InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
 
Butlletí número 202 (dimarts 27/10/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Les llengües de la immigració a les Illes Balears
 
2) Memòria de traducció
 
3) Jordi Davó - Minorització 2.0
 
4) Al Tall:  Vergonya, cavallers, vergonya
 
5) David Paloma - La llengua de Collsacabra
 
6) Manuel Cuyàs - El català del Raval
 
7) Presentació del Dossier núm. 13, l´Informe sobre la situació de la llengua catalana, periode 2005-2007
 
 
 
1)

 

 

Workshop Linguamón Casa de les Llengües - UIB 

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

Sala d'actes de Son Lledó, divendres 30 d'octubre de 2009
 

Presentació

Amb l'objectiu d'elaborar un estudi per conèixer quina és la realitat lingüística actual de les Illes Balears, Linguamón-Casa de les Llengües i la Universitat de les Illes Balears han iniciat un estudi que pretén abraçar tots els aspectes d'aquesta diversitat.

Aquesta sessió de treball s'emmarca dins la formació i la informació prèvies a l'execució de la recerca, i l'assessorament extern.

Programa

10.00   Presentació del workshop a càrrec del director de Linguamón, Antoni Mir; el vicerector de Projecció Cultural de la UIB, Nicolau Dols, i la directora general de Política Lingüística del Govern Balear, Margalida Tous

10.15   Descobrint les llengües dels catalans

Mònica Barrieras

Tècnic superior de recerca del Departament de Lingüística General de la UB

Membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

11.00   Descans

11.30   Els programes d'ensenyament de llengua materna: el repte de mantenir la diversitat

Mònica Fidalgo

Tècnic superior de recerca del Departament de Lingüística General de la UB

Membre del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)

12.30   Les llengües dels xinesos de la ciutat de València

Michael Prosser

TEU de Xinès de la Universitat Politècnica de València

 

Assistència lliure

 

2)
 
Memòria de traducció

Una memòria de traducció és una base de dades que conté el text original d'un programa i la seva traducció a una llengua diferent a l'original, en aquest cas el parell anglès - català.

Les memòries de traducció són útils principalment perquè augmenten la productivitat dels traductors, atès que no han de traduir les frases que ja apareixen a la memòria, augmenten l'homogeneïtat de les traduccions, i permeten consultar com s'ha traduït anteriorment cert terme o expressió. Són d'ús força estès en el món professional de la traducció.

La versió que es publica conté les traduccions dels principals programes que Softcatalà ha traduït, s'hi inclouen l'OpenOffice.org 3.0, el Gnome 2.26, el Mozilla, el Firefox i Thunderbird, l'Abiword, i les eines de configuració i instal·lació de les distribucions de Fedora i parcialment Ubuntu.

La memòria de traducció s'ofereix en format PO seguint els estàndards de GNU Gettext i en format TMX, un format que facilita l'intercanvi de memòries de traducció entre sistemes de traducció assistida.

Teniu tota la informació sobre com utilitzar aquesta memòria de traducció i d'on baixar-la a http://www.softcatala.org/wiki/Mem%C3%B2ria_traducci%C3%B3_de_Softcatal%C3%A0.

Fent públic aquest corpus amb més de 180.000 frases traduïdes esperem posar la nostra experiència a l'abast de tothom que vulgui traduir programes en català, o que, simplement, tingui curiositat per aquest món de confluència entre la llengua i la informàtica.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org

 
3)
 
Publicat en el blog EL GRAN DUC de Jordi Davó
 
 
“S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d'un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. Aquest procés recessiu es dóna en situacions de superposició, en què l'ús d'una llengua dominant té el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua, la territorial, esdevé subordinat”. Així ho diu l'Enciclopèdia. Jo afig que la Minorització, la Diglòssia, la Persecució i l'Autoodi són els quatre genets de l'apocalipsi que fa desaparèixer una llengua. Només si s'estira amb força i determinació les regnes de la normalització lingüística se'ls pot aturar i fer tornar arrere. Si parlem de tecnologies de la informació i la comunicació, dir 2.0 és referir-se a la Internet de segona generació, basada en les comunitats d'usuaris, les xarxes socials, la interactivitat, la participació i la col·laboració. Una autèntica revolució.

Si he ajuntat hui dos conceptes tan distants aparentment és perquè la Universitat d'Alacant ho ha fet abans que jo. Sí, la UA, que té entre les seues finalitats la de “Potenciar el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'Autonomia, acadèmicament català, atenent a la seua consolidació i plena normalització en tota la vida universitària”, acaba de demostrar empíricament que la minorització també té segona generació i que Internet no se n'escapa. Tractaré de ser breu, no podré. Fins fa unes setmanes, quan introduíeu en el vostre navegador l'adreça http://www.ua.es/, accedíeu una pàgina de benvinguda on triàveu la llengua en què preferíeu consultar el web. Altres universitats del nostre domini lingüístic, com les de Lleida, Barcelona i les Illes Balears, et porten directament a la versió en català i tu, si vols, ja busques el castellà o l'anglés. Si Catalunya i Mallorca us semblen dos realitats molt diferents de la valenciana, direm que això de dur-te a la web en la llengua pròpia és també el que fan la Universitat de València i l'UJI.

En la imatge per al record que adjunte al final, podeu comprovar que la Universitat d'Alacant preferia el túnel de selecció idiomàtica. Així ha sigut durant anys i ningú se n'havia queixat. Ara, si aneu a http://www.ua.es/, segurament entrareu a la versió en castellà del nostre web. Perquè no siga així, per a entrar a la versió valenciana, heu de tindre configurat en català el navegador o haver fet una sèrie d'operacions que coneixen ben pocs usuaris. Justifiquen el canvi en les ganes d'estalviar-nos l'esforç sobrehumà que comporta fer un clic i les de parar un poc més modernets i 2.0. El que han aconseguit realment és minoritzar el valencià, llevar-nos espai, ja que la immensa majoria dels ordinadors —els particulars, els de biblioteques públiques, els dels cibercafés i també els de la pròpia Universitat d'Alacant— estan configurats en castellà. Des d'ací el meu 0.0 per al Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa, que —¡Cágate, lorito!— és el que mana de la promoció del valencià a la UA.

Hi ha, a més, un punt en l'assumpte que em toca especialment el cor. I és que en la idea original, la direcció i la producció d'esta pel·lícula que us acabe de contar no està Ninette ni un senyor de Múrcia, sinó un xicot alcoià.

 

4)

Al Tall

Vergonya, cavallers, vergonya
 
Presentació nou disc
L'AUDITORI DE BARCELONA
Dilluns dia 9 de novembre a les 21 hores
 
Ens alegra poder comunicar-vos que hem tret un nou disc, que du per títol Vergonya, cavallers, vergonya.
Es tracta d'una cantata o repertori unitari entorn a l'obra de Jaume I. Amb aquest treball comentem aspectes bàsics de la història del País, de l'actualitat i del nostre futur, partint del testament polític del rei Jaume: sobirania, parlamentarisme, federalisme, expansió de la llengua i de la nació .
Dessitgem popularitzar tant com puguem aquest repertori, que pot ser una eina útil i agradosa per a la reflexió en qualsevol àmbit i molt especialment en l'ensenyament.
Ja hem fet alguns concerts i hem tingut un contacte molt emotiu amb el públic.
Ara us esperem al concert de presentació del disc que farem a la ciutat de Barcelona el dilluns dia 9 de novembre a les 21 hores a la Sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, en el que participaran dos artistes convidats: Tomeu Penya, de Mallorca i Jan Maria Carlotti d'Occitània.
Dedicarem el concert a la memòria de Joan Baptista Basset, líder popular i defensor de Barcelona durant el setge de 1714 de qui recentment s'han pogut esbrinar les circumstàncies i la data de la seua mort.
Presentarà l'acte Núria Cadenas.
Us agraïrem que ens ajudeu a difondre l'eixida del disc i la celebració del concert entre la vostra gent.
Volem que fruiu del concert i que uniu les vostres veus amb les nostres en un mateix esperit reivindicatiu pel futur del País.
Gràcies per la vostra col·laboració.


Vicent Torrent
En nom d'Al Tall

altall@telefonica.net

5) 

 

Ressenya del llibre El parlar de Collsacabra publicada en el núm. 1962 de la revista Presència (del 2 al 8 d'octubre)

 

«El parlar de Collsacabra. Aproximació i assaig de descripció»

Autor: Jordi Dorca

Editorial: Institut d'Estudis Catalans

Pàgines: 117

PVP: 15 euros

 

 

 

El filòleg Jordi Dorca descriu el parlar de la comarca natural de Collsacabra

L'obra es publica en una selecta col·lecció d'autors de primera línia en l'àmbit de la dialectologia i de la sociolingüística. Entre d'altres, hi trobem Badia i Margarit, Perea i Branchadell.

 

 

La llengua de Collsacabra

 

Fa dos anys Dorca va publicar una monografia geolingüística d'una part de la comarca d'Osona: la Vall del Ges, l'extens municipi d'Orís i el sector de Bisaura. Ara amplia l'estudi a una comarca natural, Collsacabra, que pertany majoritàriament a una altra part d'Osona i que comprèn els termes municipals de l'Esquirol (també anomenat Santa Maria de Corcó), de Tavertet i de Rupit i Pruit. La descripció del subparlar de la zona, inclòs en la varietat central, és generosa i detallada: són molts els aspectes fonètics i morfosintàctics que presenta el filòleg, alguns dels quals situen la llengua de Collsacabra en una àrea de “moderada transició” entre la Plana de Vic i la Garrotxa. També el lèxic hi és tractat amb abundància i gran precisió en les entrades. L'autor distingeix un petit recull de formes relacionades amb la carboneria, al costat d'un extens vocabulari de lèxic general que beu de les principals obres lexicogràfiques de la llengua catalana però també de tots els estudis particulars d'aquesta zona. No se'n descuida ni un, en cap nivell d'anàlisi. La destresa de Dorca a l'hora de presentar els resultats fa que el lector llegeixi algunes precisions, ampliacions o correccions d'obres referencials, com ara el mateix Atles lingüístic del domini català pel que fa al punt d'enquesta de Santa Maria de Corcó. Així mateix, certes consideracions de l'autor conviden a subratllar la influència de la llengua estàndard i fins algunes curioses reaccions en pro d'una “expressió rica i genuïna”. Dorca s'ha convertit en un dialectòleg expert d'una àrea que també presenta variació interna: només feia falta que algú, ben format, hi anés a parar l'orella. És veritat, tanmateix, que un bon tractament estadístic acabaria de polir unes dades que s'encallen a vegades en els adverbis de reiteració.     

 

 

David Paloma

 

6) 

 

Publicat a El Punt Barcelona 18-10-2009 Pàgina 15 i a El Punt Comarques Gironines 18-10-2009 Pàgina 23

El català del Raval

La gent que no viu ni treballa en aquest barri de Barcelona es deu pensar que la població és formada exclusivament per asiàtics i africans

Un home gran dina sol en una taula. Deu ser vidu. Els vidus, per temps que passi que ho són, fan tristesa. Més que les vídues, que passat el temps deixen de fer-ne o procuren no fer-ne. Quan ha acabat el flam, l'home treu una pipa. Abans d'encendre-la, pregunta a unes senyores de la taula del costat si les molesta el fum, i això que ell i elles estan situats en la zona reservada als fumadors i no caldria demanar permís. Les senyores li diuen que pot fer, i ell encén. Els fumadors són gent educada. On no es pot fumar no fumen i si en tenen ganes surten a fer-ho al carrer, encara que plogui o faci fred. Els no fumadors els observen des de l'altre cantó dels vidres sense mostrar cap pietat. Es podria haver legislat al revés, que els fumadors es quedessin a dins i els no fumadors sortissin a fora, però els fumadors, que són uns senyors, no ho han permès de cap manera.

Ens trobem a Can Sergi, el restaurant del Raval de Barcelona on dino sovint i on els matins prenc el cafè. A base de presentar el Raval d'una determinada manera, la Barcelona i la Catalunya que no viu o no treballa en aquest barri es deu pensar que la seva població és formada exclusivament per asiàtics i africans (a banda de putes, macarrons, gent amb navalla i turistes i aborígens amb ganes de gresca i jocs de llit). El senyor de la pipa ha demanat el permís de fumar en català i les senyores li han respost igualment en català. Són veïns del barri: dels carrers Nou, Sant Pau, Santa Madrona, Sant Oleguer, Amàlia, Carretes... El rovell de l'ou del Raval, lloc on hi ha Can Sergi, que aquests dies compleix deu anys de servir dinars i cafès.

A Can Sergi hi ha altra gent. En una taula dinen quatre nois vestits amb samarretes negres esquitxades de guix. Treballen en una obra del carrer Marquès de Barberà que fa temps que dura. La composició demogràfica, social i lingüística del país ens faria pensar que aquests nois haurien de parlar en castellà. Com el senyor de la pipa o les dones de la taula del costat, els paletes parlen també en català. El català del Raval: natural, de dia feiner, sense complexos ni militàncies. Un català corrupte perquè diu Atarassanes per dir Drassanes, i bocadillo i busson, per dir entrepà i bústia, però no més que el català de l'Eixample, que diu pues i desde luego, o el de Girona, que diu rato i puesto.

Jo escolto el català del Raval, fresc i viu com el peix que salta i remena la cua als taulells de la Boqueria, i sempre em penso que és el que es devia parlar a la casa de Joan Salvat-Papasseit o el que sentien Josep M. de Sagarra i Josep M. Planes quan es plantaven al carrer del Cid o de les Tàpies buscant picant i paraules d'amaniment. L'Institut d'Estudis Catalans té domicili al Raval però em sembla que els que fan els diccionaris paren poc l'orella pel carrer. Si la paressin els sortiria un diccionari més potent.

El Teatre Nacional de Catalunya recupera aquests dies unes obres de Juli Vallmitjana, el dramaturg modernista dels gitanos, els baixos fons i la gent que es bellugava per la zona que s'estén de Montjuïc a les Atarassanes. Es pondera el lèxic d'aquestes obres com si fos una cosa perduda per sempre, però Vallmitjana encara ressona pel Raval. Com encara s'hi veuen unes dones com les que pintava el seu amic Nonell. Aquella Catalunya de l'hampa i aquella altra d'obrera que portava gorra, vestia granota, anava als toros, demanava a les senyores permís per fumar quan pujaven al tren o al tramvia i després anava a cremar convents té els fills i els néts al Raval de Barcelona.

Una dona que passeja uns gossos em pregunta on és la plaça del Sant Pare Coromines. Vol dir Pere Coromines. La gent del Raval no s'orienta gaire bé en el seu barri des que se li va aplicar la reforma urbanística. Els carrers nous encara els són una sorpresa. En canvi, els asiàtics i africans, com que van venir després i sempre ho han vist igual, s'hi mouen amb total equilibri. Uns asiàtics acaben d'obrir un supermercat a la cantonada entre els carrers Nou i Sant Oleguer, on hi havia hagut una oficina de Caixa Laietana. Els rètols diuen: «Alimentació. Venda al major i detall.» Els amos saben quin és l'idioma de la clientela.

Penso si Alfons el Magnànim no es va endur catalans del Raval en la seva expedició a Nàpols. Nàpols té una cosa del Raval de Barcelona, sobretot quan de balcó a balcó i entre roba estesa salta una paraula en lo pus bell catalanesc del món.

 

7) 
 
 
Presentació del Dossier núm. 13, l´Informe sobre la situació de la llengua catalana, periode 2005-2007

Dia: dimecres, 28 d´octubre del 2009
Hora: 19 hores
Lloc: seu social d´Omnium Cultural (carrer Diputació, 276, Barcelona)

L´acte comptarà amb la presència dels coordinadors de l´estudi, la Dra. Eva Pons, professora de la Universitat de Barcelona, i de Natxo Sorolla, sociolingüista i investigador de la Xarxa CRUSCAT. També intervindrà el Dr. Xavier Vila, professor de la Universitat de Barcelona i Director de la Xarxa CRUSCAT.

8) 
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dilluns 19 d'octubre del 2009
 
 
El director de les escoles la Bressola han conversat avui amb els lectors de VilaWeb
 

Les cançons de 'Musiquetes per a la Bressola' sonaran dijous a l'Auditori de Barcelona, en el concert de cloenda de la ronda. Aprofitant l'avinentesa, el director de les escoles la Bressola, Joan Pere Le Bihan, ha conversat avui amb els lectors de VilaWeb ( xat complet). 'Ara la Bressola necessita recursos per a fer front a la gran demanda de les famílies, que ningú no havia ni somiat', ha dit Le Bihan (vegeu també l'entrevista amb vídeo).

Le Bihan ha parlat del concert de dijous, en què s'interpretaran 'cançons tradicionals dels Països Catalans interpretades de manera moderna', i ha explicat que hi seria present una delegació de 135 alumnes de la Bressola per cantar l'última cançó. El disc no és a la venda, però pot descarregar-se des de musiquetes.cat, atès que totes les cançons tenen llicència Creative Commons. En aquest concert, hi actuaran la banda Fem Sonar les Musiquetes, més els artistes convidats que han participat en el disc, com ara Miquel Gil, l'Esbart Sant Cugat i també les corals infantils de la Bressola i Clau de Lluna d'Arenys de Munt.

Les escoles de la Bressola tenen aquest curs set-cents alumnes i escaig, cinquanta més que no pas el curs anterior. Així, Le Bihan explica que hi ha molta més demanda que no pas capacitat d'oferta i que, mitjançant l'Associació d'Amics de la Bressola de Barcelona, cercaven més ajuda per a crear centres nous.

Sobre el professorat de les escoles, Le Bihan explica que volen 'agumentar el nombre de nord-catalans que treballen a la Bressola, però sense renunciar a la vinguda de valencians, mallorquins o catalans del Principat'. Així, resumeix: 'Donem preferència a la gent de Catalunya Nord, però també volem que siguin unes escoles dels Països Catalans.'

D'una altra banda, el director de l Bressola reconeix que no hi ha mitjans per continuar estudiant en català 'més enllà de l'equivalent de tercer d'ESO', però que quan tinguin els recursos, 'evidentment, crearem un institut de batxillerat'. I afegeix: 'Una immersió lingüística exigent no perjudica el coneixement de la llengua de l'estat'.

En resposta a un lector que demanava sobre la llengua materna dels alumnes, Le Bihan ha dit: 'Si esperéssim que els pares parlessin català, no matricularíem gairebé ningú! Justament, un dels objectius de la Bressola és que l'escola catalana pugui ser a l'abast de totes les famílies, sigui quin sigui llur origen'.

-----------------------------
 
Publicat en e-notícies dijous 22 d'octubre del 2009
 

El tràngol del director de la Bressola a TV3

Josep Cuní posa en "un compromís" Joan Pere Le Bihan

El director de La Bressola de Perpinyà, Joan Pere Le Bihan, ha estat entrevistat a Els Matins de TV3, on ha passat una mala estona quan Josep Cuní li ha preguntat si volia "deixar de ser francès?". "Jo...jo...", ha  titubejat Le Bihan, visiblement incòmode amb la pregunta. "Jo sóc català", ha assenyalat finalment.

Cuní, però, no s'ha donat per satisfet, i ha continuat insistint amb la qüestió. "Jo sóc català, no necessito deixar de ser res", ha afirmat Le Bihan.

"Tu entres a la conselleria amb un document francès, vols retornar-lo per tenir un només de català? A veure si t'ho he de preguntar més clar..", ha replicat Cuní. El director de La Bressola li ha retret que "el problema és que m'estàs portant a un terreny que no és interessant".

"Què et posi en un compromís és una cosa, que no sigui interessant és una altre", ha apuntat el director d'Els Matins. Le Bihan ha insistit que "Perpinyà és Catalunya".

"Evidentment que em poses en un compromís. Sóc director general d'una entitat que té com a article 1 que és independent de qualsevol organització política o religiosa. Evitaré entrar en un debat d'aquest tipus. El director general de la Bressola no t'ha de contestar aquesta pregunta, perquè no ve a to".

Cuní ha replicat que "sí que ve a to la pregunta, diguem que el càrrec et limita. No em manipulis". "És que tu en saps molt de manipular, jo també", ha sentenciat Le Bihan.

-----------------------------
 
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 24, dissabte 24 d'octubre del 2009

Le Bihan. Punt sí

Jordi Palmer / Subcap d'AVUI.cat

Joan Pere le Bihan és el director general de La Bressola, la xarxa d'escoles en català de Catalunya Nord, la mateixa entitat que dijous va oferir un concert a l'Auditori de Barcelona amb la intenció de donar a conèixer, per via de la música, el resultat de la seva tasca educativa.

L'educació en català a França és avui possible gràcies als esforços de personatges com Le Bihan, que amb esforç i tenacitat han aconseguit que la situació de la llengua que compartim a banda i banda de la frontera hagi passat de la quasi total desaparició a mantenir encara viva una espurna d'esperança en la seva supervivència.

Més enllà de fronteres, la identitat, la llengua i la cultura. A Catalunya Nord, són pocs, però fan feina, amb orgull i amb dignitat. En circumstàncies difícils i des de posicionaments minoritaris tenen la valentia d'alçar la veu en defensa d'un bagatge cultural que és tan seu com nostre, la dels catalans d'aquesta banda.

Diu que vivim en una Europa sense fronteres i que hem d'exercir la solidaritat. Posats a triar, és lògic que optem per fer-ho amb els que sentim més propers a nosaltres. I això ho haurem de fer encara que alguns tinguin les fronteres encastades al cap.

No ens podem permetre el contrari, senyor Cuní.

----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com