè destaca per la senzillesa, la claredat i el to pedagògic, gairebé moralitzant, amb què s'exposa la importància i la necessitat de ser capaços de transmetre'ns informació i de comunicar-nos d'una manera bella i ordenada, digna; i es posen a l'abast del lector les idees, les eines i els recursos per a dur-ho a terme.

Cal dir també que aquest llibre, a més d'útil i planer, es fa molt llegidor. Enganxa fins al punt que el lector va incorporant les tesis del text gairebé sense adonar-se'n, amb el simple esforç de deixar-se endur pel plaer de llegir. És en aquest sentit que el trobo un llibre que pot ser molt útil, perquè és amè, pràctic i, alhora, diferent. En alguns moments m'ha recordat certs manuals americans que es van fer en anglès amb l'objectiu també de millorar la capacitat comunicativa d'àmplies capes de la població.

El llibre, a més a més, sense desplegar cap aparat teòric de cap mena ni fer-ne bandera, es nota que ha estat edificat sobre uns fonaments sòlids que sintonitzen amb les més modernes teories de la comunicació. Gosaria dir, doncs, que és un llibre que feia molta falta per a un públic molt ampli que, lamentablement, massa sovint no ha estat tingut en compte com caldria. Espero que tingui l'acolliment que es mereix.

Marcel Fité (escriptor i professor)