InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Butlletí número 240 (dijous 31/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (24 i 25 de desembre)
 
3) Guanyadors del X Certamen Literari Vila d'Almassora
 
4) Vicent Alvarez - El requisit lingüistic
 
5) TV3 al País Valencià i a les Illes depèn de tu
 
6) Web GAIA 2148, Una història de l'univers i de la vida
 
 
1)

 

 

Publicat en EL PUNT dilluns 14 de desembre del 2009

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/115781-el-catala-com-un-gos-pelat.html

 

 

Crònica de França

El català com un gos pelat

Quan, a França, hi ha algun problema real o fantasmàtic amb l'estranger, quan es té la sensació, real o masturbatòria, que alguna cosa perilla a l'interior de les fronteres, sempre qui acaba pagant una part dels plats trencats són les llengües dites regionals. Com el gos pelat i artrític a qui l'amo dóna una coça per venjar-se de les males relacions que té amb els veïns o amb la dona.

Va passar ja als anys noranta, quan es va retocar la Constitució perquè digui que «la llengua de la República és el francès» i quan es va votar una llei sobre l'ús de la llengua francesa. En aquell moment, l'enemic del qual calia protegir-se era la llengua anglesa però, a la pràctica, ningú no ha pogut fer res contra l'anglès; en canvi, aquesta esmena a la Constitució i les lleis següents han estat utilitzades a bastament per hordes de funcionaris meticulosos per impedir l'ús de les llengües dites regionals... És clar, el 2008, es va produir una mena de miracle laic: una altra esmena a la Constitució va permetre de fer palès que «les llengües regionals fan part del patrimoni de França». No n'hi havia per cantar «Olelé, olalà, ser francès és el millor que hi ha...» però era un avenç gairebé impensable. Cal recordar que en els 60 anys precedents hi havia hagut una seixantena d'intents frustrats d'introduir una esmena d'aquest tipus a la Constitució... Avui, però, les coses han tornat a canviar perquè l'enemic torna a ensumar les fronteres. Una de les prioritats del govern actual és la lluita contra la immigració clandestina i, per tal de dotar aquesta lluita dels mitjans morals necessaris perquè sigui acceptada per la població, s'ha creat un ministeri de la Identitat Nacional, encarregat de definir què és ser francès, què implica i fins on es pot anar en la generositat de cara als immigrats. Sobretot els immigrats no blancs, de fet. El ministre encarregat de dur a terme aquesta definició, un antic socialista convertit a la dreta dura, Eric Besson, no té estats d'ànima i promou la vigilància policíaca i cívica envers aquells que podrien presentar un perill per a l'essència francesa. I, doncs, no ha tingut ni un segon i mig d'hesitació quan li ha calgut anunciar a l'Assemblea Nacional que, contràriament a la promesa de Nicolas Sarkozy, l'esmena a la Constitució per fer-hi entrar les llengües dites regionals no serà seguida de cap llei d'aplicació. Una esmena morta. Morta perquè, segons el ministre, fer entrar les llengües dites regionals a l'espai públic seria «perillós» per a la indivisibilitat de la República i per a la cohesió nacional. Una altra patacada al gos ronyós, per desfogar-se de tants problemes amb els àrabs que no volen tornar a ca seva. El català, a França, continuarà doncs marginat, menyspreat i encoratjat a desaparèixer. Olelé, olalà...

 
2)
 
Català a la terrasseta
(24e i 25 de desembre)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, dijous 24 de desembre del 2009
 

Els tributs i els amics falsos

Un false friend és un mot estranger que, perquè s'assembla a un de nostre, ens creiem, erròniament, que vol dir el mateix. Un anglès que està constipated, per exemple, no necessita clínexs, ha de menjar prunes. De vegades el false friend només clava l'empenta justa al mot d'aquí per portar-lo al seu terreny. És el cas de tribute, tributo, tribut. Tinc al davant el cedé Més raons de pes, el tribut a Umpah-pah. El mercat del disc, tan anglès ell, ha forçat tributo a significar, com tribute, "muestra de respeto o admiración". I el nostre tribut, de retruc, se'ns ha tornat devot i simpàtic. Però tants anys de pagar els tributs renegant no hi ajuden gens. Se'ns fa molt difícil associar tribut, tributar i tributació a sentiments d'admiració i agraïment. Si jo fos dels Umpah-pah, com a mostra d'amistat verdadera, hauria preferit el clàssic homenatge.

Ben al contrari i tot el contrari

Em diuen alguns lectors que no saben quan han d'escriure el contrari o al contrari. "Va passar (tot) el contrari del que preveien", "No l'odio, (ben) al contrari". Tot sol reforçar el sintagma nominal el contrari, en què el és article neutre. Ben sol reforçar la locució adverbial al contrari, que vol dir al revés, contràriament. El mal és que tot també pot reforçar al contrari (de fet un francès diu més tout au contraire que bien au contraire) i que todo lo contrario tant pot voler dir tot el contrari com tot al contrari. Per evitar confusions us recomano cenyir-vos a l'ús que us he dit primer: ben i tot ajuden a crear una distinció que una vocal neutra no pot marcar. I per tancar aquest capítol dels contraris, no em puc estar de recordar-vos que de lo contrario no és mai en català del contrari sinó si no, altrament o en cas contrari, i que por lo contrario no és mai pel contrari sinó per contra, en canvi o contràriament. Apa, bon Nadal!

 
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 52, divendres 25 de desembre del 2009
 

La Sibil·la que canta anit

La nit de Nadal era anit o serà anit? La màgia de Nadal capgira el sentit del temps. De l'ordre dia-nit passem al nit-dia: ens passa per Nadal i també per Cap d'Any i Reis. I algú diu, d'acord, però "Anit no pot ser la nit que ve!". I tant que ho pot ser! El nostre anit és anoche i tonight, dolç record i espera il·lusionada; tot depèn del temps verbal. Molts això no ho tenim gens viu i, per no confondre'ns, diem ahir a la nit i aquesta nit, però d'altres, com ahir Sebastià Alzamora, ens insten a sentir la Sibil·la en un anit que encara ha de venir. I, si hi pot haver confusió, diuen anit passada. Viatgers del temps, vivim emparedats entre el passat i el futur. "A dos dies de les eleccions", hem votat o hem de votar? Jo, per ser clar, prenc sempre de referent el futur, i dic per al passat "Dos dies després de...". Val més mirar cap al futur i esperar que, com passa per les festes de Nadal, després de la nit vindrà el dia.

Per Nadal, pas de pardal

Així de poc creix el dia quan tot just en fa quatre que hem passat la nit més llarga. Ara bé: què és un pardal? És una au? És un ocell? És un moixó? En alguns dialectes, pardal no és que sigui un ocell, és que vol dir ocell. I és en aquest sentit genèric que alguns tenen pardals al cap o maten dos pardals d'un tret. Però el pardal estàndard és un moixó, és a dir, un ocell petit. I dic ocell petit perquè tot i que ocell ve d'avicellum, que és el diminutiu de la paraula llatina avis, els ocells en català poden ser tan grans com vulguis, i si aquella águila seva tan sinistra no és cap pájaro sinó una ave, la nostra tant pot ser au com ocell. En el cas dels nostres ocells, la mida no és important. I sí, pardal també vol dir això que ara us ha vingut al cap.

3)
 
 
Guanyadors del X Certamen Literari Vila d'Almassora

Joan Andrés Sorribes, amb Set narracions curtes per una setmana llarga, i Manel Alonso i Català, amb el recull poètic Si em parles del desig, són els guanyadors dels premis Vila d'Almassora. El premi d'investigació ha quedat desert.

El jurat del X Certamen Literari Vila d'Almassora es va reunir el 22 de desembre de 2009, a les 20.00 hores, al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Almassora. Les persones assistents eren Joan Baptista Campos Cruanyes, Vicent Salvador Liern i Pasqual Mas i Usó, escriptors, com a membres del jurat del premi Antoni Matutano de poesia. Pel que fa al premi Vila d'Almassora de narrativa, els jurat estava format per Anna Martinavarro Escura, Albert Garcia i Pasqual, escriptors, i Joan Carles Simó Artero, filòleg. El jurat del premi Vila d'Almassora d'investigació estava compost pels investigadors Fàtima Agut i Clausell, Gerard Clausell Cantavella i Josep Maria Pons i Altés. Va exercir la presidència Núria Felip Esteve, com a regidora de Cultura, i el secretari va ser Cèsar Mateu i Beltran, pel Servei de Dinamització Lingüística d'Almassora.

Després de les deliberacions corresponents, a les 21.30 h, el jurat va decidir, per unanimitat, declarar desert el premi d'investigació local i comarcal, amb una obra presentada.

D'altra banda, va atorgar, per unanimitat, el premi Vila d'Almassora de narrativa a l'obra presentada sota el títol Set narracions curtes per una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes, guardonat, entre altres, amb el premi Ulisses de narrativa, l'Enric Valor de novel·la en valencià i el premi de narrativa Ciutat de Sagunt; Joan Andrés és autor de la trilogia La forja de Lessera (2000), Noverint Universi (2000) i La creu de Cabrera (2003), a més de L'altra mirada (2007) i Parlaràs de mi (2007).

També per unanimitat, el jurat va atorgar el premi Antoni Matutano de poesia a Si em parles del desig de Manel Alonso i Català, autor, entre altres títols, de Bernat i els seus amics (1996), Caram, quina aventura! (2001), La Calderona és nostra (2004) i El temps no vol quedar penjat (2008), amb obra traduïda al castellà i al basc.
 

El lliurament de premis se celebra habitualment durant el mes d'abril de l'any següent i compta amb la presència de personalitats del món de la literatura, la filologia i la política.

 
4)
 
 
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 24 de desembre del 2009

Vicent Alvarez

A hores d´ ara, encara l´exigència del coneixement del valencià per accedir a la funció pública continua essent una reivindicació. Malgrat els diferents pronunciament legislatius, i , també, judicials sobre el tema, al cas valencià les coses sembla que encara no estan clares. Val la pena recordar com la possibilitat d´establir aquest requisit, la va resoldre el nostre Tribunal Constitucional, al considerar que l´exigència del coneixement de alguna llengua cooficial no era un fet discriminatori en si, ara bé, aquesta exigència devia de respectar un principi de proporcionalitat, i estar fixada per la necessitat de que el funcionari pugues atendre a la ciutadania a la seua llengua( Sentencia del T.C. 46/91).
En poques paraules, sempre en funció de la justificació, per tal de que els funcionaris atenguen als ciutadans en la seua llengua, les places a dotar deuen estar afectades per l´ exigència del requisit esmentat de coneixement de la llengua autonòmica. La consequencia més clara d´ aquest pronunciament, es concretaria a les normes de cada autonomia amb llengua especifica pròpia, de forma que aquesta pot i deu preveure el coneixement del idioma, no limitant-lo a ser un mèrit avuluable, sinó un requisit d´accés, la qual cosa, al nostre cas, per evitar la discriminació dels valencians que volen ser atesos en la seua llengua.
De nou, però, tenim polèmica lingüística, sembla que el nostre govern no ha previst de forma clara una solució al problema, i a la reforma que va discutir-ne al voltant de la funció pública valenciana, no apareix concretada la hipòtesi del requisit. Solament es podria interpretar amb una bona dosi de bona voluntat una possibilitat al final d´ un article, en concret el 50, sempre a voluntat de l´ administració.
Si no hi ha, doncs, impediments legals, podem interrogar-nos sobre quines poden ser les raons, que ens expliquen aquesta negativa del govern valencià a admetre la reivindicació de sindicats i un sector de la ciutadania. Poden, aleshores, emetre molts comentaris interpretatius, com manca de voluntat, o allò de que «en castellano nos entendemos todos» com deia un diputat autonòmic no fa gaire. El fet, però, el tenim present i ben present, es vol fer una posta al dia de la norma actual, amb la reforma que tenim a la taula ara, i, després del que ha plogut, encara tenim que seguir reivindicant un tema de llengua. Un poquet de mes trellat i mesura! Això és el que caldria, pura i simplement, ajustar-se a fer allò que ja els tribunals han aclarit, fent-ne compatible els drets lingüístic d´ uns i altres. Si es volguera, segurament la llengua deixaria de ser problema.
 
 
5) 

 

TV3 al País Valencià i a les Illes depèn de tu

Per la llibertat d'expressió, per la nostra llengua, per la pluralitat informativa, per la nostra dignitat, perquè ningú t'impose què pots veure i què no...!

Fes-te fedatari

Sols has d'omplir el qüestionari que trobaràs més avall i enviar-lo juntament amb una fotocòpia del carnet d'identitat a:

Oficina de Coordinació de la ILP

Acció Cultural del País Valencià
Carrer de Sant Ferran, núm. 12
46001- València

www.acpv.cat

 
Més informació:

http://televisiosensefronteres.cat

Facebook: Televisió Sense Fronteres

 

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Qüestionari que has d'omplir i enviar
 
Fedatario/a especial para la Proposición de Ley de Iniciativa Legislativa Popular deTelevisión Sin Fronteras
Fedatari/a especial per a la Proposició de Llei d'Iniciativa Legislativa Popular, de Televisió Sense Fronteres

DECLARACIÓN JURADA / DECLARACIÓ JURADA

 
D/Dª. En/Na ______________________________________________________ con DNI número/amb DNI número ____________________, con domicilio en la calle/amb domicili en el
carrer
__________________________________, número/número__________, municipio de/municipi de ______________________, código postal/codi postal _________, provincia
de/província de ________________.
 
DECLARA ser ciudadano/a español/a, estar en plena posesión de sus derechos civiles y políticos y carecer de antecedentes penales.
DECLARA ser ciutadà/na de l'estat espanyol, estar en plena possessió dels drets civils i polítics i no tenir antecedents penals.
 
ACEPTA el nombramiento como fedatario/a especial en todo el territorio nacional para la Proposición de Ley de Iniciativa Legislativa Popular mencionada en el encabezado.
ACCEPTA el nomenament com a fedatari/a especial en tot el territori de l'estat espanyol per a la Proposició de Llei d'Iniciativa Legislativa Popular esmentada a l'encapçalament.
 
JURA/PROMETE dar fe de la autenticidad de las firmas de los/las signatarios/as de la referida Proposición de Ley.
JURA/PROMET donar fe de l'autenticitat de les signatures dels i de les signants de l'esmentada Proposició de Llei.
 
En___________________ _________, a____ de _____________________ de 2.0__

 
Fdo.:/Signat:

Nota.- remita esta declaración jurada con una fotocopia legible del Carnet de Identidad (ambas caras) o Pasaporte a:
Nota.- remeta aquesta declaració jurada amb una fotocòpia llegible del Carnet d'Identitat (ambdues cares) o Passaport a:
 
Oficina de Coordinació de la ILP
Edifici Octubre, Centre de Cultura Contemporània
Carrer de Sant Ferran, núm. 12
46001 València
Información a aportar por los/las fedatarios/as para facilitar la coordinación de la campaña:
Informació a aportar pels fedataris i fedatàries per facilitar la coordinació de la campanya:

Telf mòvil/telf mòbil:_______________________ E-mail:______________________________________
Tefl fijo/telf fix:___________________________Pliegos que desea recibir/plecs que desitja rebre:_____
Dirección donde quiere recibir el envío/Adreça on vol rebre l'enviament:
______________________________________________________________________
Si tiene cualquier duda, puede llamar al 96 315 77 99 o escribir a fedataris@acpv.cat
Si té qualsevol dubte, pot telefonar al 96 315 77 99 o escriure a fedataris@acpv.cat
 

 

6) 

 

 

 
Web GAIA 2148, una història de l'univers i de la vida
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com