Xavi Castillo va iniciar-se en el teatre molt jove, de la mà de creadors de l'escena com Pep Cortés i Juli Cantó. Sota la direcció del primer treballa en l'espectacle “Cadiram” i posteriorment en “Això diu que era” (1989), adaptació teatral de rondalles d'Enric Valor. Però és a partir de 1992, amb Pot de Plom, companyia fundada per ell mateix, que la seua carrera artística inicia una trajectòria que l'ha situat com el millor i més popular còmic del teatre valencià actual. La combinació de muntatges col·lectius amb Pot de Plom amb la realització dels seus magnífics monòlegs, a més d'algunes incursions en el món de la televisió, han donat com a resultat més d'una vintena d'espectacles que han estat representats arreu del País Valencià. Monòlegs com “Pànic al Centenari”, “Jordiet contraataca”, “La vengansa” o “Con la Iglesia hemos topao!” han obtingut un èxit de públic sense precedents en la història del teatre contemporani valencià i ja formen part indissociable de la memòria col·lectiva. El seu humor desinhibit, conduït per un llenguatge fresc i directe i una capacitat sorprenent en el domini dels registres lingüístics i teatrals i en l'art de la paròdia, són l'autèntica marca de la casa. L'ús d'un valencià viu i popular i l'elecció de temes que s'inspiren directament en la comèdia (en el mal sentit de la paraula) política valenciana, amb paròdies inoblidables de personatges com el Papa, Eduardo Zaplana o Rita Barberà, sempre des d'una crítica ferotge als abusos del poder, li han valgut vetos i certs episodis de censura per part d'alguns factòtums del PP, sí, però també el fervor i el reconeixement de les multituds, amb les quals Xavi Castillo ha sabut connectar perfectament. Frases pronunciades per ell a l'escenari com “Això ho pague jo!” ja formen part de l'ideari humorístic col•lectiu. Al País Valencià actual pocs “esdeveniments” socials i culturals han fet tant pel valencià com els espectacles de Xavi Castillo, el premi al qual és també, per a Amics de Joan Valls, un reconeixement al teatre i als seus professionals, per subratllar la importància que té aquest art en l'enriquiment cultural i lingüístic d'una societat. “Canvi climàtic Circus”, “Històries de Reis i Bufons” o “Esclafamuntanyes” són alguns dels darrers treballs d'aquest actor genial, incombustible i compromés.

 Per la seua banda, el Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi, inaugurat en novembre de 2002, rep enguany el reconeixement d'Amics de Joan Valls al seu treball d'iniciativa i oferta cultural, presidit per la solvència i per l'abnegació en la defensa i promoció de la llengua pròpia. Els recitals de música i poesia, exposicions, conferències i taules redones, presentacions de llibres, tallers i cursos que en aquests vuit anys han tingut el Casal (com popularment també se l'anomena) per escenari es compten ja per centenars. Vinculat a la xarxa de Casals Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià, el Centre Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi s'ha convertit en un punt de referència de primer ordre en la programació cultural alternativa de la ciutat i la comarca. Dotat amb unes infrastructures tècniques i d'espai ben dignes, el saber fer dels seus responsables i una visió ajustada de la diversitat i riquesa inherents a l'activitat cultural, han fet que el Casal tingués sempre les seues portes obertes a altres col•lectius i iniciatives coincidents amb els seus propòsits, de manera que més enllà de l'activitat pròpia el Centre Cultural Ovidi Montllor ha reeixit en les tasques de col•laboració i coordinació per a l'impuls de les campanyes cíviques més rellevants dels darrers anys.