InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
 
Butlletí número 242 (dimarts 05/01/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Un Entre Tants: Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià
 
 
3) David Paloma - Paraulòmetre (Ressenya del llibre "La Composició culta en català")
 
4) El periodista Joaquim Maria Puyal, nou membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC
 
5) Joan Tudela: El català forma part del patrimoni cultural de la humanitat.
 
 
1)

 

 
Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià
 
 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT divendres 18 de desembre del 2009
 

Fem Feina, Fem Llengua

L'exemple lingüístic quebequès com un possible model pel català

L' escriptor i catedràtic quebequès, Donald Smith, que viu a Cotlliure, reflexiona en aquesta crònica -escrita en català-, i amb la col·laboració de Joan Gaubi, President de l'associació Fem Feina, sobre la creació d'un espai econòmic, social i lingüístic català.

Vaig aprendre, durant la meva carrera de professor universitari de llengües i de cultura, que això és possible: gràcies a un ensenyament apropiat, anomenat funcional, es pot arribar a posseir molt bé la seva llengua materna, i poder espavilar-se i treballar en altres llengües. En el nostre cas, les similituds lingüístiques entre el català, el castellà i el francès fan possible un ensenyament funcional d'utilització dirigit a situacions precises. El meu cas n'és la prova, estic aprenent el català, i puc sense haver estudiat el castellà, sense parlar-lo, entendre l'essencial d'una conversa gràcies el català... (Un petit curs de castellà durant un any em permetria de posseir d'una manera funcional el castellà).

Per a nosaltres, que vivim a dintre les regions catalanes, es tracta de crear un mètode d'ensenyament únic per respondre a les nostres necessitats de comunicació. Em recordo el cas del govern canadenc que va crear el seu mètode d'ensenyament del francès pels canadencs anglesos, Dialogue Canada, i també va inventar la noció d'escoles d'immersió. No vacil·lem ! Creem el nostre mètode multilingüe "Diàleg Catalunya".

Que m'expliqui! Es tracta, pels catalans d'origen o d'adopció del nord, d'aprendre obligatòriament el francès (llengua nacional), i el català (llengua regional) d'una manera profunda com a idiomes "materns" de funcionament - utilitzo el mot matern per oposar-me al mite perillós francès segons el qual una altre llengua afebliria el francès. És fals, al contrari, milloraria el francès -i al mateix temps el castellà i l'anglès bàsics; respecte als catalans del sud, com a llengües de funcionament "matern" pel que fa l'ús real, el català (llengua oficial del Principat), el castellà (llengua nacional), i el francès i l'anglès bàsics. Ja puc visualitzar el mètode plurillengua que podrà ser creat en dos o tres anys. Seríem a l'avantguarda d'una visió europea plural i sense fronteres.

Per als catalans, Europa ofereix noves possibilitats per reforçar l'economia i la llengua. L'eurodistricte anomenat Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer (ECT), agrupament dels Pirineus Oriental i de la província de Girona, serà llançat al gener 2010. Es tracta, segons les informacions disponibles en aquest moment, d'activar la cooperació, de promoure projectes amb vocació eurocatalana. Entre altres, acords entre municipis del nord i del sud, amb un finançament inicial europeu, i a partir de 2013, un programe especial i important d'Europa per promoure projectes de cohesió dedicats als espais comuns entre estats. Exemples concrets d'aquesta col·laboració són mitjans de comunicació disponibles als dos costats de la frontera, harmonització de xarxes de telefona mòbil, de servies de correu, la millora dels transports. El llibre blanc de l'Eurodistricte publicat en 2008 elabora 9 dominis de desenvolupament : economia, agricultura, cultura, turisme, medi ambient, planificació i habitatge, treball, sanitat i transport.

He d'admetre que estic una mica, sinó vertiginosament, confós sobre la vocació veritable de l'ECT comparada a la nova Euroregió Pirineus Mediterrània (ja acceptada a Brussel·les com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), formada per la Catalunya autònoma, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el Llenguadoc i Migdia-Pirineus. La AECT, que té la seva seu a Tolosa així com una seu pels consells econòmic i social de les cinc regions a Barcelona, pot aprovar, amb l'acord de les seves 5 regions, projectes de cooperació territorial amb fons europeus i territorials.

Malauradament, hi ha ambigüitats i confusió total en la premsa sobre aquestes entitats i doncs amb la gent en general respecte als rols que han de jugar l'Eurodistricte (ECT), l'Euroregió o la AECT (mateixa cosa?). Sovint, sentim i llegim referències a l'Euroregió de l'espai català... que no existeix, L'AECT, sí !

Bé, per intentar de clarificar aquesta nebulositat - una urgència, perquè qui diu confusió diu falta d'acció - he decidit de preguntar al president de Fem Feina, Joan Gaubi.

Joan Gaubi. PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ FEM FEINA

«Montpeller ens xucla l'oxigen»

– Joan, podeu explicar-nos la direcció que voleu que «Fem Feina» prengui pel futur ?
– «La nostra associació com ho has esmentat molt bé, té els seus objectius ben clars, i una de les tasques que volem prioritzar es afavorir la vinguda, i facilitar la implantació d'empreses procedent de tots els països catalans aquí a Catalunya del Nord .
Senzillament, per dues raons, la primera es que aquesta presencia enfortiria l'us del català aquí i contrabalançaria l'onada de nou vinguts d'arreu de l'estat Francès i d'europa del nord, la majoria dels quals són, ho bé jubilats atrets pel sol del Rosselló ho bé beneficiaris de subsidis d'assistència social (RMI).
La segona, és que hem identificat els sectors econòmics que molt ràpidament poden ser desenvolupats amb bones perspectives d'èxit. Hem creat al sí de la nostra associació un departament pel desenvolupament, «Espai Econòmic Català», dedicat especialment a la identificació d'empreses a la venda, o creació de negocis en activitats amb bon potencial econòmic. Per això disposem d'un grup de professionals, advocats, notaris, fiscalistes, experts comptables, asseguradors, amb capacitat d'assessorar una empresa de cara a la legislació francesa. Catalunya del Nord pot esdevenir una bona basa avançada per empreses del sud, de cara al mercat Europeu.»
– Parlem molt de l'Eurodistricte, de l'espai català i també de l'Euroregió Pirineus Mediterrània ara acceptada com Agrupació Europea de Cooperació Territorial. Que penseu d'aquestes entitats, i quina mena de col·laboració preveieu com a president de Fem Feina?
– «Penso que tota entitat que permeti el desenvolupament d'aquesta zona que nosaltres identifiquem com l'espai econòmic català, amb proximitat i autonomia de cara als estats centralitzadors, és una bona cosa per Catalunya i els Catalans. L'euroregió Pirineus Mediterrània, és entre les mans dels polítics, entre altres la Generalitat de Catalunya, els Consells regionals francesos, que són els més propers a nosaltres... ja veurem què en sortirà. El que puc dir és que porto molt d'interès per la feina feta sobre el tema de l'economia pels cercles Euram i l'institut Ignasi Villalonga.
L'Eurodistricte triga a esdevenir realitat, avui dia es inacceptable per nosaltres, els Catalans de banda i banda de l'Albera, d'haver de patir aquesta frontera del Pertús que és el lloc el més controlat d'Europa, com si els acords de Schengen no s'aplicaven al nostre país. Sembla ser que les altres fronteres de l'estat Francès s'han esborrat facilment, igual per les de l'estat Espanyol situades més a l'oest.
És evident, l'eurodistricte és un eina per la cooperació en matèria de transports, cultura, salut, etc …la seva existència ha d'afavorir l'activitat econòmica.»
– Respecte a la llengua, estic convençut que sense feina, i els joves d'aquí que cada vegada menys podran utilitzar el català, el català és amenaçat, goso dir fotut ?
– «Comparteixo la teva anàlisi sobre la situació de la llengua a Catalunya del Nord; confio amb la capacitat de reacció del poble Català. Hem obtingut avanços importants amb les escoles Catalanes la Bressola, les bilingues al sí de l'educació francesa, la formació de mestres de Català etc … Deixar de banda el tema de l'economia identitària i l'us de la nostra llengua a les empreses seria un greu error. Això és la nostra feina.»
– Una altre possibilitat seria de mobilitzar la població de la Catalunya del Nord per preparar una demanda oficial al govern francès de creació d'una regió catalana tal com ho permet l'article 72 de la constitució francesa; o, si això es revela difícil, un canvi de nom per a la nostra regió -clarament possible i legal- i un augment de competències per permetre'ns d'aprofitar d'un espai econòmic i lingüístic català encoratjat i ja llançat per Europa. Sabem que sovint tenim dificultats a finançar projectes aquí perquè el poder es troba a Montpeller i no a Perpinyà.
– «És veritat que la constitució Francesa permet aquesta possibilitat, i és evident que la situació aquí podria canviar del tot. S'ha de plantejar amb serietat, fa massa temps que Montpeller ens xucla l'oxigen»
 
3)
 
Ressenya publicada en la revista Presència diumenge 27 de desembre del 2009
 

«La Composició culta en català»

Autor: Xavier Rull

Editorial: Moll

Pàgines: 212

PVP: 15 euros

 

 

Xavier Rull descriu el funcionament general de la composició culta en català

La monografia se centra en un dels recursos gramaticals per a la creació de paraules noves i se'n fa una explicació detallada: què són els formants cultes, com s'obtenen i com es combinen, i també quin comportament morfològic tenen.

 

Paraulòmetre

 

 

De diferents maneres es poden crear paraules noves en català: en aquest llibre se n'explica una, la composició culta, amb exhaustivitat i amb un encertat enfocament didàctic en el plantejament i l'exposició. Hi ha una teoria amena, ordenada, que s'acompanya d'algunes citacions bibliogràfiques; també de llistes i exemples comentats. Per què quiròfan és una paraula mal formada que no recull el diccionari? Per què també ho és heliport, i en canvi surt en el diccionari?

L'autor pensa en lectors universitaris, de grau i de postgrau: per a aquells recomana els capítols generals, de presentació de la composició culta, de transcripció del llatí i del grec al català, i de la història de la fixació de criteris, i per als estudiants més especialitzats, els capítols centrals, on hi ha el gruix de la descripció gramatical. Aquest gruix el formen la morfologia, la vocal d'enllaç, l'accent, la pronúncia, les homonímies i polisèmies  i les qüestions gràfiques de la unió de formants. L'estudiant, així com el professional de la terminologia i de la correcció de textos, trobarà ben interessants les diferents observacions sobre arquetipus i arquetip, metròpolis i metròpoli, anorèxia i anorèctic, etc.  

Arreu destaca un mèrit de Xavier Rull: fer aportacions innovadores. Una de les més interessants té a veure amb la pronunciació dels aplecs consonàntics inicials que trobem en paraules com pteròpode, bdel·li o gnatòstom. Després de presentar els diferents aplecs, l'autor detalla fins a cinc possibilitats de pronunciació, amb avantatges i inconvenients de cadascuna. L'estructura de l'obra hauria permès incloure quadres o esquemes encara més aclaridors. La numeració dels exemples és per contra innecessària, si no s'hi fan remissions. Peccata minuta davant d'una monografia excel·lent.

 

David Paloma

 

 

4)
 
 
Publicat en el Butlletí de l'IEC, número 138, gener del 2009
 
 
El periodista Joaquim Maria Puyal, nou membre numerari de la Secció Filològica de l'IEC
 
El periodista i filòleg romànic Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 1949) ha estat nomenat membre numerari de la Secció Filològica (SF) de l'Institut. Des del 1976, Puyal ha desenvolupat la seva carrera periodística a la ràdio i a la televisió en llengua catalana, a partir del convenciment que la feina del periodista podia contribuir de manera decisiva a la normalització lingüística, després dels quaranta anys de repressió del règim franquista.
 
També s'incorporen a la Secció Filològica, però com a membres corresponents, Manuel González González (Santiago de Compostela, 1951) i Andrés Urrutia Badiola (Bilbao, 1954). González és doctor en filologia romànica per la Universitat de Santiago de Compostel·la, catedràtic de Filologia Romànica de la mateixa Universitat i membre de la Real Academia Galega i de l'Instituto da Lingua Galega. Ha estat una de les personalitats conspícues de la lingüística gallega, amb un paper clau en la normativització del gallec.
 
D'altra banda, Andrés Urrutia, llicenciat en dret per la Universitat de Deusto i professor d'aquesta Universitat és, des del 2005, el president d'Euskaltzaindia, la Reial Acadèmia de la Llengua Basca. Urrutia ha coordinat i impulsat la creació d'un marc de col·laboració entre lingüistes i juristes per a avançar en el desenvolupament del llenguatge jurídic en euskera i, des d'Euskaltzaindia, ha contribuït a l'impuls d'aquesta llengua en l'àmbit social i institucional.
 
--------------------

De la web de l'Enciclopèdia Catalana
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0053441
 

Joaquim Maria Puyal i Ortiga
 
Barcelona, 1949
 
Comunicador. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i professor (1971-73) a la facultat de lletres, es llicencià també en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Director i presentador de programes de ràdio i televisió característics pel seu rigor i professionalitat, ha estat creador de "Futbol en català" (Ràdio Barcelona, 1976-85), "Vostè pregunta" (TVE, 1978-84), "La vida en un xip" (TV3, 1989-1992), "Vostè jutja" (TV3, 1985-87), "Un tomb per la vida" (TV3, 1993-94), etc. Posteriorment s'ha dedicat a l'ensenyament universitari, tot i que ha continuat radiant transmissions esportives. Ha contribuït poderosament a la normalització lingüística per la gran acceptació popular dels seus programes. Li han estat atorgats nombrosos premis: Ondas (1978, 1979 i 1986), Òmnium Cultural (1983, 1986 i 1991), Ciutat de Barcelona (1983), Premi Nacional de Cultura (1997), etc. El 2004 rebé el premi Nacional de radiodifusió de la Generalitat de Catalunya i el premi Ondas a la millor trajectòria o tasca professional i el 2005 el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres li concedí el premi Joan Fuster per la seva defensa del català als mitjans de comunicació. El 2009 fou nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
 
 
5)
 
El català forma part del patrimoni cultural de la humanitat.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
   
  
 
Finalment, José Sarukhán Kermez (ciutat de Mèxic, 1940) ha estat nomenat membre corresponent de la Secció de Ciències Biològiques (SECCB). Doctor en Biologia per la Universitat de Gal·les, el seu treball s'ha dirigit a la demografia i l'ecologia de poblacions de plantes, a la demografia comparada d'arbres, a l'estudi de cicles biogeoquímics en selves tropicals, a estudis sobre la biodiversitat a Mèxic, i a problemes ambientals globals i de desenvolupament sostenible.
 

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com