Selecció de professors de català a l'exterior 2010
A partir del 19 de maig s'inicia el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2010-2011 organitzada per l'Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s'inicia el procés de selecció dels futurs professors de català a les universitats en què la plaça ha quedat vacant, entre les quals s'inclouen universitats d'Alemanya, Cuba, Estat espanyol, Estats Units, Federació russa, França, Índia, Irlanda, Itàlia, Regne Unit i Sèrbia.
El termini de presentació de sol·licituds és del 19 de maig al 2 de juny de 2010.
Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l'Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/_cat/_convocatories/lectors.shtml), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntar la documentació requerida.
Nausica Solà
Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull
Tel. +34 93 467 80 00
Diem que un nen marraneja i fa marraneries perquè és rebec com el mascle de l'ovella, però si deixa el vàter fet un desastre fa una marranada de porc. Per la normativa, un marrà tant és ovella com porc. El marrà ovella té origen ibèric i el marrà porc ve d'un marrano castellà derivat de l'àrab mahran, que vol dir cosa prohibida, com ho era el porc per als musulmans. Si marrà ja vol dir tossut, semblaria lògic que algú molt brut fos un marrano. No s'entén gaire que ens facin dir marrà al marrano i, en canvi, puguem triar entre posar-nos morens o morenos. A Barcelona, fa 50 anys, es picava de mans cridant el sereno. Li deien així perquè a l'hora en punt solia bramar: "Las tres en punto y sereno". Cap diccionari, per sort, gosa dir-ne serè. I dic per sort perquè jo, potser perquè vaig ser alumne dels hermanos, trobo un regust entranyable en certs castellanismes catalanitzats, i per això reivindico el dret a ser marrano.
Els nens són molt sensibles a les injustícies i la més petita diferència els fa saltar. El nen anglès diu "It's not fair!", el francès "Ce n'est pas juste!" i el castellà "No hay derecho!". La norma diu que "No hi ha dret!" és un castellanisme i hem de dir "No s'hi val!", tot i que un apel·la a la justícia en abstracte i l'altre a unes regles de joc. El cert és que "No hi ha dret!" l'hem fet tan nostre que ja ni el sentim com a gir idiomàtic. I la millor prova és que l'Alcover-Moll, que enlloc recull "No hi ha dret!", quan ha de definir "No s'hi val" diu que vol dir "No hi ha dret". Potser per això l'admeten tant l'ÉsAdir com el magnífic diccionari de M. Teresa Espinal. Aneu-hi rumiant, doncs, que qualsevol dia surt la sentència de l'Estatut i encara no sabreu què dir.
Quan un corrector sensible es troba la frase del títol li passa el següent: sap que no és català però no sap com explicar-ho a l'autor no tan sensible que ho ha escrit. Els textos van avui plens de frases com aquestes: frases gramaticals i teòricament possibles, però que no són català. Si el corrector ho canvia per "Els dubtes no s'acaben mai", com ho justifica? No pot dir que en català semblar no va mai seguit d'infinitiu, perquè sí que hi pot anar, encara que no tan sovint com en castellà. L'únic que pot fer és apel·lar a una sensibilitat que l'autor no té i ha de suplir amb un acte de fe. Que tingui aquesta fe o acabi pensant que qui corregeix fila massa prim, canvia per canviar, depèn, al final, de la química personal, dels nervis del moment. El mal rotllo és a tocar. I, al final, per evitar-lo, alguns correctors, no podent objectivar que allò no és català, ho deixen com està, perquè l'íntima satisfacció de fer bé la feina no compensa la sorda hostilitat que això genera.
En castellà es parla de telebasura, comida basura i correo basura. Aquest basura tradueix l'anglès junk, i és que en castellà i anglès podem dir que una cosa és basura o junk volent dir que és d'ínfima qualitat. Per això teleescombraria o menjar escombraria és una mala traducció. Perquè quan una cosa trobem que no val res no diem que és una escombraria sinó una porqueria. N'hem de dir, doncs, teleporqueria i menjar porqueria. En canvi, del correo basura en diem correu brossa, perquè no és tant que sigui una porqueria com que és un destorb per trobar el que ens interessa. L'important és que és superflu i distreu del que és essencial. I brossa té aquest sentit figurat: "Ha fet un discurs ple de brossa". De correu brossa n'hi ha a la bústia i a l'ordinador. D'aquest últim, però, serà difícil que en deixem de dir spam, un terme nascut en un esquetx dels Monty Python que, com el correu que descriu, ja no ens podem treure de sobre.
La Secretaria de Política Lingüística ha obert un perfil a Twitter
(http://www.twitter.com/llenguacatalana) i una pàgina a Facebook (http://www.facebook.com/llenguacatalana) dedicats a la llengua catalana, amb l'objectiu
d'incrementar la comunicació amb persones que estan interessades en la llengua
–també els professionals de la comunicació, l'ensenyament, l'administració i el
món editorial– i fer una millor difusió de l'activitat relacionada amb la
política lingüística de la
Generalitat.
Alhora la Secretaria vol propiciar la cultura del diàleg
amb la ciutadania i mostrar l'orientació al servei que ha adoptat. Aquesta
orientació ja ha quedat palesa amb la publicació del catàleg de serveis i la
nova ordenació de continguts del web Llengua
catalana.
Els nous espais a Facebook i Twitter s'afegeixen a d'altres que la
Secretaria de Política Lingüística ja té en diverses xarxes socials, com el grup
Encomana el català (http://www.facebook.com/group.php?gid=50915757028) i
Per accedir a tots aquests canals, podeu fer-ho des de
la URL següent:
http://www.gencat.cat/llengua/seguiunos
Font: Secretaria de Política Lingüística
El Màster és considerat un mèrit a l'hora d'aconseguir un contracte en molts àmbits de l'ensenyament de català per a persones adultes.
Parteix de l'anàlisi del discurs i de la lingüística del text, es basa en les metodologies més actuals i experimentades d'adquisició de llengües, avalades pel Consell d'Europa, i desenvolupa una estratègia d'aprenentatge reflexiu, de manera que l'alumnat, en acabar els seus estudis, és capaç de formar-se contínuament, d'analitzar i enfocar les diferents situacions d'ensenyament-aprenentatge, de reformular objectius segons les necessitats dels destinataris i de preparar els materials necessaris segons les circumstàncies de cada curs.
Després de tres anys de recorregut, el curs 2010-2011 es presenta renovat, ja que es converteix en un màster d'un sol any (60 crèdits) i semipresencial.
Més informació a:
http://www.ub.edu/masteroficial/fpcatala/
Podeu consultar les bases de la convocatòria en el tauler d'anuncis del Rectorat de la Universitat de València, en el del Servei de Política Lingüística i en el web: www.valencia.edu/spl
La Generalitat Valenciana també vol tancar Catalunya Ràdio al País Valencià
http://acpv.cat/php/acpv-butlleti-e/butlleti-13-05-10.html
Vegeu què ha publicat la premsa sobre aquesta notícia:
Vilaweb , Vilaweb , El Punt , El Punt , El Punt , Avui , Avui , ACN , ACN , 3cat24.cat , Directe , Directe , Directe , Crònica , Europa-press , Levante-emv , Levante-emv , El Triangle , El singular digital , Racó Català , E-notícies , Media.cat , Ràdio Catalunya , Ràdio Catalunya , Pàgina26 , Pàgina66, Diari de Girona , Catalunyapress , l'Informatiu , l'Informatiu , Escacc.cat , Llibertat.cat , L'Expressió , Bondia.cat , El País , 20minutos , Kaos en la red , El Mundo , Que , La información , Gente Digital , La voz de Barcelona
------------------------------
Publicat en EL PUNT dimarts 18 de maig del 2010
La junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha decidit no acatar, de moment, l'ordre del govern valencià de tancar els equips emissors de Catalunya Ràdio al País Valencià. El termini per a fer-ho, sota l'amenaça d'una sanció d'entre 100.000 i 200.000 euros per cada repetidor finalitza hui, però l'entitat ha preferit llançar una proposta de pacte i esperar-ne la resposta arran de les paraules de la portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, que va atribuir l'ordre de tancament a una qüestió «no política», sinó a un tema de reordenament de les emissions radiofòniques il·legals.
«Sí el que va dir és cert, i no es tracta d'una decisió del govern valencià en particular sobre Catalunya Ràdio, només caldria bona voluntat per a arribar-hi a una solució consensuada», ha declarat el coordinador d'ACPV, Toni Gisbert.
L'entitat vol «obrir el diàleg», segons Gisbert, i per això proposa al Consell la introducció d'un criteri de diferència entre ràdios privades amb un interés comercial i ràdios d'interés públic a l'hora de reordenar l'espai radiofònic valencià. Segons Gisbert, el govern valencià ha de valorar que Catalunya Ràdio és de titularitat pública i que és una de les escasses emissores en llengua pròpia que poden sentir-se al País Valencià.
D'altra banda, ACPV també emplaça el govern valencià i el català a arribar a un acord de reciprocitat que permeta les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià i les de Ràdio 9 al Principat.
Al respecte, l'entitat ha remarcat que a diferència del conflicte pel tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, on l'acord està supeditat a l'adjudicació d'un tercer canal de múltiplex de TDT, en el cas de Catalunya Ràdio no hi ha cap complexitat tecnològica.