1)
EL GOVERN VALENCIÀ RECONEIX PER PRIMERA VEGADA FILOLOGIA CATALANA EN LES OPOSICIONS A COSSOS DOCENTS
Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, (les darreres, amb repetides imposició de costes), el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l'annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia.
En les resolucions només se citen pel seu nom les caduques llicenciatures de “Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana)” i “Filologia, Secció Hispànica (Valencià)”, que fa més de 15 anys que són obsoletes i que, en qualsevol cas, van quedar homologades i substituïdes per la vigent llicenciatura de Filologia Catalana, segons l'esmentat Reial Decret 1954/1994. A més, l'àrea de coneixement de Filologia Catalana és des de fa més de 25 anys (Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre) l'única àrea existent i l'única vigent i reconeguda per l'Estat.
I per què aquest canvi, ara després de 8 convocatòries sense incloure aquest títol?
És cert que des que en 2004 hi ha haver la primera
sentència, la convocatòria havia anat afegint canvis, en la direcció de
reconèixer aquest títols: primer van introduir una inventada llicenciatura en Filologia Valenciana (un títol que no
existeix ni ha existit mai) i darrerament havien inclòs els títols obsolets de Filosofia i Lletres, divisió Filologia
(Filologia Valenciana) i Filologia,
Secció Hispànica (Valencià).
Però el que ha estat contundent han estat els nombrosos pronunciaments judicials, de totes les instàncies possibles. Algunes dades ens donaran idea del per què d'aquest canvi:
- 35 sentències en total dels tres tribunals: Constitucional, Suprem i Superior de Justícia valencià, que reconeixen la unitat de la llengua catalana i la validesa de la denominació de català per anomenar la llengua pròpia del País Valencià.
- 34 d'aquestes
sentències les ha perdudes
- 28 de les 34 es refereixen al reconeixement del títol de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents de primària i secundària. 19 són del TSJPV i 9 del Tribunal Suprem.
- 11 d'aquestes sentències s'han dictat en l'últim any, entre la darrera convocatòria d'oposicions i aquesta (4 del TSJPV i 7 del Tribunal Suprem).
- 6 sentències es refereixen al reconeixement del nom de llengua catalana per a denominar la llengua pròpia en els Estatuts de les universitats valencianes (tant del TSJPV com del Tribunal Suprem; i 1, la més important, la del Tribunal Constitucional, que ha estat la que ha marcat la jurisprudència als altres tribunals).
Però a banda de la magnitud dels nombre de sentències, cal
ressaltar ací també la contundència en què moltes sentències s'han expressat
respecte de l'incompliment obstinat,
inacceptable en una administració pública que ha mantingut
Per exemple, en la sentència núm. 474/2006, de 28 d'abril
de 2006 (advertiment repetit en la 332/07, de 10 d'abril de 2007) el Tribunal
Superior de Justícia ja advertia que l'obstinació en el rebuig dels criteris
científics era l'única causa de l'actuació de
Solo el empecinamiento en la ignorancia y rechazo de
los criterios científicos que avalan la unidad lingüística, se manifiesta como
exclusiva razón del mantenimiento de la posición contraria por parte de
En el mateix sentit, aquest mateix Tribunal Superior de Justícia, en la sentència núm. 819/2009, d'1 de juny, qualifica el conseller de temerari:
Procede, en consecuencia, estimar el recurso con
imposición de costas a
Però, és que a més de la temeritat i la falta de respecte a
l'estat de dret, traduït en l'incompliment de les resolucions judicials fermes,
la cabuderia de
Fins a 11
sentències han condemnat (2 sentències del TSJCV i 9 del Tribunal Suprem)
Ara, celebrem, doncs, que malgrat que s'haja fet mitjançant
un circumloqui ridícul,
De fet, el procediment revela la concepció que el Govern del PP té de l'estat de dret, de les institucions i de l'administració: no serveixen per a garantir el respecte a la legalitat i la garantia del seu compliment, sinó que estan al seu servei, al servei d'una ideologia partidista, demagògica i contrària a la ciència i les universitats.
Per veure com de ridícul i
d'irregular és el procediment de
De fet, mentre que, per un costat,
evita dir mai el nom acadèmic i internacional de “llengua catalana”, les
resolucions parlen literalment d'“exempció de la prova d'espanyol”, usant el nom
internacional, però no l'estatutari ni el que imposa
2)
Publicat en directe.cat dimecres 5 de maig del 2010
Allò que la política ha dividit, la xarxa ho tornarà a unir. Amb aquesta motivació han nascut els webs Païsoscatalans.tv i Païsoscatalans.fm, que agrupen totes les emissores de televisió i de ràdio que emeten als Països Catalans. Així, per exemple, és possible escoltar des d'un sol web la programació de Ràdio Arrels, a la Catalunya Nord, i amb un sol clic passar a escoltar Alcúdia Ràdio, emetent des de l'illa de Mallorca. En total s'hi poden visualitzar una vintena de televisions del Principat, el País Valencià, la Catalunya Nord i Andorra, així com escoltar una cinquantena d'emissores de ràdio dels diversos territoris de la nació.
Ambdós portals són obra de Miquel
Marzabal, que ha explicat a directe!cat que vol posar a la
disposició dels internautes tots els mitjans de comunicació dels països
catalans, però 'sense les limitacions que els governs ens imposen mitjançant
sistemes controlats i censurats com el de TDT'.
Els portals Païsoscatalans.tv i Païsoscatalans.fm creats per Marzabal s'inspiren
amb nederland.fm, però van molt més enllà que el
portal holandès perquè 'traspassen totes les fronteres i limitacions que ens
imposen les autoritats'. 'Sembla mentida que a l'any 2010 encara haguem d'estar
parlant d'aquesta manera, però així és', assegura l'autor dels
portals.
'Espanya i França, han intentat fer amb els catalans més o menys
com fan a la Xina amb els Tibetans o a Turquia amb els Kurds', opina Marzabal,
qui assegura que 'malgrat no tinguem una opressió violenta, patim una opressió
molt més subtil però sense pausa'.
L'autor es mostra obert a millorar
ambdues webs i afegir-hi més mitjans de comunicació, i confia que amb l'augment
de la qualitat de les emissions per Internet aviat es puguin visionar les
televisions amb una qualitat similar a la TDT.
3)
Publicat en la web de l'Associació Cívica per la Llengua EL TEMPIR d'Elx
http://www.eltempir.cat/ca/2010/04/25/shi-presenta-lappv-de-la-qual-forma-part-el-tempir/
S'hi presenta l'APPV, de la qual forma part El Tempir
La Societat Coral El Micalet ha estat el lloc en què s'ha presentat el passat 22 d'abril aquesta nova entitat, que acull un poc més de mig centenar de publicacions periòdiques valencianes (entre les quals es troba la revista El Tempir) que creuen que és possible l'existència de mitjans de comunicació que empren el valencià com a vehicle de difusió de notícies i de contingut.
L'acte ha tingut tres parts ben diferenciades: presentació d'aquesta agrupació voluntària de publicacions valencianes, l'assentament de les bases de la seua actuació i publicació del treball d'investigació del periodista i professor universitari Francesc Martínez.
Quant a la constitució de l'APPV, queda clar que els mitjans de comunicació en valencià ha d'enfrontar-se diàriament a la competència desigual dels mitjans en castellà, que disposen de majors expectativas de mercat. Passats més de vint-i-cinc anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), és encara marginal la presència del valencià en els mitjans. El periodisme en la nostra llengua viu contra les cordes de la inanició, és un sector feble i minoritzat.
Per tant, s'hi ha presentat un decàleg que sustenta l'opinió de l'APPV (unes bases), que permetria impulsar els mitjans de comunicació en valencià. Així doncs, aquest decàleg es fonamenta en:
1.Promoure iniciatives legislatives i
administratives en benefici de l'ús social del valencià i de la premsa local i
comarcal i especialitzada.
2.Desenvolupar una veritable política nacional de
comunicació des de la Generalitat.
3.Fomentar la producció audiovisual
valenciana mitjançant la creació d'un Institut Valencià d'Indústries Culturals i
d'un Consell de l'Audiovisual Valencià.
4.Potenciar el valencià en els
mitjans de comunicació privats mitjançant politiques públiques de subvencions
desenvolupades des de la Generalitat i les diputacions.
5.Potenciar i
consolidar xarxes d'emissores públiques locals de ràdio, televisió i portals web
i cibermitjans en valencià.
6.Garantir la reciprocitat de totes les cadenes
autonòmiques de ràdio i televisió autonòmiques de les Illes Balears, Catalunya i
el País Valencià.
7.Que la Generalitat Valenciana fixe uns criteris jurídics
i polítics clars (amb legislació i reglaments) per a evitar que continue
augmentant la dependència mediàtica en castellà.
8.Crear un observatori de
mitjans amb el suport de la Generalitat, universitats valencianes, associacions
de mitjans de comunicació, empreses privades i associacions professionals de
periodistes.
9.Establir una llengua oral normativa, un estàndard del valencià
oral en RTVV i en el sector de la ràdio i televisió local i comarcal en
valencià.
10.Elaboració d'un pla autonòmic de la televisió digital terrestre
local i autonòmica per a reorientar aquest sector cap a projectes comunicatius
compromesos amb la identitat cultural valenciana i la llengua.
L'acte va acabar finalment amb la presentació del contingut de l'estudi “Periodisme contra les cordes” que actuarà a tall de llibre blanc de la comunicació valenciana davant la manca d'un treball semblant de la Generalitat sobre els mitjans de comunicació valencians.
(Font: APPV i El Tempir)
4)
Publicat en Es Debat: La tribuna digital del demà dilluns 3 de maig del 2010
http://www.eldema.cat/esdebat/article.php?id=244
Hem de fer del català una necessitat
José Miguel Cuesta ( Veu Pròpia )
Amb el títol del present article resumeixo potser quina és l'única manera d'aconseguir que el català recuperi àmbits socials on està en una manifesta inferioritat. Pot semblar una obvietat o una redundància però, si observem la realitat lingüística dels Països Catalans, la frase recobra tot el seu sentit i intenció.
Anem a pams. La primera reflexió a què ens porta la frase és si, en l'actualitat, és necessari saber parlar català per viure als Països Catalans. La resposta no és senzilla malgrat el que puguin creure i pensar moltes persones ja que, per començar, la situació no és la mateixa en tots els territoris de parla catalana.
Hi ha llocs, com el Principat sobretot, on la llengua catalana si que ha aconseguit tenir un cert prestigi, si bé aquest a vegades ha actuat de manera contraproduent en contra seva, en el sentit que sectors importants de la població veuen el català com una llengua aliena o, fins i tot, pròpia de sectors benestants. A tall d'anècdota un exemple. Fa mesos buscava pis de lloguer i m'adreçava en català quan ho feia. Diverses persones van excloure determinats barris de l'oferta de pisos que m'oferien en suposar que tenia un “estatus superior” pel simple fet de parlar en català (irònic, ja que he viscut gran part de la meva vida en Llefià, actualment resideixo en La Pau i tinc família a Sant Roc, barris de Badalona que no són precisament el Mas Ram, l'equivalent badaloní de Sarrià o Pedralbes).
Però malgrat que al Principat saber parlar català sigui, a nivell general, percebut com un fet positiu i que “obre portes” (percepció no tan estesa als altres territoris de llengua catalana), resulta més que evident que hi ha amplis sectors de població que poden viure, si més no, sense la necessitat de parlar-lo. De seguida penso per exemple en el cas dels meus avis i pares. Els segons entenen el català però no tenen la necessitat de fer-lo servir (tampoc sabrien fer-ho). Si haguessin emigrat a Alemanya en comptes de Catalunya segurament haurien tingut la necessitat d'aprendre i parlar l'alemany.
Aquí, en canvi, el bilingüisme oficial imposat fa que no tinguin aquesta necessitat. La legislació existent, els poders econòmics i d'altres factors fan que parlar el català no sigui del tot necessari. Hi ha nombrosos àmbits de la vida diària i més a les grans concentracions metropolitanes, on la presència del castellà es més forta. Els mitjans de comunicació, el món laboral, el món de l'oci (del qual parlarem en un altre article) són majoritàriament fets en aquesta llengua. Al Principat el català ha aconseguit tenir un espai al món de l'ensenyament per la immersió lingüística, però a altres territoris dels Països Catalans com el País Valencià i les Illes no es dóna aquest cas. A la Catalunya Nord la situació encara és pitjor (l'única excepció en aquest àmbit són les escoles de “La Bressola”).
La situació pot ser greu perquè es pot arribar a la percepció que la llengua més útil per viure als Països Catalans no és el català, sinó el castellà. Si a tots els fets que hem mencionat anteriorment se sumen les encara avui existents agressions pel fet de parlar català (la darrera, una multa de 150 euros a una dona acusada de desacatament a l'autoritat... és a dir, a la Guàrdia Civil pel simple fet d'haver-se negat a parlar en castellà), quina llengua pot pensar un nouvingut o nouvinguda que és més útil per viure a Catalunya? Per què a vegades els hi exigim més a aquestes persones que a nosaltres mateixos o a persones que porten molts anys vivint als Països Catalans?
Hi ha, no obstant això, un fet positiu. A diferència de molts altres llocs, existeix també una voluntat integradora que fa que una persona nouvinguda que parli català pugui ser considerada, per sectors importants de la població, automàticament d'aquí. Però ja hem parlat en altres ocasions que les facilitats donades per aprendre i parlar el català no són sempre les òptimes. Si el català tingués un estatus legal similar al de l'alemany a Alemanya o al del castellà a l'Estat espanyol seria realment imprescindible el seu aprenentatge i el que és més important: el seu ús públic. Parlar català seria percebut realment com un fet “normal” i imprescindible per viure als Països Catalans i, per aquest simple fet, molta més gent el faria servir quotidianament. Per això, si volem que el català recuperi el terreny que ha perdut hem de fer del català una necessitat.
5)
Publicat en el diari AVUI diumenge 9 de maig del 2010
http://paper.avui.cat/article/cultura/190714/mor/miquel/siguan/pare/la/immersio/linguistica.html
Miquel Siguan (Barcelona, 1918), autoritat mundial en psicolingüística, va morir ahir al matí d'un aneurisma a la Clínica Sagrada Família, on havia ingressat feia pocs dies i on estava envoltat per la família. El 2 de maig havia complert els 92 anys. La capella ardent s'instal·la avui, a partir de les 15.30 h, al tanatori de Sant Gervasi. Serà enterrat demà a les 11.30 h al cementiri d'aquest barri barceloní.
Creador de la pionera Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona (UB), doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, País Basc, Sevilla i Autònoma de Barcelona, autor d'una trentena d'obres, moltes de les quals traduïdes a diversos idiomes, va mantenir fins al final una envejable lucidesa intel·lectual.
Fa pocs mesos encara va intervenir en la presentació pública del llibre d'entrevistes de l'historiador Josep M. Solé i Sabaté Revolució i esperança, sobre experiències de la Guerra Civil: Siguan era un dels entrevistats. De fet, ell ja havia explicat la seva estada al front de Terol, a primera línia de foc, a La guerra als vint anys, un deliciós volum on recorda la seva inserció com a jove universitari catalanista en un batalló anarquista.
Siguan, personalitat científica clau als primers anys de la Transició, que va portar del Quebec el model d'immersió lingüística que s'acabaria aplicant en el sistema escolar català, alhora va estar sempre a favor del bilingüisme. A vegades s'havia queixat que la seva posició li havia reportat incomprensions "d'un costat i l'altre". Aquesta aparent contradicció quadrava amb el seu tarannà lliure, d'home dotat d'una ment oberta que s'interessava per tot i sabia distanciar-se de tot. Casat amb l'alemanya María Luisa Boehmer, ell mateix era plurilingüe -a més de català i castellà, dominava el francès i l'anglès.
De fet, en conèixer la seva esposa ni ell sabia alemany ni ella castellà o català, de manera que es van comunicar inicialment en francès i van acabar donant una educació multilingüe als seus tres fills: Marisa -que també acabaria sent catedràtica de la UB-, Jordi i Anabel. Aquesta capacitat i interès per anar sempre un pas més enllà el va portar a una carrera científica en evolució constant, que el conduiria de la inicial psicologia clínica a la psicologia industrial, la social, l'evolutiva i finalment, ja als anys 70, a la psicolingüística, que és el vessant en què va assolir més anomenada.
Siguan va criar-se al barceloní barri de Gràcia, en el si d'una família de classe mitjana. Va cursar estudis als Josepets i a l'Institut Balmes. Amic de joventut d'Heribert Barrera, en esclatar la guerra era secretari general de la Federació Nacionalista d'Estudiants de Catalunya (FNEC), però no va aprofitar el càrrec per evitar anar al front.
Va cursar estudis de filosofia i lletres a la UB als anys 40, es va doctorar a Madrid el 1952 i va poder ampliar estudis a la London School of Economics. El 1962 va obtenir la càtedra de psicologia a la UB. Abans, a la dècada dels 50, s'havia dedicat a la psicologia industrial. El 1959 va rebre un Premio Nacional pel seu estudi de la immigració Del campo al suburbio. Seguirien recerques sobre el medi rural castellà (1966) i andalús (1971). Però l'èxit científic li va venir amb l'estudi del llenguatge infantil, un camp en el qual va ser pioner a l'Estat. Ja als anys 80 i 90 va tractar el contacte entre llengües i es va convertir en assessor de la Unesco i la Comissió Europea.
La seva tasca institucional també va ser ingent. A més de dirigir l'Escola de Psicologia de Barcelona i després el departament de la mateixa universitat, el 1969 va assumir la direcció de l'Institut de Ciències de l'Educació, on durant 18 anys va desplegar una activitat imparable. Va ser vicerector de la UB (1979-81) en el mandat de Badia i Margarit, i president del patronat d'aquesta universitat (1983-84). Va fundar la revista Anuario de Psicología, va presidir la Societat Espanyola de Psicologia i va ser el primer president de Linguapax Unesco.
Màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic
El màster d'Ensenyament de
Català per a l'Acolliment Lingüístic és una iniciativa conjunta del
Departament de Filologia
Catalana i la Facultat de Ciències
de l'Educació de la UAB i del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Aquest màster té l'objectiu de formar les persones que s'hi matriculin
en tots els aspectes que cal conèixer per a dedicar-se professionalment a
l'ensenyament de català a aprenents estrangers, i a la dinamització de la
llengua, principalment en el marc de l'acolliment lingüístic de població adulta
però també en els diferents entorns de l'ensenyament reglat (primari, secundari
i universitari).
Per a obtenir el títol de màster d'Ensenyament
de Català per a l'Acolliment Lingüístic cal cursar els 60 ECTS que
s'ofereixen, repartits en 7 mòduls.
Mapes i llengües del món en un sol clic
Linguamón-Casa de les Llengües posa en marxa Mapes Vius, una eina interactiva pionera per a conèixer de prop la diversitat lingüística del món
Quin és el país del món on es parlen més llengües? Quantes
llengües es parlen a Alemanya? De quin estat és la llengua oficial el swahili?
Quants dialectes es parlen a Catalunya? Per donar resposta a aquestes i d'altres
qüestions, Linguamón – Casa de les Llengües presenta Mapes
Vius, una ambiciosa iniciativa creada amb la darrera tecnologia cartogràfica
i multimèdia per a conèixer de prop la diversitat lingüística del món.
La
presentació oficial de Mapes Vius ha comptat amb la presència de Tomàs
Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i expert en eines de
gestió multilingües de la informació meteorològica, Hans Jörg Bibiko,
investigador de l'Institut Max Planck i Antoni Mir, director de Linguamón
– Casa de les Llengües.
El web, que compta amb la col·laboració del Departament
d'Educació de la Generalitat, permet consultar qualsevol llengua a partir d'una
àrea geogràfica o a partir d'un nom. 'Els mapes estàtics de les llengües ja han
passat a la història amb aquesta innovadora eina. Mapes Vius et permet amb un
sol clic conèixer de forma ràpida i senzilla les llengües que es parlen al món',
explica Antoni Mir, director de Linguamón-Casa de les Llengües. Així mateix, la
navegació pel mapa de les llengües és molt intuïtiva, i de cada una de les
llengües del món es pot obtenir una fitxa amb les dades bàsiques
actualitzades.
La facilitat d'ús de Mapes Vius fa que sigui també una eina
molt pràctica per al sector educatiu tant per al professorat com per als
alumnes. 'Els mapes de les llengües tenen un gran valor educatiu al integrar
conceptes de geografia i lingüístics en un mateix material didàctic', assegura
Antoni Mir.
El portal està traduït a 18 llengües i apareixen 1.000 llengües
documentades i 800 llengües cartografiades de manera que actualment més del 96%
de la població mundial queda representada. Així mateix, el web ofereix, per
primera vegada, tres tipus de visualitzacions dels mapes diferents: via
satèl·lit, el mapa en blanc i el mapa d'alçades.
Un recurs amb un
ampli ventall de possibilitats
Mapes Vius és un recurs amb un ampli ventall de possibilitats.
En aquest sentit, l'eina permet fer cerques en el mapa del món per llengües o
per zones.
'Els mapes donen una visió integrada i unificada del món que
ajuda a la comprensió de la diversitat cultural i a la integració de parlants
d'altres llengües en equiparar totes les llengües al mateix nivell, tinguin el
nombre de parlants que tinguin i siguin oficials o no', explica el director
general de Linguamón-Casa de les Llengües.
A través de Mapes Vius, també es pot accedir a determinats
mapes predefinits com les llengües franques, els dialectes d'una llengua, el
detall d'una regió o l'evolució històrica de les llengües, completant així les
possibles visions de les llengües sobre el territori.
Tot a la
mateixa pàgina
Per a la construcció de l'aplicació de Mapes Vius s'ha
utilitzat la tecnologia d'Adobe Flex que permet una interacció rica amb l'usuari
(Rich Internet Application). D'aquesta manera s'eviten les recàrregues de pàgina
i els temps d'espera habituals en les pagines web tradicionals.
Així mateix, s'ha utilitzat un Servei d'Informació Geogràfica (GIS) de programari lliure per a l'elaboració dels mapes que integrat amb la tecnologia Flex permet la interacció entre informació gràfica i informació multimèdia de la llengua.
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), han manifestat hui conjuntament la «relativa satisfacció» de les dos entitats pel reconeixement, per primera vegada, de la llicenciatura de Filologia Catalana com a títol acreditatiu del coneixement del valencià en la convocatòria d'enguany d'oposicions als cossos de mestres i professors de secundària. Tot i felicitar-se per l'«èxit» que representa, han lamentat el «circumloqui» emprat per evitar anomenar-la, i que hagen sigut necessàries 28 sentències per al seu reconeixement per part de la Generalitat Valenciana.
«El govern valencià ha d'assumir públicament els fets: la terra és rodona i el valencià és català», ha remarcat el representant d'ACPV, Toni Gisbert, que ha valorat la inclusió de Filologia Catalana com «un pas cap al reconeixement explícit» de la unitat de la llengua. Gisbert ha afegit que «gràcies a la tossuderia» del govern valencià ara existeix una àmplia base legislativa a favor de la unitat de la llengua i la denominació «català» també al País Valencià les 28 sentències sobre les convocatòries d'oposicions més les 6 referides als estatuts de les universitats públiques valencianes «que pot ser aplicable en altres àmbits».
Gisbert ha instat el govern valencià a deixar de preocupar- se per la conflictivitat de la denominació de la llengua per passar a dedicar-se a l'extensió del seu ús i, en aquest sentit, ha recordat la reivindicació de la inclusió del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública que pròximament es debatrà en les Corts.
Per part de l'STEPV, Marc Candela i Alfons Esteve, han remarcat que el Consell s'ha vist obligat a admetre la titulació de Filologia Valenciana per les nombroses sentències a favor i sobretot per la «contundència» de les que s'han produït més recentment, en les quals es remarca la «manifesta temeritat» del govern valencià. «La Generalitat Valenciana està obligada a complir la legalitat amb el màxim rigor i no pot utilitzar-la ni tergiversar-la amb fins partidistes ni ideològics, com és negar i ocultar obsessivament que «català» és la denominació acadèmica del «valencià», han manifestat.