InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 221 (dilluns 30/11/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - Model de llengua
 
2) Gabriel Bibiloni - L'atracció de l'aimant
 
3) Antoni Llull Martí - Gat, moix
 
4) Màrius Serra - Ukelele?
 
5) Josep Lluís Doménech - L´Inquiet torna
 
 
7) Softcatalà presenta la versió en català de Fedora 12 Constantine
 
 
9) Conferència: “Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI”
 
 
1)

 

 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 26 de novembre del 2009
 
 
Model de llengua
 
La Secció Filològica va invitar fa quinze dies cinc professionals a opinar sobre el model de llengua estàndard que tenim o hauríem de tenir amb vistes a facilitar la identificació dels parlants amb la llengua i la comunicació interdialectal: Josep M. Baldaquí i Joan Melià (ensenyament), Neus Picó i Oriol Camps (mitjans de comunicació), i Francesc Parcerisas (escriptor).

Tots van assenyalar tres qüestions bàsiques. (i) Els nostres propis governs, baleàric i valencià, ens van en contra (i, dic jo, el de Catalunya està molt sovint al límit). (ii) En conseqüència de l'acció devastadora o entrebancadora d'aquests governs i del govern central, no disposem d'un espai comunicatiu mínim per garantir el teixit social i la comunicació: hi ha esmicolament de l'espai. (iii) I és per això que no acabem de tenir un model comunitari clar. Ens debatem, doncs, eternament en aspectes secundaris o derivats d'aquells i no hi veiem sortida. "¿De què parlem?", preguntava Parcerisas; i responia: parlem de poder, i per tant tot el que fem ve a ser polític.

Dit això, passem als detalls secundaris, derivats o redundants. Per exemple, la majoria van dir que els manuals i llibres d'estil no són prou eficaços, prou detallats o específics en diversos aspectes (com ara el lèxic, el gran referent de la majoria de parlants). Però jo pregunto: ¿és que els manuals i els instruments semblants de la xarxa no són prou clars, que no solucionen totes les dificultats, o bé és que els parlants tenim una llengua extremament afeblida per dues causes: perquè no hem pogut consolidar-la com a llengua del territori, d'acollida, etc., i perquè el castellà s'hi ha superposat fins a embastardir-la i ofegar-la? ¿Com hem de "solucionar" el que no té solució filològica, com ara la castellanització de tot l'argot infantil i juvenil? No és, doncs, qüestió de la Secció Filològica, es va dir i repetir, sinó qüestió política.

O un altre exemple, el fet que el material escolar de Catalunya i la producció editorial en general penetra més o menys bé a les Balears i al País Valencià, però no viceversa. Fa anys que sento aquest plany. Baldaquí insistia en l'existència d'autors valencians magnífics pràcticament desconeguts a Catalunya. I Camps aclaria que no hi ha pròpiament un problema lingüístic: TV3 fa 25 anys que arriba, o arribava!!, més enllà de Catalunya. Tampoc no és pas que la joventut vegi l'estàndard de gairell: tant li fa sortir com eixir, servei com servici; és que la joventut ja pràcticament no usa el català en moltíssims indrets o tant li fa una llengua com l'altra, i ara arreu. Els espais d'oci en la llengua del país, són a València zero, i a la resta aproximadament el mateix.

I els canvis profunds produïts per la immigració massiva (a les Balears el 41% de la població és externa, recordava Melià) i per la substitució de l'alfabetització per l'electrificació: abans d'aprendre a escriure, els nostres infants ja usen l'ordinador millor que els adults, observava Parcerisas. De manera que les vies alfabètiques potser aviat no seran cap suport per a la integració de la població. De la generalitzada superposició del castellà ja en sabem molt tots plegats, i Picó va al.ludir al "model" castellà representat, per exemple, pel botellón i pel decretazo o pelotazo, model que absorbim ràpidament a tots els nivells, com ens fan veure Gabril Bibiloni i Albert Pla.

La definició i l'expansió d'un estàndard comú, però, és l'opció (filològica) més raonable, ja que no és pas cap problema en si mateix i no és d'aquí que plora la criatura. Finalment, també hi ha algun aspecte positiu, diu Parcerisas, esmentant un bon nombre d'editorials noves i sobretot la proliferació de joves aficionats a escriure i a fer-ho en català.
 
Joan Solà
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
2)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 21 de novembre del 2009
 
Amb bones paraules
 
 

 

Gabriel Bibiloni

 

La setmana passada parlava de la paraula billar, castellanisme de forma sembla que inadvertit per quasi tots els codificadors del lèxic català, també Pompeu Fabra. Hi ha un altre cas, absolutament comparable, si bé aquí l'error sí que va ser advertit pel Mestre: és la paraula imant, que abans de Fabra tothom deia i escrivia iman.

Imant és inicialment el nom d'una pedra (magnetita, òxid de ferro) amb la facultat d'atreure el ferro i altres metalls, als quals comunica aquesta facultat. Després designa una peça de ferro que ha adquirit artificialment la propietat i atreu, doncs, els metalls. En les llengües europees aquest objecte té dos noms: el més restringit, imant (amb diferents formes), que és el propi de les llengües de l'espai ibèric i gàl·lic (francès, occità, català, espanyol i portuguès) i el més general, magnet, que és el que usen les altres llengües (italià, romanès, llengües germàniques, eslaves, etc.).

Imant és un mot d'origen francès. La paraula —aimant en francès— té una etimologia curiosa. Ve del llatí popular adimantem (adimas adimantis, 'pedra dura', variant dissimilada de adamas adamantis). I aquesta del grec adamantos ('indomable',' invencible', 'dur'), format sobre el verb damao  ('jo venç', 'jo dom'). Del mateix adimantem, transformat per metàtesi en diamantem, també ve diamant, una pedra dura com la magnetita. Ramon Llull usa azamant (per a les dues pedres), evolució directa de adamantem, però després s'imposarien aïmant i diamant, fent la mateixa distinció del francès. No faltà qui esporàdicament usà la forma diamà (Tirant lo blanc), treta sobre el plural diaman(t)s, com algun mallorquí sobre el plural guan(t)s crea el singular gua. I altres sobre el plural estadan(t)s han fet estadà. Esperem que no ens surti mai cap estudià de filologia.

En català medieval la nostra paraula és aïmant, o qui sap si ja aimant amb dues síl·labes. En francès també la paraula fou trisil·làbica fins al segle XV. Del francès el mot passà no sols al català sinó a l'espanyol (imán, s. XV) i al portuguès (imã). El primer diccionari de l'Acadèmia espanyola (Autoridades, 1734) quan tracta la paraula imán es posa tendrament poètic. "El francés la llama aimant: esto es amante: como quien dice amante del hierro y del norte". En passar a l'espanyol, el francès aimant podia o bé adoptar una -e final (i seria imante, com diamante) o bé perdre la -t (recordem el cas del billar). El lector sagaç ja deu intuir que si l'espanyol hagués fet imante, en català tindríem imant de tota la vida, com tenim diamant. Però ells decidiren de dir imán, i, perdut el nostre aimant medieval, i el seu sinònim caramida, i entrada la llengua en subordinació de l'espanyol, a partir del segle XVI o potser XVII no hi ha altra cosa en català que iman. El Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria (1696) registra iman com a forma secundària de caramida. I tots els diccionaris del segle XIX no duen altra cosa que iman (i algun imà despistat). El Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana mostra que imant no va ser escrit fins al segle XX, és a dir a partir de Fabra. Fabra va veure que a iman li faltava la t i la hi va restituir. Llàstima que no veiés que a billar li faltava la d.

L'espanyol és procliu a les fluctuacions quan adapta manlleus. Imán contrasta amb diamante, però de vegades un mot vacil·la entre les dues formes, com restorán i restaurante. El croissant francès es va convertir en cruasán, no cruasante, cosa que ha determinat que un bon nombre de mallorquins mengin cada dia un cruassan a l'hora que es mengen també la seva dental final.

Tornant a l'imant, potser ens podríem demanar si, posats a fer, no seria recomanable de recuperar plenament la forma catalana, és a dir, aimant o aïmant. Només és una idea.

3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 107 )
 

Gat, moix
 
 
Antoni Llull Martí

Així com la setmana passada deia que ca és un nom més antic que gos, i preferible a aquest, avui m'he de pronunciar a favor de gat, en aquest aspecte, amb tot i que com a mallorquí m'agradi més moix, per anomenar aquest animalet tan bell i útil per tenir a retxa ratolins i altres animalons que poden fer matx si aconsegueixen entrar dins una casa. D'altra banda, hem de considerar que gat és
també un mot ben mallorquí, que es conserva sobre tot en refranys i frases fetes, com gat escaldat d'aigo freda tem, de gat a gat no hi ha més que arpades, treure-se es gat des sac, etc.

El nom més antic del gat en llatí era feles, d'on prové felí, però és del llatí tardà cattus que es formaren les denominacions del gat en els idiomes romànics (gato en castellà i portuguès, gatto en italià, chat en francès) i en la majoria dels germànics, eslaus, i celtes i fins i tot en àrab (en anglès, irlandès i escocès es diu cat; en alemany Katze; en danès, kat; en suec, katt; en rus kot' i en àrab qitt). En
asturià es diu gatu, i tenen una dita curiosa equivalent, en significació, a la nostra que diu morir màrti', morir farti, que és muerra'l gatu i muerra fartu.

Moix és un mot de creació expressiva, com mix, mixa. En temps antic amoixar significava acariciar, afalagar, i encara conserva aquest sentit en la majoria de parlars catalans, en els quals moix vol dir acariciador, o afalagador, i també suau. Un compost curiós és el de gata moixa que s'aplica a una persona que es dóna aires d'humil, o d'innocent, sense esser-ho, formació quasi idèntica a la del castellà mojigato / a, compost de mojo nom que a alguns llocs de parla castellana donen al moix, i gato, d'ús més general.
Dir gat, o moix, a un borratxo, deu esser degut que l'embriac no s'aguanta dret i sovint acaba anant de grapes, com va normalment l'animalet al que, abusivament, el comparen. Segons el Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover i Moll, aquesta accepció del mot és usual a diversos llocs de Catalunya.
 
4)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 26 de novembre del 2009
 

Motacions

per Màrius Serra

Ukelele?

L'any 1993 el gran (i gras i gros i gens gris) cantant hawaià Israel Kamakawiwo'ole, àlies IZ, va saltar a la fama internacional amb el disc Facing Future, en el qual feia un popurri amb Somewhere over the rainbow i What a wonderful world. IZ, mort el 97, patia una obesitat mòrbida que el va inflar fins als dos-cents quilos de pes i actuava amb un ukelele minúscul que a les seves mans semblava una agulla d'estendre. La guitarreta hawaiana és una adaptació del cavaquinho portuguès que es va posar de moda a la primeria del segle XX i va saltar a la immortalitat en mans d'icones com Groucho, Elvis o Marilyn. Ara, el gran Guillem Gisbert canta els temes frescals dels Manel tot tocant l'ukelele i a Anglaterra triomfen els vuit membres de la Ukelele Orchestra of Great Britain. Tothom coneix l'ukelele. Llàstima que, en realitat, no es diu ukelele sinó ukulele, mot hawaià compost d'uku (poll) i lele (saltar), així anomenat des de finals del segle XIX per la ràpida digitació que requereix. La mutació del mot pot provenir de l'abreviació uke, documentada des de 1915, i de la contaminació de les dues Es de lele. Els catalans prou que el coneixem, el poder de les Es.

 
5)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 20 de novembre del 2009

Josep Lluís Doménech

Com no pot ser d´una altra manera, el Festival de Cinema en València Inquiet torna a estar entre nosaltres i ja va per la 5ª edición. Semblava ahir quan un jove regidor de l´ajuntament de Picassent, en companyia de tècnics de La fàbrica de la llum, decidien parlar amb els representants de diferents institucions per a presentar un projecte que, com en totes les noves iniciatives, es tenia un cert percentatge d´inseguretat sobre la seua arribada a bon port.
Els pas dels anys ha donat la raó als més optimistes, ja que el Festival s´ha consolidat, ha anat a més pel que fa a la quantitat d´espectadors i en allò referit a incorporació de noves modalitats de producció i exhibició. L´any passat es van aconseguir 10.000 espectadors i són ja 140 les pel·lícules que funcionen d´una manera o altra pel festival.
Hem de felicitar-nos perquè s´hagen assolit els objectius proposats i per les intencions de l´ajuntament de continuar fent-nos partíceps del somni de fer un ús normalitzat, tot i que siga durant uns dies, del valencià en el cinema. Això demostra clarament que és possible fer un bon cinema en la llengua pròpia del país i d´uns altres territoris que la compartixen i el més important de tot és que això significa que amb voluntat política i amb esforços es pot fer cinema en valencià. És un granet d´arena, però tota pedra fa paret. Tot i això també ens haura de fer reflexionar al voltant de la qüestió que ja és hora de fer un altre pas. Moltes ciutats, el conjunt de la societat valenciana hauria de fer seu el model de Picassent, la Mostra de Cinema del Mediterrani, que sembla recuperar la línia per a la qual va nàixer de treballar per la cinematografia mediterrània hauria de contemplar una secció per al cinema en valencià, televisió valenciana hauria d´emetre les pel·lícules en valencià, etc.
El que deiem, amb voluntat política és com es duen a terme els projectes, sense eixa voluntat la inèrcia s´apodera del món sencer. Ja es va dir per part dels representants dels patrocinadors de l´Inquiet en presentar-lo. I tenien molta raó.

 

6) 
 
Article publicat en el DIARI DE BALEARS divendres 20de novembre del 2009
http://dbalears.cat/actualitat/Opinio/els-enemics-de-les-llengues.html
 
 

Els enemics de les llengües

 
Joan Melià
 
Aquesta setmana ha pronunciat una d'aquelles frases que, segurament, es recorden durant molt de temps i que mostren la solidesa de qui n'ha estat l'autor. És una frase que evidencia la contradicció frontal entre les idees que té i les paraules que aboca. L'autor és Mariano Rajoy, però si les hagués dit el seu doble "polac" (el que surt a Polònia) tots l'agafaríem com un enginyós acudit ple d'ironia. El dirigent del PP va venir a dir, encara que fos sense voler, que l'Estat espanyol és enemic de les llengües.

Va ser en el discurs a la Convenció del PP del cap de setmana passat. Les paraules exactes, traduïdes per aquest diari, són "Les llengües únicament tenen dos enemics: els qui les prohibeixen i els qui les imposen". Segons aquesta afirmació, l'estat suara esmentat ho seria per partida doble, enemic de les llengües. D'una banda perquè n'imposa una, el castellà; ho feia abans i ara ho fa a l'article tercer de la Constitució i a moltes altres regulacions oficials vigents. De l'altra (a més de l'envejable full de serveis acumulat històricament), perquè prohibeix o, a la pràctica, fa impossible l'ús, en el nostre cas, del català en molts d'àmbits i funcions totalment controlables pels organismes públics (per exemple, a les Corts, en l'àmbit judicial, amb les forces de seguretat -només un terç dels policies nacionals de Balears tenen nocions "suficients" de català-, amb l'ordenació dels requisits lingüístics a molts altres indrets de l'Administració pública, no sols fora del territori propi de cada llengua, sinó també dins el seu propi territori).

Poc abans, divendres, en una entrevista a RAC1, la portaveu del PP, Soraya Sáenz de Santamaría, deia que volia que en acabar l'escola els joves sabessin perfectament català i castellà, que la gent fos lliure per triar la llengua que vol parlar, que hi hagués llibertat i agilitat per parlar-les conjuntament, que la llei fos la traducció del que veia pels carrers de Catalunya, que la gent passa d'una llengua a una altra sense problemes... I resulta que el model lingüístic que vol donar prioritat al català en l'Administració i en el sistema escolar i que vol assegurar que els empleats públics coneguin les dues llengües oficials, és l'únic que pot fer possible aquests desigs manifestats per Sáenz de Santamaría. En canvi, tots els esforços que fa el PP en política lingüística s'encaminen a eliminar aquest model, a dificultar la bilingüització d'una part dels ciutadans i a afavorir que es pugui viure a Catalunya, i a la resta de territoris de llengua catalana, ignorant-la.

I amb aquest model i tot, encara ara, 30 anys després d'aprovar-se la Constitució, continua havent-hi una llengua que no es pot usar a tots els àmbits públics, ciutadans que són coaccionats per voler usar una llengua oficial i d'altres que ignoren la llengua del territori on viuen... i, en cap cas, aquesta llengua és el castellà. Sembla que Rajoy no acaba de controlar, entre altres coses, el contingut del seu discurs (o d'entendre'l) i que Sáenz de Santamaría desconeix la realitat de què parla o fa com si la desconegués. A la recerca de credibilitat, seria recomanable que els seus coreligionaris que viuen aquesta realitat, els fessin llum, en lloc d'empassar-se els desbarats i d'integrar-los en el seu credo. En definitiva, unes declaracions que inspiren tanta confiança com la seva proclama de ser capdavanters de la lluita contra la corrupció. Si el suport social que reben, a pesar d'aquestes maneres d'obrar, és indicador del grau de maduresa democràtica de la nostra societat, anam arreglats.
 
7) 
 
Softcatalà presenta la versió en català de Fedora 12 Constantine
 
El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes completes quant a Fedora 12.

Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català.

Novetats de Fedora 12

Com sempre, Fedora continua desenvolupant i integrant les darreres versions del programari gratuït i de codi obert. A continuació en destaquem les novetats més importants incloses en Fedora 12:

    1. Fedora disposa de l'Empathy, una aplicació de missatgeria instantània que disposa de xat, vídeo i so. Podeu parlar amb els vostres amics a AIM, Yahoo, Google Talk, Jabber, Live (MSN), MySpace i altres plataformes. Fins i tot podeu fer servir l'Empathy per compartir el vostre escriptori amb amics, així podeu ajudar-vos a aprendre i experimentar amb Fedora. Fent servir les darreres millores en les capacitats de càmeres web i vídeo a Fedora 12, l'Empathy us permet experimentar la següent generació de missatgeria instantània.

    2. Dispositius de so Bluetooth. Ara podeu gaudir de so en el vostre ordinador sense les complicacions dels cables. Efectivament, podeu aixecar-vos i ballar (o prendre una tassa de café) sense perdre el fil. Inicieu un xat de veu amb amics en línia, o relaxeu-vos amb algunes cançons del Rhythmbox. Fedora també suporta la majoria de dispositius que useu cada dia. Tant si mireu de tenir el vostre calendari sicronitzat o sentir música durant el vostre dia, Fedora està aquí per a vosaltres. Connecteu el vostre reproductor MP3 mòbil, PDA o smartphone i deixeu que Fedora 12 unifiqui el vostre entreteniment digital.

   3. El NetworkManager us ajuda a estar connectats i a romandre-hi mentre viatgeu. Amb millores per a la banda ampla mòbil, connexió a internet mitjançant Bluetooth i gestió de contrasenyes integrada, el NetworkManager fa que només calgui un clic perquè navegueu i us comuniqueu amb el món. El NetworkManager també inclou:

IPv6 per a la propera generació de xarxes
       * Millores per a les connexions de xarxa estàtiques, compartides
i globals
       * Una interfície renovada més senzilla d'usar
       *
    4. El Packagekit ara cerca programari per vosaltres, tant si esteu buscant maneres de gestionar els fitxers dels vostres amics com si voleu explorar els prop de 15.000 paquets que Fedora us proporciona gratuïtament. Podeu instal·lar grups sencers de programari relacionat només amb un parell de clics, a més el PackageKit us ajuda a conservar el vostre sistema segur i actualitzat mitjançant el seu sistema d'alertes. El PackageKit és encara més útil en Fedora 12, incloent:

Una interfície renovada, amb millor capacitat de resposta i més informativa
       * Instal·lació de paquets directament des del navegador
       * Disponible per a GNOME i KDE
       * Un connector de línia d'ordres que troba programari quan executeu noves ordres.
       *
   5. També hi ha d'altres petites millores, com ara:

Barres de menú més clares i navegables
       * Un nou tema d'escriptori
       * Icones per a accedir més ràpidament a les carpetes de continguts especials
       *
   i molt més.

   Productivitat ofimàtica millorada: no importa quina sigui la vostra necessitat -- correu electrònic, navegació per la web, aplicacions ofimàtiques, disseny gràfic, robòtica, automatització dl disseny
electrònic, gestió de projectes, bases de dades personals... Ho trobareu tot aquí.

Quant al projecte de traducció de Fedora

El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre projecte coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels múltiples projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o l'OpenOffice.org, correspon als respectius equips de traducció. Al projecte de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web,
http://www.softcatala.org/wiki/Fedora.

El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà vol agrair especialment la col·laboració dels estudiants del màster de programari lliure de la UDL, així com a totes les persones que han aportat el seu temps per ajudar en les tasques de revisió i traducció.

Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.

El Projecte Fedora és un projecte de codi obert patrocinat per Red Hat i recolzat per una gran comunitat. El seu objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui proporcionar. El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El projecte produeix aproximadament dues versions de Fedora l'any. Per a més informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a
http://fedoraproject.org. Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per a veure les darreres notes completes quant a Fedora 12. Els usuaris catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs. Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les aplicacions més populars es troben traduïdes al català. Novetats de Fedora 12 Com sempre, Fedora continua desenvolupant i integrant les darreres versions del programari gratuït i de codi obert. A continuació en destaquem les novetats més importants incloses en Fedora 12: 1. Fedora disposa de l'Empathy, una aplicació de missatgeria instantània que disposa de xat, vídeo i so. Podeu parlar amb els vostres amics a AIM, Yahoo, Google Talk, Jabber, Live (MSN), MySpace i altres plataformes. Fins i tot podeu fer servir l'Empathy per compartir el vostre escriptori amb amics, així podeu ajudar-vos a aprendre i experimentar amb Fedora. Fent servir les darreres millores en les capacitats de càmeres web i vídeo a Fedora 12, l'Empathy us permet experimentar la següent generació de missatgeria instantània. 2.
Dispositius de so Bluetooth. Ara podeu gaudir de so en el vostre ordinador sense les complicacions dels cables. Efectivament, podeu aixecar-vos i ballar (o prendre una tassa de café) sense perdre el fil. Inicieu un xat de veu amb amics en línia, o relaxeu-vos amb algunes cançons del Rhythmbox. Fedora també suporta la majoria de dispositius que useu cada dia. Tant si mireu de tenir el vostre calendari sicronitzat o sentir música durant el vostre dia, Fedora està aquí per a vosaltres. Connecteu el vostre reproductor MP3 mòbil, PDA o smartphone i deixeu que Fedora 12 unifiqui el vostre entreteniment digital. 3. El NetworkManager us ajuda a estar connectats i a romandre-hi mentre viatgeu. Amb millores per a la banda ampla mòbil, connexió a internet mitjançant Bluetooth i gestió de contrasenyes integrada, el NetworkManager fa que només calgui un clic perquè navegueu i us comuniqueu amb el món. El NetworkManager també inclou: IPv6 per a la propera generació de xarxes * Millores per a les connexions de xarxa estàtiques, compartides i globals * Una interfície renovada més senzilla d'usar * 4. El Packagekit ara cerca programari per vosaltres, tant si esteu buscant maneres de gestionar els fitxers dels vostres amics com si voleu explorar els prop de 15.000 paquets que Fedora us proporciona gratuïtament. Podeu instal·lar grups sencers de programari relacionat només amb un parell de clics, a més el PackageKit us ajuda a conservar el vostre sistema segur i actualitzat mitjançant el seu sistema d'alertes. El PackageKit és encara més útil en Fedora 12, incloent: Una interfície renovada, amb millor capacitat de resposta i més informativa * Instal·lació de paquets directament des del navegador * Disponible per a GNOME i KDE * Un connector de línia d'ordres que troba programari quan executeu noves ordres. * 5. També hi ha d'altres petites millores, com ara: Barres de menú més clares i navegables * Un nou tema d'escriptori * Icones per a accedir més ràpidament a les carpetes de continguts especials * i molt més. Productivitat ofimàtica millorada: no importa quina sigui la vostra necessitat -- correu electrònic, navegació per la web, aplicacions ofimàtiques, disseny gràfic, robòtica, automatització del disseny electrònic, gestió de projectes, bases de dades personals... Ho trobareu tot aquí. Quant al projecte de traducció de Fedora El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre projecte coordinem la traducció de la instal·lació de Fedora, les seves múltiples eines de sistema i la documentació. La localització en català dels múltiples projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el Firefox o l'OpenOffice.org, correspon als respectius equips de traducció. Al projecte de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions: només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com participar-hi al nostre web,
http://www.softcatala.org/wiki/Fedora. El projecte de traducció de Fedora de Softcatalà vol agrair especialment la col·laboració dels estudiants del màster de programari lliure de la UDL, així com a totes les persones que han aportat el seu temps per ajudar en les tasques de revisió i traducció. Quant a Softcatalà Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

8)
 

http://www.eltempir.cat/ca/2009/11/13/el-tempir-delx-crea-un-mapa-amb-tots-els-centres-educatius-amb-linia-del-pais-valencia/

El Tempir d'Elx crea un mapa amb tots els centres educatius amb línia del País Valencià

En l'actualitat, si una mare o un pare vol matricular el seu fill o la seua filla en una escola o institut al País Valencià, trobarà complicat obtindre una llista amb els centres educatius que ofereixen estudiar en valencià.

La Guia de Centres Docents que hi ha al web de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana permet consultar les dades de centres, i així les pot filtrar per comarca i per província. També permet uns altres filtres per criteris molt diversos, com ara nivell del centre, règim especial, centres concertats i privats, escoles rurals, amb internat, etc.

Fins i tot ens permet saber quins centres segueixen un sistema estranger, com ara britànic, alemany, francés o noruec. Ara bé, i encara que semble increïble, no és possible trobar en aquesta completa guia una llista dels centres educatius que ofereixen estudiar en la nostra llengua en una localitat o comarca donada.

D'excursió pel web de Conselleria

Una persona del carrer que necessite aquesta llista de centres en valencià, necessitarà fer una espècie de cursa d'obstacles per a trobar el que volia.

Haurà de saber que ha d'entrar al web de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, deduir que el que vol està a la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents, i una vegada allà entrar a Ensenyaments en Valencià, triar Programes d'Educació Bilingüe i Plurilingüe en la Comunitat Valenciana i, si no t'has perdut ja pel camí, trobar la relació de centres que apliquen PEV i PIL. I per descomptat, tindre instal·lat l'Adobe Acrobat per a llegir els arixus PDF en què proporcionen, finalment, la informació.

Una eina pràctica i visual

Des d'El Tempir d'Elx ens vam plantejar que calia resoldre aquest greuge, hem creat una sèrie de mapes geogràfics on s'han ubicat els quasi mil centres educatius que ofereixen estudiar en valencià al llarg i ample del País Valencià.

Aquests mapes, que han estat desenvolupats sobre Google Maps, conformen una eina pràctica que ajudarà les mares i els pares en el moment en què vulguen escolaritzar els seus fills en la nostra llengua.

Com funciona?

El funcionament de l'eina en aquesta la seua primera versió és ben senzill. Només caldrà triar “la nostra comarca”  i “la nostra localitat”, i us mostrarem un mapa amb tots els centres disponibles. De manera visual podreu saber quina escola us agafa més prop de casa vostra, i també les seues dades bàsiques, com ara la seua adreça postal, web, telèfon i adreça electrònica.

No cal dir que si trobeu cap incorrecció a les dades, o si voleu afegir cap informació a la fitxa bàsica que mostrem de cada centre, estarem a la vostra disposició per a fer entre tots i totes una eina viva i pràctica que anirem desenvolupant al llarg d'enguany.

 

Guia de Centres d'El Tempir

 

9)
 

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) conjuntament amb Linguamón-Casa de les Llengües i amb el suport de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans, té el plaer de convidar-vos al cicle de conferències  previstes per aquesta tardor sota el títol:

 

“Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el segle XXI

 

Dijous 3 de desembre de 2009

Presentació: Emili Boix, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana.

- Eslovè: Maja Bitenc, University of Ljubljana
- Txec: Jíri Nekvapil, Charles University, Prague.
- Hebreu: Anat Stavans, The Hebrew University of Jerusalem

Les conferències tindran lloc a l'Institut d'Estudis Catalans (sala Nicolau d'Olwer) a les 18.30h. Hi haurà servei de traducció simultània.

 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com