Anomenem assimilació
vocàlica a l'alteració que experimenta un fonema vocàlic com a conseqüència de
la influència articulatòria i acústica d'un altre fonema vocàlic del mateix mot
que fa que el fonema assimilat acabe sent idèntic a l'assimilador. Si el fonema
assimilat precedix a l'assimilador, diem que l'assimilació és regressiva. Si és
al revés, diem que és progressiva.
Casos molt coneguts
d'assimilació vocàlica regressiva són les formes fonoll, rodó,
ronyó i rostoll, evolucionades a partir de les formes
etimològiques fenoll, redó, renyó i restoll, que són
les que emprem els valencians i les que empraven els clàssics. El Diccionari General de la Llengua
Catalana de Pompeu Fabra arreplega els quatre mots especificats amb
assimilació vocàlica, però no arreplega cap de les formes que són etimològiques,
clàssiques i valencianes. El Diccionari
de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i el Gran
Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana recullen
fonoll, rodó, ronyó i rostoll. També arrepleguen
fenoll, redó i restoll com a entrades secundàries que
remeten a les principals, però cap dels dos diccionaris entra renyó. El
GDLC, a les entrades redó i restoll els posa la marca de
dialectal. El Diccionari Valencià, el diccionari del SALT3
i el DOPV de l'AVL entren
fenoll, redó, renyó i restoll com a formes
principals i les formes amb assimilació vocàlica com a formes
secundàries.
Un cas d'assimilació
vocàlica progressiva és el de monjo, originat a partir de la forma antiga
monge, encara viva en valencià com ho demostra la dita «o tots
monges o tots canonges» equivalent a «o tots moros o tots cristians» i a la
castellana «o jugamos todos o
rompemos la baraja» (la dita «o juguem
tots o estripem les cartes» que empren a Catalunya i és un calc de la
castellana, encara que una mica alterat). El Fabra, el DIEC, el
GDLC, el DVal i el diccionari del SALT3 entren monjo
com a forma principal i monge com a secundària.
Les Regles d'esquivar vocables e mots grossers
e pagesívols, escrit en
el segle xv per Bernat Fenollar,
Jaume Gassul, Jeroni Pau i Pere Miquel Carbonell consideren els mots amb
assimilació vocàlica com a mots grossers que cal esquivar i així en la regla 24
critiquen l'ús de fonoll i recomanen que s'empre fenoll
–casualment, l'autor principal del llibre portava el cognom de Fenollar–
i en la regla 258 diuen clarament que no s'ha de dir rostoll sinó
restoll.
És curiós que unes
variants formals amb una evolució fonètica que, originàriament, no era res més
que un defecte de pronunciació, acaben imposant-se en la llengua culta i
arraconen les formes genuïnes, clàssiques, etimològiques i que encara,
actualment, són ben vives en els parlars valencians.
Hi han altres casos
d'assimilació vocàlica regressiva, com ara jonoll (per genoll),
moló (per meló) o xocotet (per xicotet) que, malgrat tindre
més o menys difusió en determinades zones de la nostra àrea idiomàtica,
afortunadament no han penetrat en la llengua culta. Si pensem que jonoll,
moló i xocotet són uns vulgarismes inadmissibles, tinguem en
compte que fonoll, rodó, ronyó i rostoll són casos
idèntics.
Abans de l'estiu, el butlletí d'actualitat lingüística del sud-oest europeu Llengües Vives va deixar de publicar-se. Després de més de dotze anys, aquesta revista periòdica dedicada a informar de llengües minoritzades com l'aragonès, l'astur-lleonès, el basc, el català, el galaico-portuguès, l'occità i el sard va aturar-se al número 71, a causa de la manca de temps de l'impusor, Frederic Perers, per a coordinar els col·laboradors i editar-la. Tot i això, una bona part d'aquests col·laboradors habituals del butlletí van decidir aleshores continuar el projecte, en un nou format. És així com va sorgir la idea d'obrir un bloc amb el mateix títol, Llengües Vives, dins el servidor de MésVilaWeb. La segona etapa es va estrenar dilluns passat i s'ha plantejat amb periodicitat setmanal: cada dilluns, un col·laborador de les cinc comunitats lingüístiques que s'han compromès a continuar el projecte publicarà una entrada, en la seva pròpia llengua. Dilluns passat João Aveledo va parlar de la situació del galaico-portuguès a Galícia i avui són Iván Cuevas i Maria Cueto els qui parlen de Lleó, un dels territoris de l'àrea lingüística de l'asturià.
Dilluns
vinent tocarà el torn a Iñaki Peña, responsable de la informació sobre el basc
(és l'únic que publicarà notícies amb un resum en català), i posteriorment seran
Xavi Gutiérrez, Juli Parés i Robert Palomera, corresponsals de l'occità i el
català, respectivament, els qui publicaran les entrades.
En general, les
informacions publicades a la nova etapa de 'Llengües Vives' se centraran, com en
l'època del butlletí, a l'actualitat lingüística i cultural de les cinc
comunitats implicades en el bloc, tot i que també es preveuen articles
divulgatius o generalistes al voltant de cadascuna de les llengües.
Sobre la primera etapa de 'Llengües Vives', en podeu trobar força
informació i molts números digitalitzats (del 22 al 71) en aquesta
web.
IV JORNADA FILOLÒGICA ORGANITZADA PER
L'ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL DR. ANTONI M. BADIA I MARGARIT
23 d'octubre de 2009
LA LINGÜÍSTICA
ROMÀNICA AL SEGLE XXI
PROGRAMA
9,30 Recepció dels assistents
10 Inauguració de la Jornada
10,30-11 Conferència: La meva descoberta de la romanística, (1949-1950), a càrrec del Dr. Antoni M. Badia i Margarit, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans
11-11,45 Conferència: La història de / -r / en català: Perspectiva romànica, a càrrec del Dr. Fernando Sánchez Miret, professor de la Universitat de Salamanca
11,45-12,15 Pausa amb cafè
12,15-13,15 Taula rodona: La lingüística romànica al segle XXI, coordinada pel Dr. José Enrique Gargallo, professor de la Universitat de Barcelona. Hi intervindran la Dra. Mercedes Brea, professora de la Universitat de Santiago de Compostela, el Dr. Ramon Cerdà, professor de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Xavier Lamuela, professor de la Universitat de Girona.
13,15-14 Discussió i
conclusions
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
C. del Carme, 47
Barcelona 08001
Sala Nicolau d'Olwer
IV Seminari de Terminologia de la SCATERM
L'11 de novembre tindrà lloc el IV Seminari de Terminologia de la SCATERM, dedicat a l'ortotipografia del llenguatge científic i tècnic.
Per a més informació i
subscripcions podeu anar a:
Article publicat en el número 1322 de la revista EL TEMPS (13 d'octubre del 2009), pàgina 26
El requisit lingüístic en la
Llei de la funció pública valenciana: Un conte contat al
revés
Contar un conte al revés es pot provar al menys de dues maneres: llegint-lo des del final cap al principi o fent que les accions que en aquest es produeixen tinguen resultats oposats als de la versió inicial. Igualment, l'opinió difosa a la revista El Temps núm. 1313 (11 d'agost de 2009), la qual diu que CCOO PV no ha incorporat el requisit lingüístic a l'Avantprojecte de Llei d'ordenació general de la funció pública valenciana és una història contada al revés per diversos motius: perquè CCOO PV no pot posar cap requisit en una Llei sinó en qualsevol cas admetre la seua inclusió o defensar-la enfront del poder legislatiu, però principalment perquè el relat de la gestió del requisit lingüístic a la Llei de la funció pública valenciana contat en versió directa o indirecta però d'acord amb els fets ocorreguts en la negociació ha d'incloure necessàriament la història de dos models de negociació ben diferents que també solen obtenir resultats ben diversos: el d'un sindicat que es nega a subscriure cap acord i que acusa els altres de fer la feina que ells es neguen a fer i el d'un sindicat, el nostre, que lluita apartat per apartat i punt per punt per tal d'aconseguir totes les millores laborals i de drets de ciutadania que es puguen aconseguir al llarg del procés de negociació.
En la negociació de l'Avantprojecte de Llei de la
funció pública valenciana CCOO PV
ha exigit:
- El requisit lingüístic valencià (posat que el del castellà ja existeix per llei) per a la funció pública valenciana on s'adequava la graduació del nivell de competència exigit al nivell de formació exigit per a cada plaça.
- Lligar l'exigència del requisit a propostes de formació més amples en el temps i més diversificades geogràficament per no fer d'una exigència necessària per garantir els drets lingüístics de ciutadania un entrebanc per accedir a un lloc de treball.
Al llarg de la negociació CCOO PV ha aconseguit:
- Enfront de la retirada del requisit per part de l'Administració s'ha incorporat l'obligació del funcionariat d'atendre les persones que s'hi adrecen en qualsevol de les dues llengües oficials que trien (correlatiu amb el dret reconegut de ser ateses en qualsevol de les dues llengües oficials del País Valencià).
- La funcionarització de tot el personal de l'Administració
autonòmica, les millores en la protecció de víctimes de violència de gènere, en
conciliació de la vida familiar i laboral
i en mesures de protecció de
la salut i seguretat laboral també per al
personal temporal així com avanços en drets de participació en processos
de promoció interna i de mobilitat de lloc de treball del personal
fixe.
- La convocatòria d'ofertes d'ocupació regulars, que impedisquen l'augment de la temporalitat en les
administracions i la fixació de criteris per a la negociació d'un sistema de
carrera professional individualitzada, que fomente la formació i el reciclatge continu del
personal.
Aquestes conquestes no són l'ideal de condicions laborals per a les treballadores i els
treballadors del País Valencià ni tampoc el nostre model d'Administració pública
però les negociacions són per a aconseguir millores quant a les propostes que la
part oposada posa damunt de la taula.
Un últim apunt sobre estratègies sindicals: enfront de la negativa a incorporar-hi el requisit l'STEPV va decidir presentar una proposta de deixar en pràctiques el funcionarat fins que assolira la competència lingüística i en no ser acceptada per a la resta d'agents socials ni per l'Administració han decidit aixecar-se de la taula i marxar; ara al desenvolupament legal de la Llei CCOO PV, com a signant de l'acord, continuarà demanant un catàleg ampli de llocs amb catalogació lingüística, especialment a les zones valencianoparlants i per a les places d'atenció al públic amb l'adequació del nivell exigit al nivell del lloc de treball convocat; una oferta formativa àmplia i incentivada fins arribar a la universalització de la formació lingüística per al personal funcionari autonòmic i la inclusió de la formació lingüística dins dels plans de formació obligatòria. Igualment, les tramitacions de la Llei al Consell Econòmic i Social, al Consell Jurídic Consultiu i al Parlament Autonòmic s'hi insistirà a la necessitat del requisit i a les millores necessàries en el desenvolupament de la norma marc per a garantir els drets lingüístics reconeguts en la Llei de la funció pública.
Aquests han sigut els papers desenvolupats per cadascun dels agents negociadors de la llei i cadascú o cadascuna és lliure de decidir quin model o manera de treballar és el més efectiu però, per favor, que no ens conten més contes al revés que és molt més divertit i interessant participar-hi com a protagonistes.