Valencià acriaturat i
castellanitzant
Totes les llengües naturals del món tenen un bon grapat
d'irregularitats. Només les llengües artificials, com ara l'esperanto o la
interlingua, són completament regulars perquè han estat elaborades per una única
persona o per un equip d'unes poques persones i ja s'ha procurat que no hi
haguera cap irregularitat. Però les llengües naturals han estat creades pels
seus parlants, per milions de persones a través dels segles, i presenten
nombroses formes que no són regulars, que no són les “esperables”. Totes les
llengües conserven eixes formes irregulars que són les tradicionals. Els
xiquets, en començar a parlar, tenen tendència a dir formes regulars perquè són
les més lògiques, les més naturals, però els adults els corregixen i els
ensenyen a usar les formes heretades encara que no siguen tan lògiques. Això ha
sigut sempre així. I el xiquet, en fer-se adult, usarà les mateixes formes que
empren els seus majors. Jo tinc una veïneta, filla de pares castellanoparlants,
que en lloc de “yo no sé” diu “yo no sabo” i en lloc de “se ha roto” diu “se ha
rompido”. Ens fa molta gràcia perquè la xiquiua té només tres anyets però ¿ens
imaginem que en tinguera 23 i continuara dient “yo no sabo” i “se ha rompido”?
Segur que no som capaços d'imaginar-nos-ho. Si un castellanoparlant adult diu
sabo en lloc de sé, cabo en lloc de quepo,
andé en loc d'anduve o rompido en lloc de roto, serà
motiu de burles. Però en valencià, per desgràcia, cada volta és més corrent
sentir plenar (o emplenar) en lloc d'omplir, apressar-se en lloc d'afanyar-se, apropar en lloc d'acostar, proper en lloc de
pròxim, apropament en lloc d'acostament, rigut en lloc de rist, etc., i, per a més inri, és
precisament la llengua normativa –i les persones que es consideren cultes– qui
fomenta la substitució de les nostres paraules patrimonials que hem usat durant
centeners d'anys per aquest vocabulari infantiloide que desfigura la nostra
llengua, que és bastant recent i que, en realitat, és una còpia de la manera
d'actuar el castellà.
Jo vaig nàixer a Alcoi l'any 1942 i la meua llengua
primera, la que vaig aprendre dels meus pares des del bressol, va ser el
valencià tradicional d'Alcoi que els meus avantpassats s'havien passat de pares
a fills des de temps immemorials. La forma verbal que jo vaig rebre per tradició
oral per al verb que expressa la idea de dur una persona o una cosa més a prop
d'un lloc determinat és acostar i, ho dic sincerament, no recorde haver
sentit mai al llarg de la meua vida fins a temps relativament recents cap
valencianoparlant –i n'he sentit milers– que diguera apropar. El verb
acostar el tenim documentat l'any 1250 però podem estar ben segurs que ja
es deia molts anys abans. És un verb antiquíssim en la nostra llengua que ens
hem passat de pares a fills durant segles i segles. El verb apropar, en
canvi, el tenim documentat per primera volta l'any 1889. És un neologisme que té
poc més d'un segle de vida. I una cosa pareguda passa amb els adjectius
pròxim –que l'usem, com a mínim, des de fa quatre segles– i proper
–documentat per primera volta l'any 1880– i també amb els substantius
acostament i apropament. Apropar, apropament i
proper són castellanismes mentals. Com que el castellà de cerca fa
acercar, acercamiento i cercano, nosaltres copiem el
mecanisme i de prop fem apropar, apropament i
proper.
I, de la mateixa manera, com que el castellà de
lleno fa llenar, nosaltres de ple creem plenar –verb
que he sentit en algunes poblacions de la Marina–, així com la variant formal –i
normativa– emplenar, i usem cada volta més aquests verbs nous en lloc del
patrimonial omplir que utilitzem des del segle xiv.
Apressar-se és un
neologisme format a partir del substantiu pressa i que, en el fons, no és
més que una mala còpia del castellà apresurarse. Lògicament hem d'evitar
usar un castellanisme tan evident i tan lamentable com donar-se pressa,
totalment inacceptable, però apressar-se és una pèssima solució. Si tenim
afanyar-se, un verb patrimonial que emprem des de l'edat mitjana i que ha
arribat viu al segle xxi, no ens
cal cap innovació, n'hi ha prou amb continuar dient-ho com ho hem aprés dels
nostres pares, com ho hem heretat dels nostres avantpassats, com s'ha dit sempre
en la nostra llengua.
Aquests vocables infantiloides i castellanitzants són molt
perjudicials per a la nostra llengua, no perquè siguen roíns per ells mateixos,
que no ho són ni miqueta ni gens, sinó perquè el seu ús indiscriminat i
generalitzat condemna a mort els mots tradicionals que hem usat durant un bon
grapat de segles i que encara usem, els que deien els nostres avantpassats i que
encara diem nosaltres, els que trobem en els texts literaris des de l'edat
mitjana fins ara mateix. Hem de preguntar-nos: ¿volem transformar el valencià en
una llengua cada volta més regular i més acostada al castellà o volem
conservar-la tal com l'hem heretada dels nostres pares? El valencià serà el que
els valencians vulguem que siga. Fóra bo que tots meditàrem una miqueta sobre
açò.
Valencianisme.com ha tingut
l'oportunitat de parlar amb Diego Gómez, president d'Escola Valenciana des de
l'any 2002. El desplegament de
A grans trets, ens
podria fer un balanç del poc més de quart de segle en què
Algú pot veure la botella menys o més
plena. El propòsit fonamental de
Evidentment s'ha treballat prou en el
camp de l'ensenyament, però en l'àmbit d'ús social
En la mateixa línia
que la pregunta anterior, creu que és necessària l'elaboració d'una nova llei de
normalització lingüística o primer caldria desplegar plenament
De totes formes i malgrat la seua manca
de previsions i d'aspectes no resolts com la unitat de la llengua i el no
reconeixement dels drets lingüístics, és una llei que ningú s'ha atrevit a
modificar. Caldria una aposta ferma per part de
Després de 12 anys de
govern del PSOE i 14 del PP, considera que podem parlar de diferències entre les
polítiques lingüístiques impulsades per ambdós partits?
Potser des de la perspectiva actual
podíem parlar de tota una manca de planificació i de manca de treball per la
llengua dels governs del PSOE i del PP. Però cal esbrinar algunes diferències.
Si be és cert que el govern socialista va promulgar
De totes formes els uns i els altres en
el fons no han cregut, ni hi creuen, en el valencià com a element vertebrador de
la nostra identitat. Per a uns la llengua no dóna vots, mentre que els altres
trauen molt de profit del conflicte lingüístic. Per a uns i altres el valencià
sembla ser un complement al castellà, mentre que per a nosaltres és la llengua
pròpia, que estructura la nostra manera de veure el món.
En relació amb
l'anterior pregunta, creu que és necessària la presència del valencianisme
polític en les institucions valencianes perquè siga possible la normalització
del valencià en tots els àmbits de la societat valenciana?
La producció assagística sobre la
qüestió nacional al País Valencià, va viure una edat daurada a la dècada dels 70
i 80. Una època intensa de debats, anàlisis i propostes que evolucionaren a
mesura que la realitat política es revelava hostil. Les noves aportacions
ideològiques són escasses i han perdut intensitat, si més no emotiva.
Pensar el país s'ha convertit en un
exercici restringit a l'àmbit acadèmic i científic, amb escassa projecció
exterior. Segons Toni Molla (autor de La utopia necessària), la realitat
política ha desmentit la possibilitat de portar a cap determinades propostes,
invalidades per la història. I segons Adolf Beltràn (autor d'Un país possible)
toca passar a analitzar les coses amb dades, deixar-se d'especular sobre
fórmules miraculoses, centrar-se en el que hi ha i traure el màxim profit del
país tal com és.
Efectivament un tercer espai polític
valencià ajudaria a la normalització de la llengua, tot i que hem de treballar
per instaurar que el valencià siga un valor inherent l'estructura de partits,
que siga un marc conceptual de la societat valenciana. El valencianisme polític
ha de trobar els marcs conceptuals que connecten amb la societat valenciana.
Però alerta, això no vol dir agafar els marcs que empra el PP i l'anomenat
blaverisme, això és garbellar aigua. Si vols un canvi, no pots aconseguir-ho
emprant el mateix marc i el mateix vocabulari que la resta, sigues realment el
canvi que vols.
Des de
Valencianisme.com ens hem fet ressò d'uns rumors que apunten que vosté estaria
disposat a implicar-se en la política. És cert això? Si fóra així, en quina
formació política militaria? Té alguna cosa a veure amb tot açò l'anunciada
plataforma Valencians en Moviment?
Jo sempre he estat implicat i disposat
a fer política. He militat en un partit, el meu nom ha aparegut en llistes
electorals i sindicals i sempre he procurat ser coherent amb les meues idees i
el meu país. Sempre he defensat uns valors i una ètica democràtica. Des del 2002
sóc president d'Escola Valenciana i des d'aleshores he procurat desvincular el
que representa aquest moviment cívic de qualsevol tendència política. De fet i
fins ara el meu nom no ha aparegut lligat a cap partit i sindicat (encara que
estic afiliat a un sindicat). En el moment que deixe de ser president d'Escola
Valenciana pense que puc recobrar la meua “llibertat de militància”.
En eixe sentit té a veure la plataforma
En Moviment, com a plataforma de base comarcal encapçalada per la ciutadania amb
una càrrega d'innovació, participació i transparència que puga donar
l'oportunitat de fer visible a molts valencians i valencianes que a hores d'ara
estan oblidats. Cal que creem un referent del “sí”, dels que creiem en les
persones, en els ciutadans, en la diversitat, enfront el gran “no” que
representa el govern del PP. La ciutadania de base és el revulsiu dels
progressistes del País Valencià.
Tot fa indicar que en
breu s'aprovarà la nova llei de la funció pública, una norma que no recollirà el
requisit lingüístic a l'hora d'accedir a qualsevol plaça de treball en
l'administració, en virtut d'un pacte entre
Sembla que s'ha perdut una nova
oportunitat d'incorporar definitivament el requisit lingüístic per accedir a la
funció pública valenciana i tapar el forat desgraciat que venim patint els
valencians i valencianes a diferència de la resta de nacionalitats i territoris
amb llengua pròpia.
Després dels esforços de
Els darrers estudis
sociolingüístics mostren que s'està avançant en el coneixement oral i escrit del
valencià, però tot i així la gran assignatura pendent és el seu ús; és a dir, hi
ha més gent que coneix el valencià però això no fa augmentar la seua utilització
quotidiana, un fet que es pot percebre especialment a les ciutats de València i
Alacant. ¿Com veu, doncs, el futur de la nostra llengua a mitjà i llarg termini
i, des de la seua òptica i experiència, quines mesures creu que són
imprescindibles per a evitar que el valencià acabe sent un idioma que la gent
sàpiga però no gaste?
En aquest moment la tasca per
normalitzar l'ús social del valencià és la pedra de toc. No es pot dubtar que hi
ha més gent que mai alfabetitzada en valencià però en l'actualitat sols un de
cada quatre ciutadans utilitza el valencià de forma normal, i tot després de més
de vint-i-cinc anys de
El present i el futur del valencià
passa per la divulgació dels beneficis contrastats que reporta l'ensenyament en
valencià; passa també per la salut de l'audiovisual valencià, per la imatge
pública de la classe política, per la normalització lingüística en les esferes
prestigioses de la cultura, per les televisions, per les ràdios, pels periòdics,
per unes administracions sistemàticament respectuoses amb el marc legal
lingüístic, pel requisit lingüístic en l'accés a la funció pública, per la
solvència del mercat editorial i la indústria de l'oci i el temps lliure i, en
definitiva, per la consolidació d'uns models de conducta lingüística que
evidencien la normalitat del valencià en els àmbits d'ús amb major grau de
prestigi social.
Un usuari del nostre
portal, que té com a llengua materna el castellà, li pregunta sobre què
considera que cal fer per a aconseguir que més valencians d'origen
castellanoparlant se sumem a l'ús quotidià del valencià.
Li contestaria amb la meua experiència
personal. Jo sóc de família castellanoparlant i fins als vint-i-dos anys sols
parlava castellà. Gràcies a la meua companya i als meus alumnes vaig aprendre a
estimar el valencià. Ara escric, pense i em relacione en valencià i també done
classes de castellà. A la fi una llengua s'aprén quan s'usa, quan l'estimen i la
utilitzem com a vincle de relació, d'integració i de solidaritat. Jo li recomane
al vostre usuari que s'apunte immediatament al Voluntariat pel Valencià i el més
aviat possible tinga una parella... de llengua.
Un altre company ens
pregunta al voltant de quant ha crescut, cada any, l'ensenyament en valencià en
els nivells de primària i secundària, en percentatge i en nombre d'alumnes.
Quina valoració ens fa d'eixes xifres?
Aproximadament uns 1.100 centres
educatius valencians desenvolupen un programa d'ensenyament en valencià o
immersió lingüística en Infantil, Primària i Secundària, la qual cosa representa
una xifra de 150.000 alumnes aproximadament. Semblem dades positives, però la
realitat és que sols uns 30 alumnes de cada 100 s'ensenyen a llegir i escriure
en valencià i que aquestos s'escolaritzen en la meitat dels centres educatius de
tot el país. I a més són centres públics, atés que els concertats no entren en
el joc (sols n'hi ha
De nou: l'ampolla està mig plena o mig
buida? El cert és que manca una planificació educativa que done resposta a la
demanda d'escoles en valencià que any rere any demanen les famílies de les
nostres comarques. Amb Font de Mora i el seu equip no tindrem eixa sort.
Diversos usuaris del
nostre portal insistixen a assenyalar que, atés el nul interés els poders
públics valencians a fer del valencià la llengua vehicular de l'ensenyament,
Escola Valenciana deuria estudiar la possibilitat de crear una xarxa d'escoles
privades en la nostra llengua, a l'estil de
Alguna vegada ho hem pensat i de fet
hem tingut contactes amb la gent que gestiona les ikastoles i també
tenim molt bones relacions amb
De totes formes és molt digne i té tot
el nostre suport les escoles cooperatives com
Quina és la seua
valoració al voltant de l'Acadèmia Valenciana de
Nosaltres des d'un principi hem dit que
l'AVL ha estat creada segons el marc legal, fruit d'una situació política
concreta. Cal reconèixer que l'AVL ha tingut moments molts crítics i que no ha
sabut crear lligams d'empatia amb la societat valenciana. La gent no sap que és
i per a què serveix. Però també cal dir que en els darrers anys l'AVL ha fet
coses interessants: els informes sobre l'ús de la llengua, el simposi sobre
Respecte al tema de la fixació
normativa pense que caldrà un enteniment efectiu entre l'AVL, les universitat i
l'IEC. Hi ha acadèmics que pertanyen als tres organismes.
Fa uns anys, des de
Valencianisme.com, amb la collaboració del professor de
Nosaltres, Escola Valenciana, sempre
hem defensat la unitat de la llengua i les estratègies comunes per dignificar-la
des de tots els territoris de parla comuna. I ho fem tenint com a rerefons tot
un basament científic i acadèmic.
També hem de dir que nosaltres sempre
hem utilitzat i defensat el tema valencià com a nom per a la nostra llengua (el
català comú). Pense que cal deixar córrer tota la problemàtica del nom i
posar-se a fer feina. Mentre discutim no fem res. Hem d'aconseguir que els
catalans puguen entendre que vol dir valencià i que els valencians no tinguem
cap problema a reconèixer que el que anomenem valencià, és una llengua que
compartim amb catalans, mallorquins, etc.
Un membre del nostre
portal aplaudix certes iniciatives d'Escola Valenciana per tal d'estendre la
presència del valencià en nous àmbits, com ara el cinema, i ens pregunta si des
de l'entitat cívica s'han plantejat donar suport a la creació de mitjans de
comunicació en valencià, com un diari o una emissora de
ràdio.
Nosaltres no som
Sabem que hi ha mancances i que un
diari esportiu en valencià, una ràdio escolar del país, una xarxa telemàtica
educativa potent en la nostra llengua, entre d'altres serien necessàries, però
per ara ho tenim magre. Quan tinguem una Conselleria de Política Lingüística
adscrita a
En darrer lloc, li
formularem una pregunta amb què normalment acostumem a tancar les nostres
entrevistes: coneix Valencianisme.com? Si és així, quina opinió li mereix el
portal?
Sí. Ho consulte habitualment. I algunes
persones de Valencianisme.com són conegudes i amigues del facebook i de les
xarxes d'Internet. Malgrat algunes diferències i malentesos, pense que la gent
de Valencianisme.com fa les coses dignes i que cal tenir-les en compte. En
aquest país hem de sumar, hem de fer visibles les persones que són el futur i
que d'alguna forma tenen la clau per obrir les portes del valencianisme de les
pròximes dècades. Tot el meu suport a Valencianisme.com, al vostre company. Això
ens ha de fer pensar que efectivament hi ha un nosaltres, i uns ells. Un
“nosaltres”, les persones de progrés, del “sí”, radicalment democràtics,
plurilingües, de futur...i un “ells”, els del “no”, del passat,
corruptes,violents, intimidadors, autoritaris, monolingües, antidemocràtics. Jo
em pose en moviment cap al “nosaltres”, on sé que ja està Valencianisme.com.
Copyright © per www.valencianisme.com Drets Reservats
Publicat en directe.cat dimarts 3 de novembre del 2009
La Plataforma per la Llengua i els principals sindicats d'estudiants de les universitats catalanes han llançat aquest dimarts la campanya 'A la universitat en català!', per tal de mobilitzar massivament els estudiants i aconseguir retornar el català al lloc que li pertoca dins les universitats. La campanya repartirà 40.000 postals mitjançant les quals es recolliran les adhesions dels estudiants que creuen que el català pateix un greuge, i posteriorment es presentaran al Govern. La voluntat de la campanya és aconseguir que el català sigui realment la llengua vehicular universitària, i evitar que les universitats marginin la nostra llengua en incomplir, entre d'altres, l'acord del Consell Interuniversitari que exigeix el nivell C a tots els docents. La campanya reivindica, a través de 10 punts, el dret de rebre ensenyament de graus, postgraus i màsters oficials íntegrament en català i el deure de tot el professorat de conèixer la llengua.
La Plataforma, amb la col·laboració dels principals sindicats d'estudiants
(SEPC, PUC, AJEC, FNEC, AEP i Estudiants en Acció) ha editat els milers de
postals que repartirà per tot el país amb l'objectiu de recollir adhesions per
aconseguir una universitat plenament en català.
Des de la Plataforma
denuncien que les universitats catalanes 's'estan intentant vendre al món per
aconseguir que estudiants estrangers vinguin a fer intercanvis', i tot
considerar 'lícita' aquesta aspiració, denuncien que els centres catalans
'semblen posar més èmfasi en ampliar l'oferta d'ensenyament en anglès i castellà
que en proporcionar l'ensenyament que per coherència la societat que els finança
necessita, l'ensenyament en català'.
Les postals inclouen deu
reivindicacions bàsiques que considerem necessàries per tal que la nostra
llengua tingui el paper que li pertoca a les universitats:
1. Poder rebre
l'ensenyament de tots els graus íntegrament en català.
2. Més oferta de
postgraus i màsters oficials en català.
3. Que tot el professorat que
s'incorpori a les universitats conegui suficientment la llengua catalana.
4.
Que s'anunciï i es respecti la llengua de la docència.
5. Poder fer els
exàmens, les pràctiques i els treballs en català.
6. Que hi hagi un
reconeixement oficial de la recerca feta en català.
7. Disposar de
bibliografia específica en català.
8. Que l'estudiantat de mobilitat i
intercanvi conegui el català.
9. Que totes les universitats elaborin un
reglament d'usos lingüístics i el compleixin.
10. Que les i els futurs
professionals siguin competents en llengua catalana.
A través de les
postals, es recolliran adhesions que s'aniran sumant i es lliuraran a les
institucions competents en l'àmbit universitari per deixar constància
Entrevista a Ramon Sangles, director de Llengua Nacional, en Canal Català Osona
Us informam de la imminent presentació a BARCELONA de
CATALÀ NORMALITZAT EN UN MÓN MULTILINGÜE,
de Bernat Joan i Marí,
secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya,
amb la participació de Sebastià Alzamora,
editor i escriptor
Dimecres, 11 de novembre, 19:30 h
Espai Mallorca, c/Carme, 55 - BARCELONA
Des de l'AVL s'ha assegurat que en la trobada d'aquest dijous i en l'anterior els representants de l'Església foren receptius a la propostes de la institució. Finalment, Ascensió Figueres té previst reunir-se amb el bisbe de Sogorb-Castelló, i d'aquesta manera es tancarà la ronda de contactes amb els actuals responsables de les diferents diòcesis valencianes.
96 315 77
99
www.octubre.cat