InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
 
Butlletí número 246 (dimarts 12/01/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) JA HI TORNEM A SER?
 
2) Softcatalà presenta la traducció al català de l'Inkscape 0.47
 
3) Butlletí virtual del Cercle XXI: L'ús interpersonal del català
 
4) Joan Tudela: El patrimoni lingüístic de la humanitat és tan important com el patrimoni natural del món.
 
 
1)

 

Editorial del número 69 de la revista Llengua Nacional

 

 

JA HI TORNEM A SER?

 

            Recentment hem llegit una novel·la, publicada enguany i guanyadora d'un important premi, i ens va sorprendre desagradablement constatar que s'hi usava sistemàticament la preposició per en lloc de per a, fins i tot davant elements nominals, de manera que aquesta última combinació (per a) no hi apareixia mai. A tall d'il·lustració, anotem els cinc primers exemples que hi surten (la cursiva és nostra): «La literatura no serveix per res, i és alhora tremendament necessària»; «Doncs perquè estava escrivint una novel·la, va dir Balaguer, i perquè per ell era vital acabar-la al mateix lloc en què l'havia començat»; «i quan Balaguer li va dir que no era qüestió de xifres, que ell era escriptor i que, per ell, el que estava escrivint passava per davant dels diners ...»; «Fet i fet, per un home que vivia enclaustrat en un pis com ell, aquella mica d'exercici no li faria gens de mal»; «Pel professor americà, la resposta afirmativa del vell representa la culminació de llargs anys d'investigacions ...».

            Recordem que la nostra revista, Llengua Nacional, precisament va sorgir, l'any 1991, com a reacció a l'aleshores anomenat «català light» (anomenat també, després, «català de rebaixes»), un model lingüístic que justament destacava, entre altres característiques, per la supressió de la distinció entre les preposicions esmentades (recordem el títol d'un dels llibres capdavanters d'aquella posició: Un model de llengua pels mitjans de comunicació, llibre d'estil del Diari de Barcelona, Barcelona 1987; com es veu, hi apareix un pels en lloc de per als). Doncs bé, sortosament, d'aleshores ençà, aquella supressió radical d'una distinció necessària (en la llengua escrita) es va anar abandonant i la crèiem ja relegada a un fet anecdòtic superat, quan, com dèiem al començament, la veiem reaparèixer, ja ben entrats en el segle XXI. Per això llancem aquest crit d'alerta: «Ja hi tornem a ser?»

            I és que caldria tenir present el que, entre altres gramàtics, va deixar clar Antoni M. Badia i Margarit (Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona 1994, p. 227): el català literari necessita, com les altres llengües de cultura del nostre entorn, la distinció entre les idees de causa (i afins) i de finalitat (i afins). No és igual «una cosa construïda per mi» que «una cosa construïda per a mi». Abandonar tal distinció equival a treure el català del conjunt de les llengües de cultura i rebaixar-lo a un dialecte, a un patuès.

            Ara bé, cal afegir que l'abandonament absolut de la distinció esmentada és conseqüència també de l'abandonament relatiu que s'ha anat observant, ja des de l'any 1971, arran de la desafortunada «proposta Coromines» (que, com se sap, consisteix a escriure sistemàticament per davant infinitiu, adverbi o conjunció). Per desgràcia, la «proposta Coromines», filològicament infundada i gramaticalment incongruent, s'ha difós molt —sense ser desautoritzada expressament, diguem-ho de passada, per l'autoritat acadèmica, la qual fins i tot, com es rumoreja, la podria admetre en la futura gramàtica oficial— i això ha comportat, no sense lògica, que hom volgués estendre-la a tots els casos. En el fons, el raonament implícit en la «proposta Coromines» i en la proposta d'aquell llibre d'estil citat és el mateix: «si una distinció resulta una mica difícil, eliminem-la, que el context ja ho aclarirà». I val a dir que Coromines no volia pas que la seva proposta s'apliqués davant elements nominals. Però ja se sap que qui sembra vents, recull tempestats.

            La conclusió és clara: hem de respectar, en la llengua escrita, la distinció entre la preposició simple per i la preposició composta per a tal com la va establir encertadament Pompeu Fabra i com han mirat de justificar-la i concretar-la els seus continuadors. És un greu atemptat contra la llengua literària suprimir tal distinció en tots els casos, però és també un error suprimir-la segons la «proposta Coromines». Ja seria hora que, rectificant vells errors, actuéssim tots científicament, assenyadament, patriòticament.

 

2)
 
Softcatalà presenta la traducció al català de l'Inkscape 0.47
 

 

Softcatalà, en col·laboració amb el projecte Inkscape [1], presenta la traducció al català del potent editor de gràfics vectorials escalables Inkscape 0.47. L'Inkscape [2] és una eina lliure i gratuïta de dibuix amb capacitats semblants a l'Illustrator, Freehand i CorelDraw que fa servir el format estàndard del W3C sobre gràfics vectorials escalables (SVG).

Els gràfics vectorials, a diferència dels gràfics de mapes de bits, es poden escalar, girar, deformar i treballar-hi com si fossin objectes, sense cap mena de pèrdua de resolució. Per contra, els gràfics vectorials no permeten fer operacions amb els píxels. Però l'Inkscape permet incloure mapes de bits com a objectes SVG i, per tant, pot aprofitar el millor dels dos formats. Podeu veure'n les possibilitats a les captures de pantalla de la nova versió [3].

El programa està disponible per al Windows, Linux i Mac OS X des del Rebost de Softcatalà [4].

Aquesta versió de l'editor de SVG és molt més ràpida que la versió anterior i inclou un gran nombre de funcionalitats noves [5], entre les quals cal destacar les següents:

     * 200 filtres SVG predefinits al menú Filtres.
     * Moltes eines i efectes de camins i de grups de camins.
     * Millora de les eines per ajustar i alinear.
     * Els Splines són una nova forma de treballar amb els camins i es poden fer servir tant amb el llapis, com amb el pinzell i amb les eines de nodes.
     * El suavitzat automàtic és un nou tipus de node que mantén les línies tant suaus com es pugui tot i que es manipulin els nodes veïns.
     * Eina d'esborrar millorada.
     * Nous modes de deformació d'objectes per a sacsejar-los, escalar-los o girar-los lleugerament amb un pinzell suau.
     * Optimitzador SVG millorat.
     * Corrector ortogràfic.
     * Exportació a PS i EPS basada en Cairo, amb més qualitat i més funcionalitats de rasterització, filtres i transparències.
     * Desament automàtic del fitxer que s'està editant per no perdre els canvis.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.

[1]
http://inkscape.org/
[2] http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Inkscape
[3] http://inkscape.org/screenshots/index.php?lang=en
[4] http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Inkscape
[5] http://wiki.inkscape.org/wiki/index.php/ReleaseNotes047


 

 

3)

 
 

Butlletí núm. 7 - 27 de desembre del 2009
 
 
L'ús interpersonal del català
 
 
 
 
- El català sentit al centre de Barcelona Josep Maria Aymà Aubeyzon
 
 
- L'ensenyament en català al nord de Catalunya entrevista a Joan-Pere Le Bihan per Rafel Torner
 
 
- Encomana el català', una campanya diferent Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística
 
 
 
 
- Col·lectiu Català Sempre Jordina Boix i Josep M. Borrull
 
 
 
 
 
 
4)
 
 
El patrimoni lingüístic de la humanitat és tan important com el patrimoni natural del món.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com