InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
 
Butlletí número 230 (dimarts 15/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
 
5) Quim Gibert - Sota una col
 
 
 
8) Llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC)
 
9) Dijous 17 de desembre, conferència literària del cicle "Dies de Literatura", amb el poeta Albert Garcia i Hernàndez
 
 
1)

 

 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 7 AL 13 DE DESEMBRE

 

 

 

 

El topònim Vila-real apareix mal escrit en cartells de l'administració pública

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1880&Itemid=1

 

 

L'editorial Bromera publica el "Regiment de la cosa pública" de Francesc Eiximenis

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1879&Itemid=1

 

 

El Síndic de Greuges demana que RTVV garantisca la pluralitat informativa

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1888&Itemid=1

 

 

Docents i professionals de la llengua s'agrupen en l'associació Taula de Filologia Valenciana

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1889&Itemid=1

 

 

Rus torna a recórrer per tal de no comparéixer al jutjat

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1891&Itemid=1

 

 

L'aprovació de la Llei de Llengües d'Aragó entra en la seua recta final

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1895&Itemid=1

 

 

 

 

La llengua de la UOC

Si dies enrere us explicàvem que una nord-americana interessada en estudiar català a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va sorprendre's en topar-se amb els continguts per a informar-se del curs exclusivament en castellà, en aquesta ocasió reproduïm la queixa d'una altra persona -en aquest cas català- que també denuncia la manca de respecte d'aquesta universitat cap a la llengua del país.

Explica que el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) li ofereix la possibilitat de formar-se i que s'ha inscrit en un curs d'Assistent de Direcció realitzat des del SOC i impartit a través de la UOC en què els materials didàctics es donen exclusivament en castellà. Tal i com es pot veure a la pàgina web del curs, s'imparteix exclusivament en castellà i si ens dediquem a tafanejar veurem com aquesta situació es reprodueix en molts d'altres cursos. Els cursos els imparteix EducacióOnline, una empresa creada per la UOC i Enciclopèdia Catalana. Ells mateixos expliquen que el seu objectiu és 'oferir un ensenyament de qualitat, proper a l'estudiant perquè aquest aconsegueixi els millors resultats i contribuir d'aquesta manera en la formació dels professionals del futur adaptats a les noves tecnologies i a les noves necessitats del mercat', un context en què sembla no tenir importància ni garantir els drets lingüístics dels alumnes a rebre el curs en la seva llengua ni la necessitat que adquireixin competència lingüística com una part de la seva formació.

No hem de perdre de vista que el SOC és un organisme públic i que si arriba a acords amb una universitat privada com la UOC hauria d'assegurar-se que el servei s'ajusta a allò que se'n diu servei públic. Per segona vegada, lamentablement, podem tornar a preguntar, Dra. Tubella, i la llengua?

 

5) 

Sota una col

 

 

Sota una col, Setze jutges, Coral·lí, El sol solet fa ullades, En Pepitu va de curt... són cançons dels darrers àlbums discogràfics d'Adrià Puntí (ara, Josep Puntí). Les he escoltat aquesta tardor. M'han agradat força. Puntí ens acosta, tant en els títols de les cançons com en alguns fragments, a un món exclusiu del territori català. Aquesta mateixa representació mental tan genuïna també és detectable en les lletres de les cançons de Quimi Portet i Jaume Sisa, justament aquest darrer que és titllat de cantautor galàctic. Allò que lògicament transmeten, en algun moment o altre, els cantants de països normalitzats és l'imaginari de la seva cultura. Aquests universos grupals són fruit d'una història, d'una simbologia, d'una llengua. I es manifesten a partir d'un bé de Déu d'expressions culturals i artístiques. Per Salvador Cardús, sociòleg, els imaginaris són espais que conformen una identitat i una memòria compartida: «a la qual un col·lectiu s'hi adhereix».

 

Hi ha però imaginaris colonitzats per d'altres de més potents, que esgavellen l'autencitat que traspuen, per exemple, els esmentats cantautors. Són fàcilment distingibles en nacions que disposen de referents i vocabulari propi però que molt sovint fan servir paraules alienes. Algú els ha convençut que les seves coses no responen als signes del temps. Això explica que amb l'aterratge del Pare Nadal, alter ego de St. Nicolau, el tió (o "lo tronc de Nadal") i els tres mags d'Orient hagin perdut el monopoli com a portadors dels regals nadalencs. El ratolí Pérez gairebé ha rellevat als angelets a l'hora de deixar sota el coixí una sorpresa a mesura que els marrecs van perdent les dents de llet. Així mateix, el color carabassa ha passat a millor vida pràcticament substituït per la denominació taronja, tal com assenyala el lingüista valencià Eugeni S. Reig (Infomigjorn, 4-11-09).

 

Atès que la nostra és una cultura mancada d'aixopluc estatal i que, en conseqüència, pateix una certa immunodeficiència, la lingüista Rosa Calafat apunta que parlar sempre en català és convenient però insuficient si el marc de referència és Espanya i no Catalunya: «Si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua, que perd la seva funció, no serveix» (El Punt, 30-9-09). És a dir, Calafat és de l'opinió que mentre ens lliguin culturalment al món espanyol, ja podem fer campanyes de normalització lingüística que la cosa no anirà endavant. Les dinàmiques homogeneïtzadores dels estats expliquen el descentrament d'una població, arran del qual hi ha aquest abandonament d'expressions autòctones i simbòliques.

 

En aquesta línia, l'assagista Abiodun Goke-Pariola constata que la Nigèria independent no ha pogut evitar la perpetuació d'una denigració interioritzada de tot allò que és indígena. Això ha provocat l'adopció per part d'alguns nigerians de la llengua de l'antiga colonització, l'anglès (amb una certa obsessió per tenir un bon accent). I, paral·lelament, el refús a ensenyament de les llengües territorials de Nigèria. Tot i que en el decurs del segle XX s'han produït diferents processos de descolonització, l'imperialisme europeu ha deixat a la deriva l'imaginari africà.

 

Tinc la certesa que les cigonyes parisenques, que traginen una bossa penjada del bec, ja tenen prou feina resseguint els seus itineraris. I és que a casa nostra els nounats neixen sota una col. Oi que sí, Patufet?

 

Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Autoestima i Països Catalans.

 

6) 

 

Publicat a El Punt Barcelona 09-12-2009 Pàgina 15 i a El Punt Comarques Gironines 09-12-2009 Pàgina 15

 

LOUISE MCNALLY  PROFESSORA DE LINGÜÍSTICA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

 

«El llenguatge és una de les eines més complexes que tenim»

Es va enamorar de la lingüística perquè li permetia aproximar-se des d'una perspectiva científica a l'estudi d'un tema –el llenguatge i el seu ús creatiu– que sempre l'havia fascinada en el vessant estètic i literari

En què se centra actualment la seva investigació?

–«Em dedico a l'estudi del significat. El llenguatge té una estructura. A mi, el que m'interessa entendre és com es fa servir aquesta estructura per transmetre els missatges, en definitiva, per comunicar-nos. No és una pregunta trivial. Hi ha aspectes del significat que estan molt convencionalitzats. Si, per exemple, agafo un llapis i dic que és un gos, tothom pensarà: què diu aquesta senyora! Però en canvi, hi ha altres aspectes del llenguatge en què el grau de convencionalització és menor. El llenguatge en realitat és molt més vague del que pensem. Freqüentment la comprensió depèn del context.»
–Com interactuen les dues parts?
–«Aquest és un àmbit en el qual treballem molts lingüistes, i encara no hi ha consens. No és senzill. L'explicació d'aquesta interacció ha d'integrar-se en una teoria general del llenguatge que ens permeti explicar, per exemple, les similituds i les diferències que trobem entre una llengua i una altra. Per què certs tipus d'usos creatius del llenguatge són possibles i freqüents i en canvi d'altres no ho són? Com és que som capaços d'extreure significat d'oracions que, si analitzem la contribució que fa cadascun dels seus elements, resultarien contradictòries o no acabarien de tenir sentit? En definitiva, entendre el llenguatge com una eina complexa que fem servir activament per comunicar-nos, per fer una autoregulació del que passa dins la nostra ment...»
–De fet, es pensa amb paraules...
–«El llenguatge és una eina molt bàsica per pensar, però al mateix temps és una de les més complexes que tenim. A més, la utilitzem per expressar conceptes que sovint són abstractes i complexos, fins i tot aquells que poden semblar molt senzills a primera vista. Per exemple, una paraula que denota un color: vermell. Si dic ‘vermell' i no dic res més, imaginaràs un to, però si parlo d'una cara vermella no estarem parlant del mateix to. Per poder dir que un vestit és vermell, aquest color ha de predominar en tot el vestit, però no és així quan parlem d'un semàfor vermell.»
–Tot depèn de l'adjectiu?
–«Depèn de la combinació de l'adjectiu i el substantiu. Un cotxe ràpid no és el mateix que una visita ràpida o que un menjar ràpid. M'agrada estudiar aquests tipus de combinacions, perquè són bons exemples de com amb poques paraules comuniquem moltes coses.»
–Et dóna molta més informació.
–«Molta més. De ràpid combinat amb menjar, entenem que el menjar es prepara o es consumeix en poc temps. Però si no tenim una bona explicació de per què entenem això i no una altra cosa, no tindrem una teoria de res. Volem evitar llençar aquests fenòmens al que en lingüística anomenem the pragmatics wastebasket, la paperera de la pragmàtica. Seria com rendir-te i dir que tot s'hi val en el llenguatge. Però no tot s'hi val, perquè hi ha certs tipus d'interpretacions que no es poden derivar d'aquest tipus de combinacions. A més, hi ha molts patrons que es reprodueixen en la majoria de les llengües i d'altres que mai no es troben. Entendre això contribueix a un objectiu més general que és el d'entendre com funciona la cognició humana.»
–Per fer aquestes investigacions del llenguatge quines eines utilitza?
–«Treballo amb models matemàtics i lògica. El que fa un diccionari i el que històricament s'ha fet en l'estudi del significat és parafrasejar. Però així podem entrar en un cercle viciós: si la definició de muntanya esmenta ‘puig', i la definició de puig esmenta ‘muntanya', no hem explicat res. Cal evitar que el llenguatge que és objecte d'estudi i el metallenguatge que utilitzem per descriure'l siguin el mateix.»
–Ara entenc la dificultat dels traductors automàtics...
–«Sí, encara estem molt lluny de tenir bons traductors automatitzats. Aquesta és una petita mostra de la molta feina que encara cal fer per entendre com funciona el llenguatge.»
 
Va néixer a Memphis, Tennessee (1965) i fa quinze anys va deixar els Estats Units per venir a Catalunya. És doctora en lingüística per la Universitat de Califòrnia, a Santa Cruz.
 

 

7) 
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dimecres 9 de desembre del 2009
http://www.pagina26.com/comunitat-valenciana/10043-el-valencia-novament-marginat-per-les-institucions.html
 
El valencià, novament marginat per les institucions
 
El portaveu d'Iniciativa ha presentat un escrit a la Diputació de València ja que no hi ha versió en valencià en el web del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat. El MuVIM depén de la corporació provincial. Paco Garcia ha demanat a les formacions amb representació a la Diputació que «exigisquen l'ús del valencià en les comunicacions i serveis d'aquest organisme». D'altra banda, Enric Morera ha criticat que el Museu de les Arts i de les Ciència ha engegat una campanya en què no s'usa el valencià. Aquesta campanya va dirigida als xiquets i segons el diputat del Bloc «demostra la falta d'interés per promocionar la nostra llengua». El líder dels valencianistes també ha explicat que ha presentat una pregunta a les Corts ja que la Revista Valenciana d'Estudis Autonòmics es publica íntegrament en castellà.
 
8) 

Llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC)

Davant els nous reptes que planteja l'acollida i la integració de l'alumnat nouvingut al nostre sistema educatiu, el Departament d'Educació ha creat la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb la voluntat de garantir la igualtat d'oportunitats per accedir a una educació de qualitat per a tothom, de respectar la diversitat cultural i de consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe fonamentat en els valors de la convivència, l'equitat i la inclusió escolar i social de tot l'alumnat. Per això, es compta amb un equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC).

http://www.xtec.cat/~aperez48/llibres/llibres.htm

http://www.xtec.cat/~aperez48/

9) 
 

Dijous 17 de desembre, conferència literària del cicle "Dies de Literatura", amb el poeta Albert Garcia i Hernàndez


"La partitura de les paraules"


Albert Garcia i Hernàndez (Ciutat de València, 1949) és autor de cançons des de l'any 1962 (Marina Rossell, Lluís Miquel i Els 4Z, Mamen, Trullars, Quarantamaula…). Lletrista i adaptador habitual de Maria del Mar Bonet des de l'any 1987 (Gavines i dragons, Coreografies, El·las, Salmaia, El cor del temps, Amic amat, Terra secreta). L'any 1992 va escriure 24 adaptacions de poetes grecs musicats per Mikis Theodorakis i interpretats per Maria del Mar Bonet.

Els seus poemes apareixen recollits en les antologies Ai, València (Edicions 96, 2003, ed. de M. J. Escrivà i P. Sif), Jocs Florals a Cavanilles (Universitat de València, 2005) i 62 poemes per l'Ovidi (València, Brosquil, 2008).

Ha estat traduït a l'eslové, al francés, al gallec i al castellà.

Des de l'any 1997, escriu quinzenalment al Quadern de Cultura de l'edició valenciana del diari El País.

Des de 1998, és membre del consell de redacció de la revista electrònica internacional de cultura i psicoanàlisi Acheronta, amb seu a l'Argentina  www.acheronta.org

Poesia:

· Magatzem de perfils (XXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia, Alcoi, 2008), València, Denes, 2009

· La importància del violoncel (XI Premi de Poesia «Jaume Bru i Vidal» de Sagunt 2007), Benicarló, Onada Edicions, 2009.

· El viatge d'allò que és dit (Premi de Poesia Ausiàs March 2001), València, Bromera, 2002.

· Talaies (Premi Gorgos de Poesia), Alacant, Aguaclara, 2001.

· Significants (Premi de Poesia Vila de Mislata), València, Ajuntament de Mislata, 1997.

· Esperons nocturns (finalista del V Premi de Poesia Marc Granell), València, Edicions 96, 2002.

· Les places (edició de l'autor), 1998, amb dibuixos d'Albert Esteve.

Narrativa:

· El llibre dels exàmens, València, Tabarca Edicions, 2005.

Organitza: Departament de Cultura de l'Ajuntament de Sagunt
Col·labora: Gabinet de Promoció del Valencià, que obsequiarà les persones assistents amb un exemplar dedicat del poemari La importància del violoncel.

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com