InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 251 (dimecres 20/01/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Festes de moros i mores i cristians i cristianes
 
2) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
5) Curs d'Introducció a l'estadística per a (socio)lingüistes
 
 
 
8) Joan Tudela: Reciclem les escombraries i estalviem aigua per preservar el patrimoni natural del planeta; vivim en català per preservar el patrimoni lingüístic de la humanitat.
 
 
1)

 

Article publicat en el CIUMENGE, suplement dominical del periòdic CIUDAD DE ALCOY, diumenge 11 d'octubre del 2009 (pàgina 25)

 

Article publicat en el diari digital Pàgina26 dissabte 14 de novembre del 2009

http://www.pagina26.com/opinio/9751-les-festes-de-moros-i-mores-i-de-cristians-i-cristianes.html

 

Article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 18 de gener del 2010
 
 

Festes de moros i mores i cristians i cristianes

 
Eugeni S. Reig
 

 

 En la nostra llengua –i en moltes altres llengües també– el gènere gramatical que tradicionalment –i jo considere que indegudament– anomenem masculí és el gènere no marcat, és a dir, el que habitualment no du cap marca morfològica específica que el distinguisca. Aquest gènere no marcat s'usa per a denominar persones o animals, independentment que el seu sexe siga masculí o femení. Si dic “he menjat arròs amb conill”, l'arròs igual pot haver estat guisat amb un conill que amb una conilla. Si dic “a mi m'agraden més els gossos que els gats” vull dir que m'agraden més els animals de l'espècie Canis familiaris que els de l'espècie Felis catus, independentment que siguen mascles o femelles. En canvi, el gènere gramatical femení, quan s'aplica a persones o animals, sí que s'empra només per als individus de sexe femení. Si dic “a mi m'agraden més les gosses que les gates” queda claríssim que parle només d'animals de sexe femení. Diem que el gènere femení és el gènere marcat perquè en les paraules flexionals, com ara gat, gos, xiquet, porter, conill, etc., el femení du una marca morfològica específica –la terminació a– que l'identifica precisament com a femení, mentres que, pel contrari, el gènere masculí normalment no en du cap.

 

En la nostra llengua, per a referir-nos a un col·lectiu humà format per hòmens i dones sempre hem usat el masculí plural. Si diem els treballadors de tal fàbrica, ens referim al conjunt de persones que hi treballen, tant si són de sexe masculí com si són de sexe femení. Sempre s'ha dit, per exemple, els alcoians, i tothom ha entés perfectament que es parlava del conjunt de persones d'Alcoi, independentment de quin fóra el seu sexe. Actualment s'ha posat de moda dir coses com ara “treballadors i treballadores”, “ciutadans i ciutadanes”, “professors i professores”, “xiquets i xiquetes”, “tots i totes”, etc. Els que ho diuen d'eixa manera ho fan perquè pensen erròniament que “treballadors”, “ciutadans”, “professors”, “xiquets” i “tots” són paraules que es referixen únicament i exclusivament als mascles de l'espècie humana i que, per tant, les dones queden, o bé marginades, com si no existiren, o bé subordinades als hòmens. S'equivoquen completament perquè no saben o no tenen en compte que el mal anomenat gènere masculí no és en realitat masculí, sinó, simplement, no femení. Si un matrimoni jove va a viure al pis del costat de ma casa, quan l'hauré conegut puc dir, per exemple: “He conegut els nous veïns. Són molt simpàtics”. ¿És possible que hi haja algú que diga una cosa tan estrambòtica i inversemblant com: “He conegut el nou veí i la nova veïna. Ell és molt simpàtic i ella és molt simpàtica”? Evidentment, això no ho diu ningú perquè és una cosa absurda. Sempre s'ha preguntat: “¿Quants fills tens?” I la resposta pot haver sigut: “En tinc cinc: dos xics i tres xiques”. Ningú ha preguntat mai: “¿Quants fills i quantes filles tens?”.

Seria més adequat que anomenarem gènere específic al que ara anomenem gènere femení (perquè, quan s'aplica a persones o animals, aquest gènere és específic del sexe femení) i gènere inespecífic al que ara s'anomena gènere masculí (perquè, quan s'aplica a persones o animals, aquest gènere no és específic de cap sexe). De tota manera, els gramàtics haurien d'estudiar profundament aquesta flexió nominal que anomenem gènere, que és conseqüència de les antigues declinacions llatines i que no està relacionada amb el sexe, i haurien de pensar en una denominació alternativa. En aquest cas, el nom sí que fa la cosa. El professor Abelard Saragossà reflexiona sobre açò en la seua Gramàtica valenciana raonada i popular.

Ara és moda dir que això de “treballadors i treballadores” és “políticament correcte”, expressió que no sé què significa. Però sí que sé que dir-ho d'eixa manera és “lingüísticament inadequat” perquè va en contra de les estructures més bàsiques de la nostra llengua i la perjudica molt seriosament. La gent associa, equivocadament, “gènere gramatical masculí” amb “sexe masculí” i això és totalment fals. Una cosa són els gèneres gramaticals i una altra cosa ben diferent el sexe de les persones o dels animals. La gent confon els dos conceptes i per això parlen de “violència de gènere” quan haurien de parlar de “violència de sexe” per a expressar la idea que els hòmens actuen violentament contra les dones. Jo, quan sent això de “violència de gènere” sempre em ve al cap que el gènere epicé ataca de manera brutal el gènere ambigu o que el gènere comú es llança com una bèstia salvatge sobre el gènere neutre.

Si seguírem aquesta moda absurda, les festes de moros i cristians, tan populars a Alcoi i altres moltes poblacions valencianes, hauríem d'anomenar-les festes de moros i mores i cristians i cristianes ja que si una persona diu “alcoians i alcoianes” i, a continuació, diu “festes de moros i cristians”, això implica que eixa persona no es partidària de la participació de les dones en la festa perquè, si considera que “alcoians” es referix només als hòmens, “moros i cristians” també s'ha de referir necessàriament només als hòmens i, per consegüent, exclou la dona de participar en la festa. I si eixa persona sí que n'és partidària i, malgrat ser-ho, ho diu així, aleshores parla d'una manera totalment incongruent, sense gens de coherència lingüística. Confie i espere que tothom tinguem trellat i que el sentit comú i l'amor a la llengua faça que actuem dignament i que no caiguem en el parany de dir una cosa tan absurda, tan postissa, tan ridícula i tan cursi com festes de moros i mores i cristians i cristianes.

En fi, confie que puguem continuar dient tothom per a referir-nos a totes les persones, siguen mascles o femelles, i no aparega cap il·luminat que ens diga que cal dir tothom i totadon.

 

NOTA 1: Saragossà Alba, Abelard. Gramàtica valenciana raonada i popular. Els fonaments. (2a edició revisada i augmentada, Tabarca Llibres, València, 2005, pàgs. 269-280)

 

NOTA 2: El professor Gabriel Bilbiloni va publicar en l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, els dissabtes 21 i 28 de març i 4, 11, 18 i 25 d'abril del 2009, sis articles titulats Llengua, gènere i sexe en els quals fa un estudi molt lúcid d'aquesta qüestió. Es pot llegir una compilació del sis articles en  http://bibiloni.cat/textos/genere.html

 

 

2)

 

 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DE L'11 AL 17 DE GENER

 

 

 

TVV reduïx el doblatge al valencià fins al 25%

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1962&Itemid=1

 

 

TV3 continua implementant l'audiodescripció per a persones amb deficiència visual

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1963&Itemid=1

 

 

Uns 200 xiquets es queden cada any fora de l'escola Bressola a Catalunya del Nord

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1964&Itemid=1

 

 

ACPV organitza accions reivindicatives a la Plana contra el tancament del Bartolo

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1965&Itemid=1

 

 

L'Acadèmia homenatja Enric Valor en el desé aniversari de la seua mort

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1968&Itemid=1

 

 

 

 

3)

 

Publicat a

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/121595.html

El coulant ja no embruta la llengua

Gastronomia i informàtica aporten bona part dels neologismes del 2009

La llengua catalana ha ampliat el vocabulari durant l'any 2009 amb la incorporació de dos-cents cinquanta neologismes aprovats pel Termcat, l'organisme encarregat d'aprovar l'«oficialitat» de noves paraules o conceptes en català. Els mons de les noves tecnologies, la salut i la gastronomia són els principals generadors de novetats, bé sigui manllevant-les d'altres idiomes, bé adaptant nous tecnicismes, o bé introduint noves accepcions a mots que ja existien per evitar recórrer a manlleus.

Els catalans ja podem menjar brownie, bagel, pannacotta o coulant sense patir per res que no sigui el risc de tenir una pujada de sucre. La salut de l'idioma no se'n ressentirà, almenys oficialment. Els noms de tots els dolços esmentats han estat acceptats com a catalans durant l'últim any pel Centre de Terminologia (Termcat), l'organisme públic que vetlla per l'evolució de l'idioma. La gastronomia, en aquest sentit, és una de les principals portes d'entrada de noves paraules a la llengua catalana, adaptades, o directament manllevades, d'altres idiomes. Aquesta via, però, no és pas la principal per trobar lloc al diccionari, ja que molts altres mots es construeixen directament en català a partir de termes científics o tècnics: és el cas de biopsiar, edumàtica, jugabilitat, minimoto i escumar. En el procés d'adaptació del català als nous temps també hi ha la possibilitat de descartar els neologismes perquè ja existeixen termes nostrats per definir el mateix concepte. Així, per escriure en un bloc a internet no cal penjar-hi un post, sinó un apunt. En alguns casos, la posada al dia és tan veloç que incorpora conceptes com ara trobada LAN, (reunió de jugadors de videojocs) pràcticament desconeguts per al gran públic.

ALGUNS NEOLOGISMES

GASTRONOMIA
Bagel
Brownie
Coulant
Crudités
Guacamole
Mojito
Mozzarella
Pannacotta
Pappardelle
Xurrasco
VIDEOJOCS
Enemic final (boss, en anglès)
Filtració (de spoiler, en anglès)
Trobada LAN
INDÚSTRIA
Producte indiferenciat
Bràqueting
Escumar
Laminatge
INTERNET
Apunt (post, en anglès)
Agregador (feed reader, en anglès)
Descarregar
Sindicació
Redifusió
Retroenllaç
ALTRES
Biopsiar
Tetraodontoxina
Xenó dual
Passallibres (bookcrossing, en anglès)
Minimoto

«Vasodistensió»

Moltes de les incorporacions del Termcat no són procedents d'altres llengües sinó paraules (o conceptes de més d'un mot) generades des del propi idioma o noves accepcions de paraules ja existents. En el primer cas, trobem vasodistensió pulmonar, mal de fondària i descarregar (a internet, com a sinònim de baixar). Altres són solucions que bandegen majoritàriament anglicismes procedents de les noves tecnologies. Així, en el món dels videojocs, en comptes de spoiler cal dir filtració, o agregador en comptes de feed reader. L'icestock, un esport minoritari sobre gel, es manlleva de l'anglès.

«Guacamole» i «mojito»

A les cartes dels restaurants s'hi poden escriure sense cursiva ni cometes, sense risc d'equivocar-se, noms de plats o productes procedents d'altres cultures gastronòmiques que ja fa temps que són de consum habitual a casa nostra. És el cas de guacamole, mojito, pappardelle, mozzarella i crudités, que es manlleven directament dels idiomes originals, però també de xurrasco, que en aquest cas s'ha decidit adaptar a la fonètica catalana amb el canvi de la ch inicial del mot original en llengua espanyola per una ics.

El sedàs del Termcat

El Temcat és un organisme participat per la Generalitat, l'Institut d'Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, i té un protocol d'acceptació de noves paraules absolutament pautat. Així, tots els termes que s'incorporen a la llengua catalana són «beneïts» pel Consell Supervisor del Termcat, l'òrgan que estableix la denominació més adequada en col·laboració amb la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i amb l'aval d'un ampli ventall d'especialistes de cada sector del coneixement.

 

 

4)

 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dilluns 11 de gener del 2010

Memòria de les lletres catalanes

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana s'ha unit al projecte Memoro, que recull a la xarxa els records dels nostres padrins. La iniciativa va néixer a Itàlia el 2007 i ja s'ha estesa per set països

"La infància, per mi, fou tan transcendental que n'he hagut de fer un llibre: el llibre que més m'estim en aquest món...". Així començà Jaume Santandreu, a 71 anys, el seu relat davant la càmera del banc de la memòria. Ell, juntament amb un altre mancorí, Joan Bonet Nadal, Bonet de ses pipes, i l'eivissenca Pepita Escandell formen part de la primera tanda de 18 literats, nascuts abans del 1940, que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha penjat en el web Memoro dins el projecte "Lletres i memòria", un conjunt d'entrevistes gravades en vídeo a escriptors en llengua catalana i que es troba disponible de manera gratuïta a la xarxa a través de www.memoro.org.

Aquestes 18 entrevistes penjades per l'AELC, però, són només una petita part de les més de 200 que ja ha aconseguit el banc de la memòria als Països Catalans, i del centenar de milers que n'hi ha d'arreu del món. El projecte del banc de la memòria nasqué a Itàlia l'estiu del 2007 amb l'objectiu de preservar els records de la gent major a través de la xarxa. La proposta era ben senzilla: bastava posar una persona, major de 65 anys, davant la càmera per captar-ne els records i deixar-los per a la prosperitat. La proposta, sense ànim de lucre, aviat s'estengué a altres països i, per febrer del 2009, ara farà un any, el periodista argentí resident a a Catalunya Fernando Gabrich s'animà a iniciar el projecte des de Barcelona, i ja són molts els records que ha captat amb l'objectiu. Aquest estiu va fer una visita a Mallorca i a Eivissa, on foren enregistrades les entrevistes esmentades amb Santandreu i Bonet, entre d'altres. "Començàrem amb moltes ganes, però també amb molta por. Primer foren els padrins dels nostres amics, però a poc a poc s'ha anat formant una cadena molt interessant. Ara per ara ja són els mateixos ciutadans que enregistren els records dels familiars i en pengen el vídeo al portal", explica el periodista. El projecte conjunt entre Memoro i l'AELC parteix "del fet de voler preservar la memòria dels escriptors, de la seva obra i de la seva vida. Totes les persones tenen records importants que mereixen ser conservats i ser difosos, però més encara aquells personatges amb una transcendència en l'àmbit cultural". Tot i això, Gabrich recorda que el banc de la memòria és obert també a tota la gent anònima, "que segurament tenen moltes coses per contar, sobretot pel que fa referència a la Guerra Civil i a la postguerra". El projecte, de moment, té el seu àmbit dins dels Països Catalans, però amb la intenció de créixer arreu de l'Estat. "Tenim peticions de gent de Galícia i de Madrid i sabem que aquest 2010 serà molt mogut", reconeix.

Precisament, la unió que han fet amb l'AELC els permetrà augmentar-ne la infrastructura amb vista al futur. La resta d' escriptors inclosos dins el projecte Lletres i Memòria són Joana Raspall (1913), (1920), Maria Teresa Juvé (1921), Sebastià Estradé (1923), Antoni Blanch (1924), Àngels Cardona (1925), Jordi Vila-Abadal Vilaplana (1926), Estanislau Torres (1926), Joan Cervera (1926), Jordi Monés Pujol-Busquets (1928), Roser Verdagué (1929), Xavier Renau (1929), Núria Tubau (1931), Jordi Bayona (1931), Enric Cirici (1931) i Rosa Fabregat (1933). La intenció de l'AELC, però, és anar completant tots els seus membres majors de 70 anys.

 
5) 

 

 

Curs d'Introducció a l'estadística per a (socio)lingüistes

 

 

La Xarxa CRUSCAT (de l'IEC) us ofereix la cinquena edició del curs d'Introducció a l'estadística per a (socio)lingüistes. Les sessions dibuixen, en els nivells introductoris, una visió general de les tècniques estadístiques a l'abast de la sociolingüística i de les matèries afins.

Els cursets els impartirà l'assessor estadístic de la Xarxa CRUSCAT, el Dr. Jaume Llopis, tindrà una durada de deu hores i es desenvoluparà a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Edifici Josep Carner).

Els horaris del Curset Inicial seran 2 i 3 de febrer de 2010, de 15 a 20h (Aula 3.3 de la Facultat de Filologia).

El programa inclou:

  1. Conceptes d'individu, població, variable, mostra i matriu de dades.
  2. Nocions d'estadística descriptiva.
  3. Comparacions de dues poblacions: t de Student.
  4. Comparacions de més de dues poblacions: ANOVA.
  5. Relacions entre variables: correlació i regressió.
  6. Anàlisi factorial.
  7. Anàlisi de conglomerats.
  8. Variables categòriques.
  9. Inferència amb variables categòriques.
  10. Anàlisi de correspondències.

El curs costa 30 euros (15 euros si sou estudiants). Si hi esteu interessats, us hi heu d'inscriure enviant un correu a l'adreça cruscat@iec.cat i formalitzar-ne el pagament al compte corrent 2013-0500-11-0202585052 amb l'assumpte “Nom Cognom Estadística”.

 

Ens heu de fer arribar un comprovant de pagament al correu electrònic cruscat@iec.cat, al fax 934035757 o bé per correu postal al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona.

Atentament,

Natxo Sorolla

Xarxa CRUSCAT

Institut d'Estudis Catalans

cruscat@iec.cat

http://demolinguistica.cat

 

6) 
 
Publicat en EL PUNT dimecres 6 dde gener del 2010
 
 
 

Jaume Roure, president d'Unitat Catalana i regidor a l'ajuntament de Perpinyà, posa en dubte les motivacions que han portat el grup de l'oposició municipal, Nova Unió amb l'Esquerra, a proposar una moció a favor de les «llengües de França», és a dir les llengües regionals. Aquesta proposta de moció es va fer al curs del darrer Consell Municipal de Perpinyà, el 17 de desembre. En un comunicat adreçat a la premsa, el president d'Unitat Catalana destaca que el conseller municipal d'oposició Olivier Amiel (PS) ja ha manifestat que votarà contra la moció presentada pel seu propi grup, mentre Jacqueline Amiel-Donat (cap del grup d'esquerra), es va absentar per «raons personals» en la presentació de la moció.

«Des de fa 15 anys, l'esquerra no ha fet mai cap proposta al Consell Municipal sobre aquest tema... Com que no es tracta ni d'una iniciativa de l'Olivier Amiel, ni d'una de la cap de grup, seria una iniciativa de CDC ? Seria la primera vegada que el president de CDC Nord s'interessés a aquest tema», declara Jaume Roure..

«Tot i que la llei sigui l'única possibilitat per un reconeixement de les llengües, ens podem felicitar que l'alcalde Jean-Marc Pujol m'hagi donat la responsabilitat de la creació d'una comissió per a preparar aquest text municipal. El camí cap a l'oficialitat és llarg i difícil però és tan sorprenent que es vegi personalitats polítiques com l'Olivier Amiel, a casa nostra, oposar-se amb tanta ràbia al més petit pas endavant en aquest domini i quedar-se sobre posicions jacobines tan arcaiques com ho és la seva concepció de l'expressió cultural i lingüística de la França ! Si afegim a tot això l'actitud de menyspreu del President de Regió (Georges Frêche) respecte als catalans, només es pot constatar que el PS local no és el que existeix de millor per la defensa de la llengua i la cultura catalana», conclou Jaume Roure

 
7) 
 
Publicat a

El govern aprova la llei del cinema, que limita el possible boicot de les «majors»

Totes les pel·lícules no europees hauran de tenir la meitat de còpies en català

Malgrat que el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, s'esforça a parlar de «consens», la nova llei del cinema de Catalunya, que ahir va aprovar el govern, accentua l'estira-i-arronsa entre la Generalitat i les grans distribuïdores nord-americanes. El text, que haurà de ratificar el Parlament, té com a principal cavall de batalla determinar el dret a decidir la llengua de consum, en un intent de democratitzar el sector. Així, la norma obligarà a distribuir el 50% de les còpies en català, doblades o subtitulades. Les exempcions es limiten a les versions originals en català o en castellà, i també als films europeus amb menys de setze còpies. Així, les distribuïdores hauran d'oferir-ho tot en català, fins i tot les produccions amb poques còpies.

L'avantprojecte marcava l'exempció en el límit de les setze còpies de forma general per als films que no tinguessin com a versió original el català o el castellà, però ara es matisa que afecta només les produccions europees. És un detall important. Les grans distribuïdores havien arribat a plantejar la possibilitat d'oferir menys de setze còpies de les seves pel·lícules, per no haver de passar pel doblatge a totes dues llengües, però ara aquest boicot queda anul·lat pel mateix marc normatiu. Tot i així, Tresserras s'ha limitat a argumentar que la modificació «no és un enduriment de les condicions, sinó un tracte preferent al cinema europeu». El govern, en aquest sentit, manté la posició inicial i no vol renunciar als objectius per perpetuar una situació de mercat de gravíssim desequilibri pel que fa a l'oferta lingüística en català al cinema, que és «gairebé testimonial», segons va reconèixer el conseller. L'any 2009, el 97,1% de les pel·lícules que es van exhibir a Catalunya estaven doblades o subtitulades en espanyol, mentre que el percentatge de films doblats o subtitulats en català va ser del 2,9%. «És un pas decisiu. Volem modificar l'estat de les coses per millorar l'oferta i que la gent tingui més capacitat de triar», insisteix Tresserras. El conseller ha reconegut que «tothom ha exercit pressió en funció dels seus interessos», però ha subratllat que «la relació amb tots sempre ha estat extremament correcta, gentil i amb diàleg permanentment obert». Prova d'això, una modificació d'última hora que especifica la possibilitat d'establir acords puntuals amb tots els actors implicats, i que el conseller ha qualificat de «gest de bona disposició» respecte als que «es queixen». Tresserras va aclarir ahir que «el doblatge el paguen les distribuïdores; es poden acollir a ajuts, però la responsabilitat és seva», i considera que s'ha de tenir en compte que els costos de les còpies tendiran a baixar a mesura que avanci la tecnologia digital. El conseller va insistir que la llei és «a favor del sector» i va llançar un missatge a les majors: «Que aprofitin la bona disposició de la Generalitat i que utilitzin Catalunya com a banc de proves d'una política que hauran d'adaptar a tot el món.»

També al DVD

La normalització de l'oferta cinematogràfica serà progressiva. Les empreses tindran cinc anys per adaptar-se a la llei, que estableix que l'obligatorietat del 50% en català s'ha d'aplicar també a la publicitat que es faci dels films; a més, s'establiran criteris territorials per equilibrar la distribució de les còpies. La llei incidirà també en l'àmbit domèstic, i els DVD hauran d'incloure el català en el menú d'idiomes. Un altre canvi respecte al darrer esborrany de la llei és la modificació de l'impost que grava les entrades, que s'ha concentrat en els films doblats, amb la voluntat d'afavorir la subtitulació.

Tramitació d'urgència

Un cop aprovada pel govern ahir, la llei del cinema es tramitarà per la via d'urgència al Parlament, que hi ha de donar el vistiplau definitiu. «No preveiem gaires canvis», va dir Tresserras. Si tot va com està previst, la normativa podria ser vigent al juny. Tresserras va manifestar que desitja el «màxim consens polític», i confia que CiU també donarà suport al text –el PP hi presentarà una esmena a la totalitat–. «Aquesta llei és una gran obra col·lectiva», va dir Tresserras en referència a les aportacions que ha rebut, i a la incorporació d'al·legacions a partir dels informes preceptius de diverses institucions.

D'altra banda, la Plataforma per la Llengua ha celebrat l'aprovació de la llei, i confia que posi fi a «la mancança crònica de l'oferta de cinema en català». Reclama «contundència i fermesa als polítics per aprovar definitivament la llei, i fins i tot millorar-la, per tal que esdevingui una eina fonamental per posar fi a una inèrcia discriminatòria fruit de la dictadura franquista».

Malestar dels empresaris

El Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya i la Federació de Distribuïdors Cinematogràfics (Fedicine) van expressar ahir en un comunicat el seu «profund malestar» per l'aprovació de la llei. Neguen el consens de què parla el conseller, perquè «ha ignorat totes les propostes del sector», i diuen que tampoc no han rebut resposta a la petició d'entrevistar-se amb el president Montilla. Les dues associacions insisteixen que s'han d'eliminar les quotes, i argumenten que aquesta mesura va «contra el 80% del producte que consumeix actualment el públic català». També critiquen que el Departament de Cultura no els hagi fet cap proposta concreta d'ajudes. «Esperem que durant la tramitació parlamentària els grups polítics posin seny a una llei improvisada que ha sofert modificacions fins a darrera hora. Demanem, de nou, retirar les quotes, els impostos a l'exhibició i incorporar la proposta de la Xarxa de Cinemes en Català», va dir Camilo Tarrazón, president del gremi. Exhibidors i distribuïdors diuen que la llei és «injusta» que «reduirà l'oferta de films, tancarà sales i destruirà 1.786 llocs de treball».

Nous fons d'ajut al sector per enfortir la «musculatura industrial»

La normativa també incidirà en el sector per enfortir, en paraules de Tresserras, la «musculatura industrial» cinematogràfica del país. És un moment de crisi per al cinema, afectat pel descens d'espectadors, la pirateria i la transició cap al digital. Per això la llei proposa un conjunt d'ajuts destinats a tots els segments: la producció, la distribució, l'exhibició i la promoció. En tots els casos, a banda d'avaluar l'obra artística, hi haurà criteris per valorar preferentment si el personal contractat resideix a Catalunya, si la inversió es fa a Catalunya, si el film té versió original catalana, etcètera. En el cas de la producció, almenys el 50% del fons es destinarà a projectes en versió original catalana. Hi haurà també un acord marc per al foment de l'Activitat Cinematogràfica i Audiovisual, en què intervindran diferents institucions que contribuiran al finançament de projectes. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, el president de l'Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, Xavier Atance, critica la falta de concreció econòmica de la llei, i advoca per afavorir les bones idees, vinguin d'on vinguin.

Aposta pels subtítols i perquè els films catalans arribin a les sales

Un dels pilars de la nova llei és l'aposta per la versió original subtitulada com una forma habitual de veure cinema i que també té un caràcter formatiu. Es crearà la xarxa concertada de pantalles cinematogràfiques de Catalunya, formada per sales públiques i privades que s'hi adhereixin voluntàriament. En aquests cinemes es projectaran preferentment films: produïts a Catalunya, produïts a la Unió Europea i subtitulats en català, i també films d'altres països que es considerin d'interès cultural i artístic, també en versió subtitulada al català, excepte els que siguin en versió original castellana. En aquesta línia, es vol posar fi a la «marginació» de què són objecte certes filmografies: per exemple, el 80% de les pel·lícules que van als grans festivals no s'estrenen a Catalunya. D'altra banda, Tresserras s'exclama perquè hi ha pel·lícules catalanes que reben ajuts per anar a festivals, però que tenen moltes dificultats per ser exhibides aquí. «S'han de poder veure a Catalunya», assevera. Tresserras s'ha mostrat a favor de mesures com la que ha impulsat el cinema Verdi de Barcelona, amb doble subtitulació en català i castellà.

------------------------

Publicat a

El català s'ha d'equiparar en el cinema amb altres llengües

La xifra de nou milions de parlants de català sembla que no sigui prou argument perquè els ciutadans d'aquest país tinguem dret a gaudir d'una oferta en cinema doblat o subtitulat en el nostre idioma similar a la que tenen altres llengües europees que parlen tantes o menys persones.

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir un estudi comparatiu del català en el cinema en relació amb altres idiomes europeus. El resultat és decebedor. A Islàndia, país amb uns 270.000 espectadors potencials en una societat bilingüe que s'expressa en islandès i anglès, l'islandès sempre és present a les sales cinematogràfiques. A Finlàndia, la comunitat lingüística sueca té menys de 300.000 espectadors potencials, però el suec té accés al cinema en aquest país en les mateixes condicions que el finès. Així es produeix també amb el flamenc a Bèlgica i, fora d'Europa, al Quebec, amb el francès. Tots ells tenen una presència important que no té el català. A Catalunya, actualment només tenim una oferta del tres per cent en català en el cinema, per això ha estat pertinent la llei del cinema que equipara l'oferta del català amb la del castellà.

Els autors de l'estudi en dedueixen que a hores d'ara la demanda no és prou àmplia perquè no hi ha prou oferta. I no com argumenten els empresaris, que diuen que no poden ampliar l'oferta perquè no hi ha prou demanda. Aquesta situació és la que tracta de corregir la llei.

Tot i els crits alarmistes que anticipen un daltabaix del sector cinematogràfic amb l'entrada en vigor de la llei, cal pensar que un poble que parla, pensa, llegeix i veu televisió en català, mereix (i exigeix) també veure i escoltar cinema en català.

 
8) 
 
Reciclem les escombraries i estalviem aigua per preservar el patrimoni natural del planeta; vivim en català per preservar el patrimoni lingüístic de la humanitat.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com