InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 200 (dijous 22/10/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
5) Ernest Folch - No sóc liberal
 
 
 
8) Jornades: Llengua i Acollida. Responsabilitat social a tres bandes: administració, empresa i agents socials
 
9) Taula rodona: El català a l'empresa
 
10) Escriptors al Terrat
 
 
1)

 

Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 9 d'octubre del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3641362

 

L'Aragó aprova una proposició de llei que nega la cooficialitat del català


La llei sobre llengües minoritàries estableix que l'única llengua oficial és l'espanyol

Les Corts de l'Aragó van aprovar el 8 d'octubre la proposició de llei, presentada pels socialistes, sobre la protecció de les llengües minoritàries al territori, és a dir, l'aragonès i el català. Tanmateix, la llei defineix que l'espanyol és l'única llengua oficial de l'Aragó. Sobre el català i l'aragonès, per comptes d'establir-ne la cooficialitat, estipula que són una opció voluntària dels municipis on es parlen de manera 'històricament predominant'.

La proposició de llei ha tingut els vots favorables del PSOE, la Chunta Aragonesista i Esquerra Unida; el PP hi ha votat contra i el Partit Aragonès, soci del PSOE al govern, s'ha abstingut.

A partir de l'entrada en vigor de la llei, doncs, el català només serà d'ús voluntari als municipis de la Franja. Això vol dir que els habitants de la Franja podran adreçar-se a l'administració en català, però la tramitació i la resposta es faran en espanyol. Les publicacions d'aquests territoris també seran bilingües, i la toponímia i la nomenclatura dels carrers variaran segons els usos tradicionals del territori.

2)

Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 9 d'octubre del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3641349

José Ignacio Pastor: 'Canal 9 hauria de cooperar amb TV3 i IB3'


El membre del consell d'administració de RTVV va participar en una conversa amb els lectors de VilaWeb

José Ignacio Pastor, del consell de Radiotelevisió Valenciana a proposta del PSPV, va participar ahir en una conversa amb els lectors de VilaWeb (heus-la ací sencera), arran del vintè aniversari del començament de les emissions de Canal 9, que és avui. Fou molt crític amb la gestió feta fins ara, car s'ha retrocedit en la promoció de productes de producció pròpia i en l'ús del català, i es declarà partidari d'augmentar la cooperació entre Canal 9, TV3 i IB3.

A final d'agost José López Jaraba va substituir Pedro García a la direcció de RTVV. Si la substitució era, en principi provisional, abans-d'ahir fou ratificada pel Consell valencià.

Quan es féu la substitució Pastor va dir a VilaWeb que García havia convertit Canal 9 'en un instrument al servei de Camps'. I el cas és que no són pas poques les queixes sobre la parcialitat de l'ens públic. A les repetides crítiques de mala gestió econòmica, fa poc s'hi han sumat les acusacions de manipulació políticament interessada, fetes per EUPV.

 

Les Illes s'instal·len a València

Tasts de sobrassada, ensaïmada, formatges i poemes cantats, recitats i musicats per Miquela Lladó acompanyada de Toni Pastor (guitarra), Biel Fiol (violoncel) i Pep Lluís Garcia (percussió) conformaven el menú degustació amb què el 7 d'octubre a la tarda es va inaugurar l'Espai Illes Balears al cèntric Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València.

"Un espai per comunicar i vertebrar les nostres terres, amb la intenció d'avançar en un camí comú", coincidien a remarcar el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Pere Joan Martorell, i el president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, durant la presentació a la qual també va assistir el conseller d'Educació i Cultura de les Illes, Bartomeu Llinàs.

Qüestió de mercat

"Un lloc de diàleg, difusió i intercanvi d'experiències culturals, de promoció de la nostra cultura, un mercat perquè els nostres creadors puguen eixir de les seues demarcacions geogràfiques", va assenyalar el també editor de 3i4.

Així, l'Espai Illes Balears, tot comptant amb el suport del Govern Balear, programarà activitats literàries, musicals, teatrals i plàstiques de les Illes a l'Octubre i a la xarxa de casals Jaume I que ACPV té en diverses poblacions valencianes com ara el Consolat de Mar de Benaguasil, el Centre Ovidi Montllor d'Alcoi o l'Auditori de Canet d'en Berenguer. A aquests ja hi ha previst d'aquí a desembre l'actuació dels músics Oliva Trencada i Projecte Mut, presentacions de llibres de Damià Pons, Josep Aguiló i Alexandre Ballester, entre d'altres, representacions de La paraula i els peus nus de la coreògrafa Mariantònia Oliver, i una taula rodona al voltant de Baltasar Porcel com a escriptor de l'any. Aquest nou espai de difusió de la cultura balear dins els Països Catalans s'afegeix al ja existent a Barcelona, l'Espai Mallorca, obert fa més de deu anys.

5) 

 

Publicat en el diari AVUI, pàgina 25, dissabte 10 d'octubre del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/176491/no/soc/liberal.html

 

FER APLICAR LA LLEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

No sóc liberal

Ernest Folch / Editor

Benvolgut lector, li demano un petit favor. Deixi sisplau un moment de llegir aquest article, vagi a la pàgina 47, faci una ullada ràpida i torni pacientment, per favor, a aquesta mateixa línia. Gràcies. Ha vist en diagonal la cartellera de la ciutat de Barcelona. No deu haver tingut temps, segur, de comptar totes les pel·lícules que fan aquesta setmana. En fan 234. Com que no ha tingut temps, segur, de veure res, li proposo una endevinalla: de les 234 pel·lícules, quantes creu que estan doblades al català? 123? 214? 54? 98? No, no n'ha endevinat cap. La resposta és: dues. 2. I encara que sembli un error, no ho és. Torni un moment a la pàgina 47 i veurà que no l'enganyo. I és que el que sembla una broma de mal gust, és una realitat tranquil·lament acceptada per tothom. Menys de l'1% de les pel·lícules que s'estrenen a Catalunya es doblen al català, que és el mateix que dir que més del 99% no ho estan.

NO EL MOLESTARÉ MÉS, PERÒ ARA ANIREM a visitar mentalment uns quants llocs. Segur que si té fills alguna vegada ha pensat: ja que no vaig poder veure la pel·lícula en català, provem de comprar el DVD en català. Podríem anar a la botiga que tenim més a prop. Mirem a l'atzar l'última novetat, Hotel para perros. Mala sort. L'idioma és "inglés, español y portugués". O provem alguns dels clàssics de Disney: 101 dálmatas, La sirenita o Dumbo. Mala sort també, no hi ha l'opció de veure-les en català. Provem amb les pel·lícules d'adults. Mala sort. O va, provem amb els documentals. Tampoc. Mala sort sempre.

ARA PODRÍEM TORNAR A CASA I POSAR LA TELEVISIÓ: el percentatge ha millorat una mica però no es faci il·lusions, menys del 20% dels canals són en català. Ara podríem també anar a agafar un AVE a la parada del Camp de Tarragona. A la llibreria, de manera visible, la proporció de català a castellà és més o menys de 10 a 1, i el mateix passa als aeroports, a les estacions de trens i a les terminals d'autobusos, llocs tots ells de concessió pública. Podríem també anar a qualsevol supermercat i completar així el tour del terror lingüístic. Ja ni ens plantegem que l'etiquetatge de productes es faci respectant que "el català és la llengua pròpia de Catalunya". Comprar una llauna de tonyina etiquetada en català és senzillament una entelèquia, fins al punt que si la trobéssim arribaríem a casa, la guardaríem com una raresa i ni tan sols ens la menjaríem.

I ÉS QUE PORTEM TANTS ANYS amb la cantarella del mercat lliure, ens hem autoconvençut amb tanta convicció que no es pot actuar sobre l'empresa privada i hem dit tantes vegades que no podíem regular contra el mercat, que de tant repetir-ho ens hem pensat que era veritat. Països molt més avançats que el nostre ja fa temps que actuen contra el mercat per protegir la seva llengua i no passa res. A França troben el més natural del món defensar el seu cinema amb quotes. Aquí, en canvi, ens hem cregut l'argument que produir en diversos idiomes és un sobrecost inassumible i trobem normal que Danone, com explica la Plataforma per la Llengua, etiqueti en serbocroat o finès, llengües amb molts menys parlants que el català, i en canvi sigui incapaç de fer-ho en la llengua del país on té la seu.

PORTEM MOLTS ANYS TENINT PACIÈNCIA i sent educats, però són els mateixos anys que hem passat sense fer res. Ja hem vist que el mercat, per ell sol, tendeix a ser salvatge. Per tant, domestiquem-lo. El mercat no té les seves pròpies lleis, el mercat s'ha de sotmetre a les lleis. Em sembla molt bé que una empresa de refrescos pensi que no cal etiquetar en català, el que no pot ser és que l'hi tolerem. Un ciutadà qualsevol té dret a tenir una oferta equitativa en català i a no ser humiliat havent de recórrer quilòmetres per veure una pel·lícula en la seva pròpia llengua. És l'hora de les quotes a les pel·lícules, de les sancions a les empreses que no compleixen la normativa. Portem molts anys fent pedagogia i intentant convèncer a tothom, i no ho deixarem de fer. Però ara és l'hora d'actuar: de regular i, si cal, de prohibir.

SÍ, JA SÉ QUE ESTIC OFENENT MOLTS LIBERALS. Sé també que la ideologia dominant proclama als quatre vents el lema Com menys Estat, millor; com menys intervenció, millor. Però el català és la llengua feble, i mentre n'hi ha uns que fan circular un acudit molt bo segons el qual el castellà està perseguit a Catalunya, la pura realitat és que a casa nostra és gairebé impossible fer una vida simplement bilingüe. Sovint oblidem que la millor llei que s'ha aprovat mai en aquest país és la més intervencionista de totes: la immersió lingüística. Una llei que posa quotes, obliga a ensenyar el català i evita temptacions en nom del pragmatisme. Si ho haguéssim deixat en mans del mercat, les escoles haurien optat massivament pel castellà. La bona notícia és que encara hi som a temps. Simplement hem de girar la frase i dir: Com més intervenció, millor. Demano perdó: no sóc liberal. Això sí, prometo revisar els meus principis el dia que vostè i jo puguem mirar la cartellera sense pensar-nos que ens han pres el pèl.

6) 

 

Publicat a El Punt Barcelona 11-10-2009 Pàgina 9

La llengua dels mil noms

Les Corts d'Aragó debaten una llei de llengües que nega la cooficialitat del català a la Franja i obre la porta a denominacions localistes

El PSOE ha presentat aquesta setmana a les Corts d'Aragó una proposta de llei de llengües que pretén regular la situació del català i de l'aragonès a Aragó. Els diputats aragonesos l'hauran de discutir en els pròxims mesos, en un debat que es preveu difícil i incert per als socialistes. I això que el PSOE ha presentat una proposta molt tèbia. La proposta reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies d'Aragó, però no les fa llengües oficials, estatus que és exclusiu de l'espanyol. El coneixement del català i de l'aragonès no serà obligatori, sinó voluntari. Mai serà un requisit per accedir a l'administració, i només es podrà aprendre com a assignatura optativa en aquelles escoles i instituts que l'ofereixen, com ja es fa ara.

En el cas del català, a més, cada municipi podrà escollir la denominació oficial de la llengua, una concessió per intentar atreure els sectors contraris al reconeixement del català i que podria convertir-lo en un idioma amb desenes de noms diferents.

La denominació «català»

El fet que el PSOE hagi presentat la proposta de llei en solitari, i no com a proposta de govern –el PSOE governa en coalició amb el Partit Aragonès Regionalista (PAR)–, fa preveure que el recorregut de la llei serà llarg i tortuós, i res no garanteix que arribi a bon port. La proposta no agrada ni a la dreta ni a l'esquerra, i el nucli del debat se centra en la denominació de la llengua catalana i el no-reconeixement de l'oficialitat.

A la dreta, el PAR, soci del PSOE, i el PP, a l'oposició, són contraris a la denominació de «català» per a la llengua catalana a la Franja.

De fet, el PAR directament nega l'existència del català. Aquest partit parla de «varietats lingüístiques orientals» i, assumint la tàctica del blaverisme valencià, nega la unitat de la llengua i la bateja amb noms locals –fragatí, tamarità, maellà...– o els genèrics xapurriau i patuès, d'origen despectiu però que, a còpia de sentir-los, alguns catalanoparlants fins i tot han adoptat de manera acrítica. La portaveu d'aquest partit, María Herrero, va avançar que les esmenes del seu grup aniran contra la denominació de «català» de la llengua catalana, en la «defensa de les modalitats lingüístiques de cada poble» i en contra de la possibilitat que sigui un organisme de fora d'Aragó, l'Institut d'Estudis Catalans, el que en determini els criteris d'ensenyament. En canvi, per a aquest partit no suposa cap problema que el castellà que s'ensenya a Aragó el fixi la Reial Acadèmia Espanyola, amb seu a Madrid. El diputat del PP Miquel Navarro va considerar que la llei amb què es vol reconèixer la pluralitat lingüística d'Aragó «és un assumpte que no interessa gens els ciutadans», i va manifestar la seva oposició que el text reconegui el català com a llengua pròpia d'Aragó, cosa que va atribuir al «catalanisme» d'Iglésias, que va néixer en un poble de la Franja de Ponent i parla català.

«Proposta insuficient»

En canvi, des de l'esquerra la proposta del PSOE es considera totalment insuficient. La Chunta Aragonesista (CHA), sòcia d'Esquerra en les eleccions europees, i Izquierda Unida (IU) han criticat que la proposta de llei no faci cooficials el català i l'aragonès, cosa que segons aquests grups condemna els parlants d'aquestes llengües a conviure lingüísticament en inferioritat de condicions. El PSOE, en canvi, d'això en fa virtut. El seu portaveu, Jesús Miguel Franco, destaca que la proposta vol «protegir» el patrimoni lingüístic d'Aragó «sense imposicions», i que es vol evitar «l'obligatorietat, que només genera conflicte». Al PSOE se li gira ara molta feina parlamentària, si és que de debò vol aprovar la llei, que va ser un dels compromisos del president Marcel·lí Iglésias a principi d'aquesta legislatura. Podria establir una majoria amb els grups d'esquerra, però això provocaria una gran tensió amb el seu soci de govern, el PAR. En canvi, l'obtenció del suport del PAR i el PP, com ja va fer amb l'Estatut aragonès, l'obligaria a descafeïnar encara més la proposta i assumir un secessionisme lingüístic que, en comptes de protegir el català i l'aragonès, n'acceleraria la desaparició.

«Volen que el català desaparegui»

La proposta de llei de llengües compleix els pitjors auguris que s'havien fet des de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. Aquest organisme feia temps que reclamava una llei que protegís el català. «És una proposta nefasta, no s'oficialitza el català, sinó que fins i tot li neguen el nom; ens administren des de Saragossa uns polítics monolingües que el que volen és fer desaparèixer la llengua», es queixa Paulí Fontova, coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.

El català el parlen el 90% dels 45.000 habitants de la Franja, tot i que el seu pes demogràfic en el conjunt d'Aragó és molt petit. L'aragonès, l'altra llengua pròpia d'Aragó, té el mateix problema, i els seus parlants són una minoria a Aragó. La llengua aragonesa es parla en municipis del nord de la demarcació d'Osca i s'imparteix en alguna escola com a assignatura optativa, com el català.

 

7) 
 
 
 
8) 
 
 
Jornades: Llengua i Acollida. Responsabilitat social a tres bandes: administració, empresa i agents socials


Informació a:
http://taller.iec.cat/catedra2/veure.asp?epigraf=1


Dies: 20 i 27 de novembre i 18 de desembre de 2009

Lloc: Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. Barcelona
 
9) 
 
Taula rodona: El català a l'empresa
(dins el cicle de conferències sobre llengua i societat)

Dia: dijous 22 d'octubre del 2009
Hora: 20 h
Lloc: Centre de Suport del Baix Camp de la UOC (carrer de l'Escorxador, s/n, Reus)

Hi participaran: Isidor Marí Mayans, professor de la UOC; Marta Rovira i Martínez, membre de la Junta Nacional d'Òmnium Cultural i professora de la UB, i Miquel Saperas Tuset, representant de Productes de la Terra-Avellana Digital.

Representants de diversos sectors econòmics i acadèmics presentaran experiències empresarials que promouen l'ús del català.


Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el Centre de Suport,
cbaixcamp@uoc.edu
telèfon 977 33 80 08

 
10) 
 

Escriptors al Terrat
Manel Joan i Arinyó i Gemma Pasqual i Escrivà
 
Data i hora: Dijous 22 d'octubre a les 19:30h.
Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània - C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. 96 315 77 99
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com