InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 293 (dilluns 05/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - «Anirem a veure els avis»
 
2) Gabriel Bibiloni - Parlem de semblar, si us sembla
 
3) Antoni Llull Martí - El xerif, el xèrif i altres herbes
 
4) Màrius Serra - Atonyinar?
 
5) Presentació del llibre Margalida Comas Camps (1892- 1972), científica i pedagoga
 
6) Cicle de conferències: «Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir»
 
7) Debat: Sobre la llei de l'occità oficial a Catalunya, dit aranès a la Vall d'Aran
 
 
9) Joan Tudela: El català és una llengua europea de cultura molt sòlida.
 
 
1)

 

 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 1 d'abril del 2010
 
 

«Anirem a veure els avis»

 

Quan diem que avui anirem a veure els avis volem dir l'avi i l'àvia. I quan a l'escola ens diuen ¾o ens deien¾ que els pares han de recollir els nens a partir de les cinc, volen dir el pare o la mare (o algú altre) i el nen o la nena o els nens o les nenes. Si un decret, una llei o un anunci esmenta una plaça de professor d'anglès o de conductor d'autobús, vol dir de professor o professora, de conductor o conductora. El català té paraules masculines o femenines però no en té per designar l'un o l'altre sexe indiferentment, i per a aquesta funció indistinta recorre al masculí, i el context aclareix el possible equívoc en la immensa majoria de casos. En aquest segon cas diem que el gènere masculí és el gènere no marcat. En canvi, el femení només es refereix al sexe femení i és el gènere marcat o singularitzat.

 

Claríssim, fins aquí. Però les coses humanes no són només filologia (gènere, gramàtica, lògica): són també recursos per singularitzar o dissimular o anul.lar. Anys enrere, quan anàveu a demanar qualsevol cosa a l'administració, omplíeu uns fulls preimpresos que feien generalment així: «El Sr. --- / Nascut a --- / Domiciliat a ---». Les dones, furtivament, com qui tem alguna cosa (aleshores no se sabia mai…), hi afegien una a (Sra., nascuda...); fins que van començar a reivindicar la seva visibilitat en els papers, com en la vida pública en general. I aleshores els preimpresos simplement van dir (i mireu si era fàcil!) «Nom i cognoms --- / lloc de naixement --- / Domicili ---». Només que aquesta solució no es podia aplicar amb la mateixa facilitat a tot arreu on calia. (En una novel.la, en un diari, els problemes són mínims o inexistents.) Per exemple, no era aplicable en un escrit que parlés de el responsable d'un nen o en un anunci de concurs per a una plaça de professor d'anglès o en una llei que es referís en general a els tinents d'alcalde o en el rètol del despatx d'una senyora que exercia la funció de «cònsol». Aleshores hi va haver partidaris (o potser més sovint partidàries) de «solucionar» d'una manera o altra tots els casos de presumpta ocultació de les dones. I va començar una guerra entre aquestes persones i les que veien que el riu s'havia desbordat i que tots plegats ens havíem enfangat.

 

En efecte, per a molts casos es proposava de substituir el masculí per una paraula genèrica o per un col.lectiu: la persona responsable (en lloc de el responsable), el professorat (en lloc de els professors). Però la persona responsable es confonia amb el contrari de la persona irresponsable, i no podíem pas dir que convocàvem dues places de professorat. D'altra banda, si no volíem dir cònsol, masculí, hauríem de dir consolessa o bé cònsola: però el primer femení sonava una mica a jocs florals barats (com poetessa) i el segon es confonia amb el moble; igual que una crítica d'art confon la persona amb el fet o la funció. De vegades la tibantor augmentava i certs col·lectius exigien redactats impossibles com ara (en uns estatuts) «Set membres seran professores funcionàries doctores o professors funcionaris doctors i les o els elegiran les companyes o companys de la facultat». L'autoritat, ofuscada com tothom, tirava pel camí aleshores més «polític» d'afavorir la visibilitat. I la guerra ha continuat, sorda o desfermada. Fa quinze dies el departament de Lingüística General de la Universitat va convocar un col·loqui sobre la qüestió. S'hi van inscriure gairebé tres-cents professionals preocupats pel tema, que és lingüístic però també social, com han vist. S'hi va dir més o menys el que hem resumit i es va nomenar una comissió perquè, amb l'experiència acumulada per tothom, facin propostes pràctiques assumibles, racionals. Els desitjo molta sort.

 

Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
2)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 27 de març del 2010
 
Amb bones paraules
 
 
Gabriel Bibiloni

 

El verb semblar és més complicat que no sembla. Per començar hi ha les formes semblar i assemblar-se. El DIEC i Enciclopèdia Catalana estableixen un ús diferent per a cada una de les dues formes. En primer lloc, semblar, usat copulativament, significa tenir una persona o cosa una determinada aparença, i aquesta aparença es pot expressar amb un adjectiu (aquest pa sembla bo, això em sembla perillós) o amb un substantiu (aquell que ve sembla el director, sembles un ministre). A més, el verb semblar, usat com a impersonal, significa que una cosa apareix com a probable, vera, justa o convenient: sembla que plourà, què et sembla si ens veiem demà? En segon lloc, assemblar-se, segons els dos diccionaris esmentats, s'usa per a indicar que dues persones o dues coses tenen una semblança entre elles (aquests dos germans s'assemblen molt, t'assembles a ton pare).

Tanmateix, segons l'Alcover-Moll, també s'usa semblar per a indicar que dues persones o coses tenen la mateixa forma o les mateixes característiques, és a dir que s'assemblen. Una forma clàssica és l'ús no pronominal del verb i el complement amb la preposició a (aquest nin sembla a son pare), i en relació amb aquest ús hi ha la dita tenir a qui semblar, molt viva a Mallorca. Però ara és més corrent en aquest cas l'ús pronominal (et sembles a ton pare), que l'Alcover-Moll considera d'ús modern i que el DIEC no admet. D'altra banda, l'entrada assemblar de l'Alcover-Moll només remet a semblar, i es considera que la primera és variant de la segona, sense distingir accepcions.

Parèixer és un sinònim de semblar, segons tots els diccionaris. És a dir, els exemples que han sortit fins ara amb semblar es poden dir amb parèixer: aquest pa pareix bo, això em pareix perillós, aquell que ve pareix el director, pareixes un ministre, pareix que plourà, què et pareix si ens veiem demà? Però es pot dir aquests dos germans es pareixen molt, et pareixes a ton pare? Si ens atenim estrictament al DIEC, sembla —o pareix— que no, perquè parèixer és sinònim de semblar, no de assemblar-se. I si ens atenim a l'Alcover-Moll, pareix —o sembla— que, com que parèixer és sinònim de semblar i es pot dir aquest nin sembla a son pare, llavors seria lícita una frase com aquest nin pareix a son pare, cosa que ens du a la conclusió que els diccionaris mereixen una bona revisió.

Però jo avui no volia parlar d'aquest embull, sinó més aviat d'una altra qüestió. Ara és moda rabiosa l'expressió si us sembla —amb qualsevol dels dos sinònims pel que fa al verb i amb totes les formes del pronom—, que sentireu pertot arreu. El professor diu als alumnes: "I ara, si us sembla, llegirem un poema de Maragall". El moderador d'una tertúlia televisiva diu als participants: "I ara, si us sembla, farem una petita pausa". Un amic diu a un altre: "Si et sembla, et telefon demà a les deu". És un calc d'una expressió generada en espanyol, on s'ha produït l'elisió d'un element. Si us sembla vol dir si us sembla bé o si us sembla convenient, uns elements que no es poden suprimir, com no es poden suprimir els pronoms febles o altres coses que el calc de l'espanyol ens du a suprimir. Per exemple, quan en un comerç, veient diverses classes d'una cosa determinada, demanam a qui ens atén un de cada, en lloc de dir un de cada classe, que seria la forma correcta. Si us sembla (o si et sembla, és clar) és una expressió recent que no havíem sentit a dir mai a la gent de llengua genuïna, i tant és que es digui amb la forma si us sembla, amb si us pareix o amb si vos pareix. És un castellanisme. Doncs si us sembla bé, podríem fer-la fora de la nostra parla.

3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 127)
 
 

El xerif, el xèrif i altres herbes

 

Antoni Llull Martí



El xerif, en castellà jerife, és un mot procedent de l'àrab xarif, que significa ‘il·lustre' i és un nom que es donava a qui era el cap, com si diguéssim el batle, de la ciutat de la Meca, i que temps després es donà també a prínceps i personatges molt importants dins el món islàmic, mentre que xèrif és una catalanització del mot anglès sheriff, que als països anglosaxons designa un oficial de la justícia que té per missió vetlar pel compliment de les lleis dins una demarcació territorial anomenada shire (comtat o comarca). La gran semblança entre els dos mots, per tant, és purament casual, i no tan grossa com sembla a primera vista, perquè un és pla i l'altre agut.

El mot anglès és compost per la unió de dos mots, shire, del que ja n'he indicat la significació, i reeve, que en temps antic volia dir ‘oficial' o ‘magistrat'. Amb el temps, shirereev ha esdevingut sheriff, pronunciat xérif. A Anglaterra era un càrrec molt important, però a Amèrica del Nord un sheriff era (i és) un oficial de la justícia que no sol tenir jurisdicció més enllà dels límits territorials del poble on exerceix el seu càrrec. Ho hem vist a moltes pel·lícules de l'oest. Però no en tots els pobles d'aquelles terres mig salvatges que ens mostra el cinema es donava el nom de sheriff al funcionari esmentat, sinó que en molts de casos li deien marshal, mot que també podia i pot servir per a designar càrrecs molt més importants que el de perseguir i detenir els malfactors o infractors de la llei, com dins l'estructura de comandaments de l'exèrcit, on pot equivaler poc més o menys a general, talment com el francès maréchal, del que marshal procedeix, com el respectiu castellà i català mariscal, mots que només utilitzam amb referència a exèrcits estrangers perquè dins el nostre no existeix tal grau o càrrec. El mot francès prové de l'antic mot germànic marascalh, compost de marah ‘cavall' i scalh o skalk, ‘servent' i es donava antigament al funcionari reial encarregat de cuidar els cavalls del rei, mot que amb el temps passà a designar qualsevol veterinari, i que donà lloc al nostre manescal, mentre que en castellà el mot popular amb què es designava aquest ofici era albéitar, del mot béitar, que els moros havien agafat, desfigurant-lo molt considerablement, del grec hippiatrós, compost de hippos ‘cavall' i iatrós, ‘metge', és a dir ‘metge de cavalls'.
 
 
4)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 1 d'abril del 2010
 

Motacions

per Màrius Serra

Atonyinar?

El govern japonès ha aconseguit aturar la prohibició de pescar tonyines. Més de la meitat de la ingent quantitat de tonyina que es cruspeix el poble nipó prové de la Mediterrània, de manera que la decisió de la Unió Europea havia generat més expectació a Tòquio que no pas el retorn de Nakamura. Al capdavall, potser per por a la reacció d'una economia tan poderosa, la Unió Europea ha fet marxa enrere i no n'ha prohibit la pesca. Ara per ara, la tonyina es continuarà extingint a les nostres aigües perquè els japonesos en puguin gaudir a taula. Doncs que els aprofiti. N'hi hauria per atonyinar-los. Dos dels sinònims del verb atonyinar també remeten a aliments: estomacar i fuetejar. No cal assistir a la tomatina de Bunyol per imaginar un tomàquet exercint de projectil. En el cas del fuet (del llatí fagus, faig, les branques del qual devien servir per fer tralles), l'embotit en pren el nom per imitació formal. Per la seva banda, la mutació verbal de la tonyina en un verb tan violent com atonyinar prové del fet que, un cop capturades les peces amb una xarxa anomenada almadrava, cal rematar-les a cops. De fet, almadrava en àrab ja vol dir “lloc on es donen cops”. 

 
5)
 

 Presentació del llibre Margalida Comas Camps (1892- 1972), científica i pedagoga

 El llibre recull la biografia i diversos facsímils de l'obra de Margalida Comas Camps, considerada la científica espanyola de més vàlua del primer terç del segle xx (període en què va poder exercir) i una de les pedagogues més importants de la primera meitat del segle xx. L'edició és a cura de María Ángeles Delgado Martínez i Maria Lluïsa Penelas Guerrero i la publicació és a càrrec del Govern de les Illes Balears. Presidiran l'acte el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras; la consellera d'Innovació, Interior i Justícia del Govern de les Illes Balears, Pilar Costa, i el president de l'IEC, Salvador Giner.

Lloc: Sala Prat de la Riba de l'IEC

Data: 7 d'abril

Horari: 19.30 hores

Organització: Govern de les Illes Balears, Generalitat de Catalunya i IEC

 
6) 
 
Cicle de conferències:
 
«Camaleons o la màgia de l'ofici de traduir»

Albert Nolla parlarà de l'experiència com a traductor de Toquio Blues, de Haruki Murakami. En aquest cicle de conferències, traductors i traductores parlaran de les obres que han traduït i n'explicaran les característiques, la manera com hi han treballat i les dificultats del procés de traducció. L'objectiu de «Camaleons» és que el lector s'adoni del paper del traductor a l'hora d'adoptar la veu i la personalitat de l'autor en el text que tradueix.

 Lloc: Sala Puig i Cadafalch de l'IEC

Data: 8 d'abril

Horari: 18.30 hores

Organització: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb la col·laboració de la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'IEC

7) 
 

DEBAT A L'ÒMNIUM CULTURAL

 

El dimarts 6 d'abril a les 7 de la tarda, a la sala d'actes d'Òmnium Cultural

(Diputació 276, 08009 BARCELONA)

 

Sobre la llei de l'occità oficial a Catalunya, dit aranès a la Vall d'Aran

 

 

Hi participaran les següents entitats :

 

-          Institut d'Estudis Catalans. Joan Solà (vicepresident)

-          Òmnium Cultural. Muriel Casals (presidenta)

-          Plataforma per la Llengua. Martí Gasull

-          CIEMEN. Aureli Argemí (president)

-          Llengua Nacional. Ramon Sangles (president)

-          Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC). Enric Garriga (president)

 

Amb aquest acte volem denunciar la desviació equivocada que es vol donar a aquesta llei que es titula erròniament com a “Llei de l'aranès” a Catalunya. La llei catalana de l'occità ben aplicada serà el més gran suport institucional que tindrà la llengua occitana i també el millor escut legal per salvar l'aranès, el més petit dialecte de l'occità.

 

Aquest projecte de llei està en procés de debat al Parlament.

 

Defensen el canvi de nom de la llei :

 

-          CARME VIDAL, Diputada de CDC al Parlament de Catalunya

-          Ma. ÀNGELS CABASÉS, Diputada d'ERC al Parlament de Catalunya

-          FRANCESC PANÉ, Diputat d'ICV-EUIA al Parlament de Catalunya

 

Nota : Agrairem la confirmació d'assistència.

 

 
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Telf. 93.284.36.34
Fax 93.213.76.48
www.caoc.cat
 

9)
 
Curs de trampes de traducció castellà-català
 
Divendres, 16 d'abril de 2010, de 17 h a 21 h i dissabte, 17 d'abril de 2010, de 10 h a 14 h
 
http://aptic.cat/noticia/curs-de-trampes-de-traduccio-castella-catala
 
 

8)
 
El català és una llengua europea de cultura molt sòlida.
 
Joan Tudela
 
Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com