La faena del matalafer: fer i
desfer
En el capítol del programa d'humor Socarrats que Canal 9 va emetre
dimarts 16 de setembre del 2008, el personatge anomenat Ferran conta l'acudit
següent: mostra un matalaf de plàstic inflable d'aquells que s'usen en les
piscines i un got ple d'aigua, pregunta en què s'assemblen les dues coses i ell
mateix respon “açò (assenyalant el matalaf de plàstic) és un matalasset i
açò (assenyalant el got ple d'aigua) mata la set. Molt gracioset, però la
veritat és que no hi ha pràcticament cap valencià que diga matalasset,
diem matalafet. Tots els valencians, amb poquíssimes excepcions, diem
matalaf. Aquesta f final, en alguns llocs es pronuncia p,
però en el derivats, com ara matalafet o matalafer, tots
pronunciem la f de manera clara i inconfusible. La variant formal
matalàs (i els seus derivats) és la que s'usa a Catalunya i tant eixa
forma com matalaf són normatives. El Diccionari de l'Institut
d'Estudis Catalans les arreplega totes dues, encara que matalàs –la
variant formal pròpia de Catalunya– apareix com a forma principal i
matalaf –la que emprem tots els valencians– remet a matalàs. Però
en els diccionaris valencians –Diccionari
Valencià (editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia
Valenciana,
Una altra cosa bastant sorprenent que he observat en el valencià de Canal
9 és que usen sistemàticament ronyó en lloc de renyó. Aquest
vocable té dues variants formals: renyó –que és la que usem els
valencians– i ronyó –que és la que majoritàriament s'usa a Catalunya i
Mallorca, malgrat que a l'oest de Catalunya i a l'est de Mallorca també fan
servir renyó–. La forma renyó, que és l'etimològica i la que
empraven els nostres clàssics, es pronuncia de tres maneres diferents, segons
llocs: renyó, ranyó (com pronunciar tarròs en lloc de
terròs) i rinyó (com pronunciar gineral en lloc de
general). La variant formal ronyó s'ha originat per una
assimilació vocàlica regressiva (com els que diuen xocotet en lloc de
xicotet). Segons l'Atles del domini lingüístic català de Joan Veny
i Lídia Pons la variant ronyó només es diu, en terres valencianes, en les
poblacions de Tàrbena i l'Alqueria de
I també em sorprén molt
desagradablement l'ús exclusiu en la nostra televisió autonòmica de rigut
en lloc de rist. La forma tradicional valenciana del participi del verb
riure és rist i així ho hem dit sempre tots els valencians i així
continuem dient-ho la immensa majoria de nosaltres amb molt poques excepcions.
La forma rigut, que és la que s'usa majoritàriament a Catalunya –la forma
rist només sobreviu al Montsià i al Baix Ebre–, és una forma més recent
que pràcticament no ha penetrat en els parlars valencians. (El
mapa número 065 del llibre Una cruïlla lingüística. Caracterització del
parlar del Baix Vinalopó de Carles Segura ens informa que en la comarca del
Baix Vinalopó es diu rist en tota la comarca execepte a Crevillent,
Guardamar del Segura i
No estaria gens malament que la nostra televisió autonòmica fera cas de
les recomanacions de la normativa lingüística que emana de l'Acadèmia Valenciana
de
Si els responsables de la nostra televisió pública tenen tant d'interés que els valencians sentim paraules, expressions i construccions pròpies del català oriental, en lloc d'embotir-nos-les d'amagat, a la mèu-mèu, en els programes de producció pròpia, més valdria que compraren a TV3 els doblatges tan acurats que fan de les pel·lícules i que ens les passaren en català oriental directament, en lloc de fer-ho en castellà, que és el que fan sempre. Per a sentir pel·lícules en castellà no ens cal haver de suportar la despesa enorme que representa la televisió autonòmica. Ja tenim moltes cadenes de televisió que passen en castellà les mateixes pel·lícules que Canal 9. Per a veure pel·lícules en castellà no ens cal Canal 9 per a res.
Sobre tot açò, els responsables de
Article publicat en el diari Levante-EMV diumenge 5 d'octubre del 2008 en
la secció El Trinquet (pàgina 36)
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/noticia.asp?pkid=419097
Article publicat en l'edició digital del diari El Punt dilluns 26
d'octubre del 2009
Des d'Escola Valenciana recorden que els governs de Galícia, del País Basc o de Catalunya impulsen programes de voluntariat lingüístic, però al Consell «no li interessa invertir de forma efectiva» en iniciatives de promoció de l'ús social del valencià. La campanya arribarà a Facebook gràcies als 2.000 amics del Voluntariat pel Valencià i també al carrers de la ciutat de Valencià perquè un grup d'actors interpretaran en el Mercat Central, l'Estació del Nord i el carrer de Colom un seguit d'esquetxs en què es facilitarà informació sobre aquesta iniciativa.
Dariana Groza és un exemple de l'èxit d'aquest pograma. D'origen romanés, va arribar a Catarroja fa 5 anys, es va apuntar al programa com a aprenent i ara és tècnica d'aquest servei. Dariana ha estat la persona que va posar en contacte Puri i Lola, dos xiques que viuen al barri de Benimaclet i que s'han convertit en la parella lingüística número 1000 de la ciutat de València.
----------------
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 16 d'octubre del 2009
http://www.levante-emv.com/panorama/2009/10/16/guerrilla-valencia/642028.html
"Des d'Escola Valenciana es té la convicció que per a fomentar
l'ús del valencià al carrer, al treball o al mercat la clau està en facilitar
les coses a tots aquells que volen soltar-se a parlar la nostra llengua", diu el
president d'aquesta entitat civica, Diego Gómez, que anima els
valencianoparlants "a xarrar amb persones que volen parlar en valencià". Aquesta
és la clau del l'exit del seu Voluntariat pel Valencià, un programa que en només
quatre anys ha fet més de 3.500 parelles lingüístiques que han ajudat a fer els
primers passos en la nostra llengua a persones de 30 nacionalitats diferentes.
Aquest servei gratuït va ser creat per Escola Valenciana l'any 2005 amb
l'objectiu de posar en contacte persones valencianoparlants amb gent que vol
parlar en valencià i així crear parelles lingüístiques que queden per a xarrar
davant d'un café, fent una passejada o compartint aficions. "El Voluntariat està
en continu moviment, les parelles lingüístiques queden 1 hora a la setmana
durant 10 setmanes, per això els voluntaris van tenint diferents aprenents i
alguns aprenents, quan acaben les sessions de 10 setmanes es converteixen
després en voluntaris", apunta Vicent Moreno, coordinador del programa.
Persones de 30 nacionalitats
Hui en dia
l'experiència arriba a 70 municipis, entre ells els grans nuclis urbans com
Alacant, Elx i València, on ja s'han creat mil parelles. El 69% dels aprenents
són valencians castellanoparlants, mentre que el 31% restants són persones
nouvingudes de 29 nacionalitats diferents. La campanya de promoció d'aquest
serveí comptarà amb accions a través del grup del Voluntariat a la xarxa social
Facebook -que a hores d'ara suma quasi 2.000 amics-i "La guerrilla del
valencià", un grup de teatre que baix el lema "Parla'm en valencià" abordarà
durant cinc dies la gent que passe pel Mercat Central, l'estació de trens, el
carrer Colom i la Plaça de Bous de València amb diversos esquetxos on
facilitaran informació sobre com participar al
Voluntariat.
"Només un de cada quatre parla valencià al
carrer"
"Només un de cada quatre habitants de la Comunitat
Valenciana parla en valencià quan va pel carrer", assenyala Diego Gómez, qui
afegueix que aquesta xifra és "conseqüència de la manca de planificació en
matèria de normalització lingüística per part dels diferents governs valencians
i per això una entitat cívica com Escola Valenciana vol demostrar que amb
campanyes específiques, econòmiques i efectives com el "Parla'm en valencià" es
poden traure fruits positius, tot és qüestió de voluntat". El president d'Escola
Valenciana destaca que "a Galícia, Euskadi, Andorra, les Illes i Catalunya
funcionen programes com el Voluntariat pel Valencià, que s'han posat en marxa
des dels governs, però a la Generalitat no li interessa invertir en iniciatives
de promoció de l'ús social del valencià, així que el Voluntariat pel Valencià
l'ha hagut de dur a terme una entita cívica com la nostra".
Qui vulgui ser al dia ha de ser transfronterer. És el nou concepte “a la moda”, és això que se porta avui a Catalunya Nord. Sigui quin sigui el sector d'activitat en el qual us moveu, si no seu capaços d'organitzar ràpidament una activitat o un projecte transfronterer, esteu condemnats a l'oblit i les tenebres. Si teniu previst muntar una trobada de corals, un encontre professional, (de perruquers, d'advocats o de criadors de gossos d'atura..), sobretot dieu-ne “Trobada transfronterera” i quedareu molt bé. Temps enrere activitats d'aquest tipus s'haurien pogut anomenar “intercanvis catalans”, “trobades catalanes” Fins i tot alguna vegada se sentia parlar d'actes “transcatalans”. Però el concepte d'activitat “catalana” té una càrrega negativa, una mena de crida al nacionalisme que no queda bé; una activitat “catalana” -encara que només sigui de perruquers o de criadors de gossos d'atura- és un niu de terroristes en potència. En canvi si anomenem la mateixa activitat “trobada transfronterera” queda perfecte i estem transmetent un missatge positiu.
També és veritat que hi ha una altra dimensió en aquest tema: si es vol muntar un projecte català, a vegades costa un xic trobar ajudes i subvencions. En canvi si sou prou llest per plantejar un projecte transfronterer, immediatament s'obren les portes de Brussel.les i les subvencions europees són a la cantonada. És fins i tot divertit veure com després de segles gastant energies i diners per aixecar una frontera, ara cauen subvencions de tot arreu per qualsevol proposta susceptible de superar la frontera.
Que consti que hi ha un munt de projectes transfronterers que me semblen molts interessants. No seré pas jo qui criticaré un hospital transfronterer o un projecte de prevenció d'incendis transfronterers. Unir esforços, obrir-se cap als veïns i superar fronteres són objectius molt lloables. No me'n queixaré pas.
Però ja se sap que els mots que s'utilitzen no són mai
neutres; i a Catalunya Nord costa de parlar “clar i català”. Segurament per això
s'està imposant tant facilment últimament, el políticament correcte
“transfronterer” enlloc de l'ordinari “català”. Ens hi haurem d'acostumar.
I ja ho sabeu: si ho trobeu difícil d'expressar-vos en
català, apreneu a parlar transfronterer.
Jornades sobre les normalitzacions reeixides
novembre i desembre 2009
CONVALIDABLE PER 1 CRÈDIT DE LLIURE CONFIGURACIÓ per a alumnes de la Universitat de València
Lloc:
Octubre Centre de
Cultura Contemporània
Organitza:
Institut de Política Lingüística d'Acció
Cultural del País Valencià
Per a més informació i
apuntar-se
Sant Ferran, 12
46001-València
Telèfon:
96 315 77 99 ext.218
L'Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització social del català, sobretot al País Valencià, en un context en què les institucions oficials no sols no promouen sinó que entrebanquen l'ús normal de la llengua pròpia del país.
En aquest sentit és
molt interessant conèixer els processos de normalització lingüística i cultural
del nostre context europeu i occidental –i, en particular, aquells que l'han
aconseguida–, que ens poden servir de model, inspiració o guiatge.
Aquestes jornades se
centren en cinc casos: el Quebec, Flandes, Lituània, Letònia i els Països
Catalans. El Quebec és un país de llengua francesa que, des de la dècada de
1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització lingüística dins un
estat federal, el Canadà, on la llengua i cultura anglesa –segurament la més
potent del món–, és àmpliament majoritària, i on el Quebec és una
particularitat.
Bèlgica és un cas interessant d'estat binacional que ha assumit i ha aplicat escrupolosament aquesta duplicitat nacional, lingüística i cultural, amb dues comunitats ben diferenciades tant en llengua com en l'organització territorial: Flandes i Valònia, i amb una minoria de llengua alemanya també oficialment reconeguda.
Lituània és un estat bàltic
que ha accedit a la independència fa relativament poc i que presenta una
composició lingüística i cultural molt homogènia, amb un 85% de lituans nadius
parlants de la llengua pròpia, llengua que tot ciutadà ha de conèixer. En
contrast, l'estat bàltic veí, Letònia, presenta un nombrosa immigració russòfona
de quasi el 30%, en una població en què els nacionals letons volten el 60%; amb
la independència (1991) i partint del 21% de parlants amb domini del letó, se
n'ha incrementat l'ús social
gràcies a una política lingüística ferma i
decidida.
I, fi nalment i com a marc
d'aplicació de les conclusions, els Països Catalans, una comunitat lingüística
dividida en quatre estats, l'andorrà, l'italià, el francès i l'espanyol i, dins
aquest, en quatre comunitats autònomes on hi ha règims jurídics i accions de
govern dispars i discrepants, una coordinació sota mínims, una política
comunicativa comuna quasi inexistent i uns estats refractaris al
català,
llevat d'Andorra. Tot això, sense oficialitat plena de la llengua
–deure legal i social de conèixer-la– i fi ns i tot, amb territoris, com la
Franja o la Catalunya del Nord, on ni tan sols hi és oficial.
PROGRAMA
Dimecres
4/11/09
19.00h-21.30 h.
El cas del Quebec: construcció nacional i
normalització lingüística
Claude Fleury, Delegat del Govern del Quebec a
Espanya
Dimecres
11/11/09
19.00h-21.30 h.
L'estat federal belga i l'estatus de l'holandès/
flamenc a Flandes (des d'una perspectiva històrica)
Guy Janssens, professor
de Lingüística Neerlandesa a la Universitat de Lieja. Departament de Llengua i
Literatures Germàniques
Dimecres
18/11/09
19.00h-21.30 h.
Introducció als processos de normalització
lingüística i la necessitat d'una legislació que hi doni suport
Bernat Joan i
Marí, secretari de Política
Lingüística de la Generalitat de
Catalunya
Dimecres
25/11/09
19.00h-21.30 h.
La independència de Lituània i el procés de
normalització lingüística estatal
Jolanta Zabarskaite, Professora associada,
doctora en Filosofia i directora de l'Institut de la Llengua Lituana
Dimecres
02/12/09
19.00h-21.30h.
La independència de Letònia i el procés de
normalització lingüística als països bàltics
Daina Teters, catedràtica de
Filosofi a i Vicerectora de Recerca de l'Acadèmia de Cultura de Letònia
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 53, dimarts, 20 d'octubre del 2009
http://paper.avui.cat/article/comunicacio/177383/lavuicat/treu/faltes.html
Una de les utilitats amb més demanda a internet és la dels correctors, una eina que facilita l'escriptura i evita enviar textos amb faltes d'ortografia o incorreccions lingüístiques. En aquest sentit, l'AVUI.cat incorpora, des d'avui, un catàleg molt complet que permetrà als usuaris corregir qualsevol tipus de text en les principals llengües europees.
Concretament, l'aplicació permetrà revisar continguts en català, anglès, alemany, castellà, francès, gallec, italià i portuguès. Amb la particularitat que, dins l'opció de llengua catalana, l'usuari podrà elegir entre la variant estàndard i la variant occidental, basada en les Normes de Castelló i avalada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut d'Estudis Catalans.
Aquesta eina lingüística se suma a la dels diccionaris en línia, fruit d'un acord entre la Corporació Catalana de Comunicació -empresa editora del Diari AVUI- i l'editorial Larousse.
Nou rècord
D'altra banda, aquest mes de setembre l'AVUI.cat ha registrat un nou rècord d'audiència. Segons les xifres oficials de la consultora Nielsen, auditada per OJD, l'edició electrònica de l'AVUI ha arribat als 314.636 navegadors únics acumulats, un concepte que en l'àmbit d'internet equival als lectors de la premsa de paper.
Aquesta mateixa auditoria constata que, durant el mateix període, s'han produït un total d'1.146.300 visites i fins a 5,1 milions de pàgines vistes, és a dir, consultes de les notícies de l'AVUI.cat.
Per a dates pròximes estan previstes també una sèrie de novetats per millorar els serveis a l'usuari, com un nou disseny i funcionalitat dels blogs i la inclusió de continguts d'entreteniment en el camp de la ficció.
El govern ha començat els tràmits per aprovar l'avantprojecte de llei del cinema de Catalunya (document de bases, en pdf), que vol garantir el dret dels ciutadans de poder veure cinema tant en català com en espanyol, en igualtat de condicions i fomentar la distribució i projecció de films en versió original subtitulada. Per això les empreses tindran l'obligació de distribuir la meitat de les còpies en català. La normativa també preveu sancions.
El text garanteix el dret real a decidir quines obres consumir i en quina
llengua, preveu la creació de la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques
de Catalunya, que, preferentment, programaran cinema europeu en versió original
subtitulada i cinema de producció catalana. La Llei té per objecte l'establiment
del marc normatiu pel qual s'han de regir les indústries cinematogràfiques, la
producció, la distribució, la comercialització i l'exhibició d'obres
cinematogràfiques i audiovisuals, així com aquells aspectes relacionats amb el
foment de la cinematografia i la preservació i difusió del patrimoni
cinematogràfic.
En l'exposició de motius, s'explica que des de la
perspectiva cultural i social, la Llei pretén, d'una banda, la preservació de la
llibertat artística i de creació i el respecte absolut a la propietat
intel·lectual, la conservació i difusió del patrimoni audiovisual.
La
Llei també té una actuació especialment compromesa en el marc de les garanties
de la diversitat lingüística. Avui en dia, el mercat cinematogràfic a Catalunya,
i en menor mesura el mercat audiovisual, no reflecteixen en les seves pautes de
consum la realitat sociolingüística del país i no garanteixen de manera efectiva
el dret dels ciutadans de Catalunya a escollir veure cinema en la llengua pròpia
del país. El dret real a decidir quines obres consumir i en quina llengua queda
garantit per aquesta Llei. El text destaca també que al nostre país tampoc
apareix prou reflectida la diversitat cultural del cinema produït arreu del món.
L'estructura de la distribució està dominada per multinacionals dels Estats
Units d'Amèrica que imposen models d'explotació cinematogràfica que dificulten
l'accés del públic a obres cinematogràfiques d'elevada qualitat artística i
reconeixement internacional.
Des de la perspectiva industrial, la Llei
atorga al cinema el paper estratègic que li correspon com a motor de progrés
econòmic. En aquest àmbit, la Llei té en compte l'adaptació del sistema a les
noves tecnologies, en particular, en allò que fa referència a la transició a
l'era digital.
Els principis rectors de la Llei són: la racionalitat,
l'eficàcia, l'eficiència i l'equitat en l'assignació de recursos públics; la
defensa de la diversitat cultural i lingüística; la defensa de la llibertat de
creació artística i el respecte a la propietat intel·lectual; la coordinació
entre els òrgans i entitats del sector públic en el desenvolupament de les seves
polítiques en els àmbits regulats en aquesta Llei; la coresponsabilitat
financera dels agents privats, i el dret de totes les persones a accedir a la
cultura, als béns, als serveis culturals i al patrimoni.
Garantia
d'accés lingüístic
Amb l'objectiu de garantir la diversitat
lingüística, la Llei preveu que quan s'estreni un llargmetratge cinematogràfic a
Catalunya, doblat o subtitulat, les empreses distribuïdores tenen l'obligació de
distribuir el 50% de totes les còpies en versió en llengua catalana.
Aquesta obligació s'ha de respectar tant en el còmput de les còpies
distribuïdes en versió doblada com en el còmput de les còpies distribuïdes en
versió subtitulada. Resten exemptes del compliment de l'obligació les obres
cinematogràfiques en versió original castellana o catalana i les obres
cinematogràfiques de les quals se'n distribueixin a Catalunya menys de setze
còpies.
La Llei preveu una implantació progressiva de l'obligació, de
manera que en un màxim de quatre anys ha d'aplicar-se plenament l'obligació de
distribuir el 50% de les còpies en català.
La Llei també preveu establir
mesures per garantir l'equilibri entre la distribució de còpies en les diferents
llengües oficials a Catalunya, per raons de la població, el territori i la
publicitat en català.
Segons dades d'una enquesta del Baròmetre de la
comunicació i la cultura, feta a 5.080 persones majors de 14 anys, el 82,4% dels
catalans està d'acord o molt d'acord que les pel·lícules estiguin disponibles en
les dues llengües oficials de Catalunya, mentre que només l'11,1 hi està en
desacord.
Per altra banda, segons dades de l'Institut Català de les
Indústries Culturals de l'any 2008, un 89,3% de les pel·lícules que s'exhibeixen
a Catalunya es projecten en versió doblada o original en llengua castellana,
mentre que només un 2,7% es projecten en versió doblada o original en català. El
8% restant correspon a les pel·lícules subtitulades, del qual un 7,8% van ser
subtitulades en castellà i només un 0,12 en català.
Foment del
cinema en VOS
Per tal de fomentar la difusió del cinema català i
europeu en versió original subtitulada i potenciar la cultura cinematogràfica a
Catalunya, la Llei diu que s'ha d'establir un Programa de concertació de
pantalles cinematogràfiques de Catalunya, d'adhesió voluntària, amb l'objectiu
de crear la Xarxa Concertada de Pantalles Cinematogràfiques de Catalunya.
Aquesta Xarxa estarà formada per totes aquelles sales d'exhibició
cinematogràfica, públiques i privades, que voluntàriament s'hi adhereixin
mitjançant convenis de col·laboració estables amb la Generalitat de Catalunya.
La Xarxa Concertada de Pantalles ha de desenvolupar la seva activitat
ajustant-se a les normes de defensa de la competència i regint-se pel principi
de complementarietat amb l'oferta estrictament privada.
La Xarxa
Concertada de Pantalles té per objecte la programació preferent de
llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics:
Produïts a Catalunya,
preferentment en versió original catalana o occitana en la seva variant aranesa.
Produïts a la Unió Europea, en versió original subtitulada al català, si la
versió original no és en una llengua cooficial a Catalunya. Produïts en països
de fora de la Unió Europea, d'interès cultural i artístic, en versió original
subtitulada al català, si la versió original no és en una llengua cooficial a
Catalunya.
El cinema com a motor econòmic
La Llei
estableix que es crearan diferents fons de foment com ara el de la producció
d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, amb l'objectiu principal d'enfortir
les empreses productores i millorar la qualitat de les obres produïdes a
Catalunya. Com a mínim el 50% de la dotació del fons s'ha de destinar a la
producció de projectes cinematogràfics i audiovisuals en versió original
catalana. En l'atorgament dels ajuts es tindrà especialment en compte la
inversió de recursos i la despesa feta a Catalunya, la contractació de
personal artístic, tècnic i creatiu resident a Catalunya, el rendiment econòmic
que l'obra cinematogràfica hagi obtingut i la versió original catalana o
occitana en la seva variant aranesa.
Per altra banda, també es podran
atorgar subvencions que tinguin en compte, preferentment, el valor artístic i
cultural de l'obra cinematogràfica i audiovisual.
També es crearà un
fons de foment de la distribució independent, amb l'objectiu d'enfortir la
capacitat de comercialització de les empreses distribuïdores independents. En
l'atorgament dels ajuts estindrà especialment en compte l'enfortiment de la
competitivitat de les empreses, la presència de la versió original catalana o
occitana en la seva variant aranesa, el valor cultural i artístic del projecte
de distribució, el doblatge i la subtitulació al català d'obres
cinematogràfiques, la distribució a través de nous canals i tecnologies i la
capacitat d'exportació.
També hi haura un fons de foment
de l'exhibició, amb l'objectiu d'enfortir i modernitzar les sales
d'exhibició cinematogràfica de Catalunya i corregir les eventuals distorsions
per raons lingüístiques o culturals produïdes pel mercat. En l'atorgament dels
ajuts es tindrà especialment en compte el foment de l'exhibició d'obres
cinematogràfiques en versió original catalana o doblada o subtitulada en català,
el foment de l'exhibició d'obres cinematogràfiques produïdes a Catalunya, el
foment de l'exhibició d'obres cinematogràfiques d'origen europeu, el foment de
l'exhibició d'obres cinematogràfiques d'altres orígens que tinguin un especial
interès cultural i artístic, el suport als processos d'adaptació tecnològica.
El fonc de foment de la difusió i la promoció de les obres i de la
cultura cinematogràfica tindrà l'objectiu de fomentar l'atracció de nous públics
a les sales d'exhibició, l'equilibri territorial de l'oferta cinematogràfica, la
presència de la indústria cinematogràfica catalana i la promoció de la cultura
cinematogràfica d'abast internacional, l'atracció de nous públics a les sales
d'exhibició, la difusió de la cultura cinematogràfica a Catalunya a través de la
xarxa de cineclubs i d'altres entitats, l'equilibri territorial de l'oferta
cinematogràfica, la presència d'obres produïdes a Catalunya, la difusió i la
promoció de la cultura cinematogràfica d'abast internacional, la competitivitat
empresarial: amb l'objectiu de fomentar la competitivitat de les empreses del
sector en la millora de la formació; l'impuls de la recerca, la innovació i el
desenvolupament, i la capacitat d'internacionalització. En l'atorgament dels
ajuts estindrà especialment en compte la qualitat i l'adequació de la formació a
les necessitats del sector, la capacitat d'atracció de talent europeu i
internacional, la capacitat de creació de nous processos, continguts i formes de
negoci, l'adaptació a noves tecnologies digitals, la presència en mercats,
festivals i fires internacionals de rellevància i la projecció de les indústries
cinematogràfiques catalanes a l'exterior.
Coordinació de les
polítiques de foment
La Llei estableix que l'Acord Marc per al
Foment de l'Activitat Cinematogràfica i Audiovisual és l'instrument de
coordinació i cooperació dels òrgans i entitats de la Generalitat de Catalunya
en el foment de les indústries cinematogràfiques i audiovisuals. Formen part
d'aquest acord l'Institut Català de les Indústries Culturals, la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals, l'Institut Català de Finances i el departament
de la Generalitat competent en innovació i empresa. L'Acord tindrà una vigència
d'entre tres i cinc anys.
La Llei també preveu la creació de taules de
concertació publicoprivada, integrades per les entitats representatives dels
diferents sectors de l'àmbit cinematogràfic i audiovisual.
Millora i adaptació tecnològica de les sales
Amb
l'objectiu de millorar les sales d'exhibició, la seva adaptació tecnològica i la
promoció de l'exhibició cinematogràfica, les empreses exhibidores podran retenir
a aquest efecte el 5% de la recaptació pel preu d'entrada, un cop exclosos
l'impost sobre el valor afegit i els drets de propietat intel·lectual.
Per altra banda, el fons d'exhibició, que es destinarà a les pròpies
empreses exhibidores, a més de finançar-se amb les aportacions públiques, es
dotarà també amb un tribut de com a màxim el 2,5 % dels rendiments obtinguts del
preu dels bitllets d'entrada, un cop exclosos l'impost sobre el valor afegit i
els drets de propietat intel·lectual. Aquest tribut es crearà amb una llei ad
hoc.
Lliure competència
La Llei exposa que l'Institut
Català de les Indústries Culturals ha de vetllar perquè la lliure competència en
el mercat no es vegi alterada i ha de comunicar a l'Autoritat Catalana de la
Competència o, quan procedeixi, a la Comissió Nacional de la Competència, els
actes, els acords o les pràctiques de les empreses distribuïdores dels quals
tingui coneixement i que presentin indicis de restringir la lliure competència.
Aquesta obligació també afecta a la pràctica d'algunes empreses
distribuïdores de contractar pel·lícules per lots, de manera que per aconseguir
l'exhibició d'una d'aquestes, s'ha d'acceptar la contractació d'altres
pel·lícules.
Accés per a les persones amb discapacitat
Les administracions publiques, en l'àmbit de les seves competències, han
de promoure que les persones amb discapacitat física o sensorial tinguin accés a
les obres cinematogràfiques.
Els ajuts d'impuls a la recerca, el
desenvolupament i la innovació han de tenir en compte com a requisit d'accés la
incorporació de sistemes d'audiodescripció per a persones amb discapacitat
visual, així com un sistema de subtitulat especial que permeti la comprensió de
les obres cinematogràfiques per part de persones sordes i amb discapacitat
auditiva. Així mateix, s'ha de promoure que les sales d'exhibició disposin
d'espais reservats per a persones que utilitzin cadira de rodes o que tinguin
algun tipus de discapacitat física que els impedeixi acomodar-se a les butaques
de les sales.
Règim sancionador
El règim
d'infraccions i sancions previst en aquesta Llei s'ajusta a allò que estableix
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú, i a la Llei 1/1998, de 7 de
gener, de política lingüística. Les infraccions de les obligacions previstes en
aquesta Llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus i oscil·len entre els
75.000 i els 4.000 euros.
Pel que fa a l'incompliment de l'obligació de
distribució, la sanció pot ser de 5.000 a 1.000 euros per còpia que no compleix
amb l'obligació, en funció de si representa una infracció molt greu o bé una de
lleu. Aquestes sancions s'han d'augmentar amb la quantitat resultant de
multiplicar el rendiment mitjà obtingut per totes les còpies distribuïdes pel
nombre de còpies distribuïdes amb incompliment de l'obligació de distribució.