InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 208 (dijous 05/11/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
3) Vicent Sanchis - L'examen de no-català
 
 
5) Butlletí puntCAT
 
6) Joan Garí - Cine en catalán
 
 
 
9) Notícies de Valencianisme.com
 
10) ACPV convida representants del Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques lingüístiques
 
 
1)

 

 

Publicat a El Punt Barcelona 30-09-2009 Pàgina 17, El Punt Barcelonès Nord 30-09-2009 Pàgina 17, El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 30-09-2009 Pàgina 17, El Punt Comarques Gironines 30-09-2009 Pàgina 15,
El Punt Maresme 30-09-2009 Pàgina 17, El Punt Penedès 30-09-2009 Pàgina 17 i El Punt Vallès 30-09-2009 Pàgina 17
 
ROSA CALAFAT,  Lingüista
GERMÀ CAPDEVILA
 

–Creu que ens hem centrat massa en la recuperació de la llengua com a vehicle, però no ens hem preocupat prou dels continguts que transmetem amb aquesta llengua. Assegura que «un idioma no només comunica, sinó que identifica».

–Hem treballat per la recuperació del català com a vehicle de comunicació. La lingüista Rosa Calafat va advertir que no n'hi havia prou. Es parla molt de la presència del català als mitjans i de l'èxit de la immersió a les escoles, però no gaire dels continguts, que són tan importants com el vehicle de transmissió. El resultat del seu treball serà publicat per la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans.

–Després de més de 20 anys de polítiques lingüístiques, ara vostè ens ve a dir que amb parlar en català no n'hi ha prou?
 
–«El problema és que no hem avançat gaire en actituds etnocentrades. Una llengua no només comunica, sinó que identifica.»
 
–És a dir que podem explicar una història aliena amb paraules pròpies?
 
–«Exacte. Hem recuperat el català en diversos àmbits que són d'una importància cabdal, per la capacitat d'influència que tenen, com ara l'escola o els mitjans de comunicació. Però si el que fem és transmetre una visió castellana del món, estem buidant de contingut la nostra llengua, que perd la seva funció, no serveix.»
 
–Ja se sap que els mitjans de comunicació tenen la culpa de tots els mals.
 
–«No és això, però en totes les cultures els mitjans tenen una funció primordial per fixar l'estàndard i mantenir la qualitat. El català mediàtic és un català aculturat, que vol adaptar els catalans a una nova cultura, majoritària, d'àmbit estatal.»
 
–Me'n pot posar un exemple?
 
–«Si la locució catalana plou de valent la bescanviem per plou amb ganes, que és l'adaptació del castellà con ganas, ens entendrem, però estarem fent servir una imatge conceptual d'una altra llengua. No podem dir cercar en els mitjans, perquè és dialectal, però podem dir mosquejar-se, que ve del castellà. No pots entendre el català mediàtic si no saps castellà. Molts immigrants ho pateixen, això.»
 
–I a l'escola, també tenim aquest problema?
 
–«Malauradament, sí. No n'hi ha prou amb fer del català la llengua vehicular. Quina història expliquem? Quin punt de vista? Amb quins referents? Seguim treballant amb esquemes de subordinació cultural. Un llibre de primària explica que Felip V va reconquerir Mallorca el 1715. Hi ha llibres que donen com a límit de la llengua el Principat.»
 
–Els llibres de text del País Valencià, suposo.
 
–«No! Parlo de llibres curriculars del Principat de Catalunya! Ho tinc estudiat i documentat. Es fragmenta la llengua amb petits detalls. Una mateixa editorial canvia una plana del llibre que es fa servir a Catalunya, les Illes o el País Valencià, només per canviar el mot petit per menut
 
–Tornem als mitjans. Què és el que fem malament?
 
–«El problema és que no ajuden a escriure bé ni a parlar bé.»
 
–La culpa no és dels mitjans, doncs, sinó dels periodistes que som burros.
 
–«De tot una mica. Al meu llibre hi dedico una gran part. Hi ha llibres d'estil que condicionen els periodistes. Si un diari col·loca la informació del país en una secció que es diu Països Catalans, i una altra en una secció que es diu Espanya, ja està fixant una posició clara. Tanmateix, també hi ha una formació deficient dels periodistes. Quina formació reben en literatura i cultura catalanes? Quina prova passen els nois o les noies que es posen davant la càmera amb un micròfon? Es barreja un prejudici molt fort amb ignorància.»
 
–Quin prejudici?
 
–«Que no es noti gaire que som diferents, que no som espanyols. No volem admetre que tenim una llengua pròpia forta, potent.»
 
–Es diu que els mitjans reflecteixen el país real, que també parla en castellà.
 
–«Que passegin pel Raval, a veure si n'escolten molt, de castellà. És el mateix prejudici. En el llibre proposo maneres de redactar i explicar la realitat des d'un punt de vista català. Els mitjans són elements vitals de cohesió social. No n'hi ha prou que ens parlin en català, si el marc de referència és Espanya i no Catalunya.»
 
És especialista en lingüística aplicada i professora de la Universitat de les Illes Balears. Treballa a la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans. Fa anys que treballa en un llibre que veurà la llum abans de finals d'any: «Torcebraç entre dues cultures».

2)
 

Alcoi digital

 

El diari digital d'Alcoi i comarca

 

http://www.alcoidigital.com/

 

 
3)
 
Article ublicat en el diari AVUI, pàgina 2, dimarts 27 d'octubre del 2009

L'examen de no-català

Vicent Sanchis

Aquest article rebentarà totes les butllofes d'aquells que es proclamen sistemàticament intèrprets dels interessos "dels ciutadans". Aquells que des de totes les tribunes que es fan i es desfan bramen que això o allò "no interessa a la gent". Perquè són els ungits per determinar què volen i què no volen els contribuents, tot i que després les seves opcions polítiques siguin les menys votades. La qüestió gens interessant que aquí es tracta afecta els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Uns senyors que tenen moltes funcions i obligacions, que no sempre fan a gust de tothom. Paciència. Massa sovint els toquen responsabilitats ingrates que resolen tan de bona fe com poden, però, com que representen l'Ajuntament, s'emporten el disgust que s'hauria d'abocar contra el seu alcalde. Ara, dit tot això en descàrrec seu, cal dir també que hi ha una funció que suspenen sempre per mèrits propis. Aquests senyors durant el servei mai parlen entre ells en català. Fora de la feina poden fer el que considerin i els vingui de gust, però en la relació professional resulta que l'Ajuntament de Barcelona té com a llengua pròpia i d'ús la del país. O així hauria de ser. I ells, no. Desafio qualsevol lector que pari l'orella i que en trobi dos al dia que s'expressin en català en el servei. Fa trenta anys que quan els contracten els fan superar la prova de no-català. Enhorabona.

4)

 
Alejandro Font de Mora ha presentat, al mercat municipal de Castelló, aquesta campanya per promocionar la llengua. En l'acte també ha participat el president de la Cambra de Comerç de Castelló, Salvador Martí. El responsable d'Educació ha explicat que aquesta iniciativa també es desenvoluparà en els mercats de les ciutats d'Alacant, Alcoi, Benidorm, Benicarló, Borriana, València, Carcaixent i Ontinyent. A l'hora de desenvolupar la campanya es llliuraran vora 1.000 davantals especials per als comerciants dels mercats i per als clients. Els davantals inclouran la frase «Parlar valencià, no costa res». També es repartiran 100 vinils autoadhesius per decorar els mostradors de les parades, amb el lema «Oferta, parlar en valencià, no costa res». Dos actors especialitzats en animació de carrer repartiran davantal entre els clients i tractaran, amb humor, d'animar-los a parlar en valencià. Es distribuiran cartells de PVC amb el nom de diversos productes en valencià, especialment a fruiteries i botigues de verdures.
 
5) 

 

Butlletí puntCAT
3r. Trimestre 2009
juliol – agost – setembre

 

http://www.domini.cat/media/upload/arxius/butlleti/09tr03butlleti.pdf

 

6) 

 

Publicat en el diari PÚBLICO dilluns 26 d'octubre del 2009

http://blogs.publico.es/traduccioninversa/136/cine-en-catalan/

 

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

 

Cine en catalán

 

Joan Garí

 

Tags:  

  La semana pasada se conoció el anteproyecto de la nueva Ley del Cine de Catalunya y, curiosamente, la reacción de algunos medios fue destacar solamente el aspecto sancionador de su normativa. Pues no lo entiendo. Es como si las normas de tráfico vigentes en un país sólo importaran a efectos de las multas correspondientes. Si hay normas en el tráfico (y, por consiguiente, multas) es para evitar el caos, favorecer una circulación mínimamente reglada y, al final, evitar muertes en accidente. La multa es lo accesorio (y lo inevitable, de acuerdo con la naturaleza humana); lo esencial es la necesidad, en sociedades complejas, de la reglamentación.

  La Ley del cine catalana pretende asegurar que el espectador pueda escoger la lengua en que se emitirán las películas. Se propone, en ese sentido, que la mitad de las copias sea en catalán y la otra mitad en castellano. Para los exhibidores que incumplan las reglas, habrá sanciones, como es lógico y normal, porque es el espectador el sujeto de derechos. Al fin y al cabo, poder escoger la lengua en una sociedad bilingüe es la matraca con la que día si día también bombardean los partidarios del “bilingüismo sano”. Pues que no se preocupen: a esos efectos, la nueva ley rebosa salud…

  En el fondo, los aspavientos más o menos sinceros contra  la ley lo único que revelan es la gran farsa del “bilingüismo”. Para una vez que  se cumple estrictamente con el equilibrio entre los idiomas, los bilingüistas se rasgan las vestiduras. ¿Y por qué? Porque el catalán se fortalece. Ese es el gran drama. Eso es lo imperdonable. He aquí la gran tragedia española.

 

7) 

El dramaturg de Gandia obté el guardó de Teatre Infantil i Juvenil amb l´obra «La comèdia Borja»

 
El dramaturg valencià Ignasi Moreno ha sigut guardonat amb un accèssit per la seua obra La comèdia Borja, en la desena edició dels Premis SGAE de Teatre Infantil i Juvenil. El guardó està dotat amb 3.000 euros, trofeu i publicació del text en la col·lecció de Teatre SGAE. La comèdia Borja suposa la primera incursió en el teatre per a públic infantil de l´autor gandienc, qui la va escriure per encàrrec de la companyia Pluja Teatre. La peça s´estrenarà al febrer del 2010, dins dels actes commemoratius del cinquè centenari del naixement de Sant Francesc de Borja, patró de Gandia.

El màxim guardó en els X Premis SGAE de Teatre Infantil i Juvenil ha anat a parar a les mans de l´escriptora canària Magdalena Labarga, amb el text Lluny. L´autora rebrà 6.000 euros, un trofeu i la publicació de l´obra en la col·lecció de Teatre SGAE.

Ignasi Moreno va nàixer a Gandia al 1959. Diplomat en òptica i optometria, es va iniciar en el món del teatre de la mà de la companyia aficionada Comuna Gàbia, amb la qual ha estrenat diverses de les seues peces. Va començar la seua trajectòria com a actor, però al 2000 va debutar com a dramaturg amb L´emoció se n´ha anat. Posteriorment ha estrenat altres peces: Darrere del teló, Tots somniem o 70 grams, entre altres. Amb aquesta última, a més, va obtenir el XII Premi de Teatre El Micalet en 2006. 70 grams va ser editada per l´Editorial Denes en la seua Col·lecció Teatre.

Altres premis rebuts per Ignasi Moreno són el 34é Octubre de Teatre, en 2005, per Jeff: els colors de la bogeria (editada per 3i4); el XIV Premi Nacional de Teatre Castelló a Escena, en 2008, per SMS: ostatges d´un mòbil (editada per l´Ajuntament de Castelló), i el XV Premi de Teatre El Micalet, en 2008, per Llum de lluna (que pròximament serà editada per l´Ajuntament de València).
 
8) 
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dilluns 2 de novembre del 2009
http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/eliseu-climent-reclama-un-nou-estat-de-les-telecomunicacions.html

Eliseu Climent reclama un nou estat de les telecomunicacions

Una concorreguda gala dels premis Octubre atorga un guardó d'honor a l'Institut Ramon Llull

Una nodrida representació de la societat i de la cultura dels Països Catalans es va aplegar dissabte a la nit a l'edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània per assistir a la tradicional Nit dels Octubre, que enguany ha arribat a la XXXVIII edició. La gran festa nacional d'Acció Cultural del País Valencià obre els tradicionals actes que les entitats de defensa de l'única llengua i cultura pròpia de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears celebren en els propers dies: la Nit de Santa Llúcia d'Òmnium i la Nit de la Cultura de l'Obra Cultural Balear seran les properes.

Eliseu Climent va actuar de perfecte amfitrió en un any especialment dur per als valencians: en deu dies es farà efectiu el mandat que obliga a tancar el repetidor que permet que TV3 arribi a les llars de més d'1,3 milions de valencians. La guerra de la Generalitat Valenciana, encapçalada pel PP i per Francisco Camps, està sent implacable i cruel -irracional com totes les guerres- contra la ciència i la cultura. A les Illes Balears la situació no es pot dir que sigui molt millor, com varen reconèixer alguns dels illencs assistents a la gala, condemnats a veure només un succedani barroer de les emissions que posa en antena la televisió catalana.

Així i tot, Climent assegurà que "estam assistint al naixement d'una cosa, que és l'Estat autonòmic de la comunicació audiovisual, però aviat naixerà l'estat post-autonòmic". L'acte dels Octubre va tenir així el seu marcat caràcter reivindicatiu. I una de les reclamacions va arribar amb un dels premis especials del vespre: el que es va concedir a l'Institut Ramon Llull i molt especialment a la xarxa de municipis valencians que han fet possible la integració a la fundació dels territoris del País Valencià en un organisme multiterritorial vetat una vegada més per la irracionalitat del PP valencià, que despús-ahir va veure com desenes de milers de persones es manifestaven pel carrer reclamant el fi de la corrupció i que s'aclareixi d'una vegada la responsabilitat de Camps en el cas Gürtel.

El director general de Cultura del Govern, Pere Joan Martorell, va pujar a l'escenari per agrair en nom del Govern el guardó atorgat al Llull i per recordar que des de fa algunes setmanes les Illes disposen d'un espai propi de promoció dels seus creadors culturals a l'Espai Illes Balears. Martorell no va ser l'únic illenc present a l'esdeveniment, ja que hi assistiren, entre d'altres, el director de l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra, Andreu Ramis; el secretari de relacions polítiques del PSM, Magí Moranta; el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, i el director adjunt d'IB3, Maties Salom.

 

9) 
 
Notícies de Valencianisme.com
 

Conselleria torna a excloure els titulats en Filologia Catalana d'una convocatòria de treball

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1787&Itemid=1

 

 

Font de Mora promociona el valencià amb davantals i enganxines

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1790&Itemid=1

 

Esquerra Unida vota a favor del secessionisme lingüístic en la Diputació de València

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1792&Itemid=1

 

Escola Valenciana acusa el conseller Font de Mora de plagiar el "Voluntariat pel Valencià"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1796&Itemid=1

 

Rita Barberà anuncia que l'Ajuntament adoptarà el topònim "València", tal com recomana l'AVL

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1800&Itemid=1

 

El lliurament dels guardons literaris tanca la XXXVIIIa edició dels Premis Octubre

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1805&Itemid=1

 

 

10) 

 

ACPV convida representants del Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques lingüístiques

 

 

L'Institut de Política Lingüística d'ACPV ha organitzat unes “Jornades sobre les normalitzacions reeixides” a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània amb l'objectiu de donar a conèixer els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i inspiració.

 

El processos que s'estudiaran són quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d'una sessió específica dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts d'aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s'han fet per a aconseguir-ho.

 

Les jornades tindran lloc tots els dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores. Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb  El cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística, que anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l'Oficina del Govern de Quebec a l'Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització lingüística dins d'un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.

 

La resta de conferències abordaran:

 

L'estat federal belga i l'estatus del neerlandès a Flandes (des d'una perspectiva històrica). Dimecres 11 de novembre, a càrrec de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.

 

Introducció als processos de normalització lingüística i la necessitat d'una legislació que els doni suport. Dimecres 18 de novembre, a càrrec de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

 

La independència de Lituània i el procés de normalització lingüística estatal. Dimecres 25 de novembre, a càrrec de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en Filosofia i directora de l'Institut de la Llengua Lituana.

 

La independència de Letònia i el procés de normalització lingüística als països bàltics. Dimecres 2 de desembre, a càrrec de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de Recerca de l'Acadèmia de Cultura de Letònia.

 


L'Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià.

 

 

Contacte

premsa@acpv.cat

96 315 77 99 Ext. 259

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com