InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 278 (dimarts 09/03/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Tudela - Televisiva llengua
 
2) El diccionari personalitzat, d’estrena
 
3) Ferran Suay - Bilingüisme autèntic?
 
4) Conferència de Joan Solà
 
5) Nou llibre: Ortografia entretinguda 2
 
 
 
 
9) Joan Tudela: És molt d’agrair l’esforç que han fet les persones que s’han incorporat al català a l’edat adulta.
 
 
1)

 

 

Publicat en el periódic digital laMalla.cat dilluns 22 de febrer del 2010

Televisiva llengua

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 27 de juny del 1988)

Un cop morta i enterrada la dictadura, la llengua catalana va ser despenalitzada. La fase següent ha consistit a salvar la convivència, estendre la comprensió del català i iniciar la normalització. Ara és l'hora de començar una etapa nova, la de l'avenç decidit cap a la normalització plena. En aquest sentit, la llengua de la petita pantalla és essencial. Abans no vinguin les privades, convindria donar un cop de timó a les nostres televisions públiques.

TV3 hauria d'eixamplar l'horari i començar la programació cada dia de bon matí, amb vint-i-quatre hores seguides els caps de setmana i, a la llarga, amb emissió ininterrompuda. Fa falta un segon canal de TV3, competitiu però complementari de l'altre, digui el que digui el govern de l'Estat -el problema del català no és tant que no tingui Estat propi, sinó que té l'Estat en contra!

Un nou canal -català- de TVE, tal com proposa Jaume Sobrequés en nom del PSC, no és una mala idea, però, per què no aplicar el federalisme a TVE? La segona cadena podria ser esportiva, i basada en retransmissions que compartirien la imatge però no la locució, com ja passa ara, i en espais desconnectats. TVE-1 podria tenir unificada la compra de sèries de televisions estrangeres, de pel·lícules de cinema i d'imatges de notícies de l'exterior, però l'horari d'emissió podria ser diferent a cada autonomia, com ja ho és des de sempre a Canàries, i incloure-hi programes propis de cada comunitat o grup de comunitats, per exemple, d'una mateixa àrea lingüística. Aquí tindríem quatre televisions públiques en català, i a fora també hi sortirien guanyant, de manera que no és una idea insolidària. Tècnicament és possible. Econòmicament és viable. Políticament és federalista.

És curiós. Allò que jo proposava al segon paràgraf d'aquest article del 1988 aviat es va fer realitat: les vint-i-quatre hores d'emissió diària a TV3 i un segon canal de Televisió de Catalunya. En canvi, del federalisme lingüístic que jo plantejava al tercer paràgraf, res de res. Decididament és ben veritat: el problema del català no és tant que no tingui Estat propi, sinó que té l'Estat en contra!

2)
 

El diccionari personalitzat, d’estrena

El diccionari personalitzat que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona vam elaborar fa un parell d’anys està d’estrena. Aquesta llista de paraules que complementa el diccionari del Word ja està disponible també per a l’OpenOffice.org. Amb això no només donem resposta a tots aquells usuaris de l’OpenOffice.org que feia temps que ens demanaven una versió compatible d’aquesta eina, sinó que també satisfem les necessitats d’usuaris de sistemes operatius lliures.

Al costat d’aquesta novetat tan important, hem fet canvis menors que optimitzen l’eina i, sobretot, ajuden els usuaris a accedir-hi amb més facilitat:

  • Les instruccions d’ús han deixat de ser exclusives del processador de textos (Word), i serveixen per a tot el paquet de programes del Microsoft Office (Word, PowerPoint, Excel, Outlook, etc.) i de l’OpenOffice.org (Writer, Impress, Calc, Draw, etc.).
  • S’han buscat més exemples perquè il·lustrin clarament alguns dels apartats d’explicació del recurs.
  • S’ha canviat la manera de presentar les instruccions sobre baixada, instal·lació, activació i ús del diccionari personalitzat perquè sigui més àgil i simple per als usuaris.
  • Les instruccions s’han acompanyat amb captures de pantalla per il·lustrar exactament els passos que es descriuen.

Com a actuacions de futur, tenim previst actualitzar aquesta llista de paraules (afegint-ne de noves, però també suprimint aquelles peces lèxiques innecessàries perquè s’han bandejat o són d’ús molt poc freqüent), fer compatible l’eina amb els verificadors ortogràfics d’altres programes (com ara el Firefox o el Thunderbird) i explorar les possibilitats del diccionari d’exclusions que, de moment, només s’ha presentat com a possibilitat del Word.

Podeu trobar aquesta actualització del diccionari personalitzat a www.ub.edu/sl/diccionari.

 

 
 
3)
 
Publicat en el blog de l'horta estant dilluns 22 de febrer del 2010
 
Publicat en EL PUNT dimarts 2 de març del 2010
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 6 de març del 2010
 
 
Ferran Suay
 
En un territori que es declara oficialment bilingüe hi ha dos tipus de ciutadans: els capacitats, que dominen els dos idiomes, i els discapacitats, que només en coneixen un. Si, a més a més, les autoritats del territori presumeixen amb freqüència de tolerància lingüística, i no es cansen de declarar que el bilingüisme és una gran riquesa, és lògic pensar que la intenció del governi les seues accions aniran en la direcció de procurar la capacitació dels discapacitats. D'acord amb el postulat del bilingüisme com a riquesa, es tractaria de fer que els més pobres, aquells que desconeixen la meitat de les llengües oficials, deixen de ser tan pobres i passen a ser una miqueta més rics.

Això, des del poder polític, és fàcil de fer. Es tracta de garantir que la llengua que és desconeguda per més persones, estiga present en tots els àmbits de la comunicació. Si un ésser humà d'intel·ligència mitjana (posem una edat mental superior als cinc anys) veu un cartell que diu 'Eixida', ubicat sistemàticament al costat d'una fletxa que indica una porta, tardarà ben poc a entendre què vol dir la paraula en qüestió. I si la televisió, la ràdio i els diaris li acosten quotidianament les paraules d'eixa llengua, qualsevol parlant de l'altra llengua oficial serà capaç, en poc de temps, d'entendre-la, i els més dotats, de parlar-la amb una correcció suficient.

Per contra, si al costat de la paraula 'Eixida' hi ha sistemàticament l'equivalent en l'altre idioma. Si, encara més, és aquest equivalent el que resulta destacat en grandària i visibilitat, quan no és ras i curt l'única paraula que acompanya la fletxa. Si als pocs programes de TV i ràdio que utilitzen la llengua pròpia hi ha una presència massiva i constant de l'altra, mentre que als nombrosos programes en castellà no s'hi sent mai una paraula en valencià, aleshores haurem de concloure que s'està fent molt poc per equiparar els ciutadans en capacitat lingüística; ben poc per enriquir els més pobres. En tot cas, la intenció que haurem d'atribuir a eixa política és la d'igualar a la baixa; la de convertir en discapacitats monolingües els qui actualment ja són ricament bilingües. 

Ben lluny de l'aspiració europeista que cada ciutadà conega al menys tres llengües europees, els nostres paladins del bilingüisme trampós, pretenen que els valencians del futur siguen més discapacitats, més pobres i menys europeus que els actuals.
 
4)
 
Conferència de Joan Solà

 

JOAN SOLÀ: EL COMPROMÍS DELS CIUTADANS AMB LA LLENGUA

 

El proppassat 18 de març a Cerdanyola del Vallès i dins del marc de Cafè amb Lletres el lingüista lleidatà Joan Solà, tot un pou de saber, ens va donar una sèrie de pautes a l’hora d’enfrontar-nos a la llengua catalana, ho féu des de quatre punts de vista: el del lingüista, el del pedagog, el del polític i el del ciutadà.

 

  1. Què fa el lingüista?

 

-Distingir allò que és intern a la llengua d’allò que hi és extern. Una cosa és allò que diu la gramàtica i l’altra l’ús real o no d’aquella estructura o frase.

 

-Anar a fons en la integració dels grans dialectes. Tots els dialectes han de ser respectats per la gramàtica i els parlants, ja que formen part dels nostres territoris. Tots són correctes. Tothom parla bé i no ha d’amagar-se perquè usi un dialecte o un altre arreu dels territoris catalans.

 

-Revisar amb compte la informació acumulada. Hi ha molts estudis i gramàtiques. Cal seguir les normatives instaurades per l’IEC i si és necessari cercar més d’una gramàtica.

 

-Ser realistes. Hi ha hagut molta immigració, repressions al català, males actituds envers la llengua, les quals han portat dificultats però cal que es generi un interès per la llengua. Avui dia ens hem d’adaptar als nous temps.

 

-Crear tan poques dificultats com es pugui. Estimular en termes positius i no raonaments únics i obligats. No centrar-se tant en l’aspecte normatiu de les faltes. A causa de les dificultats i tenint en compte que s’ensenya català als centres educatius des de l’any 1976, en l’actualitat encara es tracta d’ensenyar més en l’àmbit normatiu i això “espanta” l’aprenent.

 

-No perdre de vista que treballem especialment per a les generacions que pugen. La llengua cal passar-la de generació en generació i de parlants nadius als nouvinguts per a què perduri i no es perdi, forma part de la riquesa cultural d’un país.

 

Aquest primer punt fou amenitzat amb exemples gramaticals molt entenedors i actualitzats als nostres temps que foren el deliri i una delicatessen pels oients experts en la matèria.

 

 

  1. Què fa el pedagog?

 

És a dir, el professorat i mestres.

 

-Prioritzen la norma a l’ús de la llengua.

 

-Les discussions fonamentalistes de detalls irrellevants. No centrar l’estudi en aspectes de poca importància, sinó mostrar el marc general.

 

Així doncs, cal evitar les dues postures anteriors i cal tendir a:

 

-Fer participar l’alumnat en activitats vinculades a la llengua.

 

-Fomentar l’aspecte lúdic (participació per exemple a concursos com l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio, el Bocamoll, el Picalletres, entre d’altres).

 

-Explicar la llengua de manera més pragmàtica, agradable, propera i fins i tot, divertida. -Evita l’ús normatiu i correctiu. Treballar lectures agradables i motivar per l´ús i utilitat del català.

 

  1. Què fa el polític?

 

Ha de defensar la dignitat per la llengua, dels seus parlants i del seu poble. També ha de vetllar per la igualtat del poble, gent i de la llengua. Això és essencial per anar endavant, perquè les lleis es compleixin, sinó no cal fer-les.

 

Caldria:

 

-Canviar la relació Catalunya-Espanya, ja que perjudica la llengua catalana. Independitzar-se de Madrid beneficiarien els drets del català i també una millor protecció.

 

-Denunciar les deficiències de la relació anterior per tal que arribin a tothom i puguin reparar-se.

 

-Exigir el nivell adequat de competència en català en llocs oficials.

 

-No folkloritzar mai. No promocionar o fer una activitat perquè sigui feta en català, sinó per la seva qualitat.

 

 

  1. Què fa el ciutadà?

 

Mentre la diversitat no sigui admesa (ideològicament i políticament) a Espanya, és molt recomanable seguir les següents pautes:

 

-No-agressivitat: no enfrontar-nos persona a persona si no entén, parla o rebutja el català. No té cap sentit. No servirà per res, només per fer-te malasang.

 

-No-renúncia: no renunciar mai al català en espais públic i a més, cal exigir-ho. És la nostra llengua i no podem oblidar que “juguem a casa” tot i que de vegades no ho sembli. Optar sempre pel català com a primera llengua i si no ens entenen, com que som educats, ja utilitzarem el castellà. Aquí hi compta molt l’actitud del parlant com de l’oient.

 

-Exigència: exigir allò que diuen les lleis, per exemple, que les cartes dels restaurants estiguin en català i castellà i no només en castellà. O que tota persona que treballa de cara al públic ha de saber atendre en català i entendre’l. Si no és així, actua. Llavors, tu pots exigir-ho i denunciar la situació a Política Lingüística que sancionarà aquestes males actituds. Cal ser valent i fer-ho, sinó perdem el temps i no anirem enlloc. La Constitució Espanyola del 1978 ja deia que l’Estat s’encarregarà de protegir la diversitat lingüística del país, però “no ho acaben de fer del tot”. Cal tenir igualtats de drets amb altres llengües, per exemple, en aspectes com la justícia, el cinema, les universitats, els esports.

 

Fou una esplèndida xerrada del catedràtic Joan Solà que va generar un gran interès entre el públic català que l’escoltava i fins i tot, li va quedar temps de deixar anar alguna ironia.

 

Josep Maria Corretger Olivart

Cerdanyola del Vallès

20 de febrer del 2010

 

5) 

 

Nou llibre:

Ortografia entretinguda 2

L’ortografia a l’Educació Secundària

R.Bassa, M.Cabot, R.Díaz, J.Lladonet
il·lustracions de Jaume Garcias i Amengual, i Margalida Gayà i Moreno


Aquest llibre, com el seu predecessor, és una eina de treball complementària als llibres de llenguatge d'Educació Secundària. Conté jocs, embolics de lletres, engraellats, jeroglífics, etc. que ajudaran els alumnes a conèixer d'una forma lúdica i intuïtiva les convencions ortogràfiques del vocalisme i del consonantisme, de l'apòstrof, de l'accent, dels signes de puntuació, etc. A més, hi podeu trobar una introducció, unes breus reflexions sobre el joc com a mètode didàctic, el solucionari dels exercicis i la bibliografia emprada.


Plenamar és una col·lecció de llibres de didàctica de llengua i literatura catalanes, formada per les sèries Mar de Sons, Mar de Jocs, Mar de Fons i Mar de Mots.

Ramon Bassa, Miquel Cabot, Ramon Díaz i Joan Lladonet formen part del Seminari de Didàctica del Català que depèn de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears. Han rebut el premi Baldiri Rexach per a mestres i l’Emili Darder de l’Obra Cultural Balear.


Format: 27 x 20,5 cm Pàgines: 232 Distribució: 01-02-10 Preu: 25 euros (Iva inclòs)

6) 

 

Publicat en el blog Raons que rimen de Víctor Pàmies i Riudor dimecres 3 de març del 2010

http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html

 

Top ten dels refranys catalans

 

Reprenc al blog la temàtica paremiològica, que els diversos homenatges m'han obligat a deixar una mica de banda.

I avui us proposo un joc. I us demano la vostra col·laboració. Senzill, ja veureu.

Vull assajar una llista dels 10 refranys catalans més coneguts i vull que m'ajudeu a confeccionar-la a partir de la vostra pròpia experiència i coneixença.

Només us demano que m'envieu per correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap, sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al cap.

Us agrairé que, per no influir en la tria d'altres lectors o participants del joc, no els deixeu en comentaris d'aquest escrit, sinó que me'ls envieu a la meva
adreça de correu electrònic. Si cliqueu en aquest enllaç se us obrirà el vostre gestor de correus per defecte amb l'assumpte ja emplenat i només haureu d'afegir-hi la llista amb la vostra tria de refranys.

Si, a més a més, em dieu d'on sou (municipi o comarca), podré etiquetar els refranys i oferir resultats per zones.

Posteriorment us faré partícips dels resultats en un altre escrit.

Gràcies.

Víctor Pàmies i Riudor
vpamies@gmail.com


 

7) 
 
Publicat a tribuna.cat dijous 18 de febrer del 2010
http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=91389&Itemid=28
 
No hi ha gairebé demanda per a l'escolarització en castellà al País Basc
 
La constant en les reclamacions del Partit Popular a Euskadi, segons la qual molts pares no poden escolaritzar els seus fills en castellà perquè el PNB ha imposat el basc a l'educació, i l'"adoctrinament nacionalista" a l'educació que tan predicava el Govern PSE-PP, sempre decidit a "garantir la llibertat d'elecció de les famílies", han demostrat ser premisses falses.

La Consellera d'Educació d'Euskadi, Isabel Celaá, ha confirmat aquesta setmana que no hi ha suficient demanda per obrir noves aules del model A, la via amb la qual els alumnes reben totes les assignatures en castellà a excepció de la llengua èuscar, i ha afirmat que a cap centre escolar no s'han registrat el mínim de 20 peticions d'aquest model per poder obrir noves aules.

Aquesta dada suposa que un aclaparador 96% de les famílies, que han excercit el ple dret a la llibertat d'elecció, han escollit un model d'educació bilingüe o plenament en basc, davant d'un 3,8% (un total de 732 matrícules) que han preferit pels seus fills el model d'educació en llengua castellana.
 
 
8) 
Publicat en la web TELEVISIÓ SENSE FRONTERES
http://www.televisiosensefronteres.cat/noticia/la-conferencia-de-rectors-de-totes-les-universitats-espanyols-crue-s-adhereix-a-la-ilp-per
 
La Conferència de Rectors de totes les Universitats espanyoles - CRUE s’adhereix a la ILP per TV3 al País Valencià
 
La Iniciativa Legislativa Popular (IL) “Televisió sense Fronteres” per TV3 al País Valencià continua sumant adhesions. Pel que fa al món acadèmic, primer va ser la Xarxa Vives d’Universitats (que agrupa totes les universitats valencianes, catalanes i balears) i ara ha estat l’Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE).

L’adhesió de la CRUE es va aprovar el passat 22 de febrer, en la reunió del seu màxim òrgan, l’Assemblea General, amb el vot positiu de tots els rectors de totes les universitats espanyoles.

La notícia és sens dubte excepcional, ja que la CRUE no sol aprovar pronunciaments ni adhesions semblants.

Aquesta adhesió serà una veu espanyola important a l’hora del tràmit del projecte de llei, quan es confirme la recollida de 500.000 signatures a favor del projecte (recollida que continua a bon ritme i que previsiblement assolirà l’objectiu fixat).

Comunicat de la Xarxa Vives

Llista de les Universitats que formen part de la CRUE:

1 Universitat Abat Oliva CEU
2 Universitat d'Alacant
3 Universitat de Alcalá
4 Universidad Alfonso X El Sabio
5 Universidad de Almería
6 Universidad Antonio de Nebrija
7 Universitat Autònoma de Barcelona
8 Universidad Autónoma de Madrid
9 Universitat de Barcelona
10 Universidad de Burgos
11 Universidad de Cádiz
12 Universidad Camilo José Cela
13 Universidad de Cantabria
14 Universidad Cardenal Herrera-CEU
15 Universidad Carlos III de Madrid
16 Universidad de Castilla-La Mancha
17 Universidad de Ávila
18 Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir
19 Universidad Católica San Antonio de Murcia
20 Universidad Complutense de Madrid
21 Universidad de Córdoba
22 Universidade da Coruña
23 Universidad de Deusto
24 Universidad Europea de Madrid
25 Universidad Europea Miguel de Cervantes
26 Universidad de Extremadura
27 Universidad Francisco de Vitoria
28 Universitat de Girona
29 Universidad de Granada
30 Universidad de Huelva
31 I. E. Universidad
32 Universitat de les Illes Balears
33 Universidad Internacional de Andalucía
34 Universitat Internacional de Catalunya
35 Universidad Internacional Menéndez Pelayo
36 Universidad de Jaén
37 Universitat Jaume I
38 Universidad de La Laguna
39 Universidad de La Rioja
40 Universidad de Las Palmas de Gran Canaria
41 Universidad de León
42 Universitat de Lleida
43 Universidad de Málaga
44 Universitat Miguel Hernández d'Elx
45 Mondragon Unibersitatea
46 Universidad de Murcia
47 Universidad de Navarra
48 Universitat Oberta de Catalunya
49 Universidad de Oviedo
50 Universidad Pablo de Olavide
51 Universidad del País Vasco
52 Universidad Politécnica de Cartagena
53 Universitat Politècnica de Catalunya
54 Universidad Politécnica de Madrid
55 Universitat Politècnica de València
56 Universitat Pompeu Fabra
57 Universidad Pontificia Comillas
58 Universidad Pontificia de Salamanca
59 Universidad Pública de Navarra
60 Universitat Ramon Llull
61 Universidad Rey Juan Carlos
62 Universitat Rovira i Virgili
63 Universidad de Salamanca
64 Universidad San Jorge
65 Universidad San Pablo C.E.U
66 Universidade de Santiago de Compostela
67 Universidad de Sevilla
68 U.N.E.D
69 UDIMA
70 Universitat de València
71 Universidad de Valladolid
72 Universitat de Vic
73 Universidade de Vigo
74 Universidad de Zaragoza
 
 
9) 
 
És molt d’agrair l’esforç que han fet les persones que s’han incorporat al català a l’edat adulta.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com