InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Butlletí número 235 (dimecres 23/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Nadal
 
 
3) Bases del II  Premi Carles Salvador de poesia en valencià
 
4) Butlletí de la Xarxa CRUSCAT
 
5) Novetats al blog de RENT, literatura religiosa en valencià
 
 
 
8) S'ha publicat el número 46 de la revista Llengua i Ús
 
 
1)

 

 
Article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 21 de desembre del 2009
 
 

Nadal

 

Eugeni S. Reig

 

S'acosta el període Nadal-Cap d'Any-Reis, una època màgica per a tots els que som, diguem-ho així, culturalment catòlics, independentment que siguem creients, agnòstics o ateus, catòlics practicants o anticlericals convençuts. Tots els que ens hem criat immersos en una cultura de tradició cristiana –i als valencians, això ens afecta de ple–, els dies que envolten Nadal ens porten a la memòria vivències de la nostra infància, i no únicament de la nostra, sinó també de la dels nostres pares, dels nostres avis, dels nostres besavis, vivències del passat que ens han arribat per tradició oral i s'han barrejat amb les pròpies. Tant el dia de Nadal, com també els dies immediatament anteriors i els posteriors fins al dia 6 de gener, se'ns presenten envoltats d'una parafernàlia que transcendix els actes religiosos i, fins i tot, la mateixa religió. La gastronomia nadalenca, les cançonetes de Nadal, les innocentades, les múltiples celebracions festives, els àpats, els regals dels reis, etc., formen part indissociable de la nostra tradició, de la nostra cultura, de la nostra personalitat, de la nostra idiosincràsia. Però la globalització uniformitzadora i anihiladora que, per desgràcia nostra, ens ha tocat viure, anorrea les cultures mil·lenàries i substituïx els trets específics dels pobles que tenen una personalitat diferenciada per altres trets universals que són clons vulgars i uniformes, idèntics arreu del món. Fem una ullada ràpida a la gastronomia nadalenca, concretament al sopar de la nit de Nadal i al dinar del dia de Nadal. La tradició valenciana ha sigut, durant centenars d'anys, la nit del 24 de desembre –que els valencians sempre hem anomenat nit de Nadal, perquè és la nit en què es celebra el naixement de Jesucrist i que ara pràcticament tothom anomena amb el castellaníssim i innecessari Nochebuena– fer un sopar frugal que només es diferenciava del d'una nit quotidiana pel fet que, per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles, avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses, etc., i, per descomptat, el tradicional panfígol. Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i bona cosa de gana al dinar del dia de Nadal, el típic putxero valencià amb pilotes, que abans s'anomenaven tarongetes perquè tenen, aproximadament, la forma i la grandària d'una taronja petita. L'alcoià Josep Garcia Llopis arreplega en el seu llibre Revoltim la cançoneta següent, que ell recordava haver sentit en l'Alcoi de primeries del segle xx:

Passen bones festes,

festes de Nadal;

bones tarongetes

i un conill ben gran.

Actualment, a Alcoi, ja no s'usa la denominació tarongeta –tothom en diu pilota–, però els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot continuen emprant-la amb normalitat. A Elx, per exemple, no es diu de cap altra manera.

A partir dels anys seixanta del segle xx va començar a entrar la televisió en les nostres llars i els valencians ens vàrem assabentar que en altres punts d'Espanya –a Madrid, per exemple– la nit de Nadal era costum fer un gran tiberi, amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. Nosaltres, immediatament, ho vàrem copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. I l'endemà, dia de Nadal, com no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, a menjar-nos l'olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester. I encara sort que el dia 26 de desembre, en què sempre hem celebrat el segon dia de Nadal i ens hem menjat un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l'ambulatori a buscar ajuda per a combatre l'enfit.

I de les cançonetes de Nadal ¿què en podem dir? Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes que va publicar en el seu Cançoneret de Nadal que, molt encertadament, ha reeditat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acompanyat d'un CD amb tretze nadales nostres interpretades per diversos grups i cantants de la terra. Fa uns anys el Grup de Danses Carrascal d'Alcoi va editar el CD titulat L'asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià amb quinze nadales alcoianes. Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar allò de “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum” (també hi ha la variant “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses apaguen la llum”) el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és una cosa d'un nivell intel·lectual més elevat. Però com açò de la globalització va i ve i no s'entreté ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus de les grans superfícies, ja no ens interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l'interés rau en jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà, com toca.

De tota manera, com sé que, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem profundament les nostres coses, reproduïsc tot seguit la lletra de Pastoret ¿a on vas?, una cançó de Nadal genuïnament nostra. Aquesta nadaleta la conec d'Alcoi i la lletra que aporte correspon a com l'he sentida cantar a persones de la meua família. Vull aclarir, no obstant això, que la cançó és coneguda, amb variants molt lleugeres, en diversos llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara Girona, el Pirineu de Lleida, el Priorat, les Terres de l'Ebre, l'illa de Mallorca i diverses poblacions valencianes.

Desitge un molt bon Nadal a tothom.

 

PASTORET ¿A ON VAS?

 

Pastoret ¿a on vas?

A la muntanya, a la muntanya.

 

Pastoret ¿d'a on véns?

De la muntanya de vore el temps.

 

¿Quin temps fa?

Plou i neva, plou i neva.

 

¿Quin temps fa?

Plou i neva i nevarà.

 

Pastorets que en aquella muntanya,

en aquella cabanya, estaven sopant.

Baixa un àngel que els allumenava

i els encaminava als peus de l'infant.

 

Pastorets que en aquella muntanya,

en aquella cabanya, estaven sopant.

Baixa un àngel que els allumenava

i els encaminava als peus de l'infant.

 

Pastoret ¿què fas?

Feixos de llenya, feixos de llenya.

 

Pastoret ¿per què?

Per a calfar-me que fa molt de fred.

 

¿Vas molt llunt?

A un pesebre, a un pesebre.

 

¿Vas molt llunt?

A on el bon Déu ha nascut.

 

Pastorets que en aquella muntanya,

en aquella cabanya, estaven sopant.

Baixa un àngel que els allumenava

i els encaminava als peus de l'infant.

 

Pastorets que en aquella muntanya,

en aquella cabanya, estaven sopant.

Baixa un àngel que els allumenava

i els encaminava als peus de l'infant.

 

Pastoret ¿a on vas?

A la muntanya, a la muntanya.

 

Pastoret ¿d'a on vens?

De la muntanya de vore el temps.

 

¿Quin temps fa?

Plou i neva, plou i neva.

 

¿Quin temps fa?

Plou i neva i nevarà.

 

Pastorets que en aquella muntanya,

en aquella cabanya, estaven sopant.

Baixa un àngel que els allumenava

i els encaminava als peus de l'infant.

 

Pastorets que en aquella muntanya,

en aquella cabanya, estaven sopant.

Baixa un àngel que els allumenava

i els encaminava als peus de l'infant.

   

2)

Publicat en directe.cat dimarts 15 de desembre del 2009
 
 
En el passat festival d'Eurovisió, Televisió Espanyola va decidir deixar d'emetre en directe una de les semifinals argumentant que el partit anterior del tennista Rafa Nadal els reportava més audiència. Finalment van emetre la semifinal del concurs artístic amb una bona estona de retard, de manera que els espectadors de l'Estat no van poder votar per SMS cap dels cantans d'aquella semifinal.

L'excusa oficial era que el partit de Nadal s'havia allargat, però en realitat la pública espanyola va apuntar-se dos gols: retenir l'audiència que volia veure Nadal i negar qualsevol possibilitat a la cantant andorrana, que participava en aquella semifinal cantant en català. Davant la impossibilitat de rebre vots d'Espanya, un dels tradicionals aliats d'Andorra, la cantant andorrana no va poder passar de ronda, i després d'aquest nou fracàs Andorra Televisió va decidir renunciar a Eurovisió adduint una retallada de despeses, de manera que aquest 2010 no hi haurà participació andorrana.

La victòria espanyola contra el català, sentenciada amb la renúncia final d'Andorra, ha costat a Televisió Espanyola una multa -l'import de la qual s'ha mantingut en secret- per haver trencat el contracte amb Eurovisió i no haver emès en directe la semifinal andorrana. Tot i això, l'emissora espanyola la pagarà gustosament: és el dolç preu d'haver deixat el català fora d'Eurovisió una vegada més.
 
 
3)
 

Universitat Politècnica de València

 

Bases del II  Premi Carles Salvador de poesia en valencià

 

 


1. En aquest certamen poden participar autors de qualsevol procedència, amb una única obra de poesia original, escrita en valencià, que no haja sigut premiada en altres concursos ni publicada anteriorment. El tema, la mètrica i la rima són lliures.

 

2. El jurat qualificador d'aquesta edició està format per Vicent Berenguer, Francesc Calafat, Marc Granell, Àngels Gregori, Manel Rodríguez-Castelló i Josep Cortés, que actuarà amb veu però sense vot.

 

3. L'obra guanyadora serà publicada per Editorial Denes en la col·lecció «Edicions de la Guerra». En concepte de drets d'autor de la primera edició es lliuraran vint exemplars de l'obra guanyadora.

 

4. La dotació per a la persona guanyadora d'aquest certamen és de tres mil euros, en concepte de drets d'autor per una primera edició de mil exemplars.

 

5. Les obres hauran de presentar-se sota lema o pseudònim i tenir una extensió entre 40 i 60 poemes, o entre 500 i 700 versos o línies. Es presentaran enquadernades o cosides, per sextuplicat, dactilografiades, bé per una sola cara o per dues. S'haurà d'adjuntar un sobre tancat amb la indicació «II Premi Carles Salvador» i un lema. Al seu interior s'inclourà un document amb el mateix lema o pseudònim, el nom i els cognoms de l'autor o autora, l'adreça postal i un telèfon de contacte. La persona que resulte guanyadora es compromet a lliurar la seua obra en format electrònic.

 

6. El termini de presentació de les obres finalitzarà el dia 15 de febrer de 2010. Les obres hauran d'estar adreçades a l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística –Vicerectorat de Cultura, Comunicació i Imatge Institucional–, i han de remetre's o presentar-se al Registre General de la Universitat Politècnica de València, camí de Vera, s/n, 46022 València; al Registre de l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi, plaça de Ferrándiz i Carbonell, s/n, 03801 Alcoi, o al Registre de l'Escola Politècnica Superior de Gandia, C/ Paranimf, 1, 46730 Grau de Gandia. Seran admeses totes les obres enviades per correu certificat dins de la data límit.

 

7. El lliurament del premi i la presentació de l'obra guanyadora es realitzarà durant la Setmana 25 d'Abril per la Llengua, del 26 al 30 d'abril de 2010, a la Universitat Politècnica de València.

 

8. Després del veredicte del jurat, i durant el termini d'un mes, els originals no premiats podran recollir-se a l'Àrea de Promoció i Normalització Lingüística, Universitat Politècnica de València, camí de Vera, s/n, 46022 València. Una vegada finalitzat el període esmentat seran destruïts.

 

9. En cas que el jurat declare desert el premi, la seua dotació no s'acumularà a la següent edició.

 

10. La participació en el certamen obliga a l'acceptació de les seues bases, i qualsevol dubte generat per aquestes serà resolt pel jurat, el veredicte del qual és inapel·lable.

 

 

València,  novembre de 2009

 

 

 

Més informació: www.upv.es/apnl

 

 

 

4)
 
Butlletí de la Xarxa CRUSCAT
 
 
 
5) 

 

Novetats al blog de RENT, literatura religiosa en valencià

 

 

Ja tenim un nou vídeo del Canal Rent en Youtube. Es tracta del dedicat al llibre de Gonçal Vinyes, Sembrant la vida, i reproduïx el poema "La cançó de les aigües", homenatge del poeta a Xàtiva. 
 
També retem homenatge al nostre amic Adrià Chavarria, traspassat recentment, quan estava redactant el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, un dels pròxims títols de Rent. Reproduïm també la seua recensió a l'Autobiografia espiritual de Simone Weil, que acaba d'aparéixer en l'últim número de Caràcters.
 
En el nostre blog es pot llegir l'entrevista amb August Monzon, curador d'En el món, però no del món, apareguda a la revista FCPA i la recensió de Genís Fajardo a Pensaments per a Giulia en Cresol.  
 
Els llibres de Rent també els podeu adquirir mitjançant la compra on line i les subscripcions.
 
 
Col·lecció Rent. Editorial Denes
 

 

6) 

 

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19, dimecres 16 de desembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/180193/cinema/catala.html

 

Cinema en català

Eulàlia Solé / Sociòloga i escriptora

Ens en sortirem? L'avantprojecte de llei del cinema que s'ha de discutir al Parlament de Catalunya determina que el 50% de les còpies de les pel·lícules s'han de projectar doblades al català o, en cas de que es projectin en versió original subtitulada, ho estiguin en aquest idioma en el mateix percentatge. La resposta de les majors ha estat contundent i alhora ofensiva. Ofereixen que en comptes de la meitat sigui un ridícul 6,8%. Principal raó per a la seva resistència a la llei: altres llengües oficials a Espanya i Europa també podrien reclamar el mateix.

Com de costum, Catalunya esdevé pionera en drets i deures. Si els catalans no haguéssim reivindicat un Estatut d'Autonomia des de finals del franquisme fins als inicis de la Transició, el senyor Adolfo Suárez no s'hauria tret de la màniga un descafeïnat Estat de les autonomies; si més tard Catalunya no hagués volgut reformar el seu Estatut, cap altra autonomia hauria pujat al carro i obtingut així tants avantatges com ara se li neguen a un Estatut que està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional. Ser capdavanters comporta aquests reptes, i alhora unes decepcions a les quals cal posar fre.

Però el que dèiem, els distribuïdors es mofen de la Generalitat en proposar que hi hagi 53 sales a tot el país per exhibir en català. A part de representar una misèria, hi ha una altra qüestió, molt important. On i com? ¿Com a Barcelona, on les pel·lícules doblades al català mai es projecten als locals més cèntrics? Llavors es diu que congreguen poc públic. I jo contraposo, si TV3 és líder en audiència a Catalunya significa que la gent escolta el català sense cap problema. Per tant, també aniria als cinemes cèntrics, a veure les pel·lícules d'èxit, amb independència de l'idioma en què es projectessin.

Sóc llega en la matèria, i potser per això goso preguntar: si TV3 dobla al català les pel·lícules que programa, per què no dobla per endavant les que després adquirirà? Ja estarien doblades per al cinema i més tard passarien a la televisió. Feina feta no destorba. Si el que acabo d'exposar no té lògica, o no és possible, demano disculpes. Però també m'agradaria que els experts expliquessin quelcom a aquest respecte. Per allò que, qui no pregunta, no sap.

 

7) 
 
Notícia publicada en el diari AVUI, pàgina 29, dijous,17 de desembre del 2009
 
Edicions 3 i 4 presenta a Barcelona els quatre guanyadors del premis Octubre: Vicent Sanchis, Manuel Molins, Lluís Calvo i Rafa Gomar

Amb accent valencià

Eliseu Climent, editor de 3 i 4 i reconegut activista cultural valencià, va organitzar ahir la presentació conjunta a Barcelona de les quatre obres premiades (de tres valencians i un català) en les diferents categories dels darrers premis Octubre: Vicent Sanchis va guanyar el d'assaig per Franco contra Flash Gordon; Manuel Molins, el de teatre per Dones, dones, dones; Lluís Calvo (català de Saragossa), el de poesia per Col·lisions, i Rafa Gomar, el de narrativa per Andròmines.

Per ordre d'aparició, Vicent Sanchis (a qui li va fallar el presentador a última hora) va donar les claus del seu assaig, en què demostra que la seva passió de col·leccionisme de còmics també té un complement de documentació històrica extensa i rigorosa. "És un passeig pel franquisme en què mostro com la censura va repercutir en els tebeos", explica el periodista, que ha omplert el buit que encara existia de la censura en aquest gènere.

L'assaig, que afegeix comparacions entre pàgines de còmic abans i després de passar pels censors, repassa la història de la castració de continguts des de la Restauració i la República fins fins al 1977.

Francesc Foguet va ser l'encarregat de presentar Dones, dones, dones, de Manuel Molins, "un autor incòmode a Barcelona, on domina una dramatúrgia liquada i asexuada; la de Molins és ideològicament compromesa", va manifestar. L'autor va descriure la seva obra de teatre com "un casament narrat d'una manera no tradicional, explicat a través dels pensaments interiors dels sis personatges". Hi apareixen temes com ara la servitud, la immigració, la sexualitat i el jo múltiple, afirma Molins, que sempre ha "pensat els Països Catalans a través de la mirada fusteriana".

El rei dels alexandrins

Pere Ballart es va desfer en elogis cap a Calvo d'una manera convincent. "Poca gent escriu alexandrins com ell; creu en la forma del vers ben construït, sòlid i consistent", són algunes de les flors que li va dedicar. "Escriu poesia lírica, però amb un fort component narratiu", va reblar. I és que, a Col·lisions, Lluís Calvo no mostra "la realitat a l'ús" i utilitza "el llenguatge per provocar col·lisions en el lector". La imaginació i l'audàcia són motors d'un poemari, dividit en cinc parts, "bigarrat i ple de les contradiccions" que fascinen l'autor, que ha aplicat "diferents solucions formals".

Finalment va ser el torn de Simona ?krabec, que va explicar que Andròmines, de Rafa Gomar, "qüestiona l'entorn en què vivim i reflexiona sobre la solitud i l'art". Per Gomar, la seva novel·la, que narra com afrontar la viudetat recent per part d'un periodista a través dels records que li transmeten els objectes personals, "està dins d'un realisme quotidià". La novel·la, que formalment combina cartes, articles i narració, "per tenir la composició absoluta del personatge", és "un homenatge a les ciutats, en concret a València, i a la generació dels anys 50 i 60".

 

8) 
 
S'ha publicat el número 46 de la revista Llengua i Ús
 
Es pot consultar a la adreça següent:


http://www.gencat.cat/llengua/liu/46/


SUMARI:


Editorial

Convit, I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana
Elvira Riera Secretaria de Política Lingüística


Models

Responsabilitat social de l'empresa i política lingüística. Una interessant eina de sensibilització de present i de futur
Paquita Sanvicén Secretaria de Política Lingüística


La influència de Joan Solà en l'assessorament lingüístic
F. Xavier Fargas Valero TERMCAT


Treballar amb tasques, conjugar activitat social i aprenentatge gramatical
Jordi Esteban


Els serveis lingüístics en el paradigma 2.0
Marta Estella Servei de Llengües. Universitat Autònoma de Barcelona


Experiències

L'euskaldunització del món laboral des del punt de vista d'EMUN
Nekane Lizarralde Urrutia EMUN


L'experimentació de les noves programacions en el nivell intermedi al CNL Vallès Occidental 3
Montserrat Campoy Mestres Consorci per a la Normalització Lingüística


Instruments

Què és i com funciona l'aplicació web Indexplà
Enric Garriga Consorci per a la Normalització Lingüística
Anna Torrijos Secretaria de Política Lingüística


La integració de les tecnologies de la llengua en el flux de treball del Servei Lingüístic de la UOC
Lluís Villarejo, Alba Corral i David Cullen Universitat Oberta de Catalunya


Recerca

Balanç sociolingüístic 1998-2008
Joan Solé i Anna Torrijos Secretaria de Política Lingüística

Demolingüística: nova enquesta demogràfica, nous mètodes i noves dades
Ernest Querol Universitat Oberta de Catalunya

Primers resultats de l'estudi ELAN.cat: el català en el multilingüisme de les empreses catalanes
Isidor Marí Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC

Ressenyes

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics.
Mònica Montserrat Grau Universitat Autònoma de Barcelona

MAS, JOSEP-ÀNGEL. El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians
Albert Fabà Consorci per a la Normalització Lingüística

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com