Caràcters
acaba d'arribar al número 50 de la seua «segona època». Es diu prest, però
aquesta fita suposa tretze anys de treball sense interrupció, des que, l'any
1997, un grup de professors, editors i traductors vinculats a la Universitat de
València Vicent Alonso, Antoni Furió, Gustau Muñoz, Francesc Pérez i Moragón,
Vicent Olmos... decidira de reprendre el fil d'una capçalera que ja havia
existit amb anterioritat, entre els anys 1992 i 1994. Aquella «primera època»
havia tingut una existència efímera però productiva, amb deu números publicats i
la implicació de Joan Brossa i d'Enric Satué, que van tenir cura del disseny de
la revista, i d'altres universitaris i lletraferits valencians: el mateix Vicent
Alonso, Josep Iborra, Vicent Raga, Vicent Berenguer... Finalment, la publicació renovada fou
impulsada per un grup reduït: Vicent Alonso, Gustau Muñoz, Francesc Pérez
Moragón (als quals s'afegí posteriorment Felip Tobar), amb el suport d'un
contingent nodrit de col·laboradors.
Des
de la seua fundació, i també des de la seua represa, Caràcters s'ha caracteritzat per una
sèrie de constants insubornables: fer crítica literària catalana i transcendir
les cotilles administratives que, ben sovint, ens minimitzen com a país amb
llengua i cultura pròpies.
Caràcters,
però, ha ensopegat amb els entrebancs típics d'aquesta mena de publicacions: els
propis del gènere periodístic i de format a què s'adscriu i l'escassedat de
recursos econòmics amb què compta per a mantenir-se. És obvi que fer una revista
de crítica literària és un «negoci» ruïnós i, més encara, en català i des de
València, però del tot necessari i imprescindible per a la normalització
cultural i literària de casa nostra. Caràcters, però, ha trobat en la
Universitat de València l'aixopluc que cercava per a un projecte que volem
durador i perdurable alhora, sense solució de continuïtat en el temps i en
l'espai, sense complexos i amb l'afany d'una publicació amb veritable vocació
nacional. Té, doncs, l'aspiració de la plena normalitat, l'objectiu de ser
plataforma de difusió de les publicacions d'arreu del territori i una
oportunitat per a la crítica literària.
És
des d'aquests paràmetres que Caràcters ha funcionat des dels seus
inicis, sobretot des que la revista va quedar adscrita a l'Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana, fins al número 32, i després a les
Publicacions de la Universitat de València, a partir d'aquest número i fins a
l'actualitat, gràcies a la generositat i la complicitat del que ara com ara n'és
el director, Antoni Furió. A més a més, la revista compta amb el suport
d'algunes institucions públiques que contribueixen a fer-la possible com ara la
Institució de les Lletres Catalanes, que patrocina les pàgines centrals, o el
Consell Valencià de Cultura i privades, com ara Bancaixa i algunes
editorials.
Aquesta segona etapa ha tingut també la col·laboració de nombrosos
artistes que han il·lustrat generosament cada número, alguns dels quals compten
amb una llarga i reconeguda trajectòria professional. La capçalera, a més, ha
mantingut una línia estètica força regular, basada en la pulcritud de la
presentació i la impressió. La responsabilitat d'aquesta «pulcritud» es deu, en
bona mesura, a l'escriptor i mestre de l'art de la tipografia Josep Palàcios,
que va dissenyar la capçalera fins al número 20, i al recentment desaparegut
Albert Ràfols-Casamada, que la va «redissenyar», amb gran generositat i encert,
a partir del número següent. És ben probable que la personalitat de Caràcters es dega, almenys en part, a
aquest vessant estètic –si més no, n'és la cara més
visible.
Els
darrers cinc anys de la publicació han estat marcats per l'objectiu de
consolidar la revista i de millorar-ne els continguts. Per assolir aquest doble
objectiu, Caràcters s'ha obert des de
dins amb un consell de redacció no vinculat necessàriament amb el món
universitari, format per Francesc Calafat, Maria Josep Escrivà, Gustau Muñoz,
Susanna Rafart, a més d'Àfrica Ramírez, que s'encarrega de la maquetació i,
també, cap enfora: fent de corretja de transmissió entre el món de la crítica
«professional» i el públic-lector, que n'és o hauria de ser, no ho oblidem
l'autèntic destinatari. La capçalera ha brindat, a més a més, una oportunitat
quasi única a aquells que tenen la vocació i l'aspiració d'escriure crítica
seriosa i fonamentada, sense estridències ni exabruptes personalistes o
interessats, sinó des de l'honestedat i el rigor del professional. En aquest
sentit, si ha servit també perquè uns quants joves d'arreu del país es llançaren
a l'aventura d'escriure, ja ens podem donar per satisfets. I, d'altra banda, si
ha contribuït a ser un referent i un exemple de crítica seriosa, una de les
aspiracions fonamentals de Vicent Alonso sens dubte, un dels artífexs d'aquesta
publicació, el balanç encara en seria més falaguer.
Tot
seguint aquest esperit de professionalització, en aquest número 50 incloem un
reportatge d'Eduard Ramírez sobre la crítica literària. Víctor Maceda i Francesc
Vila reflexionen sobre la situació a hores d'ara dels mitjans de comunicació en
català. Les pàgines centrals les dediquem a un dels autors catalans més llegits
arreu del món: Quim Monzó. L'entrevista, al darrer Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes, Joan Solà. Les il·lustracions són del pintor Manuel Boix. I alguns
dels noms més insignes de les nostres lletres es donen cita en un número que hem
volgut extraordinari: perquè pertocava i perquè volíem que fóra la prova fefaent
de la continuïtat de la capçalera.
Abans
d'acabar, volem homenatjar i agrair des d'aquestes pàgines les col·laboracions i
la qualitat humana de tres persones que, malauradament, ens han deixat
darrerament. Ens referim al pintor Albert Ràfols-Casamada, l'escriptor i editor
Isidor Cònsul, i el també escriptor, i filòsof, Adrià Chavarria. Els trobarem a
faltar.
Caràcters ha
aconseguit estabilitzar-se, però té al davant un munt de reptes i molts
d'objectius a acomplir. Millorar la seua distribució, arribar al màxim de públic
possible, servir de plataforma a nous crítics i a futurs escriptors, aprofundir
encara més l'articulació del nostre àmbit cultural, bandejant desenteniments
suïcides, augmentar la presència pública, impulsar una pàgina web que servisca
d'arxiu virtual i alhora d'espai dinàmic de debat literari i cultural... En
definitiva, ser una peça més que contribuïsca com més va a la normalitat de les
nostres lletres, i alhora a assolir la maduresa i l'autonomia plenes del conjunt
del país, i en tots els terrenys.
Per
molts anys!
Juli
Capilla, director
SUMARI
Eduard
Ramírez: «La crítica literària catalana».
Josep
Bertomeu Moll: «Herta Müller: una veu del banat alemany».
Víctor
Maceda i Francesc Vila analitzen la situació dels mitjans de comunicació en
català.
Entrevista a Joan Solà, lingüista i Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes, per Jordi Llavina.
Julià
Guillamon, Toni Maestre, Manel Ollé i Francesc Serés parlen de l'obra de Quim
Monzó.
Articles de Vicent Alonso, Enric Balaguer, Ada Castells, Xavier
Cortadellas, Joan Garí, Maria Josep Picó, Damià Pons, Pere Rosselló Bover,
Simona Skrabec, Enric Sòria...
Joan
Josep Isern comenta la novel·la La nit de les papallones, de Jordi
Coca.
Joan
Margarit tria la poeta nord-americana Elizabeth Bishop.
Il·lustracions de Manuel Boix.
Pàgines centrals dedicades a Quim Monzó.