InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 215 (dimecres 18/11/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Fonemes afegits i lletres afegides
 
2) Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari
 
 
4) David Paloma - Català a la Terrasseta. Totes les tardes
 
5) EL FONS CAMBÓ DE PARÍS:HISTÒRIA, DESCRIPCIÓ I CATÀLEG
 
 
 
 
9) DIÀLEGS ENTORN DEL CATALÀ CIENTÍFIC I TÈCNIC
 
 
1)

 

 
Article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 16 de novembre del 2009
 

Fonemes afegits i lletres afegides

 

Eugeni S. Reig
 
 

Un fonema afegit és un so no etimològic que agreguem a un vocable quan el pronunciem, generalment per comoditat articulatòria. Si quan escrivim el vocable en qüestió reflectim en la grafia el fonema afegit, la lletra que el representa és una lletra afegida. Jo, personalment, considere que les lletres afegides s'haurien d'acceptar en l'ortografia d'una llengua únicament quan el fonema corresponent és pronunciat per la totalitat de parlants de la citada llengua. Si hi ha una part de la població –encara que siga una part important– que pronuncia un mot determinat amb un fonema afegit, i una altra part de la població que pronuncia el mateix mot sense el citat fonema, considere que aquest no s'hauria de reflectir mai en la grafia del mot.

En lingüística, quan el so no etimològic –i la lletra que el representa– s'afig en l'interior de la paraula, s'anomena epentètic, que significa 'intercalat'. Si s'afig al començament, rep el nom de protètic. I si s'afig al final s'anomena epitètic.

Tot seguit escriuré uns quants vocables amb dues grafies, la primera és la que correspon a l'etimologia del mot, la segona inclou una lletra afegida que representa la pronúncia d'una part de la població del nostre domini lingüístic.

a) Les grafies amb lletra afegida d'aquest grup no són acceptades per la llengua culta en cap cas, són considerades vulgarismes inadmissibles: api / àpit, bellota / abellota, bonegar / abonegar, botar foc / abotar foc, canvi / cànvit, compte / cónter, escriure / escríurer, fartar / afartar, fesol / fresol, foto / afoto, geni / gènit, llar / allar, moto / amoto, ploure / plóurer, premi / prèmit, ràdio / arràdio, raïl / arraïl, rifar / arrifar, tindre / tíndrer, traure / tràurer, travessar / atravessar, vendre / véndrer, vindre / víndrer, xeringa / aixeringa (o eixeringa).

b) Les grafies amb lletra afegida d'aquest grup són acceptades per la llengua culta, ja que són les usades per pràcticament tots els valencians, però únicament les arrepleguen els diccionaris valencians (DVal, SALT3, DOPV) i no els catalans (Fabra, DIEC, GDLC): remullar / arremullar, ruixar / arruixar. Açò significa que les formes arremullar i arruixar són formes normatives només per als valencians. Per als catalans no ho són pas.

c) Les grafies amb lletra afegida d'aquest grup són acceptades per la llengua culta perquè el fonema que representa la lletra dita s'afig en els parlars catalans orientals, especialment el parlar de Barcelona, però no en els parlars valencians. En alguns casos el vocable amb lletra afegida és la forma principal i en altres casos és l'única forma, ja que la variant formal etimològica, sense lletra afegida, ni tan sols l'arrepleguen els diccionaris: alfàbega / afàbrega, cartó / cartró, gla / aglà, hui / avui, murta / murtra, orde / ordre, rel / arrel, síndia / síndria. Els estudiem per separat.

Alfàbega / afàbrega. El Fabra i el DIEC arrepleguen alfàbrega amb r epentètica, però no recullen alfàbega, que és la forma etimològica i la que usem tots els valencians (el parlar valencià de l'extrem sud tanca la e fins a convertir-la en una i). El GDLC recull alfàbrega com a forma principal i alfàbega com a secundària, però la marca com a dialectal. El DVal, el diccionari del SALT3 i el DOPV de L'AVL recullen alfàbega com a forma principal i alfàbrega com a secundària.

Cartó / cartró. El Fabra, el DIEC, el GDLC, el DVal, el diccionari del SALT3 i el DOPV arrepleguen cartó com a forma principal i cartró com a secundària.

Gla / aglà. El Fabra, el DIEC i el GDLC arrepleguen gla com a forma principal i aglà com a secundària. El DIEC i el GDLC arrepleguen també la paraula bellota, que és la que usem tots els valencians, que remet a gla, però el Fabra no la recull. En el DVal i en el diccionari del SALT3 trobem la paraula bellota com a principal i gla i aglà remeten a ella. Cap d'aquests diccionaris recull la variant formal abellota, emprada per una part dels valencians. El DOPV arreplega gla, aglà, bellota i abellota com a entrades independents. No remeten les unes a les altres.

Hui / avui. El Fabra, el DIEC i el GDLC arrepleguen avui com a forma principal i hui com a secundària. La primera edició del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra (Barcelona,1932) no recollia la paraula hui, però la quarta edició (Barcelona,1966) ja la incloïa per decisió de la Secció Filològica de l'IEC. El DVal i el diccionari del SALT3 arrepleguen hui com a forma principal i avui com a secundària. El DOPV arreplega hui i avui com a entrades independents.

Murta / murtra. El Fabra arreplega únicament murtra, amb r epentètica. El DIEC, el GDLC, el DVal, el diccionari del SALT3 i el DOPV recullen murta com a forma principal i murtra com a secundària.

Orde / ordre. El DIEC i el DVal arrepleguen ordre com a forma principal i orde com a secundària. El Fabra i el GDLC arrepleguen únicament ordre, amb r epentètica. El diccionari del SALT3 i el DOPV arrepleguen orde com a forma principal i ordre com a secundària.

Cal aclarir que tots els diccionaris tenen l'entrada orde amb el significat de ‘societat de religiosos'.

Rel / arrel. El Fabra, el DIEC, el GDLC, el DVal i el diccionari del SALT3 arrepleguen arrel com a forma principal i rel com a secundària. El DVal i el diccionari del SALT3 entren també la paraula raïl, més etimològica i àmpliament usada pels valencians, que remet a arrel. Cap d'aquests diccionaris recull la variant formal arraïl, emprada per una part dels valencians. El DOPV de L'AVL arreplega arrel i raïl com a entrades independents i arraïl i rel que remeten a arrel.

Síndia / síndria. El Fabra, el DIEC, el GDLC, el DVal, el diccionari del SALT3 i el DOPV arrepleguen únicament la forma síndria, amb r epentètica. La forma síndiaque he tingut ocasió d'oir més d'una vegada i que és l'etimològica, ja que aquest fruit és originari del país de Sind, al Pakistan– no la recull cap diccionari.

 

2)


Trobada del Voluntariat Lingüístic Universitari
Acolliment lingüístic i plurilingüisme


Alberg Torre Ametller
Cabrera de Mar (el Maresme)
27 al 29 de novembre de 2009

Objectius

Dinamitzar els contactes entre el voluntariat lingüístic de totes les universitats del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, Catalunya del Nord i Andorra (Xarxa Vives).

Desenvolupar estratègies per afavorir l'aprenentatge i l'ús del català entre els nouvinguts, com també per aprofitar-ne la presència als campus per incrementar els capitals lingüístics de tota la
comunitat universitària.


Activitats previstes


DIVENDRES 27 DE NOVEMBRE

19.00 Acte de benvinguda institucional
Xarrada de presentació de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya: "La importància estratègica de l'acolliment lingüístic per al futur del català"
21.30 Dinàmiques de grup, coordinades per Sònia Caparrós

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE

9.30 Èpica excursió al castell de Burriac
16.00 Conferència de Teresa Casals sobre "El català, una llengua competitiva en un entorn multilingüe universitari" i presentació de la Guia lingüística universitària: Què és això del català?, publicada
per la Plataforma per la Llengua
17.30 Tallers:
T1. "Català per a estrangers. Llengua i hospitalitat", Ferran Suay
T2. "Drets lingüístic i multilingüisme", Dolors Gimeno
T3. "Què podem fer els estudiants per acollir els nouvinguts?", David Casals
T4. "El canvi lingüístic (in)necessari", Marc Biosca
T5. "Siguem hospitalaris: parlem en català", David Vila
21.30 Concert de folk i taller de balls tradicionals, a càrrec de Rascanya (www.rascanya.org)

DIUMENGE 29 DE NOVEMBRE

10.00 Exhibició castellera (amb explicació per a llecs)
11.30 Taula rodona sobre "Estratègies per a l'acolliment lingüístic i la promoció del plurilingüisme a les universitats", amb representants i tècnics de les diverses universitats de la Xarxa Vives
Cloenda institucional

Durant tota la Trobada, hi haurà instal.lades l'exposició de la Plataforma per la Llengua Obre't en català. Dirigida a la societat d'acollida, pretén fer reflexionar sobre les actituds d'acollida
lingüística envers els nous catalanoparlants.


Localització

La Trobada es fa a la comarca del Maresme. Les activitats tindran lloc a l'Alberg Torre Ametller (Cabrera de Mar).


Inscripció

La inscripció és gratuïta per a l'estudiantat inscrit en qualsevol dels programes de voluntariat lingüístic de les universitats de la Xarxa Vives i/o col.laborador en les activitats de dinamització
lingüística d'aquestes universitats. Les places són limitades. Feu la vostra preinscripció des d'una d'aquestes pàgines:
http://www.valencia.edu/spl/trobada_voluntariat
http://www.jove.cat


Transport
L'alberg és accessible amb autobús de línia, amb tren i per carretera (vegeu-ne els detalls en la pàgina de preinscripció).
Algunes universitats organitzen el transport dels seus estudiants a la Trobada. Consulteu al servei lingüístic de la vostra universitat.


Organitzen

Universitat de València
Servei de Política Lingüística
www.valencia.edu/spl

Generalitat de Catalunya
Departament d'Acció Social i Ciutadania
Secretaria de Joventut

Col·laboren

Generalitat de Catalunya
Departament de Governació i Administracions Públiques
Secretaria d'Acció Ciutadana

Xarxa Vives d'universitats

Plataforma per la Llengua

 

3)

Publicat en e diari AVUI, pàgina 22, dimarts 10 de novembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/1236/la/ruina/dos/traductors.html

Sílvia Barroso / Cap d'AVUI.cat

Ahir, mentre els focus apuntaven cap a Cruyff i la seva negativa a "violar" el català, al Parlament esclatava un altre conflicte. Es veu que llogar dos intèrprets unes horetes pot portar la cambra a la ruïna: així ho veuen Rafael Luna (PP) i Lluís Postigo (ICV) (tu quoque, Lluís?), que van esgrimir la crisi contra la traducció en una trobada amb una delegació nicaragüenca.

El causant de l'enrabiada transversal -el PSC també va protestar- era el secretari de Cooperació, David Minoves (ERC), entestat a parlar en català davant els nicaragüencs.

El socialista Joan Ferran remugava que "els idiomes oficials no s'han de traduir si tothom els entén". Perdoni: els nicaragüencs no entenen el català i, en un acte institucional, la solució no és apartar la llengua de la institució i tirar de l'idioma imposat que tinguem més a mà, en aquest cas el castellà imposat per Espanya -a Catalunya i Centreamèrica- quan podia fer-ho.

El més preocupant, però, és l'acomplexament de Postigo. Encara que es visqui en una bombolla lingüística com les comarques gironines, no es pot ignorar el risc en què es troba el català en altres territoris. Tot suma (o tot resta), i no es pot sucumbir a la comoditat de mantenir errors enquistats pintats de progressia. Sap greu, sobretot, quan ho fa bona gent.

-----------------

Publicat en el diari digital VILAWEB dimarts 10 de novembre del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3653913

David Minoves: 'Em sorprèn que hi hagi partits que no defensin prou la normalitat del català'

Entrevista amb el secretari de Cooperació de la Generalitat, que defensa la contractació de traductors en la visita d'ahir al parlament d'una delegació de Nicaragua

El secretari de Cooperació i Solidaritat, David Minoves, ha estat objecte de crítiques per part de PSC, PP, ICV i Ciutadans per haver contractat un servei de traducció simultània del català a l'espanyol en la visita que van fer ahir al parlament unes delegacions de la Regió Autònoma de l'Atlàntic Nord i de l'Atlàntic Sud, a Nicaragua. En una entrevista amb VilaWeb, Minoves es mostra sorprès per les crítiques. 'No actuem amb normalitat amb allò que hem aconseguit', s'ha queixat.

Els arguments dels crítics contra la contractació dels traductors són que es podien haver estalviat diners, en un context de crisi econòmica, tenint en compte que tothom entén l'espanyol i, per tant, la visita s'hauria pogut fer en aquesta llengua.

Què pensa d'aquestes crítiques?

Em semblen increïbles, sobretot perquè treballem internacionalment per l'enfortiment de les llengües i de les cultures pròpies i per la institucionalització dels governs comunitaris i autònoms i per a realitats nacionals diferents. Em sorprèn que no actuem amb normalitat amb allò que ens ha costat tant d'aconseguir i que tinguem tan poca memòria sobre això.

La visita d'aquestes delegacions era per veure avenços en autogovern?

La costa del Carib de Nicaragua és l'única zona del país on hi ha estatuts d'autonomia que responen a les realitats històriques de les diferents nacions que hi ha. Nosaltres, juntament amb l'ONU, els acompanyem per l'enfortiment d'aquestes institucions, de la cultura i de la llengua que tenen. Per això han vingut aquí, per veure les nostres experiències en àmbits com els governs locals i la normalització lingüística.

Què sabien del nostre autogovern els membres de les delegacions abans de la visita?

Els havíem explicat que al Parlament de Catalunya s'hi parlava en català amb normalitat i això era part del sentit que tenia el viatge que feien. Vaig sentir vergonya de veure que posàvem en dubte els avenços que nosaltres havíem fet en aquest sentit.

Les crítiques incideixen en el cost dels traductors?

Els arguments per criticar l'ús de traductors, referint-se a la crisi econòmica, van semblar fora de lloc als membres de la delegació. Un d'aquests membres em va dir després de la visita que havia sentit que hi havia hagut queixes per la traducció simultània, i se'n va estranyar. Se'm fa difícil explicar aquesta contradicció, que hi hagi partits que no defensin prou la realitat plurilingüística aconseguida ni la normalitat del català a Catalunya.

Li han estranyat a vostè especialment les crítiques fetes des d'algun partit en concret?

M'han estranyat especialment les crítiques d'Iniciativa.

------------------------------

Publicat en el diari digital VILAWEB dimecres 11 de novembre del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3654095

El ridícul de La Vanguardia

Vicent Partal

La Vanguardia és l'excepció a Barcelona. És l'únic diari monolingüe castellà de la ciutat i la seua militància persistent en aquest sentit fa temps que crida notablement l'atenció. Però, malgrat això, el director, José Antich, es permetia ahir de donar lliçons de saviesa lingüística qualificant de 'ridícul' que el Parlament de Catalunya posara traductors de català a espanyol i viceversa per atendre degudament la visita d'una delegació nicarangüenca. La veritat és que el seu argument feia feredat.

El director de La Vanguardia diu, en la llengua en què escriu en públic cada dia, que 'no sembla la cosa més edificant' que els nicaragüencs escoltaren amb 'els auriculars posats' els discursos dels diputats catalans. No gosa dir-ho claret, però diu, i per això fa feredat, que el Parlament de Catalunya hauria d'haver renunciat a la llengua pròpia, no sé si en aquest cas o amb qualsevol excusa. No ho diu clar, però s'entén fàcilment que el senyor Antich vol dir que ell hauria desitjat que els diputats hagueren parlat directament en castellà, com fa el seu diari cada dia. Perquè, encara que no ho diga tampoc, interprete que el senyor Antich deu comptar que els nicaragüencs no entenen d'entrada el català, de manera que, havien de ser els diputats catalans els qui havien de canviar de llengua, per caure en el 'ridícul'.

Per sort, no ho van fer. Començant per David Minoves, secretari de Cooperació i Solidaritat del govern, que no va perdre gens de vista que les institucions també tenen obligacions envers la pròpia dignitat, perquè no són únicament una col·lecció d'individus, ans representen un país, amb les obligacions que això implica. Parlar en una seu parlamentària no és parlar en un bar, i això exigeix una correcció, un protocol i un respecte de les formes. Respecte que inclou, al Parlament de Catalunya i en qualsevol parlament del món, uns usos lingüístics també simbòlics; també. Que al cap i a la fi, és per això que el president Sarkozy no parla mai en anglès en una seu parlamentària i sí que ho fa, si cal, en una entrevista televisiva. O que la cancellera Merkel s'adreça sempre, en públic, en alemany al president Medvèdev, per més que parle molt bé el rus. O que Juan Carlos de Borbón parla en espanyol en les cimeres internacionals encara que els seus interlocutors sàpiguen tots anglès, llengua que, segons que diuen, practica a casa cada dia.

-----------------------

Article publicat en e diari AVUI, pàgina 3, divendres 13 de novembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/1434/parlar/castella/permet/estalviar.html


Parlar castellà permet estalviar

Pere Martí / pmarti@avui.cat

El Congrés de Diputats ha convocat un concurs públic per adjudicar la prestació dels serveis d'interpretació de la reunió de la Conferència d'Òrgans Especialitzats en Afers Comunitaris i europeus dels Parlaments de la Unió Europea (COSAC) que ha de celebrar-se els dies 31 de maig i 1 de juny de l'any que ve en el marc de la presidència espanyola de la UE. Entre les condicions per guanyar el concurs s'especifica que el cost del servei, per a dos dies, no pot superar els 175.000 euros.

Malgrat que estem en temps de crisi, no ha saltat cap diputat de cap partit polític demanant prescindir dels serveis d'interpretació, tot i que previsiblement tots els assistents, experts europeistes amb sòlida formació, es deuen expressar correctament en anglès. Tampoc consta oficialment que hagi arribat cap protesta formal dels diputats del Parlament de Catalunya que aquesta setmana s'han queixat iradament per la contractació d'un servei d'interpretació a la cambra catalana per atendre una delegació estrangera. Espanya és un país normal i els seus diputats troben lògic que si es celebra un esdeveniment internacional al Congrés hi hagi traducció simultània. A Catalunya, en canvi, encara hi ha diputats amb prou autoodi com per organitzar una polèmica política absurda sobre aquesta qüestió. És igual si la delegació és nicaragüenca o lapona: el servei ha d'existir perquè els diputats o els membres del govern han de tenir garantit el dret d'expressar-se al Parlament en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya. Estem parlant d'una despesa de només 1.000 euros, però el problema no és econòmic ni de competència lingüística, sinó polític: l'excusa de la crisi econòmica només és la coartada per justificar la marginació del català de l'espai públic. Si volen estalviar, per què no demanen la supressió del ministeri de Cultura o el tancament de TVE?

 

4)
 
Publicat en el diari AVUI (edició de Terrassa) dilluns 9 de novembre del 2009

Català a la Terrasseta. Totes les tardes

David Paloma

En un forn de la Terrasseta, molt a prop de les escoles, hi penja un rètol de fa temps que diu “Totes les tardes, pa calent”. Efectivament, els clients hi entren perquè els interessa tenir pa calent, acabat de fer, cada tarda. Tothom entén el rètol, per bé que el llevat lingüístic del text (la seqüència “totes les tardes”) s'ha barrejat de manera estranya amb la massa del pa. La frase no és correcta, si es vol que “totes les tardes” equivalgui a “cada tarda”. Diré per què.   

Durant molts anys les gramàtiques han dit que “tot” era un indefinit: no sabem quantes tardes són “totes les tardes”: cinc?, set?, catorze?... No se sap: és indefinit. Per això és estrany que hi hagi pa calent “totes les tardes”, fent-ne una interpretació de grup. Que diferent és dir “hi assistiran tots els representants”: tampoc no sabem quants seran, però vindran tots (i quan arribin, per exemple, començarà l'acte). És com si diguéssim: quan arribin “totes les tardes”, tindrem pa calent. Uf, això sí que és estrany.

Per motius semàntics i també sintàctics, la Gramàtica del català contemporani tracta el “tot” no com un indefinit sinó com un quantificador. Això permet explicar que el llevat lingüístic, en aquest cas, ha de tenir una interpretació distributiva: a cada tarda, el pa que li pertoca. Caldrà escriure, doncs, “Cada tarda, pa calent”. O “Pa calent cada tarda”. O simplement “Pa calent a la tarda”.  

En un altre forn, més a prop de l'estació dels Catalans, hi penja un altre rètol que anuncia el mateix amb altres paraules: “Tenim pa calent de la tarda”. També els clients hi entren si els interessa tenir pa calent, acabat de fer, cada tarda. I cada tarda entenen que han tret el pa calent.

En un tercer forn de la Terrasseta, que fins i tot tenen obert els diumenges a la tarda, hi venen “parissines” (calentes?). Un dia els vaig demanar una “parisenca”, sense entrar en detalls, però a ells els devia semblar que les dues esses feien més català.

 

5) 

 

EL FONS CAMBÓ DE PARÍS:HISTÒRIA, DESCRIPCIÓ I CATÀLEG

 

 

Francesc Bernat i Baltrons, Universitat de Barcelona

 

 

http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/actes/catalonia2/BernatiBaltrons.pdf

 

http://www.crimic.paris-sorbonne.fr/actes/catalonia2/catalonia2.htm

 

 

6)

 

Publicat en el diari electrònic VILAWEB dimarts 10 de novembre del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3653522

Xulio Ricardo Trigo: internet al servei de la literatura

L'escriptor acaba de publicar la novel·la 'El somni de Tàrraco' (Edicions 62), amb web pròpia, i fa cinc anys del seu bloc, 'El violinista celest'

Xulio Ricardo Trigo acaba de publicar 'El somni de Tàrraco' (Ed. 62). A fi de promocionar-lo ha obert una web molt completa. És una pràctica habitual en autors de països com els Estats Units, però s'usa poc encara entre els escriptors d'aquí. Però Trigo té una relació llarga amb les eines d'internet: aquests dies celebra el cinquè aniversari del seu bloc, 'El violinista celest'. L'autor reflexiona sobre la relació d'internet amb la literatura.

El contacte amb els lectors

A la web de 'El somni de Tàrraco' s'expliquen curiositats, s'ofereix el primer capítol en pdf, s'apleguen les entrevistes, les ressenyes i comentaris... Diu Xulio Ricardo Trigo: 'Les novel·les formen part d'una realitat paral·lela, han de ser autosuficients, però aquest fet no nega que els lectors i lectores siguin ments curioses. Jo mateix gaudeixo molt amb aquest tipus d'informació suplementària que es pot donar a internet, que no deu aspirar a completar un llibre, però sí a complementar-lo.'

Continua: 'Internet pot arribar a ser fascinant per un escriptor per les relacions que estableixes amb els lectors. Abans te'ls trobaves en una presentació, en una fira del llibre o per la intervenció d'algun amic comú. Ara els lectors es troben on line i et comenten les seves lectures. Mitjans com els blocs, el Facebook i altres xarxes socials, així com les pàgines web et permeten un contacte directe i de vegades immediat. És una feinada respondre a tothom, però ho intento dins del possible. Penso també que és una bona oportunitat per al lector, que de cop i volta té molt a dir en el procés d'intercanvi entre autor i lector que s'estableix a través de la literatura.'

L'evolució del bloc

Xulio Ricardo Trigo ja fa cinc anys que va obrir un bloc: 'Em penso que el primer objectiu era experimentar. Va començar sent una mena de dietari molt personal, però ben aviat vaig entendre que la xarxa permetia enriquir aquesta idea tradicional del dietari amb més coses. A poc a poc vaig anar afegint seccions noves, com ara comentaris sobre literatura o el recent cicle sobre novel·la “Negra i escandinava”, però també entrevistes, col·laboracions externes, traduccions... Ben aviat inclouré avançaments editorials. El dietari personal ha donat pas doncs a una publicació digital més diversa i plural i el nombre de lectors em sorprèn cada dia.'

Estableix algun tipus de relació entre el bloc i la seva producció literària? O són calaixos estancs? Respon: 'La relació és diversa i molt saludable. D'una banda, el bloc et permet estar en contacte amb lectors i lectores de la meva obra; d'una altra serveix sovint de laboratori d'idees. Penso que 'El violinista celest' pot arribar a ser un complement interessant per aquells que s'acostin a la meva literatura. És mentida, com pensen alguns, que un bloc estigui marcat necessàriament per la urgència. Hi pots penjar coses que responguin a la immediatesa de l'actualitat, però també treballs de fons.'

La Catalunya romana

A 'El somni de Tàrraco', l'emperador Octavi August s'instal·la a la ciutat l'any 27 abans de Crist i aviat trastocarà el ritme tranquil d'aquest enclavament. Les obres que encarrega Octavi August convertiran Tarraco en la ciutat més esplendorosa de la Mediterrània. Però el cost serà alt: Crims, traïcions, amor, revoltes, conspiracions per les ànsies de riquesa i poder.

'De sempre m'han interessat les novel·les que parlen de l'antiguitat clàssica, però també el cinema', explica l'autor. 'Sobretot, com a escriptor, m'interessa la tasca de reconstrucció necessària perquè el lector reconegui l'època, l'entorn on actuen els personatges. És una tasca difícil i, potser per això, ens trobem sovint amb històries que podrien passar ara mateix. En una novel·la històrica el rerefons ha de ser realista i creïble, versemblant. El novel·lista, però, pot jugar amb els personatges, amb la trama.'

'Es pensa sovint que l'origen de Catalunya és a la seva Edat Mitjana, amb les seves institucions, els seus reis i les seves cròniques, tan valuoses per altra banda. Però també hi va haver una Catalunya Romana que mereix la nostra atenció. També venim dels romans. I aquest fet és molt important en algunes de les ciutats on passa 'El somni de Tàrraco', que, a més de l'esmentada al títol, són Ilerda (Lleida) o Ausa (Vic).'

Diu: ''El somni de Tàrraco' és una novel·la històrica amb les seves dosis d'intriga. Vol reconstruir una època fonamental per la Catalunya Romana. El seu fil conductor és la necessitat que té Roma d'oli –a partir d'un moment concret el de la Bètica no era suficient- i com s'intenta transformar Tàrraco en productora d'aquest preuat producte que els romans feien servir per moltíssimes coses, entre altres com a cosmètic i com a aliment. Però també és una història d'amor i intenta aprofundir en la vida de l'època que va entre el 27 a.C. i el 44 d.C.'

 

7) 
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 diumenge 8 de novembre del 2009
http://www.pagina26.com/tendencies/9684-el-sambori-preveu-superar-els-74000-participants.html
 
El Sambori preveu superar els 74.000 participants
 
Josep Chaqués ha destacat l'espenta de les entitats cíviques que porten a terme «un treball real i eficaç en defensa de l'ús de llengua». El president de la Fundació Sambori ha explicat que en l'edició d'enguany es vol seguir la dinàmica que es va encetar en 2008 i arribar a tots els nivells, des de les universitats i les escoles d'idiomes a les escoletes i les escoles d'adults. La fundació pretén amb el guardó fomentar l'ús del valencià en l'àmbit educatiu, a més d'incentivar la creativitat artística i imaginativa dels xiquets. A causa de l'augment de la participació en l'edició de l'any passat, enguany s'han repartit 28.000 díptics i 7.500 cartells. El proper 12 de febrer finalitza el termini per a presentar els treballs en la fase comarcal. Els guanyadors en aquest àmbit passaran a la final, que es desenvoluparà a la Universitat de València el proper 29 de maig.

En la fase comarcal, els guanyadors aconseguiran lots de llibres o material educatiu. Entre tots els guanyadors de les competicions comarcals es repartiran tres premis més: el primer, de 600 euros; el segon, de 400 euros i el tercer de 200 euros. A Catalunya, el premi l'organitza Òmnium Cultural. El Sambori va nàixer en 1998, amb el suport de l'Associació d'Editors del País Valencià, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, el gremi de llibreters i Escola Valenciana. El primer any en què es van atorgar els guardons van participar 7.775 alumnes i 196 centres.

8) 
 
Publicat en directe.cat dilluns 9 de novembre del 2009
http://www.directe.cat/article/un-informe-alerta-de-la-progressiva-castellanitzacio-de-les-pagines-grogues

Un informe alerta de la progressiva castellanització de les Pàgines Grogues

La presència del català ha anat disminuint des de 2003, coincidint amb la tramitació de l'Estatut
Una anàlisi comparativa de les Pàgines Grogues repartides entre 2003 i 2009 alerta de la progressiva espanyolització de les guies, fins al punt que la presència del català en l'actualitat és residual i tendeix a la desaparició. La guia de comerços ha anat 'perdent' el català des de l'edició de 2003, on la portada de les guies repartides al Principat era en la nostra llengua, fins a la portada íntegrament en espanyol d'aquesta edició 2009-2010. A més, a l'interior de les guies, el català ha anat quedant relegant a una segona posició testimonial, fins al punt que ja no és possible buscar comerços en català i s'ha de realitzar la recerca sempre en castellà. La castellanització progressiva de les guies ha coincidit amb la tramitació de l'Estatut català i la venda del negoci de pàgines grogues de l'Estat de Telefónica a la multinacional TPI.
L'estudi (pdf), elaborat per Josep Maria Canyelles, analitza el contingut de les guies 'Páginas amarillas' per cotxes dels anys 2003-2004, 2007-2008, 2008-2009 i 2009-2010. Segons les seves observacions, el català ha desaparegut de la portada de les guies, fins al punt que ja no té presència a la tapa del volum d'aquest any.

Topònims no oficials en espanyol


Pel que fa als topònims als mapes, les denominacions bilingües de les ciutats valencianes han desaparegut, i ja no hi apareix Alacant ni Elx. També s'ha espanyolitzat el topònim de Palma, i ara és Palma de Mallorca, la denominació espanyola no oficial. Els topònims bascos també han deixat de ser bilingües, i enlloc de 'Pamplona-Iruña' de l'edició de 2003 ara només hi figura 'Pamplona'.
 
El català també s'ha vist relegat en els títols de les seccions i les categories. Així, si en l'edició de 2003 els plànols es destacaven com a 'Plànol - Plano' amb la negreta a la denominació catalana, a l'edició de 2007 i posteriors ja apareix com a 'Plano - Plànol'.

Obligació de cercar en castellà

Encara és més preocupant l'espanyolització de l'índex d'activitats. Així, a l'edició de 2003 per cercar 'Bugaderies' calia anar a la lletra B, mentre que a les edicions posteriors a 2007 només es poden trobar les bugaderies sota la lletra L de 'Lavanderias', i només sota la denominació de 'Lavanderias' hi apareix 'Bugaderies' en una tipografia més petita.

A més l'estudi recull que el nom de les guies, 'Páginas Amarillas', no s'ha catalanitzat mai malgrat que popularment sempre s'han denominat 'pàgines grogues' en català.
 
9) 
 
DIÀLEGS ENTORN DEL CATALÀ CIENTÍFIC I TÈCNIC


La Fundació Torrens-Ibern us convida a la propera Sessió de Diàlegs, que tindrà lloc el dijous 19 de novembre de 2009, a les 19 h.

Dins l'esquema previst per a aquestes sessions (presentació d'un o diversos temes, seguida de debat), el tema presentat serà:

¿COM S'HAN DE DIFONDRE ELS LLENGUATGES TÈCNICS?

A càrrec de Joan Abril, responsable de llengua i edició a l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Lloc: Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona - Passeig de Gràcia, 50, 5ª planta, BARCELONA
 
 
Font: InfoZèfir
http://www.infozefir.com
 

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com