InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Butlletí número 239 (dimecres 30/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Noms propis que esdevenen noms comuns
 
2) Tudi Torró - Burlats i discriminats
 
3) Curs d'introducció a l'estadística per a (socio)lingüistes
 
4) Joan Pla guanya el premi Enric Valor i publica "El crim del mas maleït"
 
5) Cursos de català de l'Associació de Mestres Rosa Sensat
 
6) Notícies de Valencianisme.com
 
7) Eugeni S. Reig - Sobre matar i morir
 
8) S'ha mort Joan Monleon
 
 
1)

 

 
Article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 28 de desembre del 2009
 
 
 
Noms propis que esdevenen noms comuns
 
 
 
  Eugeni S. Reig

 

 

Hi han algunes paraules que usem en el nostre llenguatge quotidià que, encara que actualment són noms comuns, en el seu origen varen ser noms propis, com ara: aspirina, marca registrada de la casa Bayer que, a hores d'ara, s'ha convertit arreu del món en el nom popular de l'àcid acetilsalicílic; tebeo, vocable derivat de la capçalera de la conegudíssima revista TBO, que es va convertir en sinònim de revista infantil il·lustrada fins que l'anglicisme còmic el va desplaçar; pegamín que molts valencians usem per a expressar el concepte de pegament o flit, marca registrada d'un insecticida elaborat amb oli de crisantem diluït en gas-oil que era d'ús molt corrent durant la primera mitat del segle xx, que ha esdevingut entre els valencians sinònim d'insecticida en general i que ha donat lloc a diversos derivats com ara flitar, flitada i flitador. Però vull posar l'accent en dos paraules, en altre temps molt utilitzades pels valencians i hui en dia pràcticament desusades, que originàriament eren cognoms de persones i esdevingueren noms comuns. Em referisc a ravatxol i morral, cognoms de dos anarquistes famosos.

Ravatxol

Esta paraula significa 'xiquet molt viu i entremaliat'.

Aquest mot era molt corrent a Alcoi en els anys quaranta del segle xx. Recorde haver-lo oït, en més d'una ocasió, aplicat a mi quan jo era xiquet en frases com ara: «¡Ai, ravatxol, que no penses cosa bona!». Ara sembla haver-se deixat d'utilitzar. Jo, almenys, fa molt de temps que no l'he sentit dir a ningú.

El mot ravatxol s'usa només com a substantiu.

L'origen d'aquesta paraula és el cognom de la mare de l'anarquista dinamiter francés François Claudius Koenigstein Ravachol (també conegut com a Richard i com a Léon Léger), que va nàixer a Saint-Chamond, prop de Saint-Étienne, a l'est de França, el 14 d'octubre de 1859 i va morir guillotinat a la presó de Montbrison l'11 de juliol de 1892. En 1862 fou legitimat per son pare natural, un holandés d'origen alemany. Els nombrosos atemptats que va cometre, especialment a París i al centre de França, el varen fer famós a les darreries del segle xix.

A València, al primer tramvia de vapor, que va començar a circular a l'abril de 1892, se li va donar el nom de «ravatxol», probablement perquè es considerava que era un artefacte molt perillós que podia originar una gran quantitat d'accidents. Als tramvies de cavalls, que continuaven circulant per altres línies, se'ls va donar, per mimetisme, el nom de «ravatxolets».

A l'Albufera de València, durant molts anys, hi va haver una barca anomenada «el Ravatxol», que feia el recorregut des del port de Catarroja al Palmar i d'ací al Perelló. El recorregut era, naturalment, d'anada i tornada. Transportava persones i mercaderies, especialment productes agrícoles i de pesca, així com el correu i els diaris de l'època. La barca va ser dissenyada l'any 1899 i, com que la gent considerava que era com una mena de tramvia aquàtic, li van donar el nom de «Ravatxol» per similitud amb el tramvia terrestre. Inicialment va ser una barca de vela, però en els darrers temps duia motor i estava coberta, a fi que les persones estigueren protegides de la pluja i del sol. A començament de la segona meitat del segle xx va deixar d'usar-se i la riuada de 1957 la va fer malbé. En els últims anys del segle xx els alumnes de l'escola taller de calafateria, per encàrrec de l'ajuntament de Catarroja, varen construir una rèplica de la barca original que es va inaugurar el 8 de setembre de 2002 per a ser usada com a atracció turística.

No és gens estrany que a València, terra de forta implantació anarquista en aquells temps, l'activista dinamiter francés despertara simpaties i s'usara el seu cognom per als usos més diversos. 

El mot ravatxol, en el sentit de xiquet viu i entremaliat, és d'ús general en valencià, encara que actualment ja quasi no l'empra ningú. Però, malgrat tot, continua viu en la memòria d'aquells que el vàrem oir en la nostra infància.

Paraules equivalents a ravatxol són: barastell, ferrabràs i tribulet.

Morral

Esta paraula significa 'individu innoble, roín, que té males intencions i actua maliciosament'. Ha sigut durant molt de temps d'ús habitual en frases com ara: «No et fies d'eixe ni miqueta ni gens, que és un morral».

L'origen d'esta paraula, en esta accepció, és el cognom de l'anarquista Mateo Morral, que el 31 de maig de 1906 va llançar una bomba camuflada en un pom de roses en passar pel carrer Major de Madrid la comitiva que duia al Palau Reial els reis d'Espanya Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg que s'acabaven de casar. La bomba, quan va esclatar, va matar diverses persones, però els reis varen eixir il·lesos de l'atemptat. Morral, fill d'un fabricant de teixits de Sabadell, se suïcidà l'endemà després de matar el guàrdia que l'havia detingut.

Paraules equivalents a morral són: bord i malfatà.

Em faria molt feliç saber que paraules com les que he arreplegat en este article tornen a ocupar en la nostra parla quotidiana el lloc que mai haurien d'haver perdut.

 

 
2)
 
Publicat en el número 42 d'Intersindical, Quaderns sindicals del País Valencià
 
 

Des del sud valencià

 

Burlats i discriminats
 
 
Tudi Torró

 

Durant el darrer mes de setembre els que estem al corrent de les coses que tenen a veure amb “això del valencià” hem conegut disgustats perquè  al final el que ens queda és això: una profunda tristesa- la desesperada situació del valencià, quan,  fins i tot els que creiem fidels claudicaven en la defensa del “requisit lingüístic” per a accedir a la funció pública valenciana. Enteníem que tots els sindicats ho tenien plenament assumit i horeivindicaven sense cap escletxa.

 

Ara bé, he de confessar-vos que la meua estranyesa augmentava encara més quan, en alguns mitjans de comunicació, es donava per complit el requisit lingüístic per accedir a la funció pública docent. Adduïen que fa més de set anys que disposem d'una norma que regula l'acreditació dels coneixements lingüístics per a l'accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària (Decret 62/2002, de 25 d'abril). Acabe d'adonar-me de la data, el 25 d'abril: en efecte, una altra batalla perduda.

 

Si anem al diccionari, requisit és “condició exigida o necessària per a una cosa”. En aquest cas, la cosa és  treballar en la funció pública docent i la condició saber parlar, llegir i escriure correctament en valencià, però no de qualsevol manera, sinó com un mestre o una mestra que ha d'ensenyar, impartir docència, saber més que la resta, estar capacitat. Ara bé, ¿Com s'accedeix a la funció pública docent? Tots ho sabeu, mitjançant oposicions.

 

 ¿Com entenen el requisit els qui convoquen els procediments d'accés a la funció pública docent? Doncs, mitjançant un exercici de coneixements del valencià abans de l'oposició, una prova que no deu ser massa complicada a tenor dels qui aproven. Una prova que compromet els qui l'aproven perquè adquireixen la capacitació lingüística “oficial”, en el termini que vulguen. No hi ha terminis. I la situació real és que, any rere any, ens arriben docents, amb la prova aprovada, sense cap capacitació lingüística i addueixen que no estan capacitats per a impartir docència en valencià. Terriblement kafkià.

¿Algú pensa que, en eixes condicions, un professor o una professora serà capaç de formar, informar i atendre en valencià? ¿Podem acceptar que es compleix un requisit sense disposar d'una capacitació real?

 

Tot és tan lamentable que, quan perdem una nova oportunitat per a redreçar administrativament el dret al reconeixement de la llengua dels valencians i les valencianes, ens sentim novament burlats i discriminats en la nostra mateixa  casa.

 

 
3) 

 

Curs d'introducció a l'estadística per a (socio)lingüistes

 

La Xarxa CRUSCAT (de l'IEC) us ofereix la cinquena edició del curs d'Introducció a l'estadística per a (socio)lingüistes. Les sessions dibuixen, en els nivells introductoris, una visió general de les tècniques estadístiques a l'abast de la sociolingüística i de les matèries afins.

 

Els cursets els impartirà l'assessor estadístic de la Xarxa CRUSCAT, el Dr. Jaume Llopis, tindrà una durada de deu hores i es desenvoluparà a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Edifici Josep Carner).

 

Els horaris del Curset Inicial seran 2 i 3 de febrer de 2010, de 15 a 20h (Aula 3.3 de la Facultat de Filologia).

 

El programa inclou:

  1. Conceptes d'individu, població, variable, mostra i matriu de dades.
  2. Nocions d'estadística descriptiva.
  3. Comparacions de dues poblacions: t de Student.
  4. Comparacions de més de dues poblacions: ANOVA.
  5. Relacions entre variables: correlació i regressió.
  6. Anàlisi factorial.
  7. Anàlisi de conglomerats.
  8. Variables categòriques.
  9. Inferència amb variables categòriques.
  10. Anàlisi de correspondències.

 

El curs costa 30 euros (15 euros si sou estudiants). Si hi esteu interessats, us hi heu d'inscriure enviant un correu a l'adreça cruscat@iec.cat i formalitzar-ne el pagament al compte corrent 2013-0500-11-0202585052 amb l'assumpte “Nom Cognom Estadística”.

 

Ens heu de fer arribar un comprovant de pagament al correu electrònic cruscat@iec.cat, al fax 934035757 o bé per correu postal al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació, Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona.

 

 

Atentament,

 

Natxo Sorolla

Xarxa CRUSCAT

Institut d'Estudis Catalans

cruscat@iec.cat

http://demolinguistica.cat

 

 

 

4)

 

Joan Pla guanya el premi Enric Valor i publica El crim del mas maleït
 
El darrer guanyador del Premi Enric Valor, és l'autor de l'última novetat d'Edicions del Bullent

 

El passat dissabte es va lliurar el 29é Premi de narrativa juvenil Enric Valor. El premi, que convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros i un gravat del reconegut artista valencià Rafael Armengol.

L'obra guanyadora va ser La maledicció del grial càtar, una novel·la que, narrada des dels temps actuals, que s'endinsa en els temps de l'heretgia càtar. Per tant, la història passa en terres valencianes i a Carcassona, en terres occitanes. La protagonista, Maria, no se sent còmoda a casa. Hi ha els típics conflictes familiars amb els pares i un germà drogoaddicte. Davant la por que pren al seu germà, fuig a Carcassona on viu Charles, un jove a qui va conéixer en un viatge d'intercanvi estudiantil. Però amb ella s'enduu una estranya medalla que conté una maragda. Només quan la llueix en un dels actes culturals que es fan a l'estiu a Carcassona, Mr Brouart la reconeixerà i començarà una llarga i trepidant història per aconseguir el 'grial càtar', sobre el qual pesa una greu maledicció que s'anirà complint sense excepcions.

L'autor és el reconegut escriptor Joan Pla (Artana, 1942), que actualment resideix a Borriana, des de fa molts anys. Va cursar uns anys d'Econòmiques i Magisteri i ha exercit com a professor fins a la seua jubilació. Com a escriptor va començar a publicar l'any 1980, després que guanyà el Premi Malva-rosa de València i l'any 1981 quedà finalista dels Premis Ciutat de València amb Mor una vida, es trenca un amor. Des d'aleshores ha emprés una llarga i prolífica cursa literària amb més de cinquanta títols publicats.
En Edicions del Bullent, ha publicat: L'ordinador màgicEl poble que recuperà la lluna, L'Omicrom, El secret de Hassan, el morisc, Tots els noms d'Eva, Un cadàver amanit amb xampany, i recentment, El crim del mas maleït.
Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Bancaixa, Vicent Silvestre, el de la crítica de l'IIFV, Vila de l'Eliana, Ciutat de Vila-real, Torrent i de Borriana.

El jurat, format per Pilar Puchades, Iolanda Marco, Xavier Bertran, Francesc Rodrigo i Núria Sendra, ha volgut reconéixer la gran qualitat de l'obra Al punt de mira.
Finalment, ha decidit, per majoria, atorgar el guardó a l'obra titulada La maledicció del grial càtar, que, un cop oberta la plica, ha resultat ser de Joan Pla. L'ha qualificada com una novel•la d'aventures i d'intriga, de la qual ha destacat la vivesa del tractament, l'adequació al públic juvenil, el rerefons històric i el final sorprenent.

Però això no és tot. Just aquesta setmana ha arribat la seua última novel·la, publicada a Edicions del Bullent, El crim del mas maleït.

 

Aquesta novel·la de misteri comença quan Miquel Saborit, estudiant de Belles Arts, decideix anar un dia a pintar al peus del Montcabrer, al Mas del Baró, conegut pel Mas Maleït, des que s'hi van produir feia uns anys l'estrany i misteriós assassinat de les dues filles del masover. Però cada volta que pinta els ametlers que presideixen l'entrada al mas, apareix reflectit al llenç un rostre femení que mostra uns ulls esgarrifats. Sorprés davant la repetició del fenomen, Miquel iniciarà, en companyia de la seua nòvia i dels seus més íntims amics, una costosa investigació que el durà a esbrinar, fins i tot usant mètodes paranormals, qui s'amagava darrere d'aquell execrable crim i qui continua interessat a impedir que s'arribe al fons a la qüestió. Una novel·la que anirà desvetlant l'un darrere de l'altre els més inesperats i sorprenents personatges.

 

Així que doble enhorabona per a Joan Pla!

 

Polsa ací per llegir el primer capítol del llibre.

 

 

Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

5)

 

 

Cursos de català de l'Associació de Mestres Rosa Sensat


131001 Nivell C

La finalitat del curs és treballar la llengua general, especialment en la varietat estàndard, per poder-se comunicar oralment i per escrit amb eficàcia en les situacions que requereixen l'ús d'un llenguatge
mitjanament formal, i aprofundir en l'estudi de la normativa lingüística.

Durada: 70 hores

Dilluns i dimecres de 18 a 20.30 h

Calendari: 1, 3, 8, 10, 15, 17, 22, 24 de febrer; 1, 3, 8, 10, 15, 17, 22, 24, de març; 7, 12, 14, 19, 21, 26, 28 d'abril; 3, 5, 10, 12, 17 de maig

Preu: socis/sòcies 318 euros

no socis/sòcies 353 euros


Nivell D

La finalitat del curs és aprofundir en els coneixements de la normativa lingüística i treballar la llengua general per poder-se comunicar, oralment i per escrit, amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa, especialment en les que requereixen un ús més formal de la llengua. Es tractaran també els coneixements del marc sociolingüístic i històric de la llengua.

Durada: 70 hores

Preu: socis/sòcies 318 euros
no socis/sòcies 353 euros


131002 Nivell D - Grup 1

Dimarts i dijous de 10 a 12.30 h

Calendari: 9, 11, 16, 18, 23, 25 de febrer; 2, 4, 9, 11, 16, 18, 23, 25 de març; 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27, 29 d'abril; 4, 6, 11, 13, 18, 20 de maig


131003 Nivell D - Grup 2

Dimarts i dijous de 18 a 20.30 h

Calendari: 9, 11, 16, 18, 23, 25 de febrer; 2, 4, 9, 11, 16, 18, 23, 25 de març; 6, 8, 13, 15, 20, 22, 27, 29 d'abril; 4, 6, 11, 13, 18, 20 de maig


131004 Nivell D - Grup 3

Dilluns i dimecres de 18 a 20.30 h

Calendari: 8, 10

8, 10, 15, 17, 22, 24 de febrer; 1, 3, 8, 10, 15, 17, 22, 24 de març; 7, 12, 14, 19, 21, 26, 28 d'abril; 3, 5, 10, 12, 17, 19, 24 de maig


131005 Curs de correcció i assessorament lingüístic en llengua catalana

Aquest curs està orientat a formar professionals que vulguin dedicar-se a l'assessorament lingüístic en llengua catalana. Molt útil també per a personal docent.

Treballa els diversos nivells d'intervenció en la correcció de textos, depenent de les varietats lingüístiques i funcionals, posant l'èmfasi en la varietat estandarditzada, i adequant la llengua, l'estil i la
tipografia dels textos a la situació comunicativa concreta.

Per dur a terme aquesta tasca és imprescindible aprofundir en els aspectes lingüístics contro-vertits i endinsar-se en els diferents materials lingüístics de consulta, així com fer ús de les noves
tecnologies.

Nota: Per poder matricular-se a aquest curs, cal haver obtingut prèviament el certificat del nivell D (o equivalent).

Professora: Carme Font

Durada: 54 hores

Dimecres de 18 a 21 h

Calendari: 10, 17, 24 de febrer; 3, 10, 17, 24 de març; 7, 14, 21, 28 d'abril; 5, 12, 19, 26 de maig; 2, 9, 16 de juny

Preu: socis/sòcies 392 euros
no socis/sòcies 436 euros


131006 Taller de correcció fonètica i millora de l'ús de l'expressió oral

Adreçat a persones que vulguin millorar la correcció fonètica i aconseguir més fluïdesa oral. Especialment indicat per a persones que no tenen el català com a primera llengua i que es dediquin o es
vulguin dedicar a la docència o que hagin de parlar en públic.

Nota: És convenient tenir almenys un nivell mitjà de competència oral per poder millorar la fonètica (nivell B o C de català o equivalent).

Professora: Carme Font

Durada: 30 hores

Dilluns de 18.30 a 21.00 h

Calendari: 8, 15, 22 de febrer; 1, 8, 15, 22 de març; 12, 19, 26 d'abril; 3, 10 de maig

Preu: socis/sòcies 180 euros
no socis/sòcies 200 euros


Més informació a: www.rosasensat.org

 

 

6) 
 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 21 AL 27 DE DESEMBRE

 

 

 

El valencianisme celebra el 77é aniversari de les Normes de Castelló

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1912&Itemid=1

 

El Govern basc presenta un curs per aprendre èuscar a la xarxa

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1914&Itemid=1

 

L'occità passarà a ser llengua oficial a Catalunya

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1918&Itemid=1

 

 

Per Nadal, construïm tots junts el valencianisme reivindicant les tradicions nadalenques autòctones

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1919&Itemid=1

 

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar: volem jugar en valencià!

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1924&Itemid=1

 

 

ACPV denuncia les intimidacions de grups ultraespanyolistes per la seua presència en Expojove

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1927&Itemid=1

 

 

7) 

Sobre matar i morir

Eugeni S. Reig

 

El verb matar té dos participis: mort, morta, morts, mortes i matat, matada, matats, matades. Quan usem el verb transitivament emprem, fonamentalment, la primera forma, sobretot si ens referim a persones. Exemples: L'ha morta d'una ganivetada, l'ha atropellat i l'ha mort, etc. Eixa és la nostra manera tradicional de parlar. Fer ús sistemàticament de la segona forma del participi és senyal inequívoc de castellanització. En canvi, quan emprem el verb com a pronominal, usem únicament i exclusivament la segona forma del participi. Exemple: S'ha matat en un accident de cotxe.

Pel que fa al verb morir, cal dir que, quan volem expressar que una persona ha cessat de viure, que ha abandonat aquest món, hem de dir per força que s'ha mort, no que ha mort. L'ús tradicional d'aquest verb en valencià, en aquesta circumstància, és sempre com a pronominal. Actualment, per influència del castellà, és molt corrent sentir o llegir en els mitjans de comunicació –i fins i tot en determinats llibres– que tal persona ha mort. La primera cosa que se li acut a qualsevol bon coneixedor de la llengua és preguntar-se: Caram ¿i a qui ha mort, aquest?

Hem d'esforçar-nos en parlar i escriure la nostra llengua d'una manera digna i no passar-nos la vida mirant el castellà, copiant el castellà, acostant-nos al castellà, imitant el castellà. No cal que ens passem la vida agenollats davant del castellà. Hi han altres postures més dignes.

 

 

8) 

 

S'ha mort Joan Monleon

 
Publicat en el diari EL PUNT dilluns 28 de desembre del 2009
 

L'actor, cantant i presentador valencià Joan Monleón ha mort, amb 73 anys, aquest matí en la clínica Nou d'Octubre de València, en la qual es trobava ingressat en estat greu des de feia unes setmanes per una insuficiència cardíaca.

En una entrevista concedida a El Punt en novembre de 2008 amb motiu de l'homenatge tributat en el festival de cinema Inquiet, l'actor recordava que la pel·lícula de la qual guardava un millor record era El virgo de Visanteta. «Va ser la primera; Con el culo al aire també la recorde amb estima, per la popularitat que em va donar el personatge del papa Luna; i El vicari d'Olot, de Ventura Pons, perquè m'ho vaig passar molt bé durant el rodatge», va declarar.

Com a músic, Monleón fou integrant del grup Els Pavesos i, com a presentador televisiu, el seu principal èxit va ser El show de Joan Monleón, en Canal 9.

-------------------------

 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dilluns 28 de desembre del 2009

http://www.pagina26.com/tendencies/10215-ha-mort-joan-monleon.html

Ha mort Joan Monleón

L'artista ha faltat aquest dilluns a l'edat de setanta-tres anys, després d'haver ingressat diverses vegades en l'hospital els darrers mesos. El popular presentador no ha pogut superar els problemes cardíacs que patia i ha expirat al 9 d'Octubre del cap i casal. El cos de Joan Monleón romandrà en el tanatori municipal de València, i abans de ser incinerat aquest dimarts, s'oficiarà a les dos del migdia una cerimònia al cementeri municipal. Nascut a la capital del Túria en 1936, va recuperar durant els anys setanta cançons tradicionals amb Els Pavesos. El grup va nàixer en una falla de Ciutat Vella i a poc a poc va agafar volada gràcies a les actuacions que realitzava en les diverses comissions.

 
Durant els anys huitanta va participar en diversos films, com «El virgo de Vicenteta», «Puta Misèria» o «El vicari d'Olot». De 1989 a 1994 va presentar a Canal 9 «El Show de Joan Monleón», un programa que s'emetia abans del telenotícies de la nit i en el qual cada dia el públic pertanyia a un municipi diferent de la Comunitat Valenciana. En aquest espai, els televidents havien d'endevinar a quina població pertanyia el campanar que apareixia en les imatges, encara que la secció més recordada del programa era «La paella russa», que amagava premis en els ingredients. L'any 2008 el festival de cinema de Picassent, l'Inquiet, va retre un homenatge a l'artista.

-------------------------

Publicat en el diari digital VILAWEB dilluns 28 de desembre del 2009

Es mor l'actor i cantant Joan Monleón

Va liderar el grup 'Els Pavesos' i posteriorment va ser una de les primeres cares populars de Canal 9

Joan Monleón ha mort aquest matí a l'hospital 9 d'Octubre de València, on era ingressat després d'haver patit els darrers mesos insuficiències respiratòries i cardíaques.

Joan Monleón va liderar als anys seixanta el grup 'Els Pavesos', una de les propostes més renovadors de la música popular valenciana. 'Els Pavesos' van saber assumir la tradició fallera valenciana i unir-la als moviments  de renovació democràtica del país amb un repertori que combinava els temes més populars amb celebrades picades d'ullet sociològiques. Anys després en l'inici de Canal 9 com a televisió Monleón n'esdevingué una de les cares més popular gràcies a 'El Show de Monleón', on una celebrada paella feia de ruleta de la sort.

Moleón també va participar en una vintena de films, amb realitzadors com ara Carles Mira, Escrivá, Luis García Berlanga, Colomo, Ventura Pons o Canet. Tenia 73 anys d'edat.

 
-------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com