InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
 
Butlletí número 218 (dimarts 24/11/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
2) Llibre sobre Pompeu Fabra: The Architect of Modern Catalan: Selected Writings
 
 
4) La ferida oberta del blaverisme (Enrtrevista de Xavier Aliaga a Francesc Viadel)
 
5) LA LLUNA EN UN COVE cerca col·laboradors
 
6) APTIC PRESENTA EL SEU NOU WEB
 
 
 
 
 
1)

 

Publicat en directe.cat dimecres 11 de novembre del 2009

http://www.directe.cat/article/la-publicacio-esportiva-gol-migra-del-castella-al-catala-17544

La publicació esportiva 'Gol' migra del castellà al català

També eixamplarà la seva distribució a Tarragona, Lleida i Girona

El setmanari esportiu i gratuït 'Gol', que s'edita a Madrid i Barcelona des de fa més de cinc anys, i que ha passat d'una tirada de 60.000 a 80.000 exemplars, ha apostat pel català en la seva edició a Catalunya. 'El canvi de llengua ha estat un encert', ha dit aquest dilluns al vespre el president de 'Gol', Dalmau Codina, durant la presentació oficial del setmanari esportiu. A més, 'Gol' ampliarà la seva difusió amb la incorporació de les ciutats de Tarragona, Lleida i Girona. Codina ha destacat també que aquesta és la principal publicació esportiva a Catalunya per 'la seva proximitat i per la seva tirada'.

 
Segons el president de 'Gol', la nova orientació ha estat un encert perquè han guanyat en 'complicitat i proximitat amb el lector'. Per Codina ha estat molt important intentar fer un diari esportiu de referència en català, i ha afegit que ell creia que 'valia la pena fer l'aposta de la migració del castellà al català'.

A més, Codina s'ha mostrat optimista pel que fa a les publicacions en paper davant d'aquells que auguren la seva mort enfront dels portals digitals. 'Jo confio en el paper i crec que sobreviurà a una mort anunciada', ha puntualitzat.

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha considerat que l'escala de valors d'aquesta societat havia canviat radicalment i que continuaria canviant. Dins d'aquest context, ha esmentat que l'esport a Catalunya havia estat una forma d'integració i d'implicació de molts sectors de la població. Per Benach, els mitjans de comunicació tenen un paper molt important, i ha afegit que 'han de tenir un paper cada cop més rellevant dins del món que estem construint'.

A l'acte ha assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha destacat que a Catalunya moltes publicacions havien migrat del castellà al català.

Segons Tresserras, la migració més important va ser la del diari 'La Publicitat', l'any 1920. 'Va migrar del castellà al català tot just en un moment en què s'havia produït un increment de l'escolarització en llengua catalana, encara molt precària, però ja n'hi havia', ha il·lustrat el conseller. Tresserras ha explicat que aquell creixement també va estar relacionat amb l'interès del públic lector per les publicacions satíriques.

El dictamen que en el seu moment va emetre el Consell Valencià de Cultura i la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua van significar la finalització d'una dura batalla per la denominació que, implícitament, perseguia la hipotètica fragmentació de la unitat lingüística dels territoris de llengua catalana. Al final, es va acabar imposant la lògica avalada per les autoritats científiques: el consens, a partir de les Normes de Castelló –un certificat de naixement del valencià contemporani i garant de la unitat–, s'ha consolidat a l'Acadèmia.

Davant d'aquesta evidència, avalada per totes les autoritats en la matèria, és lògic que l'examen que certifica l'accés a determinats nivells de coneixement del català –necessaris per a l'accés a la funció pública o a determinats llocs de treball– sigui equiparable en tots els territoris, tant a Catalunya com a València i les Balears.

A Catalunya s'accepta el títol que s'emet a València, però al revés no passa el mateix, malgrat la sentència del Tribunal Suprem del 2006 en aquest sentit, que fins ara ha estat ignorada pel Govern de Francisco Camps. Per aquest motiu, per la falsa apreciació (una llegenda urbana) que és més fàcil aprovar a Vinaròs que a Vic, i per altres raons més pràctiques –és més barat i hi ha més convocatòries– són molts els catalans que, en un dia com avui, es desplacen fins al País Valencià per mirar de superar els exàmens. Convindria reclamar una vegada més, per sentit comú, la reciprocitat i, al mateix temps, no estaria malament fer una crida per evitar la insensatesa d'aquest curiós èxode temporal d'alumnes a la recerca d'un inexistent aprovat d'emergència.

 
-------------------------------------
 
Publicat en el PERIÓDICO DE CATALUNYA dissabte 21 de novembre del 2009
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=663779&idseccio_PK=1021

 

Milers de catalans opten per treure's el nivell C a València

- Gairebé 5.000 persones van fins a Vinaròs per fer les proves lingüístiques
- Molts examinats creuen que aprovar fora de Catalunya és més senzill
El País Valencià, i molt especialment Vinaròs (Castelló) per proximitat geogràfica, rep avui un nombrós contingent de catalans desplaçats per presentar-se a les proves de català de Cicle Mitjà que convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Vinaròs ha registrat aquest any 2.005 matriculats catalans per obtenir aquest certificat equivalent al del nivell C a Catalunya. En el conjunt de proves lingüístiques, aquest any són 5.081 els catalans matriculats a la Comunitat Valenciana.
Vinaròs (28.000 habitants) és, darrere de València, la localitat valenciana amb més matriculats en números totals a causa precisament de la seva proximitat amb Catalunya. Una dada resulta força eloqüent: dels 5.217 inscrits per a les proves dels diferents nivells en aquesta localitat castellonenca, 4.438 procedeixen de Catalunya. La prova que avui se celebra a l'institut d'ensenyament secundari Leopold Querol és la més concorreguda perquè el nivell C és el més perseguit, seguit pel nivell D. Pràcticament la meitat dels inscrits ja es van presentar a la primera convocatòria, al mes de juny, i avui té lloc la segona i última avaluació del 2009 d'aquest grau al País Valencià.
L'autèntica magnitud del desplaçament dels veïns del nord a la recerca d'un «apte» a les diferents proves de català realitzades a la Comunitat Valenciana la dóna el fet que aquest any a Catalunya s'han inscrit 12.162 persones als exàmens per a tots els certificats, 6.134 per al de nivell C. Entre els aspirants hi abunden mossos d'esquadra, infermeres i funcionaris de la Generalitat, o aspirants a ser-ho.
¿Per què es produeix aquesta migració? En un fòrum a internet, precisament de mossos, s'hi pot trobar una idea molt estesa a Catalunya. «Els exàmens al País Valencià són més fàcils», comenta un aspirant a policia autonòmic.
La presumpta facilitat de les proves que al·leguen alguns dels examinats és una idea generalitzada que ve de lluny. «M'hi vaig presentar fa uns anys i hi anàvem en massa perquè ja es comentava que era més fàcil aprovar», explica el Xavi, un mosso que va superar la prova de nivell C. La Lucía i l'Ana, dues infermeres de Tortosa, defensen la mateixa tesi. «No em vaig preparar i vaig aprovar», assenyala la Lucía. «Jo em vaig presentar al nivell D fa uns 10 anys perquè allà no hi havia prova de fonètica ni d'història i aquí els exàmens tenien fama de ser molt difícils», comenta l'Ana.

L'ESTADÍSTICA / Amb tot, l'estadística sembla que desmenteix que aprovar al País Valencià sigui més fàcil. Dels aspirants de l'any passat a Catalunya van aprovar-ne el 48% (el 41% al nivell C i el 40% al D), mentre que a València els catalans que se'n van sortir van ser el 35,6% dels examinats (el 41% a l'equivalent al nivell C i el 23% al D).
El Xavi, l'agent dels Mossos, introdueix una possible explicació per al periòdic èxode lingüístic: «La dificultat em va semblar similar als dos llocs, perquè em vaig examinar a tots dos, però l'exigència en la correcció era diferent. Vaig aprovar al País Valencià amb els mateixos coneixements amb què vaig suspendre a Catalunya».
Segons la Conselleria d'Educació valenciana, les causes del desplaçament massiu de catalans estarien en el fet que així tenen dues oportunitats més d'obtenir la certificació i que, a més a més, a la Comunitat Valenciana el sistema és més simple: no hi ha preinscripció i, per tant, s'admet a examen tots els que s'hi presenten, assenyalen. Afegeixen també el fet que les taxes són més baixes que a Catalunya: 10, 69 euros per cada nivell i el pagament dels drets d'examen per al primer període, al juny, dóna dret a repetir la prova al novembre.
 
---------------------------
 
Publicat en el PERIÓDICO DE CATALUNYA dissabte 21 de novembre del 2009
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=663781

Revisió d'examen

Crida l'atenció que la prova de suficiència de la Generalitat de Catalunya i la de grau mitjà del Govern valencià són molt semblants pel que fa a l'estructura i els continguts
Posats cara a cara l'examen de nivell de suficiència (C) de la Secretària de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el de grau mitjà (C1) de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià de la Generalitat Valenciana, crida l'atenció que semblants que són pel que fa a estructura i continguts, i objectius d'anàlisi.
Les dues proves consten de quatre apartats: comprensió escrita, lèxic i morfosintaxi, expressió escrita i expressió oral. Els dos exàmens, en aquest nivell, persegueixen també el mateix. La persona
–de més de 16 anys– que supera els exercicis acredita tenir uns coneixements de català que superen el llenguatge col·loquial o popular i domina el llenguatge estàndard.
Superar el repte garanteix que l'examinant posseeix habilitats lingüístiques suficients per desenvolupar-se en qualsevol situació comunicativa (de manera oral o escrita) de diferents nivells de formalitat. I tot amanit amb el coneixement de la normativa gramatical, i de les normes i excepcions.
Una anàlisi més detallada de la valoració de cada apartat podria proporcionar alguna pista que avalés la creença generalitzada que la prova convocada per la Comunitat Valenciana té un grau d'exigència menys elevat.
La comprensió escrita té el mateix pes en la puntuació global, un 10%. En lèxic i morfosintaxi o estructures lingüístiques (vocabulari, flexió nominal i verbal, pronoms, locucions...) hi apareix la primera diferència, un 25% en el cas del català oriental (Catalunya) i un 30% per al català occidental o varietat valenciana del català.
L'expressió escrita
El terror de molts aspirants, l'expressió escrita, es valora en un 30% a la Comunitat Valenciana i en un 40% a Catalunya. I al final dels diferents apartats de què consten les proves, les persones que s'examinen han de demostrar el domini oral. I no amb el llenguatge quotidià, sinó amb el corresponent a àmbits més formals. És a dir, fent gala del domini del llenguatge estàndard oral i sense incórrer en formes no normatives.
Múltiples testimonis
Si bé moltes de les persones que van optar per presentar-se als exàmens del nivell C a la Comunitat Valenciana van afirmar després
–amb l'aprovat sota el braç– que la prova els havia resultat molt fàcil, cal mantenir aquesta afirmació en suspens a l'espera d'una comprovació objectiva que pogués avalar aquesta conjectura, cosa que no es veu reflectida en el percentatge de presentats i aprovats.
En l'anàlisi comparativa l'aspecte més rellevant és que l'apartat de lèxic i morfosintaxi és una mica més tebi en la prova valenciana i que l'examen d'expressió oral no és tan complet com en el test català. Tot dependrà del barem de correcció.
 
---------------------------
 
 
 
5.000 catalans s'han inscrit aquest any a les proves de tots els nivells de català que es realitzen al País Valencià.
 
4.400 d'aquests catalans s'han matriculat per poder realitzar els exàmens de català a la localitat castellonenca de Vinaròs, on en total hi ha 5.217 inscrits.
 
2.000 catalans s'han apuntat a Vinaròs per obtenir l'equivalent al nivell C, mentre que 1.862 ho han fet per aconseguir l'equivalent al nivell D.
 
12.100 és el nombre total d'inscrits aquest any a Catalunya en les avaluacions de tots els nivells de llengua catalana.
 
---------------------------
 
Publicat en el PERIÓDICO DE CATALUNYA diumenge 22 de novembre del 2009

Milers de catalans afronten a València les proves del nivell C

- El País Valencià ofereix més dies d'exàmens i no obliga a fer un curs previ

- Els aspirants demanen facilitats per superar a Catalunya les convocatòries

 
Més fàcil potser sí, però sobretot més facilitats. Això és el que afirmen trobar els milers de catalans que aquest mes de novembre es desplacen al País Valencià per sotmetre's a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, que els equivaldran a diferents nivells de català. Per evitar o almenys reduir l'èxode cap al sud que hauran seguit com a mínim la meitat dels més de 5.000 residents a Catalunya matriculats aquest any als exàmens de valencià, els aspirants reclamen a la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat més proves anuals i menys condicions prèvies, almenys com passa al País Valencià, va explicar ahir un dels examinands de grau mitjà a Vinaròs. Del miler de persones que es van presentar a les proves en aquesta localitat castellonenca, entre un 75% i un 80% venien de Catalunya, segons va admetre un membre de la comissió examinadora de la Junta.
«A Catalunya només podem fer un examen a l'any i a més hem de seguir obligatòriament un curs previ, i, la veritat, si només necessites una titulació i no vols fer aquells estudis perquè consideres que ja tens els coneixements, doncs véns a València i ja està», va afirmar un dels nombrosos mossos d'Esquadra que es van presentar a la convocatòria. Un company arribat de Barcelona corroborava la mateixa idea: «Jo no tinc temps d'estudiar i veig el nivell C com una oportunitat per obtenir més punts, de manera que vinc a provar-ho», va assenyalar. «Jo no demano que em regalin el títol, però sí més facilitats», va afegir una lleidatana a l'acabar el seu examen.
El que hauria de fer la Generalitat és facilitar el sistema perquè al cap i a la fi aquesta gent es vol treure el certificat perquè el necessita per treballar, per promocionar-se a la feina o per obtenir una plaça, reclamava Jordi Alfaro mentre esperava que la seva dona acabés la prova: «A més a més, em pregunto com és que un aprovat aquí serveix a Catalunya i no passa al revés. ¿No és la mateixa llengua?».
Ramon Feliu, arribat de Girona en un cotxe ple d'aspirants, tenia la seva particular resposta: «Els que diuen que és la mateixa llengua són els catalans i per això hem de ser conseqüents, però aquí es volen diferenciar, ¿no? Això ho explica».

VALENCIANISMES A L'EXAMEN / Respecte als rumors que diuen que les proves valencianes siguin més fàcils, tots els examinands consultats van assegurar haver sentit repetidament aquesta idea generalitzada, i alguns la van certificar: «Sí, és més fàcil», va assegurar sense dubtar-ho un mosso d'Esquadra.
No obstant, els aspirants s'han de preparar per superar altres dificultats, com per exemple el lèxic propi del dialecte valencià. «Jo he estudiat algunes paraules abans de venir, com eixida o vesprada», afirmava un gironí. I és que el text de l'examen d'ahir incloïa vocables com ara xicotet, huit o prompte. ¿Penalitza, en la prova oral, la pronunciació en català oriental, per exemple? «No, però aquest és un examen de valencià i sí que es valora d'alguna manera que els aspirants facin l'esforç d'adaptar-se a les particularitats d'aquest dialecte», va afirmar un membre de la comissió examinadora. Massa estrictes en aquest aspecte no sembla pas que ho siguin: «Al mes de juny vaig fer la redacció en català de Girona i vaig aprovar», explicava Montse Pou, que aquesta vegada va tornar al municipi castellonenc per acompanyar el seu marit.

FER UNA PAELLA / L'examinador rebutja la creença que al País Valencià sigui més senzill obtenir la qualificació d'apte: «És un mite. Simplement, molta gent ve a mirar què passa, sobretot amb el nivell superior, i aprofita per passar-hi el dissabte i menjar-se una paella». El nombre d'inscrits per a l'examen, que tindrà lloc dissabte que ve, és de 2.139 només a Vinaròs: «Serà per morir-se», diu el professor. 
 
4) 
 
Publicat en el núm. 493 de QUADERN, suplement del diari EL PAÍS, de dijous 12 de novembre del 2009
 
 

La ferida oberta del blaverisme

 

Viadel reedita ‘No mos fareu catalans' quan encara és vigent la violència anticatalanista

 

Enrtrevista de Xavier Aliaga a Francesc Viadel

 

Fa tan sols tres anys, el periodista i escriptor Francesc Viadel (Algemesí, 1968) treia a la llum No mos fareu catalans! (L'esfera dels llibres, 2006), un llibre de títol ambigu i provocador, on sistematitzava i documentava la història del moviment ideològic anticatalà del País Valencià. Una ferida que alguns consideraven cauteritzada o, almenys, parcialment tancada. Tanmateix, l'inquietant subtítol de l'obra, Història inacabada del blaverisme, ha resultat premonitori: d'aleshores ençà, la violència verbal i física de l'anticatalanisme continua present en forma d'incendiàries accions i manifestacions públiques dels dirigents del PP i d'agressions i atacs cap a persones i institucions progressistes atiats i legitimats ideològicament pel discurs oficial. La pervivència del fenomen va animar Viadel a revisar i ampliar No mos fareu catalans!, editat aquesta vegada per la Universitat de València, amb un pròleg clarivident i un passatge dedicat a explicar el paper de l'Església valenciana en el fenomen. Allò més substancial, però, és la inclusió d'un epíleg devastador que fa repàs de la violència exercida des de l'aparició del llibre fins ara i que serveix per a prendre consciència de la virulenta vigència de l'anticatalanisme.

”L'atribució de l'anticatalanisme al passat és un error molt greu”, dispara a través del telèfon Viadel, resident a Barcelona des de fa un quant temps. “Només s'ha de fer el seguiment de les manifestacions de dirigents del PP emprant l'anticatalanisme amb l'objectiu de criminalitzar i estrangeritzar l'adversari. Lluny de desaparéixer, el fenomen és ben viu i acompleix una funció política fonamental. Amb tots els matisos que es vulga, s'assembla al procés que seguiren els nacionalsocialistes contra els jueus, amb la negació de la seua condició d'alemanys”. El periodista, de fet, no fa broma. No es perd en circumloquis i no cerca eufemismes. “Més enllà de la violència verbal, hi ha una violència pràctica, com ho demostra la recent pallissa al blocaire Pere Fuset, de la pàgina valencianisme.com”, raona.


En contra de la tesi de l'apaivagament, Viadel parla d'una invisibilització del blaverisme que té a veure “amb l'assumpció social d'aquesta ideologia gràcies a l'actuació del PP i de mitjans com Canal 9, que han contribuït al fet que la societat ho assumira com a propi”. La “passivitat dels sectors progressistes” també hi hauria contribuït: “L'esquerra ha fet una banalització de l'anticatalanisme i l'ha assumit amb resignació. De fet, no hi ha cap partit progressista que tinga un discurs articulat de resposta. Hi ha una manca d'actuació que no calcula la profunditat ni la gravetat del discurs de la dreta”. Una inacció que, segons Viadel, estaria en la base de la “sensació d'impunitat”. “Quan esclaten bombes a les seus d'Esquerra Republicana i del Bloc i la resposta social i política és tan tímida, alguna cosa no funciona bé”, adverteix, “perquè hi ha manifestacions de responsables polítics que segueixen la mateixa línia de la gent que posa els artefactes”. Un discurs que no evita les traces d'hipocresia en les relacions institucionals entre País Valencià i Catalunya. “El PP vol fer entendre que les relacions amb Catalunya són escasses, però normals. I d'altra banda, fa de l'anticatalanisme un instrument de gran eficàcia política en una societat poc llegida, prepolítica”, assenyala. “És clar, la impostura és absoluta, perquè critiquen models de llengua que ells
mateixos han pactat”, afig en al·lusió a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Les conseqüències per a la precària articulació d'un discurs nacional i modernitzador des de la política són conegudes. Però també hi ha víctimes entre la població civil. “L'aïllament i la pressió envers els sectors progressistes és tan bestial que cada vegada hi ha més casos d'exili interior i exterior, de professionals de la llengua i la cultura que veuen en aqueix clima social poques perspectives de futur”, explica. Un clima de “desvalencianització” que tindria una segona fase amb “la destrucció i l'expulsió simbòlica de tots aquells elements que consideren contraris a les seues tesis”. Com a resposta, “més enllà dels debats d'identitat, s'hauria d'haver situat l'anticatalanisme com el que és, una excrescència del passat reaccionària i xenòfoba que serveix per a tapar unes altres realitats com la corrupció”. Una construcció en negatiu d'una pàtria i una identitat “fonamentades sobre l'odi visceral a Catalunya”, amb el perill que suposa l'atiament de les vísceres. Una ideologia amb un futur torbadorament sòlid. “Mentre l'esquerra no veja el perill i no sàpia contrarestar això, tenen negoci per a molts anys”. Si més no, perquè l'antídot d'una societat més culta i més preparada “ara com ara és difícil”.

 

5) 

 

LA LLUNA EN UN COVE cerca col·laboradors

Actualment estem preparant ja la nova temporada per al primer semestre de 2010, i estem buscant gent que vulgui col·laborar amb nosaltres enviant relats per a selecció. Ja sabeu que La Lluna en un Cove és una publicació mensual de relats de ficció que s'edita en paper, i que compta amb una gran quantitat de subscriptors. Publiquem des de gener de 2009, i ja hem editat 11 números (ara mateix estem preparant el número 12). Tots els relats que es publiquen en La Lluna en un Cove són obres seleccionades a partir de les que ens envien els participants. Fins ara ja hem publicat les obres d'una seixantena d'autors diferents, i volem continuar donant l'oportunitat de publicar a més i més gent. Si t'agrada escriure, no et conformis a deixar penjats els teus escrits al blog o a la pàgina web personal; ara, tens l'opció de participar en el projecte literari de La Lluna en un Cove. Busquem obres de ficció (relats breus o d'extensió mitjana), i també: reflexions personals, crítica, assaig, etc. Visita la nostra web: www.lallunaenuncove.cat i informa-te'n (apartat "Col·laborar").

La Lluna en un Cove, Revista de Relats de Ficció

Apartat de correus 1100 d'Ontinyent (Codi postal: 46870)

Telèfon: 967318713

www.lallunaenuncove.cat

 

6) 

 
 

APTIC PRESENTA EL SEU NOU WEB

L'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC) posa a disposició dels professionals i de la societat el seu nou web www.aptic.cat, que serà operatiu a partir del dimecres 18 de novembre de 2009.

Aquest web es podrà consultar les 24 hores del dia i estarà al servei de totes les persones interessades en la professió i els serveis de traductor o intèrpret.

De cara a l'usuari de serveis de traducció i d'interpretació, hi ha informació sobre com encarregar traduccions i un directori de professionals format exclusivament pels membres associats a APTIC.

Precisament, la gran novetat d'aquest web és l'apartat «Busca un traductor». Consisteix en una base de dades equipada amb un potent motor de recerca que permet accedir al professional adequat a partir de diversos paràmetres: combinacions lingüístiques, especialitzacions, serveis o nom del professional.

En aquest sentit, APTIC posa a l'abast del públic la possibilitat de contactar amb una base potencial de gairebé 600 professionals, amb la garantia que tots els associats tenen formació o experiència en el sector, d'acord amb les condicions d'accés per ser membre actiu de l'associació.

Al web, a més, es pot trobar informació bàsica de l'associació, el calendari d'activitats, notícies relacionades amb el sector, un apartat molt complet de preguntes freqüents sobre l'exercici professional i enllaços a les eines de la xarxa més utilitzades pels traductors i intèrprets.

Com a segona gran novetat del web, hi ha un apartat exclusiu per als socis on s'hi poden trobar documents generats per l'associació, estudis sobre tarifes, descomptes i promocions.

Al web es podrà seguir el gran volum d'activitats que s'han desenvolupat des de la creació de l'associació. Des del mes de gener d'enguany s'han organitzat 20 activitats, entre cursos i xerrades. I es preveu que al 2010 el ritme sigui el mateix. APTIC es va crear el gener del 2009 a partir de la unió de les dues associacions generalistes de traductors i intèrprets de Catalunya, TRIAC i ATIC, i actualment té uns 600 socis.

 
 
 
7) 
 
Publicat en el diari EL FARO DE VIGO dimarts 17 de novembre del 2009
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

El Supremo rechaza que los padres puedan escoger el idioma en el que estudian sus hijos

El fallo considera "absurdo" permitir la libre elección en la enseñanza, ya que abriría la puerta a que todos pudiesen "reivindicar una instrucción impartida en cualquier idioma en cualquiera de los territorios"

El Tribunal Supremo rechaza que los padres puedan elegir el idioma en el que estudian sus hijos. Éste es uno de los argumentos que utiliza este órgano judicial para no admitir el recurso interpuesto por el padre de un alumno del colegio Los Sauces de Vigo que exigía que su hijo recibiese las clases íntegramente en castellano. El juez alega que reconocer a "toda persona dependiente de la jurisdicción de un Estado el derecho a ser instruido en la lengua de su elección conduciría a resultados absurdos, ya que todos podrían reivindicar así una instrucción impartida en cualquier lengua, en cualquiera de los territorios".
Este fallo judicial echa por tierra la demanda de algunos padres que reivindican la libertad de elección del idioma en los centros, justo en un momento en el que la Consellería de Educación se encuentra además ultimando el borrador del nuevo decreto que regulará el uso del gallego y el castellano en la enseñanza. La posibilidad de que las familias pudiesen elegir el idioma en el que estudian sus hijos estuvo en un principio entre las alternativas que barajó la Xunta cuando decidió anular el decreto del Gobierno bipartito que fija que se deben impartir en gallego al menos el 50 por ciento de las clases.
Para dar libertad de elección, sin embargo, habría que segregar a los alumnos por lengua. Aunque la Consellería de Educación admitió en un primer momento que esta opción estaba "sobre la mesa de trabajo", más tarde se descartó al plantearse dudas legales al respecto.
Aún así desde el colectivo Galicia Bilingüe se sigue reivindicando que se permita elegir a los padres el idioma de la enseñanza de sus hijos y reclaman a la Xunta que cumpla sus compromisos electorales. En su programa para las elecciones de marzo, el PP prometía "un bilingüismo integrador basado en el conocimiento de ambas lenguas y en el derecho de la libre opción lingüística". Precisamente para intentar ser fieles a esta promesa la Consellería de Educación realizó una encuesta entre los padres para preguntarles en qué lengua querían que estudiaran sus hijos.
Para el Tribunal Supremo, sin embargo, en un sentencia emitida el 21 de octubre de 2009, ni la Constitución ni la Declaración Universal de los Derechos del Hombre "garantizan a los padres el derecho de elegir la lengua que regirá el proceso educativo de sus hijos".
Por esta razón declara la "inadmisibilidad" del recurso de casación interpuesto por un padre de Vigo en contra de una sentencia dictada por el Tribunal Superior de Xustiza de noviembre de 2007 en la que ya se denegaba al demandante que su hijo recibiese las clases íntegramente en castellano.
Proceso
El padre de este alumno de Los Sauces de Vigo recurrió primero a la Consellería de Educación. El departamento dirigido en aquel entonces por la socialista Laura Sánchez Piñón denegó, en un escrito remitido el 30 de mayo de 2007, la solicitud de que este niño recibiera todas las clases en castellano. Fue entonces cuando el padre optó por la vía judicial.
El abogado del demandante utiliza como argumento el artículo 26 de la Declaración de los Derechos Humanos que dice que "los padres tendrán derecho preferente a escoger el tipo de educación que habrá de darse a sus hijos". Sin embargo, la respuesta del Supremo es tajante: "tal precepto no autoriza el diseño del currículo educativo de los hijos a conveniencia de los padres".
La otra baza jurídica esgrimida por el padre del menor de Vigo es el artículo 27 de la Constitución Española que reconoce la libertad de enseñanza. El Supremo, sin embargo, cita al Tribunal Europeo de Derechos Humanos para alegar que ese punto "no tiene por efecto garantizar a los hijos o a sus padres el derecho a una instrucción impartida en la lengua de su elección".
Por lo tanto, el Tribunal Supremo no admite el recurso presentado y obliga al demandante además a pagar las costas cifradas en 600 euros.
 
----------------------------------
 
Publicat en el diari EL FARO DE VIGO dimarts 17 de novembre del 2009
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

El fallo niega que en el sistema educativo de Galicia se "discrimine" al castellano

 
No existe "discriminación por razón de lengua" en el sistema educativo gallego,según el fallo judicial. Uno de los argumentos esgrimidos por el padre vigués ante el Tribunal Supremo es el derecho constitucional de "usar el castellano". Sin embargo, la sentencia dictada el pasado mes de octubre alega que sólo se infringiría la Constitución si un sistema de enseñanza "hiciera inviable la obligación de conocer el castellano". En este sentido, el Supremo recuerda que además de la Constitución hay que respetar los Estatutos de Autonomía y recuerda que"la enseñanza de la lengua en la comunidad autónoma" es competencia de la Xunta. La sentencia cita así la Ley de Normalización Lingüística que asegura que "la lengua gallega es materia de enseñanza obligatoria en todos los niveles de estudio no universitarios". Según el Supremo,"al coexistir dos lenguas en la comunidad autónoma exige su conjunto tratamiento y exigencia"."La discriminación se produciría precisamente en el caso de que la Administración autorizase lo pretendido por el demandante, en el sentido de permitir que, a criterio del peticionario, se pudiera cursar un determinado tipo de estudio con olvido o marginación de una de las lenguas concurrentes", afirma el magistrado Enrique Cancer, responsable del fallo judicial.
 
 
 
8) 
 
TV3 i la pandèmia catanyòlica

Aquesta paròdia posa en evidència el paper que té TVC dins de les nostres cases. Vol representar un món encara no contaminat pel castellà, on l'únic element aliè és una televisió que fa un mal ús de la llengua, portant els seus teleespectadors a imitar tot allò que senten, provocant així una pandèmia d'incorrecció lingüística.


http://www.youtube.com/watch?v=NIdXSh-Dq-o
 
 
9) 
 
Publicat en NacióDigital.cat dimecres 11 de novembre del 2009
http://www.naciodigital.cat/noticia/12534/meu/nom/jaume/jaime

«El meu nom és Jaume, no Jaime»

Un cambrer del Masnou suspès de sou i feina per discutir-li a un client que es diu 'Jaume' enlloc de 'Jaime'


Com l'anècdota de Carod-Rovira al programa espanyol “Tengo una pregunta para usted”, on afirmava que el seu nom era “Josep-Lluís aquí y en la República Popular de China”. Però si en aquella ocasió el fet va ser una destacable anècdota mediàtica, que respectin el teu nom pot sortir car.

És el cas d'un cambrer del restaurant 'Coloma' del port del Masnou que ha estat suspès de sou i feina durant una setmana per haver mantingut una 'discussió' amb un client habitual, per defensar que el seu nom és Jaume i no Jaime.

“Mira el Jaime éste”

Els fets es remunten al passat 10 d'octubre. El cambrer, Jaume Valls, assegura que un client, begut, el va provocar en diverses ocasions cridant el seu nom en castellà i amb un to despectiu: 'Mira el Jaime éste'. Segons la seva versió, Valls es va sentir ofès i es va dirigir al client per recordar-li que el seu nom era Jaume, en català, i que no dir-li així era una falta de respecte. La resposta del cambrer va irritar el client, que va amenaçar els propietaris del local amb no tornar-hi si Valls continuava treballant-hi. L'empresa ha sancionat Valls al•legant “manca de lleialtat”.
 Valls recorrerà la sanció i estudia també presentar una denúncia contra el client amb el qual es va discutir perquè aquells fets, comenta, li han suposat un perjudici econòmic i d'imatge.

El català no serveix cafès

Jaume Valls comenta que la discriminació en vers el català és un fet 'habitual' i amb el qual s'hi ha trobat en diverses ocasions al llarg de la seva vida professional. 'Déme la carta en castellano' o 'Hábleme en castellano' són algunes de les expressions més comuns, segons Valls. 'Les persones que ho demanen sempre ho fan d'una manera impositiva', afegeix

 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com