InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 316 (dijous 13/05/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A SITGES

3) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (6 i 7 de maig)
 
 
5) Presentació del llibre "Els parlars de la Ribera d'Ebre", tesi doctoral d'Olga Cubells
 
 
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
11) Joan Tudela: De la vitalitat de la llengua d'aquí, tots en som responsables.
 
 
 
1)

 

Publicat en el diari digital L'informatiu dimarts 11 de maig del 2010

Camps també tancarà Catalunya Ràdio

Josep Beltrí

Les ànsies del Consell de Francisco Camps per tancar tot allò que no puga controlar ja tenen un nou objectiu. Si una part important de la Comunitat ja no pot veure TV3 pel tancament dels seus repetidors, en menys de 10 dies els oients valencians ja no podran escoltar Catalunya Ràdio. Ni la lliga del Barça, ni la Nit del Ignorants, ni les retransmissions de Joaquim Maria Puyal. Camps tancarà en breu l'emissora catalana present al territori valencià des de fa 27 anys.

I és que, segons ha pogut saber l'Informatiu, el passat dijous 6 de maig la Generalitat Valenciana, en concret la Conselleria de Justícia, va enviar un requeriment administratiu a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) perquè en un termini de 10 dies tanque els 12 repetidors que emeten la freqüència de Catalunya Ràdio i les seues filials arreu del territori valencià. Si no ho fera en el termini establert, s'enfrontaria a una multa de entre 100.000 i 200.000 euros per cada repetidor, cosa que podria arribar als 2,4 milions d'euros de sanció. Una verdadera sentència de mort per a les emissions i un greu problema per a ACPV.

ACPV no han desmentit la informació plantejada per l'Informatiu i en estos moments es troben en gestions per a veure les mesures a prendre. Com ha passat amb TV3, l'única salvació per a mantenir les emissions de Catalunya Ràdio sembla que serà la reciprocitat. Un model que no ha anat molt bé si ens atenen a les amenaces de denúncia que Canal 9 i la Generalitat han fet si es duplicaven les retransmissions esportives, com va contar ahir este diari.

La reciprocitat, una de les poques alternatives que queden, ve reflectida en la nova Llei General de l'Audiovisual d'1 d'abril. Així, les autonomies limítrofs poden compartir els senyals sempre que compartisquen espai. Això sí, passa per un acord previ entre ambdós comunitats. Malgrat esta possibilitat, el professor del CEU Cardenal Herrera expert en mitjans Audiovisual, Antonio Vallés, assegura que “serà complicat trobar un espai radioelèctric el suficientment gran per a les emissions legals de TV3 sense que produïsquen interferències en altres ràdios”.

Segons explica este expert, la nova llei preveu donar espai per a ràdios comunitàries sense ànim de lucre, però en el cas de Catalunya Ràdio, “necessita una gran quantitat d'espectre radioelèctric que haurà de ser pactat per ambdós administracions”. Vallés va criticar l'enfocament d'esta llei, ja que permet sense cap problema que es puguen escoltar de manera legal emissores estrangeres i no pas veïnes com les que oferta Catalunya.

La postura del Consell de Camps és claríssima. Ara falta conéixer quina és la predisposició del Govern de Catalunya que en el cas de TV3 no ha estat tan diligent com s'havia d'estar. Cal recordar que després de pactar una reciprocitat, van tallar les emissions de Canal 9 perquè a Catalunya només es veja el canal internacional del canal valencià. Una coartada que està aprofitant el Consell de Camps per pressionar, més si cap, ACPV, l'entitat que ha permés que durant més de 25 anys es pogueren tindre diversos canals audiovisuals en català.

Però estes exigències del Govern valencià per a Catalunya Ràdio i TV3, ambdós mitjans que no controla, no existeixen  per a les desenes d'emissores il·legals que emeten arreu del territori valencià. És més, moltes, les més afins, reben inclús subvencions públiques, com és el cas de la Mega Radio i Radio One, l'emissora de l'ultraconservador i sensacionalista Julio Insa. Altres ràdios, properes a l'extrema dreta, com Intereconomia o Es Radio tampoc han tingut impediments ni cap requeriment administratiu, tot i rebentar el mercat publicitari. Una inexplicable doble vara de mesurar.

 

2)

JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L'IEC A SITGES

HOMENATGE A JOSEP ROCA-PONS 

(14 i 15 de maig de 2010)

 

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans organitza cada any una visita a un indret diferent dins els territoris de llengua catalana. Els objectius són, entre d'altres, trobar-se amb estudiosos, erudits i persones interessades del lloc visitat; documentar‑se sobre la situació i la problemàtica de la llengua; donar a conèixer l'Institut d'Estudis Catalans, i establir contacte amb les diferents institucions polítiques del lloc visitat. Les jornades que fins avui s'han celebrat han tingut lloc a Eivissa, Lleida, Castelló, Menorca, Perpinyà, Andorra, Mallorca, la Franja de Ponent, Elx i la Universitat d'Alacant (Sant Vicent del Raspeig), Tortosa, l'Alguer, Girona, les Illes Balears (amb motiu de la celebració de l'Any Francesc de Borja Moll), Vic, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Morella, Banyoles, Andorra, Eivissa (novament), Formentera i Tarragona. Enguany, la Secció Filològica visita Sitges, gràcies a l'acollença del Centre d'Estudis Sitgetans i la col·laboració de l'Ajuntament d'aquesta vila, en homenatge a la figura del lingüista Josep Roca-Pons (Barcelona, 1914 - Sant Pere de Ribes, 2000), qui fou membre numerari de la Secció Filològica.

Amb motiu de les Jornades, Philip D. Rasico dedicarà un parlament de record a Josep Roca-Pons (dia 14 de maig, a les 12.30 hores, al Saló d'Or del Palau de Maricel). Així mateix, es faran dues sessions acadèmiques, en què participaran experts amb intervencions sobre la llengua, la literatura i la cultura de Sitges i de la comarca del Garraf. El programa de les sessions és el següent:

Sessió acadèmica del 14 de maig de 2010
Saló d'Or del Palau de Maricel
Carrer Fonollar, 17, de Sitges
 
17.00 h  Obertura a càrrec de les autoritats i del president de la Secció Filològica
 
17.10 h  Montserrat Comas
La intervenció de Víctor Balaguer en la transformació cultural
de Vilanova i la Geltrú
 
17.40 h  Manuel Jorba
Malvasia i teatre
 
18.10 h  Oriol Pi de Cabanyes
El parlar de Vilanova i la Geltrú: algunes particularitats
de fonètica i lèxic
 
18.40 h  Col·loqui
 
Sessió acadèmica del 15 de maig de 2010
Seu del Grup d'Estudis Sitgetans
Carrer d'en Bosch, 9, de Sitges
 
10.45 h  Paraules de benvinguda de la presidenta del Grup d'Estudis Sitgetans
 
11.00 h  Manel Alquézar
Josep Carbonell i Gener i l'edició de la gramàtica occitana de 1935-1937
 
11.30 h  August Bover i Francesc Cortès
Garraf, drama líric de Ramon Picó i Campanar i Josep Garcia Robles
 
12.00 h  Ignasi Muntaner
Els topònims sitgetans, entre la semàntica i les anècdotes
 
12.30 h  Vinyet Panyella
L'obra completa de Santiago Rusiñol, projecte i realitat
 
13.00 h  Col·loqui
 
13.20 h  Cloenda a càrrec de les autoritats i del president de la Secció Filològica
 
 
La Secció Filològica aprofitarà l'avinentesa per a celebrar, a Sitges, la seva reunió plenària mensual, el dia 14 de maig, i visitarà el Museu Romàntic i la Biblioteca Santiago Rusiñol.
 
 
3)
 
Català a la terrasseta
 
(6 i 7 de maig)
 

Albert Pla Nualart / Filòleg

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 44, dijous 6 de maig del 2010
 

Metàfores desafinades

Un mal que cada dia s'estén més és la inconsistència en l'ús de la metàfora. Com que avui en dia ja ningú ensenya retòrica (la retòrica acumula pols amb altres sabers inútils, com la filosofia), ja no hi ha ningú que faci veure als joves escriptors que la metàfora hauria d'encaixar sempre en els dos nivells en què es mou. Perquè us feu una idea del que vull dir, deixeu-me que us faci una petita antologia de metàfores desafinades: "El pare i el fill han de soldar el fil esberlat que els unia", "S'està adobant el camí perquè proliferi la xenofòbia", "En l'anterior cimera, la crisi ja esbossava els seus primers estralls", "Només falten dos mesos perquè expiri l'aixeta d'ajuts públics". Un fil no es pot esberlar com si fos fusta. Calia escriure "el fil tallat". Adobem els camps, no pas els camins. Calia escriure "s'aplana el camí". Un estrall no s'esbossa. Calia escriure "ja començava a fer estralls". Una aixeta no expira. Calia escriure "perquè es tanqui l'aixeta". Algunes vegades, la desafinada és estrepitosa; i d'altres, gairebé imperceptible. Una taula, més que farcida, podem dir que està carregada de llibres. Un focus de tensió no s'il·lumina, més aviat s'encén. Una trama no es desembolica, com si fos un paquet, es descabdella. Però són justament petites desafinades com aquestes, una sumada a l'altra, les que separen qui sap escriure de qui no en sap, un Pavarotti d'un que canta a la dutxa. La metàfora poua en les profunditats de la consciència i n'il·lumina els racons més foscos, diu l'inefable. Quan la retòrica perd agudesa, quan la metàfora perd claredat, s'esmussa una eina fonamental per humanitzar-nos.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 52, divendres 7 de maig del 2010
 

Arriba la flexiseguretat

No és cap sistema de matalàs de molla, és un invent neoliberal per acabar de treure'ns el suc. L'altre dia ja la predicava Mas en el seu primer míting; ai, perdó, docsession. Els neologismes enlluernen i, com els embolcalls llampants, ajuden a vendre. Ara impera ser proactiu. Si ho sou treballareu més hores sense que us ho hagin de dir i estalviareu neguits als que us manen. No és gaire diferent de ser mesell però sona molt millor. La flexiseguretat és un invent danès batejat amb el mot anglès flexicurity, que és un compost portmanteau; per entendre'ns, fet de trossos de paraules: en aquest cas flexibility i security. El terme portmanteau surt per primer cop a A través del mirall, de Lewis Carroll, i en anglès ha donat mots tan suggestius com smog, aquella barreja de fum (smoke) i boira (fog) que evoca el Londres de Sherlock Holmes. Traduint-ho per flexiseguretat, el Termcat aposta, per fi, per un sol mot, i no una definició, però l'anglès ho xucla encara més i els torna a deixar en fora de joc. No hi ha com ser la llengua del món per no tenir manies. I el que hauria de fer Mas si de debò vol impressionar i que no l'entenguin, és dir-ne flexiretat en la seva pròxima docsession. Quedaràs com un rei, Artur.

La lliçó de Humpty Dumpty

I és que la batalla política és lliura avui en el terreny de les paraules. Com que pensem amb paraules, qui les sap imposar també controla part del nostre pensament. Quan l'Alícia li pregunta a Humpty Dumpty a què treu cap aquesta dèria d'inventar mots barrejant-ne trossos, ell contesta: "Quan jo faig servir un mot, vol dir just el que jo vull que vulgui dir, ni més ni menys". I quan ella replica: "La qüestió és si pots fer que vulguin dir tantes coses". Ell respon lapidari: "La qüestió és qui mana, res més". La lliçó és clara: si no volem que ens manipulin, i ho dic ara que comença la campanya, el primer que hem de fer és no comprar a ulls clucs les paraules que ens intenten vendre.

 
4)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dimarts 4 de maig del 2010
 
 
 
Antoni Artigues

 

"Si no podia escriure,
als moments d'eufòria seria
guerriller, als de passivitat
prestidigitador. Ésser poeta
inclou totes dues coses."

(Joan Brossa)

1
1998 (l'any que Miquel Bauçà publica El Canvi, internet a tota...: ja és pràcticament el segle XXI), vintè aniversari de la Universitat de les Illes Balears. Proposam d'instal·lar un poema objecte de Joan Brossa al Campus. Brossa fa la Moscafera i tria el lloc on ha d'anar: just davant el rectorat. A la presentació de la maqueta, fora micros, li demanen per què ha triat aquest lloc. La resposta, previsible, és clara: "Perquè les mosques van a la merda". El rector diu: "No vull la mosca aquí davant". Després d'estira-i-amolles Joan Brossa diu: "O va on he dit, o no vinc a la inauguració". Després de la inauguració, davant el rectorat, els periodistes li demanen què significa la Moscafera, i en Brossa diu: "La pedra irregular és el caos de l'univers i de la humanitat i la mosca, de dret cap amunt, és la universitat que posa ordre en aquest caos". El rector fa un alè i diu a l'orella del que tenia devora: "Ara ja m'agrada aquesta mosca". Bé, potser les dues interpretacions que fa Brossa de la Moscafera són bones.

2
El 19 de gener de 1999 Brossa ha de fer 80 anys i pensam de posar un poema seu en pedra de Santanyí al hall del Ramon Llull: "El millor poema // Mentre el meu amor vigila les cantonades, / pinto amb un esprai vermell en una paret: / Visquen els Països Catalans". La vicerectora hi ve a bé i comanam la pedra. Ho deu saber qualque fatxa amb poder que la pressiona, perquè em diu que hem de canviar el poema. Li dic "el poema és aquest ". "No pot esser, l'hem de canviar", i etcètera. Li dic: "Bé, res, convocaré els periodistes dia 19 al hall del Ramon Llull, amb el poema damunt una taula, i els diré: Aquí teniu el poema de Brossa que havíem de posar en aquest hall, però el rectorat no ho vol i l'he pagat jo i si mai el voleu veure podeu venir a ca nostra". Aquesta vicerectora és una dona en tota, i bona professional, i la cosa tira endavant. Joan Brossa no ve a l'acte perquè mor el mes abans.

3
El 2001 hem fet un muntatge de Mag Poesia, amb poemes i strip-tease de Brossa, amb el títol Vas més de pressa que Frègoli. Ja hem tramitat per fer-lo al teatre Municipal, però després l'Ajuntament (aleshores era PP, i si encara ho fos tampoc no haurien tomat el monument feixista de la Feixina) ho prohibeix, per apologia del nacionalisme.

4
El 2004 la Fundació la Caixa de Palma encarrega una representació de Vas més de pressa que Frègoli. En veure alguns esquetxos del guió, en què surt el retrat del cap d'Estat tallat amb un cútex per arribar a l'estelada, i la bandera espanyola tractada com una tifa, prohibeixen la representació. Ja ho diu aquell acudit: al Marroc hi ha més llibertat que a Espanya: al Marroc es pot cremar la bandera espanyola i a Espanya, no.

5

Abril de 2010. Rebo un e-mail en què l'Institut Ramon Llull em convida a fer el muntatge de Mag Poesia Vas més de pressa que Frègoli de Brossa: "El dia 24 de juny volem fer un Sant Joan Brossa a la Mairie du deuxième de París. Aprofitant la propera publicació de dos llibres de l'autor, Strip-tease i Poemes civils, la idea era muntar un acte espectacle, per defugir la presentació ordinària i la lectura de poemes: creiem que Brossa bé s'ho mereix. I aquí és on entra el muntatge Vas més de presa que Frègoli". La meva resposta és immediata: "Això està fet". I al cap de poc ja he refet el guió, amb textos dels Poemes civils i dels Strip-tease. Em demanen les necessitats tècniques. Dic: "Bambolines i poc més, i si cal mirarem de no necessitar res, et telefono dilluns i t'ho dic".

Algun mandatari degué revisar el guió, perquè el divendres abans del dilluns convingut (quan ja tenim el grup d'actors, i tot a punt, i ja ens veim a París) rebo aquest altre e-mail: "Aquesta setmana hem parlat amb els tècnics de la sala de festes de la Mairie du 2eme de París, [...] A partir del guió que ens vas enviar, i sota les necessitats mínimes que em vas comentar l'altre dia per telèfon, ens han dit que el local no reuneix les condicions tècniques necessàries per tirar endavant l'espectacle. / [...], per la qual cosa, sentint-ho molt, veiem que fer la presentació dels llibres amb l'acte Vas més de pressa que Frègoli no serà possible."

Quin puta cap de setmana que em fan passar, cag en tot. Bé, dilluns li telefono i li dic que farem el muntatge sense cap necessitat tècnica, cap ni una (ni llums, ni bambolines, ni tarima..., res). Així, les necessitats tècniques ja no seran excusa. Em diu "demà et trucaré a veure què". Al cap de quatre dies rebo el darrer e-mail: "Malgrat les poques necessitats tècniques del muntatge, ens han comentat que no ho acaben de veure clar. Ens han dit que ells no programen actes teatrals i que normalment només fan presentacions de llibres".

Al primer correu diu "la idea era muntar un acte espectacle, per defugir la presentació ordinària i la lectura de poemes", i al darrer "ells no programen actes teatrals i normalment només fan presentacions de llibres". Tot amb una veu molt amable i amb paraules dolces i copets a l'esquena, com mana en Serrano. També, entre el segon i el tercer correu, hi ha canvi d'excusa: de problemes tècnics a "no ho acaben de veure clar".

Mesquinets, es volen fer el progre, o l'independentista, o jo ja no sé què, programant en Brossa, que ni l'han llegit. I quan hi veuen el guerriller, fan anques enrere. Volen un Brossa domesticat. El Brossa guerriller els posa en evidència, els desemmascara totalment, s'hi veuen massa clars i no s'hi volen reconèixer. Això també passa amb els poemes de Miquel Bauçà. I doncs, n'hi havia un que deia: "Tenc ganes que guanyin les eleccions els nostres per saber qui putes són". I un altre diu: "Cuerpo a tierra, que vienen los nuestros". I justament a nosaltres ens ha passat això d'en Brossa amb l'IRL, que ho duen els nostres.

Hem fet Vas més de pressa que Frègoli a la Fundació Miró de Barcelona, a la UIB, a Porreres, a Palma... També a l'Espai Brossa de Barcelona, amb molt bones crítiques. Jordi Jané, a l'Avui, diu: "El gep del nacionalisme espanyol, la realitat dels Països Catalans, l'abisme entre Disney i Miró o el paper del poeta-profeta són només altres leitmotivs amb què Mag Teatre palesa la vigència i utilitat del Brossa més cívic, imaginatiu i menjacapellans que hem pogut veure en els últims temps". Joan-Anton Benach, a La Vanguardia, diu: "Està la expresión-explosión anticlerical [...] Y hablando de banderas: la que aparece en El dol es un pretexto, de perenne actualidad, para la jocosa denuncia del pimpante y remozado nacionalismo... español". I ho diu en castellà, en espanyol. I tu ja ho veus: els nostres van més cagats que els de La Vanguardia (a ca la padrina de Felanitx n'eren subscriptors, i un cop pegada una ullada, feta en quarts de foli, anava a parar a un ganxo que hi havia devora el forat de l'excusat; i encara en quedava per embolicar, fer els vidres nets i encendre el foc).

Fa més de vint anys Pedrolo diu: "Una cosa no es pot negar a Porcel: sap que el talent, puix que en té, només s'aprofita quan serveixes i, si cal, adules l'amo i senyor. Tant d'orgull i ‘d'importantisme' per fer-se una mena de criat! Pot ascendir a majordom". A mi em sap molt de greu que n'hi hagi, de Porcels, entre els dirigents culturals dels Països Catalans.

Per reblar-ho, un pensament de Joan Brossa: "El poeta ha de comunicar i ajudar la gent a viure. Sobretot els ha de fer reflexionar perquè pensin. Generalment, els poetes, [...] el que volen és passar a la història i la manera de passar a la història és estar bé amb els qui manen. S'adapten a tot, oi? Com un guant".

I per acabar, una censura a Miquel Bauçà. Presentam el muntatge poètic de Miquel Bauçà Caminar i riure molt al Premi Bòtil 2009 (un primer i un segon premi). L'accepten i passam a la primera fase, juntament amb dos grups més, que s'enduen els premis. A mitjan estiu em telefonen del Bòtil: "Que un dels grups no pot fer l'obra i vosaltres teniu el segon premi". "Molt bé". I diu: "Però (but) heu de refer el guió i llevar algunes frases i poemes no adequats". No li vaig dir per on es podien ficar el bòtil, perquè era una al·loteta amb veu tota amorosa que segurament no hi tenia res a veure (sempre fan servir missus). Tant que m'agrada el bòtil i encara me'l faran avorrir.
Com diu n'Estellés: "Aneu a mamar tots!".

 
5)
 
 
Presentació del llibre "Els parlars de la Ribera d'Ebre", tesi doctoral d'Olga Cubells

Dia: dissabte, 15 de maig del 2010
Hora: 8 del vespre
Lloc: Església Romànica de la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre)

Presentaran el llibre l'autora i el director de la tesi, el Dr. Pere Navarro.
 
 
6) 

 

Revista FLAMA, editada per la Comunitat Catalana de Toronto


http://www.cctoronto.net/revistes/Flama2-2010.pdf


 

 7

 

Publicat en el diari EL PAÍS dimecres 21 d'abril del 2010

http://www.elpais.com/articulo/cultura/rey/Jaume/I/encandila/japoneses/elpepucul/20100421elpepucul_10/Tes

 

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

El rey Jaume I encandila a los japoneses

La Universidad de Kioto y la de Alicante traducen 'El llibre dels fets del Rei Jaume I'

 

Jaume I encandila a los japoneses. La prueba es que la primera traducción íntegra de El llibre dels fets del Rei Jaume I, un clásico de la literatura catalana medieval, prácticamente ha agotado en unos días los 2.000 ejemplares de su primera edición, que lleva los estudios introductorios al final de libro, como marca la tradición nipona. El doctor en Historia Europea Medieval de la Universidad de Kioto Akio Ozaki ha sido el responsable de traducir el texto original, con la colaboración del Instituto Virtual Internacional de Traducción (Ivitra), con sede en la Universidad de Alicante.

Vicent Martines, catedrático de Filología Catalana y director del Ivitra, ha destacado hoy en la presentación de la traducción que la crónica de la vida de Jaume I, un libro "esencial para la cultura catalana", es también "muy interesante para los japoneses, que han descubierto a un rey que gobierna, habla con el pueblo y que al mismo tiempo es un caballero medieval", lo que contrasta con la historia nipona de los señores de la guerra medievales, que se dedicaban a las armas mientras el emperador reinaba. Otro atractivo para los japoneses está en las referencias al honor o al código caballeresco que figuran en el libro.

El rector de la Universidad de Alicante, Ignacio Jiménez Raneda; el director del Institut Ramon Llull de la Generalitat de Cataluña, Josep Bargalló, y Verónica Cantó, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, han participado en la presentación del libro, de 608 páginas incluidos los estudios sobre la obra. En los discursos, Bargalló resaltado la importancia de "las traducciones para dar a conocer el patrimonio cultural catalán en otras culturas".

El Institut Ramon Llull presentó hace unos años con motivo de la Feria del Libro de Frankfurt una primera traducción al japonés de otro clásico medieval catalán, el Tirant Lo Blanch, de Joanot Martorell.

 

8) 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 3 AL 9 DE MAIG

 

 

 

Xelo Miralles, l'Escola d'Estiu Marina-Safor i La Gossa Sorda, guardonats amb els premis Abril 2010

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2223&Itemid=1

 

 

El Consell reconeix per fi l'homologació de Filologia Catalana en les oposicions

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2228&Itemid=1

 

 

Llengua, música i país, hui a la UV

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2230&Itemid=1

 

 

Pau Alabajos parlarà sobre la Nova Cançò a Vila-real

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2234&Itemid=1

 

 

Presentació de l'antologia de poesia religiosa d'Estellés a Sueca

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2238&Itemid=1

 

 

L'AVL edita una versió crítica de l'Spill de Jaume Roig

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2241&Itemid=1

 

 

Ens ha deixat Empar Granell, una de les fundadores d'Escola Valenciana

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2242&Itemid=1

 

 

Alabajos: "La música en valencià viu un dels seus moments més dolços malgrat les institucions"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2243&Itemid=1

 

 

L'Andana recorda Enric Valor i celebra la final del seu primer premi de pilota a Puçol

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2246&Itemid=1

 

 
9)
 
Publicat per L'informatiu dimarts 4 de maig del 2010
 
Educació denega una nova línia en valencià
 
Des de Conselleria tenen les coses clares. La llengua, com més lluny millor. Esta vegada ha sigut a Picassent on es nega la implantació d'una línia en valencià.
 
Esta volta, l'escola concertada, Sant Cristòfor, ha vist com l'àrea que encapçala el conseller Font de Mora ha denegat la implantació de la línia en modalitat PEV que ja la directiva del centre escolar havia demanat per a l'actual curs 2009-2010. Segons Escola Valenciana, des d'Educació no pensen aprovar ni una línia en valencià més en tota de la Comunitat.

De res serviren els estudis anteriors presentats i demostrats. A Picassent l'informe previ de la situació sociolingüística de la població escolar del centre va determinar que l'ús de valencià en les famílies supera el 58% en el nivell escrit, i el 83% en el nivell oral. De la qual cosa es dedueix que la llengua habitual en el moment de l'escolarització és el valencià. I per tant, no es veu perjudicat l'equilibri en l'ús i l'ensenyament d'ambdues llengües oficials, com argumenta la Resolució. L'escola sol·licitant és concertada, amb la qual cosa no és ni tant sols competència directa de gestió de la pròpia Conselleria.

Dijous passat, al ple del mes d'abril, l'equip de govern, PSPV i BLOC presentaren una moció contra el decret de Conselleria que continua denegant el dret als pares i mares a portar als seus fills a rebre l'ensenyança en la seua llengua. Votaren a favor les forces de govern, i en contra el PP local.

“Des de Conselleria s'ataca frontalment el centre, el professorat, els pares i l'alumnat. Hi ha una persecució cruel i dura a totes aquelles escoles que volen fer ús de la seua llengua”. Estes eren les impressions d'Artur Hernández, regidor del BLOC i responsable de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Picassent, qui va insistir en la “nul·la o escassa preocupació del PP per la llengua” i perquè del que es tracta ací no és una qüestió política “sinó d'una exigència del pares, centre docent, consell escolar i del director mateix”.

El PP ho veia de forma diametralment oposada. Imma Guaita, presidenta dels populars, va expressar que la implantació de la línia PEV en el col·legi Sant Cristòfor no és una prioritat. “Els pares que duen els seus fills a este centre no ho fan per la línia en valencià, sinó perquè té una qualitat acreditada”.

Pel que fa a l'opinió que té Guaita sobre l'actitud de l'equip del govern en esta qüestió, és que estan convertint açò “en un assumpte polític, i no ho és”, va sentenciar la també diputada a les Corts espanyoles.

Conxa Garcia, alcaldessa de la localitat, mostrava la seua més enèrgica queixa pel comportament “incoherent de Conselleria”. “Quina coherència hi ha per part d'Educació, que envia documentació perquè els alumnes es matriculen en valencià si després per decret deneguen la sol·licitud al col·legi?”, es preguntava l'edil socialista.

Després de l'aprovació, l'equip de govern sol·licitarà a la Direcció general d'Ordenació i Centres Docents que reconsidere la decisió i autoritze la implantació de la línia en valencià en el col·legi Sant Cristòfor. Una mesura que s'està estenent massa per la Comunitat i que deixa a milers de xiquets i joves sense poder estudiar en valencià.

10) 

Enquesta d'EL PAÍS sobre l'ús de les llengües cooficials al Senat

http://www.elpais.com/encuestas/resultados.html

 

11) 
 
De la vitalitat de la llengua d'aquí, tots en som responsables.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com