InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 266 (dimarts 16/02/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) NOTA DE PREMSA DE LA FOLC
 
 
 
4) Entrevista a Núria Sebastián Gallés: «Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua»
 
 
6) Sal·lus Herrero i Gomar - Davant la fi de l´Avui al País Valencià
 
 
8) Nou llibre: "Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal, de Carles Salvador i Gimeno"
 
9) Joan Tudela: Aprendre català no comporta desaprendre cap altra llengua.
 
 
1)

 

 

NOTA DE PREMSA DE LA FOLC

 

Més de 60 entitats, integrades en la Folc, exigeixen que la nova llei de l´Audiovisual respecte els drets lingüístics de totes les llengües de l´Estat.

La Folc-La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana- ha organitzat aquest cap de setmana un acte per debatre la nova proposta de llei de l'audiovisual estatal. L'acte ha comptat amb la col·laboració del Col·legi Professional de l'Adiovisual de Catalunya. Dut a terme l'acte, la Folc ha fet públic hui un conjunt de mesures sense les  quals la llei “atempta contra els drets lingüístics dels catalanoparlant”. Les entitats, integrades en la Folc, i entre les quals es troben Escola Valenciana o l'Obra Cultural Balear, reclamen que assegure el respecte real i no nominal a la diversitat lingüística de l`Estat.

Elisenda Romeu, presidenta de la Folc, apunta  que les entitats federades a la Folc “iniciarem mesures per defensar els drets lingüìstics al cinema però  també a les televisions”.

Francesc Felipe, coordinador d'audiovisual d'Escola Valenciana, ha recalcat que “no té cap sentit que Telecinco o Cuatro no donen l`opció en català en TDT quan el Servei Català de Doblatge ofereix aquesta versió a cost zero. No aplicar-ho és fer censura lingüística, és mantenir una postura política clara, però en contra de la llengua”

Segons, Daniel Condeminas, degà del CPAC “cal fer saber els senadors catalans les greus mancances d`aquest projecte de llei que encara es pot modificar”

Mesures per potenciar la diversitat lingüística a la Llei de l´Audiovisual

1.Reciprocitat de les TV autonòmiques

És necessari que la llei contempli i legalitzi la reciprocitat entre totes les televisions autonòmiques veïnes especialment entre aquelles que comparteixen llengua.

2.Totes les TDT estatals amb opció en català

Tots els canals estatals, privats i públics, haurien d'oferir l'opció en català quan la versió doblada en català estigui disponible per Servei Català de Doblatge. De la mateixa manera amb qualsevol  DVD editat a l'Estat

3.TV comunitats autònomes amb la llengua pròpia 100% en català i que doni opcions en d'altres llengües.

Les televisions autonòmiques en aquelles comunitats amb més d'una llengua oficial  deurien establir una quota  del 100 % d'emissió en la llengua pròpia

4.Demanem un tercer canal de TVE per a la comunitat lingüística catalana

La televisió pública de l'estat deuria contemplar la creació d'un tercer canal per a la comunitat lingüística catalana que representa un 20% de l'Estat

5.Les webs TV estatals  han d`estar en totes les llengües oficials

Les webs de les televisions estatals, públiques i privades s'haurien d'oferir en totes les llengües oficials.

6.Consell de l`audiovisual

El Consell de l'Audiovisual estatal cal que tinga una  representació i una comissió que vetli per les llengües.

7. Educació en la comunicació audiovisual

Implicació de les televisions públiques en l'educació audiovisual. Oferint materials divulgatius a les escoles, instituts,  universitats de diferents matèries en les diferents llengües de l'estat.

8. Accés als mitjans de comunicació per part dels ciutadans

Obligació de les televisions estatals d'oferir Serveis d'Atenció als espectadors també en català.

 

2)

Publicat en EL PUNT dimecres 3 de febrer del 2010
 

Raimon torna a València amb un concert antològic organitzat per la Universitat

El recital tindrà lloc al Teatre Olympia el pròxim 23 de febrer després d'anys de silenci als escenaris de la ciutat

El pròxim 23 de febrer el cantautor de Xàtiva, Raimon, tornarà a pujar a un escenari de la ciutat de València. Ho farà en un concert antològic organitzat per la Universitat de València i que completa l'homenatge que la institució acadèmica ha retut a l'artista i que va començar el passat mes de desembre amb el lliurament de la Medalla de la Universitat. Durant aquest acte de reconeixement i el que va tindre la primavera passada a la Universitat Politècnica de València, Raimon va mostrar les seues ganes per tornar a cantar a la ciutat.

El recital, del qual ja s'han posat les entrades a la venda, inclou cançons amb lletra i música del cantant, així com poemes musicat per Raimon d'Ausiàs March, Roís de Corella, Jaume Roig, Salvador Espriu o Pere Quart. A l'escenari, Raimon estarà acompanyat dels músics Miquel Blasco, Joan Urpinell, Pau Doménech i Fernando Serena.

 
3)

El PP català vota a favor de la ILP Televisió Sense Fronteres mentre el valencià tanca repetidors de TV3

El Parlament de Catalunya aprova una declaració de suport a la iniciativa d'Acció Cultural del País Valencià

La Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya va aprovar ahir una declaració de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió sense Fronteres impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb el suport del grup popular.

Segons ACPV, amb aquesta declaració, «el Parlament de Catalunya reafirma la sòlida base jurídica del projecte de llei que presenta aquesta ILP, que desplega la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries».

L'entitat també va destacar en un comunicat que «ha quedat palès el creixent aïllament polític de l'actual govern valencià» atés que el PP català també va votar a favor de la declaració i es va «sumar a un consens cada vegada més ampli».

La declaració manifesta: «El Parlament de Catalunya expressa el seu suport institucional a aquesta iniciativa legislativa popular, considerant la rellevància dels motius que l'impulsen per a la promoció i la protecció de la nostra cultura i valorant la conveniència que l'Estat intervingui legislativament per garantir amb caràcter general i estable, i amb condicions tècniques i d'intercanvi equiparables, el compliment dels objectius de protecció de les llengües oficials, regionals o minoritàries en la implementació final de la televisió digital.»

 
4)
 
Publicat a
 
NÚRIA SEBASTIÁN GALLÉS

«Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua»

Formada a la Universitat de Barcelona, Sebastián (Barcelona, 1958), actualment des de la Universitat Pompeu Fabra, Núria Sebastián lidera un projecte de recerca sobre el bilingüisme i la neurociència cognitiva

La seva feina se centra bàsicament a descobrir els misteris del bilingüisme...
–«El que m'interessa és saber com s'ho fa el cervell humà per aprendre una llengua. El fet del bilingüisme permet estudiar coses que no és possible observar en altres situacions.»
–Per exemple?
–«Doncs per exemple saber fins a quin punt hi ha un període crític per aprendre una llengua.»
–És cert això?
–«Per a certes coses, sí. No hi ha límit per aprendre paraules. La gent aprèn paraules noves tota la seva vida. En la llengua nativa i en la segona llengua. La gent té noranta anys i aprèn paraules noves, i un nen de tres anys també. Per tant, sabem que en tots els aspectes que tenen a veure amb l'aprenentatge de paraules no hi ha cap límit temporal. Però per a l'aprenentatge d'altres aspectes del llenguatge, com per exemple els sons, els fonemes, de la teva pròpia llengua, hi ha l'evidència més forta que això passa en un temps concret i no després.»
–Quins serien?
–«Hi ha gent que tota la vida conserva una excepcional capacitat per aprendre una altra llengua, però això no és un fet habitual. Això fa pensar que hi ha aspectes sobretot relacionats amb la fonètica i la sintaxi, que són molt difícils d'aprendre.»
–Els períodes crítics van associats a l'edat?
–«La idea és que evolutivament el cervell es troba en una posició en la qual certs estímuls provoquen una sèrie de modificacions. Parlaríem dels primers mesos de vida durant els quals determinats estímuls modifiquen les connexions neuronals que fan que a partir de determinat moment es percebin els estímuls d'una forma concreta. Es faci millor una determinada cosa i pitjor una altra.»
–És indiferent de la llengua?
–«Els nens de totes les cultures del món, en néixer, poden percebre tots els sons de totes les llengües del món. Un nounat japonès no té cap problema a notar que cala i cara són dos sons diferents. Però els seus pares no poden produir un so determinat i de fet si a aquest nadó japonès quan té un any li fem una prova, comprovarem que es comportarà com els pares. Quan naixem el cervell està preparat per aprendre qualsevol llengua del món, en sentir-ne una i no una altra es configuren les connexions neuronals de determinada manera. Algunes deixen de ser operatives perquè no funcionen i d'altres s'enfortiran. La conseqüència és que després d'un cert temps d'estar-hi exposat, el cervell ja no pot respondre a certes coses.»
–Amb quin mètode se sap que un nadó pot distingir tots els sons?
–«Posaré l'exemple d'un estudi amb el català i el castellà sobre l'evolució de la è i la é. Vàrem agafar bebès de famílies catalanoparlants i famílies castellanoparlants, assegurant-nos que els catalanoparlants fessin el contrast entre les e i que els castellanoparlants, no. Vàrem buscar una paraula sense significat, dedi, i persones que la pronunciessin amb la e oberta i la e tancada. Els estímuls es varen presentar només d'una categoria primer (o bé dédi o bé dèdi) i quan es cansaven els presentàvem estímuls de la categoria nova (dèdi o dédi, seguint l'ordre precedent). Si amb el canvi els bebès se sorprenien, interpretàvem que percebien que hi havia dues vocals diferents; si no se sorprenien, consideràvem que era perquè tot els sonava igual.»
– I a quina conclusió van arribar?
– «Que els primers quatre mesos tots ho fan. Els nens castellanoparlants fins a quatre mesos no tenen cap problema a adonar-se que la e pot ser oberta o tancada, i els catalans també. Als vuit mesos, als bebès que creixen en un entorn castellanoparlant tant els fa que diguis dédi o dèdi. Als catalans no, perquè aquesta exposició ha fet canviar els sistemes neuronals. Un nen catalanoparlant ho percebrà millor i per al castellanoparlant tot forma part de la mateixa categoria. Que és el que fan els adults castellanoparlants als quals el so entre la e oberta i tancada els sembla igual.»
 
Investiga com el cervell aprèn i processa el llenguatge, sobretot en persones bilingües. Els seus estudis demostren la gran plasticitat de la ment humana per assimilar una llengua en els primers mesos de vida.

 

5) 

 

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 49, dimecres 3 de febrer del 2010

http://paper.avui.cat/article/comunicacio/183841/publico/incloura/catala/partir/labril.html

 

'Público' inclourà el català a partir de l'abril

 

El diari d'àmbit estatal Público inclourà una part en català a partir del 23 d'abril vinent en coincidència amb la celebració de la diada de Sant Jordi, segons ha fet saber Mediapro.

Segons la productora de cinema i de televisió, que també controla canals de televisió com ara La Sexta i Gol TV, a partir de la data esmentada, el seu diari "inclourà un quadernet de dotze pàgines dedicat a l'actualitat política, social i cultural catalana".

Aquest quadernet "estarà íntegrament escrit en català" i, segons Mediapro, tindrà com a responsable "el veterà periodista Josep Carles Rius", que té el càrrec de degà del Col·legi de Periodistes fins a les eleccions que se celebraran a començaments de març.

En la seva trajectòria professional, Rius ha estat durant quinze anys subdirector de La Vanguardia. Amb anterioritat, havia format part de diaris com ara El Periódico i El Noticiero Universal, i de l'equip de Televisió Espanyola a Catalunya.

Público es va incorporar al mercat el 26 de setembre del 2007.

 

6) 

 

Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 3 de febrer del 2010

http://www.levante-emv.com/opinion/2010/02/03/davant-fi-lavui-pais-valencia/675223.html

 

 

Davant la fi de l´Avui al País Valencià

 

 

Sal·lus Herrero i Gomar

 

 

Uns dies després de la fi de l´enviament del diari Avui al País Valencià, el 25 de gener d´enguany, el periodista valencià i director de Vilaweb, escrivia, amb el títol ben eloqüent i meditat de "Què fem ací al mig?", on lamentava la dràstica decisió de la redacció d´aquest diari publicat íntegrament en català-valencià. Textualment encetava l´article dient: "La paradoxa que molts valencians vivim amb un punt de sorpresa és que el famós projecte de mercat comunicatiu de la llengua catalana es va esvaint, cada dia que passa, i no necessàriament per culpa del PP. En aquest sentit, el colp que significa la retirada del diari "Avui" dels quioscos valencians és tremend. Entenc que l´empresa editora, (…) haja de retallar el pressupost. I entenc que vendre una part de 400 exemplars és vendre molt poc. Però el gest és significatiu (els 200.000 euros l´any que diu que els costa no enfonsaran el diari, segur) i fa mal". Evidentment, com s´observa, "sorpresa" és un eufemisme d´enuig i d´estupor. Després d´assegurar que per a Catalunya, sembla que València és perfectament prescindible, més per al País Valencià la pèrdua de canals de comunicació entre Catalunya i València pot ser un "colp mortal", i d´elogiar els exemples que encara resten, -des de València-, publicats íntegrament en valencià, com la revista Mètode, el Temps, les publicacions de la Universitat de València i de l´editorial Bromera o la TV de Morella, finalitza exclamant-se, que, quan s´observa que molt d´apel·lar a la unitat de la llengua, al mercat, a la nació, al sumsun corda, de boqueta "mentre que el Principat multiplica les proves de desatenció, és de veres depriment i trist. Cosa per la qual, més enllà de fer la feina del dia a dia, no pare de demanar-me què fem nosaltres ací al mig, en ple 2010. Hi ha algú que tinga cap idea brillant? O cosa més bàsica encara: hi ha ningú, a dalt o a baix, que tinga interés de parlar de tot això?". El "nosaltres" de Partal es refereix a la minoria significativa de valencians que hi viu i treballa allà a Catalunya… I potser als que des de baix proven de viure en el català del País Valencià a la nostra, -ben poc lliure i agraïda-, terra.


És ver que allà dalt, sembla que a ningú li interessa debatre aquest tema; uns dies després del tall, envií un articlet, -excepcionalment brevíssim-, l´Avui, que ni l´han publicat ni espere que ho facen; només demanava, -respectuosament-, que ´reconsideraren´ aquesta decisió perquè no només ens faria a tots, més "provincians", sinó perquè trencava una tradició nascuda al final del túnel de la dictadura, que s´havia mantingut ininterrompuda durant més de trenta-tres anys, enriquint-nos a tots, (balears, catalans, rosellonesos i valencians) en una llengua necessitada del màxims suports i d´on no sobra ningú perquè això la debilita fins a l´extrem que la fa perillar d´anihilament; argüia que si hi havia només un miler (o mig miler) de clients a València que el compraven, -després de recòrrer mitja ciutat, pels pocs punts de venda, a pesar de l´escassa inclusió del català de València-, era perquè es tractava d´un diari on les noves del País Valencià apareixien molt poc, tot i que, -per altra banda-, estiguera ple d´articles escrits per valencians, pel novel·lista i gastrònom Vicent Marqués, pel politòleg, Jordi Muñoz, pels periodistes Ester Pinter i Vicent Sanchis, per Joan Francesc Mira, Isabel-Clara Simó, Enric Sòria, pel notari Alfons López Tena, per l´exdiputat del PP Manel Milián Mestre etc. i, com les coses no són simples, s´ha de reconèixer que la literatura valenciana escrita en català i els cantants valencians (Al Tall, Miquel Gil, Feliu Ventura, El Botifarra, Obrint Pas, Raimon…) reben allà més atenció que ací, on els canals institucionals estan embossats per la censura; els suggeria que potser adaptant-se més al País Valencià i promoguent-lo millor haguera pogut ser, socialment i econòmicament, viable i reeixir. Perquè sense els valencians, aquell diari seria moltíssim més pobre, ara sense que arribe al País Valencià, un diari de Catalunya -que vol recollir la diversitat de matisos de parla catalana- queda amputat, esbiaixat, precaritzat i deforme. No entre a rebatre les xifres de l´empresa que promou aquell diari, ni discutisc l´abultat dèficit que indiquen, en un temps de crisi aguda per tothom, però no s´entén que arriben a València diaris de moltíssima menor difusió, de països molt més lluny i pitjor comunicats, -sense cap problema-, posem per cas, El Heraldo de Aragón, El Correo Vasco, el Gara i altres, mentre que l´Avui que es fabrica ací al costat si aplega al país Valencià produeix una catàstrofe econòmica irreparable… Inclús El Periòdico o La Vanguardia, des de Barcelona estant, arriben sense cap problema; el L-El Mercantil Valenciano pot comprar-se, sense pegues, a alguns quioscs cèntrics a Madrid i a Barcelona; alguns altres diari molt més potents, -per prestigi-, accepten el cost que suposa presentar-se a les principals ciutats d´Europa i del món. Escèptic com he aprés a ser, -en part, per llegir diferents fonts-, no m´ho puc creure això del daltabaix econòmic; a més que es faça aquesta interrupció uns dies després de la rimbombant estratègia d´unitat dels diaris El Punt i l´Avui em sembla una enorme mostra de feblesa i, que, per sota dels grans mots i els encenalls entusiàstics hi ha un corrent subterràni de paupèrrima misèria, de llençar-se pedres a la teulada, de poca volada, d´inconsistència i de poca aposta pel català. Entenc que a ningú li agrada que li retraguen les "contradiccions" (ni que li fiquen el dit dins de l´ulls) , però un diari, en una societat democràtica, ha d´exposar-se a la llum, a la crítica i inclús al reprotxe. No tot poden ser floretes! Com que allà dalt no ha sigut possible el debat, als valencians ens interessa fer-lo ací baix, -amb tots els punts de meditació que calga-, perquè el valencià tinga més presència que ara a tots els mitjans de comunicació del nostre país. Ens juguem el ser, o, millor, la continuïtat de poder seguir sent valencians, esperant molt poc o res de ningú; el que no fem nosaltres ací, no baixarà ningú de dalt, ni del centre ni d´enlloc; no només som ben "prescindibles", sinó que estem completament sols, escindits i despullats, estrellats enmig d´un merder (Oscar Wilde) sota la nit fosca d´un hivern cru, emparats per un cel ple d´estrelles, encara que no les vejam pels núvols, pel soroll i per la contaminació lumínica d´oropells que ens envolta… Tot açó passarà perquè quan la nit és més obscura, s´albira l´alba, com ens anuncià Hölderlin: "Més a prop de l´abisme, més a prop de la salvació". Només ens resta, donar-los les gràcies per tot, perquè els que hem aprés a llegir en la nostra pròpia llengua diàriament, hem aprés a ser millors valencians i sabem que ara només contem amb les nostres pròpies forces per viure i romandre drets; sense retrets, sense falses il·lusions, sense expectatives desmesurades sabem, -és molt senzill-, que no ens espera ningú… Per tant, tot és possible!

 

7) 
 

Valentí Almirall (1841-1904), un dels pares del catalanisme polític i fundador i director del primer diari en català, el Diari Català, tindrà la seva obra completa reunida en tres volums d'un miler de pàgines cadascun. De l'edició se n'ha fet càrrec l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i es fruit d'una recerca de més de vint anys encapçalada per Josep Maria Figueres, que ha dirigit la feina i que firma el primer volum, presentat ahir (5 de febrer del 2010).

Amb aquesta edició, l'IEC dóna continuïtat a la recollida i fixació del corpus escrit dels grans teòrics del catalanisme, iniciada el 1998 amb Enric Prat de la Riba. Com en Prat, l'únic que no s'ha inclòs és l'epistolari, i s'ha conservat la llengua original de cada text, bàsicament català i castellà. La recerca sobre Almirall ha estat més laboriosa, ja que no va fer arxiu personal ni els seus hereus en van conservar el llegat.

Figueres ha reunit un miler de referències entre articles periodístics, llibres i altres. Almirall va ser un autor prolífic i diversificat, amb textos ideològics (federalisme i catalanisme), crítica d'actualitat (contra l'esclavitud, el carlisme, la restauració borbònica i la manca de llibertat d'impremta, per exemple), cròniques de viatges, crítica social i de costums i novel·les polítiques. "Mai va deixar de tenir un diari on escriure", anota Figueres, que ha trobat molts textos perduts.

8) 

Nou llibre:

Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal, de Carles Salvador i Gimeno

Autora: Àngela Buj Alfara

Publicacions de la Fundació Carles Salvador

El llibre es pot adquirir demanant-lo a:

Fundació Carles Salvador
Carrer de la Mola, núm. 8
12160-Benassal
Telf. 964 431 448
fundacio@carlessalvador.net

 

9) 

 
Aprendre català no comporta desaprendre cap altra llengua.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com