InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 231 (dimecres 16/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Calcs del castellà que hem d’evitar (1)
 
 
 
 
5) Joaquim Juan-Mompó Rovira - SOBRE L’ADAPTACIÓ TELEVISIVA DE LES VEUS DEL PAMANO DE JAUME CABRÉ
 
 
7) Marina Massaguer Comes - PARADOXES?
 
8) Premis Pompeu Fabra
 
 
1)

 

 
Article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 14 de desembre del 2009
 
 
 

Calcs del castellà que hem d’evitar (1)

Eugeni S. Reig

 

 

 

    Relacione tot seguit alguns calcs del castellà que hem d’evitar i que, per desgràcia nostra, hem de patir sovint en periòdics, revistes, emissores de ràdio i de televisió i, fins i tot, en llibres. Pose també, en cada cas, una alternativa més adequada.

 

Castellà: El Valencia alcanzó la liga

Calc: El València ha abastat la lliga

Alternativa: El València ha guanyat la lliga

 

Castellà: Hacemos una pequeña pausa y volvemos en seguida

Calc: Fem una xicoteta pausa i tornem de seguida

Alternativa: Fem una pausa ben curteta (o, simplement, “fem una pausa”) i tornem de seguida

 

Castellà: Se descolgó con una pata de gallo que me dejó completamente desconcertado

Calc: Es va despenjar amb una pota de gall que em va deixar completament desconcertat

Alternativa: Va tindre una eixida de barral buit (o “de fogueret”) que em va deixar completament desconcertat

 

Castellà: Mi hermano ha roto la carta

Calc: El meu germà ha trencat la carta

Alternativa: El meu germà ha esgarrat la carta

 

Castellà: Llevo veinte años en esta empresa

Calc: Duc (o “porte”) vint anys en aquesta empresa

Alternativa: Fa vint anys que treballe en aquesta empresa

 

Castellà: Se ha detenido a quince personas

Calc: S'ha detingut a quinze persones

Alternativa: Han detingut quinze persones

 

Castellà: Lo siento, no quería hacerlo

Calc: Ho sent, no volia fer-ho

Alternativa: Em sap mal (o “em sap greu”, o “em dol”, o “ho lamente”), no volia fer-ho

 

Castellà: En casi todos los traslados se utilizó una furgoneta blanca

Calc: En quasi tots els trasllats es va utilitzar una furgoneta blanca

Alternativa: En quasi tots els trasllats van utilitzar una furgoneta blanca

 

Castellà: Se recurrió la sentencia

Calc: Es va recórrer la sentència

Alternativa: Van recórrer contra la sentència

 

Castellà: El marido la cogió de los pelos i la arrastró por el suelo

Calc: El marit la va agarrar dels pèls i la va arrossegar pel sòl

Alternativa: El marit la va agafar (o “agarrar”) dels cabells i la va arrossegar per terra

 

Castellà: Ha dado una conferencia sobre seguridad vial

Calc: Ha donat una conferència sobre seguretat vial

Alternativa: Ha fet una conferència sobre seguretat viària (es podria admetre “ha donat”, però és preferible “ha fet”)

 

Castellà: Pero no quiero salirme por la tangente, quiero afrontar los hechos.

Calc: Però no vull eixir-me’n per la tangent, vull afrontar els fets.

Alternativa: Però no vull fugir d’estudi (o “no vull escapolir-me”), vull afrontar els fets.

 

Castellà: Los sindicatos acusan al gobierno de mirar para otra parte

Calc: Els sindicats acusen el govern de mirar cap a un altre costat

Alternativa: Els sindicats acusen el govern de mirar cap a una altra banda (o “de fer orelles de temprador”, o “de no haver filat de hui”, o “de fer-se el tòfol”)

 

Castellà: En lo que llevamos de año casi no ha llovido (val per un altre període de temps com ara setmana, mes, segle, etc.)

Calc: En el que va d'any quasi no ha plogut

Alternativa: Al llarg de l'any quasi no ha plogut (també podem posar “enguany quasi no ha plogut, però hauríem d’evitar usar “aquest any” o “este any”)

 

Castellà: Los demás

Calc : La resta (molt pitjor encara “els demés”)

Alternativa: Els altres

 

Castellà: La echo de menos, ¡qué vamos a hacerle!

Calc : La tire de menys, ¡què anem a fer-li!

Alternativa: La trobe a faltar, ¡què vols que li fem! (o “¡que hi farem!”)

 

Castellà: Hogar del jubilado

Calc: Llar del jubilat

Alternativa: Casal (o “casa”) del jubilat

 

 

 

2)

Publicat en eldebat.cat dissabte 5 de desembre del 2009
 
 
El col·lectiu dels professionals del doblatge de Catalunya acusa la Generalitat de maltractar i haver abandonat un sector com el seu que, diuen, "ha estat motor de la normalització lingüística". Per mitjà d'un comunicat, els dobladors expressen el seu malestar i la seva preocupació per la política seguida per la televisió publica catalana que, afirmen, fa anys que subhasta a la baixa els preus dels serveis de doblatge de les pel·licules i sèries que emet. Això, asseguren, ha provocat l'aparició d'una sèrie d'estudis que treballen a uns preus molt baixos a canvi d'una sensible baixada del nivell de qualitat dels doblatges. "Tan sols cal comparar la qualitat dels doblatges que es feien fa sis o set anys i els que es fan ara".

Els actors de doblatge volen que el Govern català es replantegi en ferm canviar el sistema de contractació de serveis de doblatge. L'actual és pervers, asseguren i afegeixen que l'actual mètode pot servir per estalviar diners però que està clar que va en contra de la llengua catalana.
 
3)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dilluns 7 de desembre del 2009
 
 
 
La nit del 2 al 3 de maig, un ciutadà es va desplaçar fins en el centre de salut de Benicarló (al Baix Maestrat) perquè no es trobava bé. Segons aquesta persona, quan va parlar en valencià, la metgessa li va dir que si no s'expressava en castellà «podia anar-se'n del centre sanitari». Finalment, aquest ciutadà no va rebre assistència sanitària i va presentar una reclamació davant del Departament de Sanitat de Vinaròs, el qual va respondre amb un escrit en castellà. Segons la metgessa, en cap moment es va negar a atendre el malalt, fou ell qui no va acceptar que ella li parlara en castellà.

En la resolució del Síndic de Greuges s'alerta de dos fets: la metgessa no tenia coneixements de valencià i la Conselleria va respondre en castellà una reclamació presentada en valencià. D'acord amb la resposta de Sanitat, la metgessa era estrangera i tenia dificultats amb el valencià. Per al Síndic, «el més important és disposar de personal que atenga els ciutadans, i no pot limitar-se el nombre de treballadors per no tindre coneixements de valencià». Ara bé, els ciutadans poden triar la llengua cooficial en la qual relacionar-se, i com que l'administració «ha de ser un referent en l'ús del valencià», el Síndic recomana que es fomenten els cursos de formació lingüística dels empletas públics de la Conselleria de Sanitat, perquè siguen capaços d'atendre en valencià si es tracta de personal estranger.

Només cal fer una ullada a les resolucions que apareixen en la plana del Síndic de Greuges per comprovar com la Generalitat incompleix de forma sistemàtica la Llei d'Ús. Segons denuncia l'STEPV i Escola Valenciana, no arriba al 2% el nombre de funcionaris de la Generalitat que ocupen plaça amb un perfil lingüístic. En una pregunta parlamentària presentada al Congrés per ERC, l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero afirma que en les escoles de les forces de seguretat estatals no es porten a terme accions perquè els futurs agents tinguen coneixement de la llengua catalanovalenciana. Ara bé, en la resposta de l'executiu, s'assegura que encara que en la documentació oficial per als ciutadans per regla general s'utilitza el castellà, la llengua catalanovalenciana està normalitzada entre aquests funcionaris que depenen de l'administració estatal. Aquesta afirmació, però, xoca amb la realitat, i és que si un ciutadà s'expressa en valencià davant d'un membre de les forces de seguretat estatal, té tots els números per tindre una discussió per parlar en valencià. 

 
4)
 
Carta publicada en la bústia del diari AVUI de dilluns 7 de desembre del 2009
 

Sobre les veus de 'Les veus...'

Només voldria dir dues coses: primera, si no tenim un col·lectiu d'actors acostumats a assajar accents, que s'hi acostumin. Que pot resultar car? Bé, tinc una amiga que està estudiant en una escola per tal de treure's l'accent català i, així, poder treballar en castellà i s'ho està pagant ella. Qualsevol professional (del ram que sigui) es paga els màsters i els cursets de tota mena per tal d'excel·lir en la seva feina. Els actors no deuen ser una raça a part perquè bé que estudien per poder treure's de sobre l'accent català i, si poden fer això, no crec que els costi gaire posar-se un accent del Pallars o de les Guilleries. Al capdavall, la llengua és una de les eines més importants d'un actor i l'haurien de dominar amb mestria. No és cap bajanada; la veu i l'accent fan que un personatge sigui creïble o no.

Segona, que els aspectes lingüístics no amoïnin gens els productors audiovisuals, això deu ser cosa només d'aquí perquè a Espanya sí que s'ho miren. Si tens accent català només podràs fer de català. I també s'ho miren als Estats Units, on, si tens accent espanyol, només et donaran papers d'hispà. Doncs que els nostres productors audiovisuals s'ho facin mirar.

Teresa Riba

Badalona

 
 
5) 

 

 

SOBRE L’ADAPTACIÓ TELEVISIVA DE LES VEUS DEL PAMANO DE JAUME CABRÉ

 

Les nits del 16 i 17 de novembre vam gaudir de l’excel·lent versió televisiva de la novel·la de Jaume Cabré Les veus del Pamano. Aquesta obra tracta de les dificultats enormes amb què es troba un mestre arribat des de Barcelona amb la seua muller a Torena, un poble imaginari del Pallars Sobirà, durant la postguerra (1943). Torena viu sotmesa al poder de l’alcalde, dit “el Targa”, falangista i antic contrabandista, que fa i desfà sense limitacions. El mestre ha aplegat al poble sense pretensions polítiques, car només vol exercir el seu ofici i pintar, però un rastre d’esdeveniments li complicaran molt i molt la vida, tant fora de casa com dins.

 

No cal dir que tota adaptació televisiva suscita desafiaments lingüístics. Els assistents en eixa matèria (Daniel Arnau i Marta Llarden) possiblement han hagut de plantejar-se la disjuntiva d’una adaptació propera a la realitat geogràfica i de l’època, o optar, en canvi, per un acostament a la majoria dels espectadors. Eixos dubtes deuen ser el pa de cada dia en les televisions actuals, i ja sabem que normalment el camí triat és el darrer. Ho veiem en sèries de les televisions castellanes. Però en el cas del català no comprenem que es caiga en els mateixos errors, quan se’ns ha dit moltes vegades que, a diferencia del castellà i del francés, la nostra concepció de l’estàndard oral és policèntrica. És indiscutible que en castellà les fonètiques meridionals (el parlar andalús, murcià, extremeny, canari i fins i tot sud-americà) patixen moltes connotacions negatives. Però pareix com si es volguera que el català seguira els mateixos camins: que els seus usuaris es formaren una idea jeràrquica de les varietats dialectals, segons la qual, llevat d’una, totes les altres serien marginals i poc recomanables. Ho acceptem?

 

Si analitzem l’adaptació lingüística de Les veus del Pamano observem que:

 

1. Molts comportaments són realistes: els falangistes escriuen en castellà, i també sovint parlen en castellà entre ells, potser perquè n’hi ha algun de foraster, o per pura predilecció; el mestre i la dona vénen de Barcelona i el seu català té fonètica oriental; a l’escola, malgrat la tebior inicial del mestre, el castellà esdevé la llengua vehicular; en un cas, un alumne diu xiquets (i no nens), i fins i tot hem pogut sentir, enmig del remor de les criatures, que algú parlava amb fonètica occidental, sense neutralitzar la e posttònica (dient el mot fantasmes).

2. Però llevat d’eixes intervencions anecdòtiques i anònimes, la llengua de l’adaptació és clarament oriental, amb neutralitzacions sistemàtiques de la e posttònica (en cases, cebes, patates, vine, pessigolles, pare, passes, Fontelles, les golfes, els dos darrers casos pronunciats pel Targa), tancaments de la u àtona (vosté), pronuncies barcelonines de por (amb o tancada), tot plegat donant resultats estrambòtics, com que la tavernera de Torena, personatge que cal suposar popular i natiu, arribe a dir que l’alcalde crida el mestre perquè vol “tucà·ls cullons com sempra”.

3. El cas més desafortunat, no sabem si degut a l’autor o als adaptadors, és quan sentim açò en els dos capítols emesos: “té un bon polvo” i “una persona no és el resultat d’un polvo”. Deixem al juí dels lectors la valoració d’aquest castellanisme insistent i lleig, que  només amb cabassos d’imaginació pot situar-se, en els anys 40, en un poblet dels Pirineus.

 

No reivindiquem un text farcit de localismes, ni tan sols en la veu dels personatges pallaresos importants (com la senyora: no cal que diga vai per vaig, o lleit per llet), però sí que demanem que la fonètica catalana occidental –que per cert inclou la valenciana–, pròpia de milers i milers de parlants, tinga un reconeixement formal, i que no servixca en TV3 només per a les humorades de Lo Cartanyà.

 

Joaquim Juan-Mompó Rovira

 

 

 

6) 

 

Publicat en el diari AVUI dimarts 8 de desembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/comunicacio/179605/la/llengua/toca.html

 

La llengua que toca?

Toni / tvallka@hotmail.com

Fa uns dies hi va haver un cert rebombori perquè hi ha a qui no li ha agradat que Les veus del Pamano no estigués parlada amb la forma dialectal correcta del català que li correspondria per època i per zona geogràfica. Reconec que no m'hi vaig fixar i quan m'ho van fer notar vaig pensar que sí, que el comentari era pertinent i tenia la seva lògica. Però esclar, trobo que elevar la queixa més enllà de la pura anàlisi crític i convertir-la en categoria per a la polèmica és fer sortir de mare un assumpte que no s'ho val excessivament.

Segurament a Serrallonga, anterior i també molt exitosa minisèrie de TVC, el dialecte tampoc era històricament exacte. I és més que probable que a la mítica Arnau -per cert, una de les sèries de TV3 que més bon record ha deixat a la meva memòria- tingués també alguna dissonància lingüística remarcable. Doncs ja els ho diré ben clar, m'importen un autèntic rave aquestes possibles deformacions. Repeteixo que trobo sensat fer-les notar i transmetre-les a aquelles persones a qui ens havia passat per alt. Però si ens posem a disseccionar la ficció en clau lingüística d'aquí sis mesos encara hi serem. Exemples? Per donar i per vendre.

Si els puristes volen preocupar-se per coses més importants, els suggereixo que facin un enèrgic manifest contra els professors que defensen el relativisme ortogràfic, una plaga repugnant que assota les aules d'escoles i instituts d'arreu del país. Això sí que és greu, això sí que ens porta per mal camí.

 

 

7) 
 
 
Publicat en elSingulardigital.cat dissabte 5 de desembre del 2009
 
 
"De vegades sembla que els enemics més perillosos de la llengua siguin els seus propis parlants, encaparrats a fer-se una mena d’“autoboicot”
 
Marina Massaguer Comes
 
- Un pot de llenties, si us plau.
- De los grandes o de los pequeños?
- Dels grans.
- Un euro con diez.
- Gràcies.
- Venga, hasta luego.

Una conversa així no tindria gaire d’estrany si no fos perquè qui parla català no el té com a llengua materna, i qui no el parla, sí. M’ha passat un parell de vegades, en dues botigues diferents, al centre de Tarragona: un nouvingut parla en català amb un dependent catalanoparlant, i no hi ha manera que el dependent li contesti en la mateixa llengua, malgrat que probablement li seria més fàcil perquè és, precisament, la seva llengua materna i habitual.

Experiències com aquesta les vius amb una barreja de sensacions agredolces: una mica d’alegria perquè és la constatació que els nouvinguts (com a mínim una part significativa) perceben el català com una eina útil per viure al país ―ho corroboren les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població corresponents al 2008, que indiquen que 7 de cada 10 nouvinguts estan interessats a aprendre català―; una mica de tristesa perquè de vegades els ho posem realment difícil; una mica de satisfacció perquè veus que els esforços i els recursos que es destinen a apropar la llengua als nouvinguts comencen a donar resultats, i una mica de ràbia perquè de vegades sembla que els enemics més perillosos de la llengua siguin els seus propis parlants, encaparrats a fer-se una mena d’“autoboicot”. Creences del tipus “aquest no fa pinta de parlar català i, per tant, no el parla”, continuen funcionant, encara que els fets en les desmenteixi davant dels nassos.

Davant d’aquesta realitat, és necessari (i també comença a ser urgent) aconseguir fer prendre consciència als mateixos catalanoparlants del paper clau que tenen en la percepció que els nouvinguts s’emporten de la nostra llengua. D’aquesta manera es podran començar a canviar conductes. Justament en aquesta línia ―desvetllar consciències per canviar conductes― treballa Tallers per la Llengua i en el mateix sentit s’han desenvolupat campanyes interessants com “Si us plau, parla’m en català” o “Encomana el català”.

Iniciatives com aquestes són útils i necessàries, però no suficients. Un impuls per afavorir conductes lingüísticament responsables hauria de venir de persones de referència dels diversos àmbits socials, culturals, esportius, polítics, comunicatius, etc., que podrien exercir com a bons models lingüístics per als catalanoparlants. Perquè ―no ho descobrirem ara― a les persones sovint ens influeix més el comportament de qui admirem per un motiu o altre que l’efecte de centenars de campanyes pensades per fer-nos canviar de conducta. On són alguns mediàtics catalans sempre disposats a sumar-se a tota mena de causes justes?

 
 
8) 
 
Premis Pompeu Fabra
 
El 21 de desembre tindrà lloc el lliurament dels premis Pompeu Fabra

Amb aquest motiu la Secretaria de Política Lingüística presenta un joc interactiu sobre la figura del lingüista

El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, presidirà el lliurament dels premis Premis Pompeu Fabra 2009. L’acte tindrà lloc al Palau de la Generalitat el dilluns 21 de
desembre.

La Secretaria de Política Lingüística, que depèn del Departament de la Vicepresidència, va instituir aquests guardons l’any 2008 amb l’objectiu de reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana i, fent públic aquest reconeixement, fomentar l’acció de la societat civil en l’impuls del català en els sectors de regulació privada.

Els premis es concedeixen en les cinc categories següents: comunicació i noves tecnologies, àmbit socioeconòmic, projecció i difusió de la llengua catalana, trajectòria professional, científica o cívica i, finalment, incorporació a la comunitat lingüística catalana.

Enguany la difusió dels premis s’ha fet especialment des d’Internet, mitjançant diverses accions. La més destacable és un petit joc interactiu que permet conèixer aspectes de la vida i l’obra de Pompeu Fabra i que es presentarà formalment el dia del lliurament dels premis. A més del joc també se n’ha fet difusió a través de la pàgina De qui és aquesta pipa? i de l’aplicació Facebook De qui és aquesta
pipa?.

La Secretaria de Política Lingüística ha posat a disposició de les persones interessades un nombre limitat d’invitacions per assistir a l’acte de lliurament de premis. Només cal que truquin al telèfon 93 567 10 10 de dilluns a divendres de 10 h a 14 h.

L’any 2008 van ser reconeguts amb els premis Pompeu Fabra la Fundació Punt Cat, el Grup Bon Preu, Till Stegmann, Aina Moll Marquès i Saoka Kingolo.

 

Premis Pompeu Fabra: http://www.gencat.cat/llengua/premispompeufabra
Petit joc interactiu de Pompeu Fabra: http://www.gencat.cat/llengua/premispompeufabra/joc
Pàgina de difusió “De qui és aquesta pipa?”: http://www.gencat.cat/llengua/dequiesaquestapipa
Aplicació “De qui és aquesta pipa?” per a Facebook: http://apps.facebook.com/dequiesaquestapipa

-----------------------------

 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com