InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
 
Butlletí número 234 (dimarts 22/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
4) Joan Melià - Contagis
 
5) Notícies de Valencianisme.com
 
6) Premis Internacionals de Terminologia 2010
 
7) El regal perfecte per Nadal: un CD en homenatge a Ovidi Montllor
 
8) Sico Fons - Confessions de bar
 
 
1)

 

Publicat a

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/114000.html

 

El Punt, líder de la premsa en català

La tercera onada de l'EGM li atorga 168.000 lectors, un 7% més que fa un any

El Punt, amb 168.000 lectors, es manté com el diari més llegit en català, segons la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (de febrer a novembre d'aquest any). El Punt augmenta el lideratge de la premsa de pagament íntegra en català ja que creix un 7% (11.000 lectors) respecte al mateix període de fa un any. La tercera onada de l'EGM atorga al diari Avui, també del grup Hermes Comunicacions, 128.000 lectors, cosa que significa un creixement del 8,5% amb relació a l'onada anterior.

La xifra de lectors que li atorga la tercera onada de l'Estudi General de Mitjans (EGM) és superior a l'audiència que li donava l'últim Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (150.000 lectors). Tots dos estudis, però, confirmen la tendència ascendent d'El Punt, que continua ocupant la quarta posició en el rànquing de diaris de pagament d'informació general a Catalunya, darrere La Vanguardia (693.000), El Periódico (678.000) i El País (243.000).

Demarcacions

El Punt és líder indiscutible a les comarques gironines, on ha crescut un 13,5% en un any: de 111.000 a 126.000 lectors (15.000 més). Pel que fa a les comarques barcelonines, El Punt obté 32.000 lectors. A l'edició de les comarques tarragonines, El Punt obté 10.000 lectors, 4.000 més que fa un any.

Creixement de Presència

Presència ha crescut un 17,2% en un any: de 99.000 a 116.000 lectors als Països Catalans (17.000 més). El suplement dominical és a les comarques gironines on més creix: l'EGM li atorga 66.000 lectors, un 17,9% més que fa un any.

Fuentes recupera el lideratge

El matí de Catalunya Ràdio, que des d'aquesta temporada presenta Manel Fuentes, ha recuperat el lideratge (347.000 oients) perdut durant l'etapa de Neus Bonet i és el magazín matinal més escoltat de Catalunya, per davant d'El món a RAC1, amb Jordi Basté (302.000), i d'Hoy por hoy (263.000), amb Carles Francino. Les altres dues novetats a la graella de Catalunya Ràdio, Sílvia Cóppulo (El secret) i Pere Escobar (El club de la mitjanit), no aconsegueixen millorar resultats. RAC1, però, es manté com a emissora líder, amb 473.000 oients diaris, seguida de Catalunya Ràdio (452.000), que recupera la segona posició que va perdre al juliol contra la SER.

 

2)
 

Crida d’articles per a la revista Llengua, Societat i Comunicació

 http://www.ub.edu/cusc/lsc/lsc_actual.htm

Número 8:  “Llengua i migracions” (2010)

Llengua, societat i comunicació és una revista electrònica de periodicitat anual que té l’objectiu de difondre treballs centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat a la comunitat científica i també a la societat. D’aquesta manera, i atès que l’àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees que s’hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la llengua i la societat en un sentit ampli.

El tema previst per al proper número de la revista és: Llengua i migracions, la data màxima per a la recepció d’articles és el 20 de març de 2010. Els articles els podeu enviar a: cusc@ub.edu

Les instruccions que heu de seguir per enviar els originals les podeu trobar a la pàgina web de la revista o bé, seguint aquests enllaços:

instruccions per als autors

http://www.ub.edu/cusc/lsc/colaboradors.html

criteris per enviar originals

http://www.ub.edu/cusc/lsc/criteris.html

3)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dissabte 12 de desembre del 2009
 
 
Joan Barceló

Per il·luminar l'article d'aquesta setmana res millor que consultar un nou llibre que acaba de sortir: Paremiologia del Calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys) d'Edicions Documenta Balear, un material extraordinari que pacientment va recollir el pare Francesc Bonafè i Barceló i que Guillem Villalonga, amb voluntat didàctica, però fent un servei impagable a la cultura tradicional, ha ordenat i posat al dia.

No podem estar d'afegir que aquest deu ser, possiblement, el millor llibre que sobre el calendari ha sortit al nostre àmbit cultural durant els últims anys. El regal de Nadal perfecte, dit sia de passada, per als nombrosos amants de la nostra cultura.

SANTA LLUCIETA, GUARDAU-MOS ETS UIS QUE, SI MOS DAU FOSQUES, VOS FAREM EMBULLS. La patrona dels astrònoms i advocada de les malalties de la vista té (afegeix el llibre) un santuari a Mancor. Referent a la durada del dia hi ha el refrany mallorquí que diu "Per Santa Llucia, s'allarga sa nit i s'acurça es dia" evidentment inexacte, ja que això no ocorre fins a alguns dies més tard, però que s'ha demostrat que es tracta d'un refrany popularíssim i anterior a la reforma del calendari gregorià, ja que recull el desfasament astronòmic que patia el calendari abans de 1582. Santa Llucia és, a més, la patrona dels invidents, oculistes, òptics, sastres i cosidores, de les empleades del tèxtil en general i dels vidriers, ganiveters, matalassers i conserges. També és la patrona d'alguns pagesos i de molts oficis en els quals la vista és un requeriment important com els electricistes, els xofers, els esmoladors, els modistes, els dissenyadors gràfics o els escriptors.

ADVOCADA CONTRA EL MAL D'ULLS.La invoquen contra tota malaltia o defecte de la vista, les hemorràgies, infeccions de la gargamella, deliris i al·lucinacions i el mal d'ull conegut en llengua gallega com "meigallo" o en basc "beguinco". A Galícia la teoria popular explica que una persona podia transmetre el mal a un altre només amb la mirada.

Aquest fet estava molt estès a Andalusia, on creuen fervorosament que per enveja hi ha persones que tenen el suficient poder per condensar a l'interior el mal i projectar-lo a través dels ulls mitjançant una poderosa mirada. Una persona afectada pel mal d'ull es veu implicada en una situació de petites i continuades desgràcies de les quals resulta difícil sortir-ne.

QUE SANTA LLUCIA ET CONSERVI LA VISTA.Aquesta expressió demostra que el poble té molta devoció per aquesta santa. Existeixen oracions especials dedicades a Santa Llucia per fer sortir, per exemple, una busca de dins un ull. Els refranys referits a aquesta festa se centren en la durada del dia i la nit i la proximitat de Nadal. "Por Santa Lucia tan longa é a noite como o dia" diuen a Galícia. "De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal" expressen els catalans.

En aquest sentit, existeix la creença que els dotze dies que passen entre Santa Llucia i Nadal representen els dotze mesos de l'any, i que el temps atmosfèric que domini cada un d'aquests dies denota el temps que ha de fer en el seu mes respectiu. Són els comptes de Salomó, que comencen per Santa Llucia. Però d'això, en parlarem un altre dia...

 
4)
 
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dijous 10 de desembre del 2009
 
 
 
Joan Melià

El procés de mundialització deu haver donat fruits positius per a la millora real de les condicions de vida dels humans, qualque dia en tendrem evidències, supòs. Ara bé, sembla, però, que les primeres conseqüències que s'han fet més visibles han estat de caràcter, en principi, negatiu.

Com a exemples, dos. D'una banda, l'increment de la necessitat de desplaçaments massius de persones per raons de supervivència; una necessitat causada sovint per la sobreexplotació humana dels recursos o per les lluites per a controlar-los. De l'altra, la rapidesa amb què es va estendre la crisi econòmica per tot el nostre món (generalització que sembla que no es manté ni en l'abast ni en la velocitat de la incipient recuperació).

Però uns dels més satisfets de la globalització deuen ser els virus. Els de la grip A en són un bon exemple. Amb una rapidesa espectacular -gràcies als constants desplaçaments intercontinentals dels qui els servim de portadors- han estès el seu imperi pertot arreu, de tal manera que -segons diuen- poca cosa hi té a fer, a partir d'ara, la ja obsoleta grip estacional. I alhora també se n'ha estès la fama en forma de, n'hi ha que indiquen, interessada alarma social.

El contagi d'aquesta grip és fàcil. I els comportaments humans ho faciliten. D'una banda la tendència a afegir-nos a les aglomeracions, a anar als llocs on sabem que hi haurà molta de gent, a les fires dels pobles, a determinats camps de futbol, a les sales de cinema que has de fer una hora de coa a la intempèrie per a comprar les entrades i no on les pots comprar sense fer-ne gens, etc. I és que els humans tenim propensió al contagi i en devem ser un poc som amants i tot.

En qüestions de llengua també actuam per contagi. La primera llengua que parlam d'infants és la que ens "contagien" les persones que tenim al voltant. A més, si vivim en un medi que fomenta l'odi a una llengua (o a més d'una) amb moltes probabilitats acabarem inoculats d'aquest odi. Si les persones del nostre entorn valoren el coneixement de llengües, tendirem a valorar-les. Si les persones que ens envolten amaguen la seva llengua per parlar amb desconeguts, també l'amagarem. Si l'ús d'una llengua és marcada negativament, també ens contaminarem d'aquesta percepció. I, com en els altres contagis, hi ha persones que s'esforcen a trobar i repartir vaccins (altrament, "vacunes"), mentre que altres impedeixen que arribin als destinataris.

I és que el contagi deu ser una de les principals característiques dels humans, contagis físics i contagis intel·lectuals. No faria falta gratar gaire per trobar pandèmies ideològiques que han provocat vertaders nofraigs entre la humanitat. Potser som menys individus del que diuen i som, prioritàriament, peces d'una cadena de transmissió, que pot transmetre quasi de tot.

La globalització també té efectes en cadena sobre l'equilibri de les comunitats lingüístiques i, per tant, seran necessàries més precaucions que les que eren habituals quan no hi havia tants de factors que afavorissin l'amplitud i rapidesa del "contagi".

I així com tot els humans vivim exposats al deteriorament de la salut i opinam sobre què convé més i seguim o no els consells dels especialistes, en el camp de la llengua també passa igual ja que tots els humans usam codis lingüístics, n'expressam opinions, adoptam o no les precaucions que calen, seguim o no els consells dels especialistes.

La globalització transforma el medi en què vivim i, en molts d'aspectes, fa més vulnerables les persones i els col·lectius. Seria bo poder decidir com volem gestionar aquests canvis.

 
5) 

 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 14 AL 20 DE DESEMBRE

 

 

Elx acorda l'adhesió a la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1896&Itemid=1

 

Raimon rep, emocionat, la Medalla d'Or de la Universitat de València

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1898&Itemid=1

 

El Govern francés rebutja crear una llei de llengües

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1900&Itemid=1

 

L'informe sobre els drets humans publicat pels EUA ignora la discriminació dels valencianoparlants

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1902&Itemid=1

 

La ILP d'ACPV per les emissions de TV3 al País Valencià arreplega 270.000 firmes en només dos mesos

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1906&Itemid=1

 

SOS Saó: la publicació degana en valencià lluita per la seua presència en la societat valenciana

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1905&Itemid=1

 

Les Corts d'Aragó aproven la Llei de llengües pròpies, que protegirà l'aragonés i el català

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1908&Itemid=1

 

Entrevista a Vicent Soler, candidat a rector de la Universitat de València

 

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1909&Itemid=1

 

6)

 

Premis Internacionals de Terminologia 2010

 

Amb l’objectiu de promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament en terminologia i de donar suport al treball de joves investigadors d’aquest àmbit, l’Associació Europea de Terminologia organitza, en col·laboració amb la xarxa TermNet, els Premis Internacionals de Terminologia.

El lliurament d’aquests premis tindrà lloc durant l’acte de clausura de la V Cimera de Terminologia, que se celebrarà a Budapest (Hongria) els dies 12 i 13 de novembre de l’any vinent.

Per a més informació, podeu consultar les bases de la convocatòria.

 El termini de presentació de candidatures finalitza el proper 18 de gener.

   

7)

 

El regal perfecte per Nadal: un CD en homenatge a Ovidi Montllor

 

Al Centre Ovidi Montllor disposem d’una quantitat limitada del disc ‘Ovidi Montllor. Tribut’, un CD editat per l’Associació de cantants i intérprets professionas en llengua catalana (ACIC), els beneficis del qual aniran a parar a l’Associació de nens amb càncer (AFANOC). Només costa 10 euros, i suposa una oportunitat única d’adquirir una autèntica joia musical que costarà repetir.

El CD consta de diverses versions de cançons d’Ovidi Montllor fetes per Adrià Puntí, Miquel Gil, Pascal Comelade, Roger Mas, VerdCel, La Fera Ferotge o la Coral del Micalet de València, entre d’altres. A més, també inclou una gravació inèdita de ‘La cançó de les balances’ interpretada pel propi Ovidi Montllor al festival Sis hores de Cançó a Canet (1975).

Així, fins que s’exhaurisquen les existències, al Centre Ovidi Montllor tenim en venda un magnífic disc, que a més permet col·laborar amb una causa solidària. Abans que tanquem pel Nadal vingueu a buscar-lo en el nostre horari habitual: de dimarts a divendres, entre 17 i 22 hores, i dissabtes de 18 a 21 hores. O també, podeu fer-nos l’encàrrec escrivint-nos un correu a alcoi@acpv.cat.

Centre Ovidi Montllor
c/Vistabella, 8    03802
Tel/Fax: 96 552 01 48
Adreça electrònica: alcoi@acpv.cat
Web: www.acpv.cat/alcoi
Bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/CentreOvidiMontllor
Vídeos: www.youtube.com/centreovidi
Buscan's al Facebook.
 
Horari: dimarts-divendres 17h.-22h.      
 dissabtes: 18h.-21h

 

 

8) 
 
 
Confessions de bar
                               

És ben conegut que els bars i les tavernes solen ser punt d’encontre de gent de tota mena on no és difícil trobar-hi grans oradors, filòsofs tot-terreny, salvadors de pàtries i mons, futbolistes frustrats, anarquistes nihilistes i, sobretot, borratxos compulsius. Jo, no sé si per les meues lectures de Charles Bukowski i Henry Miller, o per un irreprimible i una mica perillós tedi, solc freqüentar aquests llocs –antres anava a dir– a la recerca de bons espècimens de la fauna humana o potser, confesse, amb l’esperança de trobar-hi bons personatges per als meus relats i novel·les.

 

No fa gaire, n’hi vaig trobar un que no em va semblar especialment original ni tan sols interessant, però que he decidit esmentar-lo ací donat el tema que hi vam tractar: el de l’espanyolitat i el de la llengua dels valencians (res a veure, però, amb la famosa, per a nosaltres, obra de Sanchis Guarner).

 

De fet, em va semblar tan previsible i tòpic en tots els seus trets que l’haguera bandejat ràpidament si no fóra perquè va ser ell qui es va entestar a parlar-me i parlar-me i parlar-me d’ell, la seua vida i el seu pensament. Narcisisme pur i dur. Era un home de poc més de 40 anys, camioner de València de pare castellà i mare valenciana que s’havia casat a Alzira i, que em va confessar amb fingida compunció, que malgrat entendre’l perfectament, no sabia pronunciar ni un mot de valencià. La vida és injusta, xe. El que és clar, em va donar a entendre al llarg de la conversa, és que els valencians hem d’estar orgullosos de ser valencians i també...  de ser espanyols. Em va interrogar amb la mirada en veure que no assentia immediatament les seues paraules. Jo vaig beure un llarg i fresc glop de cervesa (quin avorriment, aquestes discussions bizantines que no ens menaran enlloc) i per fi li vaig contestar: “No, discrepe una mica de tu”. El camioner va fer una cara que palesava clarament que la meua discrepància no representava cap sorpresa per ad ell i ràpidament va demanar dues cerveses més. Per fi un contertulià que li feia cas. Els valencians, em va aclarir en castellà, hem d’estar orgullosos tant de ser valencians com de ser espanyols. “Quan viatge per Alemanya, França o Suïssa, posem per cas, i veig o escolte un espanyol, sent que la sang se m’altera i el cor se m’ompli de goig”. Jo li vaig mirar el lloc del pit on em vaig imaginar que romandria el seu cor, però l’únic que hi vaig percebre va ser el bony produït amb tota seguretat per un paquet de tabac. ¿O és que potser el seu goig tenia eixa curiosa forma quadrada? “No em digues que a tu no et passa igual?”, em va etzibar. “No, no em passa igual”, vaig reconèixer, “Ho lamente”, vaig mentir, “però no em passa això”. Per descomptat que no li vaig dir que en realitat em passava tot el contrari; si per París, Londres o Roma m’ensopegava amb el típic grupet de turistes espanyols cridaners i sorollosos, el que feia era escapolir-me’n ràpidament. “Mira, amic”, li vaig dir amb ganes de finalitzar ja aquella conversa, “la cosa per a mi és ben senzilla. A voltes és bo simplificar les coses, perquè això sovint ens dóna una percepció immediata i contundent de tot plegat. Potser incompleta, però essencial. Jo considere que no tinc més pàtria que la meua llengua, el meu idioma, i com que l’idioma d’Espanya és, per molt que ho vulgueu dissimular a vegades, el castellà o espanyol, jo NO em considere espanyol. La meua pàtria és la llengua catalana, i els meus compatriotes tots els que parlen aquesta llengua”.

 

 El camioner em va fitar amb una barreja que a mi em va semblar d’admiració, sorpresa i menyspreu i instintivament va observar la meua mà dreta que reposava plaentment damunt la butxaca dels pantalons. ¿Que potser temia que sobtadament traguera una pistola i li buidara el carregador en el seu cor farcit de goig i tabac? Curiosament en aquell moment va brindar amb mi per la nostra salut i em va dir que, tot i les nostres evidents diferències, em respectava, ja que jo en tot moment li havia parlat amb educació i claredat. Tot seguit em va proposar que anàrem als lavabos on em convidaria a una bona ratlla de farlopa. Cosa que, per a la seua sorpresa, li vaig refusar amb la màxima cortesia possible.

 

Poc després es va acomiadar i se’n va anar. El camió i un llarg viatge a Alemanya l’esperaven. Adéu-siau que li vaig dir, mentre observava la distància que anava separant-nos, una distància insalvable que ens converteix, a tots els espanyols i a tots nosaltres, en éssers radicalment oposats. Espanya només vol existir amb els Països Catalans inclosos i nosaltres tot just posem existir amb els espanyols fora de la nostra terra. Dins d’Espanya inevitablement desapareixerem. Vet aquí el problema.

 

Sico Fons

 

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com