InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 228 (dijous 10/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Notícies de Valencianisme.com
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (3 i 4 de desembre)
 
3) INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN  L'AGONÈS I EL CATALÀ
 
 
5) Presentació dels llibres guardonats en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2009
 
 
7) Presentació dels llibres guardonats amb el XIII Premi Paco Mollà de  Poesia
 
8) Notícies de NOVAS DE LINGUAS butlletí de l'Observatorio da Lingua Galega
 
1)

 

 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 30 DE NOVEMBRE AL 6 DE DESEMBRE

 
2)
 
Català a la terrasseta
(3 i 4 de desembre)

Albert Pla Nualart / Filòleg

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, dijous 3 de desembre del 2009
 
La vol amb gas o sense?

Aquesta pregunta no té traducció literal al castellà. Potser per això cada dia sentim més amb o sense gas?, de dubtosa genuïnitat. A primer cop d'ull sense i amb semblen bessons que es porten la contrària, però amb no té els poders especials de sense. Proveu de dir sense gas o amb?: a veure si us entenen! És el mal de ser preposició, que necessites algú darrere. No és el cas de sense: és una preposició penjada, com les angleses. Mentre que sin no va enlloc sol, ella no necessita ningú, pot passar sense. I té més cops amagats. En certes expressions, medievaleja: sens dubte, sens falta, sens fi... (Eviteu sense dubte, que no deixa lliscar el text.) I sent, com és, la pura absència és capaç d'enredar amb a fer un amb sense oximorònic però molt popular. I encara ho seria més si els vigilants de la llengua, que no estan per fantasies, no l'haguessin estigmatitzat com a vulgarisme. Tot té un límit.

Tan(t) o més

A Catalunya tant i tan sonen igual i això genera un gran desconcert. (1) Ell se l'estima tant o més, (2) Això pot fer tant o més mal, (3) És tan o més llarg, (4) Jo canto tan o més bé. Dos tant i dos tan. La teoria sembla fàcil: tant amb verb i nom, tan amb adjectiu i adverbi. Però no hi ha res com parar l'orella. I per això molts manuals, després de la teoria, deixen anar, baixet i dissimulant: "Feu-ho com en castellà". I el castellà fa sempre tanto a 1 i 2, però molt més tanto que tan (5 a 1) a 3 i 4. Com pot ser? Truco a l'amic valencià (allà la t sona): dubta, no ho té clar, i acaba mig confessant que sempre diu tant, però que, a 3 i 4, ell, que de llengua en sap, escriu tan. Conclusió: la llengua real no sempre fa cas de la teoria. En castellà l'oposició tan / tanto és tan clara que val més complicar la teoria per seguir la llengua; en català potser és més assenyat fer com l'amic Vicent (amb la t que sona) i deixar que la teoria passi davant la pronúncia.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 56, divendres 4 de desembre del 2009
 

Enrere i ençà

Quan arriba la Maria li dic "Fa 5 minuts t'ha trucat ta mare". Seria estrany que li digués "5 minuts enrere t'ha trucat ta mare". Trobo, en canvi, sovint "Ho va dir Pujol 2 dies enrere", que hauria de ser fa 2 dies, tret que enrere sigui respecte a un moment del passat explicitat abans. Si l'únic referent és el present, puc dir Anys enrere feia més fred però no 20 anys enrere va caure el Mur, perquè quan parlem d'un fet puntual i acabat, enrere ha de ser respecte a un altre punt del passat. Semblantment, si em trobo algú li puc dir "No ens vèiem des / d'ençà del bateig del nen", però recordant algú mort no sembla que pugui dir "D'ençà d'aquell dia ens vam veure sovint"; he de dir a partir de o des de, perquè l'acció verbal acaba en el passat, i d'ençà de només és bo quan arriba al present. El mal és que ençà és per a molts un mot après, sobre el qual no tenim intuïció, i els diccionaris tampoc no hi fan llum.

Bianual i biennal

En teoria oposem bimensual, trimensual, etc. a bimestral, trimestral, etc.; i bianual, trianual, etc. a biennal, triennal, etc. Amb els finals -anual i -mensual (d'any i mes) volem dir X cops a l'any i al mes; i amb -ennal i -mestral (d'any i mes en llatí) volem dir cada X anys i cada X mesos. En teoria, doncs, bianual és, com semestral, dos cops a l'any; i bimensual és, com quinzenal, dos cops al mes. Però així com l'ús de trimestral o biennal sol ser correcte, trimensual o bianual s'usen, erròniament, volent dir el mateix, i gairebé mai volent dir tres cops al mes o dos cops a l'any. El cas de plurianual és encara més confús. En castellà vol dir d'uns quants anys i en català uns quants cops a l'any. Plan plurianual és, doncs, pla pluriennal. Sí, ja sé que mareja, però us ho havia de dir.

3)
 
 

INICIATIVA CULTURAL DE LA FRANJA (ICF) NO ASSISTIRÀ A LA FIRA DEL LLIBRE ARAGONÈS DE MONTSÓ PER LA PRESSÈNCIA DE GRUPS QUE NEGUEN  L'AGONÈS I EL CATALÀ.

       

         Iniciativa Cultural de la Franja, entitat integrada per l'Associació Cultural del Matarranya, l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, el Centre d'Estudis Ribagorçans i els Consells Locals de la Franja s'ha mostrat interessada en fer arribar la llengua i literatura catalana pròpia de la Franja a la societat aragonesa mitjançant la seua presencia en anteriors edicions a la Fira del Llibre Aragonès, que anualment es celebra a Montsó. Anteriorment havia anunciat que no hi participaria més si es continuava oferint estand i institucionalització a entitats que neguen la presència del català a la Franja, contra la posició de les Universitats, la ciència i la legislació aragonesa.

 

        Amb tot, l'edició de 2009 comptarà amb la participació d'aquests grupuscles que polititzen la llengua i què han estat qüestionats per haver-se manifestat, alguns dels seus membres, juntament amb grups polítics radicals, com Democracia Nacional i el Grup d'Acció Valencianista i haver intentat combatre, mitjançant querelles criminals, als que defensen la posició científica sobre les llengües d'Aragó. Així mateix i ara per ara aquests grupuscles formen part d'alguna plataforma contra les llengües pròpies d'Aragó, juntament amb membres de partits polítics —amb els quals es confonen— amb representació parlamentària.

 

        Iniciativa Cultural de la Franja lamenta la institucionalització d'aquests grups, i manifesta que no participarà en fòrums i demostracions públiques que els  legitimin. Iniciativa Cultural de la Franja aposta per la cooficialització, la normalització i la dignificació de la llengua catalana i aragonesa en aquells territoris on es parla, aposta pel rigor científic de les recerques, jornades i publicacions amb consonància amb el món universitari i acadèmic, i espera que es rectifiquin aquestes actuacions, apostant en properes convocatòries per la Cultura en majúscules i no per la Política o la cultura polititzada. Amb molt de gust, Iniciativa Cultural de la Franja i les associacions que la conformen, assistirien  a la Fira del Llibre  Aragonès de Monsó en els anys vinents.

 

 
4)
 
Entrevista publicada a elSingulardigital.cat dilluns 30 de novembre del 2009
 
 
Quan la periodista i escriptora Patrícia Gabancho va arribar a Catalunya procedent de Buenos Aires amb 22 anys, va tenir molt clara la seva responsabilitat d'adaptar-se a la seva terra d'acollida. Amb un català gairebé immaculat i un fort compromís vers els drets nacionals de Catalunya, Gabancho segueix el model d'integració que cada cop sembla més difícil d'assolir entre els nouvinguts. Ha escrit diversos llibres sobre la cultura catalana, i en el seu darrer èxit, “El preu de ser catalans. Una cultura mil·lenària en vies d'extinció”, l'escriptora analitza els reptes que ha de superar Catalunya per no perdre la seva identitat. El seu tarannà recte i seriós contrasta amb el seu discurs sarcàstic i destravat, proveït d'una gosadia i d'una espontaneïtat que li donen un aire molt simpàtic. Gabancho manté les arrels portenyes, que de tant en tant se li escolen en l'ús d'alguns temps verbals, però l'escriptora se sent molt catalana i no vacil·la a l'hora d'assenyalar els culpables dels problemes nacionals de Catalunya.


Es poden tenir dues cultures?


Sí, i més. Les cultures se sumen. Tots tenim una cultura universal i una de pròpia, però si canvies de terra o si estàs en una terra bicultural, pots tenir-ne més d'una.

I les seves quines són?

L'argentina, la catalana i la universal. Però em sento molt aliena a la cultura espanyola.

La convivència entre dues cultures porta a l'eliminació d'una d'elles?


Si aquesta convivència no està ben regulada pel que fa a l'ensenyament, la difusió i el mercat, la cultura més feble córrer perill, com ens passa a nosaltres. Sobretot perquè tenim el mercat molt en contra, la cultura catalana només n'ocupa un sector molt petit, el de la cultura culta. Tot el mercat de consum, el de les indústries del lleure, o són en castellà o directament provenen d'Espanya.

I de qui és culpa?


De la política. Mai s'ha fet una política seriosa de difusió de la cultura catalana.

Què en pensa del paper de TV3?

Crec que li hem de posar espelmetes perquè no se'ns castellanitzi. L'altre dia, un polític actiu de la Generalitat, i em reservo el nom, em va dir que estaven molt preocupats perquè veien que els joves castellanoparlants metropolitans no se sentien identificats amb TV3, i que per tant s'havia d'adaptar la realitat de la cadena a aquest tipus d'espectadors.

Ai ai ai...

És demencial. Resulta que la manera que té Catalunya d'integrar la gent és adaptant el país al nouvingut, i no al revés.

El seu cas és extraordinari

És atípic, perquè habitualment l'adaptació es dóna a la segona generació, no a la primera. El problema ve quan els fills o els néts dels immigrants encara no s'han integrat.

Però aquesta gent ha estudiat en català...


Però ho han fet fatal, surten amb molt poca cultura, ineptes i apàtrides. A l'entorn on hi ha poca cultura, el català no hi té cap presència. Els qui s'han catalanitzat ho han fet per voluntat pròpia.

Perquè tants catalans entren a un bar i parlen castellà al cambrer si és un immigrant?


Perquè som un poble acomplexat i vençut. Des de sempre ens han dit que és de bona educació parlar castellà amb els castellanoparlants perquè afavoreix la convivència. No pot ser que a casa teva parlis la teva llengua i un cambrer no t'entengui. On s'és vist això? Jo em quedo al•lucinada. Si els catalans exigissin el llibre de reclamacions, s'acabaria el problema.

Ells no acostumen a canviar la seva llengua. Són més forts?


El problema de Catalunya és que l'únic monolingüista és el castellanoparlant, però això passa perquè els catalans ho permeten.

Un és el que es deixa fer...

Clar. Molts catalans ho fan perquè diuen que “a mi no m'importa”, i els monolingües castellans estan encantats de la vida. Eh que portem 50 anys esforçant-nos? Doncs ara els toca a ells durant els propers 50.

I després ja en parlarem, oi?

Exacte, després si volen ja tornarem a començar nosaltres.

Què s'ha de fer per canviar aquest xip?


Política lingüística. Un altre polític, em deia que s'hauria de fer una campanya dient “parla català perquè així integraràs els immigrants”. I no, s'equivoca, el que s'ha de dir és “parla català perquè és la teva llengua i la del teu país”, coi, deixem de fer de Maria Teresa de Calcuta. Són els altres els que s'han d'adaptar.

O sigui, que per la via política ho veu difícil?


Sí, perquè a Catalunya no hi ha un projecte de país. La política catalana és molt mediocre, el nacionalisme català no té representants.

I la fita del referèndum pel 2014, o la proposta de fer la casa gran del catalanisme, què li semblen?


Les trobo positives perquè trenquen el tabú de la sobirania, però penso que són sortides per la tangent. Els que fan aquestes propostes no estan defensant els interessos del país amb contundència. La compareixença de Pizarro al Parlament va ser un passeig, ningú no li va plantar cara, va enredar a tothom.

I el PSC és catalanista?

El PSC no ha mogut mai un dit per catalanitzar els immigrants espanyols, li va interessar molt més treballar per conservar-los per espanyols. Ara, hi ha una part catalanista, però és quasi residual, perquè en aquest moment, a Catalunya, mana el PSOE, i el projecte és el de Zapatero, que no és plurinacional sinó el de l'Espanya de sempre.

I què en pensa que aquest es porti a terme amb un partit independentista al Govern?

Mani? Independentista? Això va per ERC? (Riu). Esquerra és l'anestèsia de l'operació Montilla.

Expliqui-ho, això

El PSOE va fer Montilla candidat per intentar acabar amb el “problema català” i que deixés de ser un maldecap per Zapatero. Aquesta operació es va poder fer amb la coartada nacional d'ERC, que no ha fet res a part del bla bla bla. On és l'exigència nacionalista? Enlloc. És per això que tenen aquest embolic a les seves bases.

Ja han rebut el PSC i ERC. Ara li toca a CiU...

És que els partits nacionalistes no estan actuant com a tals i només es barallen per la cadira. CiU ha governat 23 anys i no va fer polítiques importants ni en l'àmbit cultural, educatiu o lingüístic. Van fer una bona feina modernitzant el país però en el terreny cultural s'hagués pogut fer molta més feina.

Al seu llibre diu que si les coses no canvien, en dues generacions la cultura catalana serà història. Ja podem plegar?

No, jo crec que a partir de la part de la societat civil que ha pres consciència de la situació absolutament colonial que viu Catalunya per part d'Espanya en termes econòmics i culturals, des d'aquestes 500.000 plataformes que estan sorgint, que potser amb una ja passaríem, s'han de proposar mesures concretes que es puguin fer ràpidament a través de la política. És a dir, exigir deures als polítics i fer que els compleixin. El problema és que molta part de la societat passa de tot això. Però molta eh!

I quin és el preu de ser catalans?


Que tot allò que es considera normal i natural en les altres cultures, nosaltres ho hem de conquerir.
 
5) 

 

L'Ajuntament de Sagunt vos convida a l'acte de presentació dels llibres guardonats en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2009:

Els cossos oblidats
Salvador Iborra
XII Premi de Poesia «Jaume Bru i Vidal»

Fem un trio
Manel Joan Arinyó
XI Premi de Narrativa «Ciutat de Sagunt»

Les sense ànima
Marc Artigau i Queralt
VI Premi de Teatre «Pepe Alba»


Divendres 11 de desembre

Lloc:  Biblioteca Pública Municipal
         Pl. Cronista Chabret. Sagunt
Hora: 20.00 h

Les persones assistents seran obsequiades amb un exemplar de les obres presentades.
Tot seguit, se servirà un cava.

Organitza: Gabinet de Promoció del Valencià
Edita: Onada Edicions

 

 

6) 

 

 

Web de Veu Pròpia