InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 195 (dijous 15/10/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Caixó i calaix
 
2) Rómulo Castro
 
3) Ferran Suay - Al País Basc
 
 
5) Gabriel Bibiloni - Llengua, gènere i sexe
 
6) Puri Pinto - Sí, el català suma
 
 
 
9) Conferència "El català als mitjans de comunicació"
 
10) CORRELLENGUA 2009 ALELLA
 
1)

 

 
Article publicat en el diari digital EL PUNT (edició del País Valencià) dilluns 12 d'octubre del 2009
 
 

Eugeni S. Reig

 

La paraula caixó té dos significats. En el Diccionari Valencià del SALT 3 trobem:

1. m. Caixa menuda amb tapa o sense, que servix per a  guardar alguna cosa.

2. m. Caixa gran, generalment de fusta i de base rectangular.

La primera accepció és la que correspon al significat tradicional de caixó en valencià. És el significat amb què l’usaven els nostres clàssics i amb què el recullen tots els diccionaris normatius de la nostra llengua.

La segona accepció és la valencianització del mot castellà cajón que el Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia definix com «recipiente para guardar o transportar algo».

Hem de tindre en compte que el sufix –ó té en valencià un ús diferent del que té el sufix –ón en castellà, ja que, mentres en valencià el sufix –ó implica la formació d’un diminutiu, en castellà el sufix –ón implica la formació d’un augmentatiu. Així, en valencià, paraules com ara barró, botifarró, carreró, cistelló, cordó, cucarró, finestró, garrofó, gerró, granilló, micarró, petirró, micona, etc., són diminutius, mentres que, pel contrari, en castellà, mots com ara bonachón, botellón, cajón, callejón, chicarrón, dramón, fresón, grandón, problemón, sinvergonzón, tazón, etc., són augmentatius. Aquesta és la regla general, però cal aclarir que hi han excepcions molt notables. Així, en valencià, el mascle de la cabra s’anomena cabró, denominació que en realitat és un augmentatiu a pesar d’acabar en –ó, i en castellà tenim paraules com ara ratón (ratolí), anadón (cria d’ànec) o rayón (cria de senglar) que, malgrat acabar en –ón són diminutius. Actualment tenim en valencià determinades paraules d’origen castellà que acaben en –ó i són augmentatius, com ara espigó (d’un port de mar), formigó (material de construcció format per una barreja d’arena, grava i ciment pòrtland) o saló (sala espaiosa, luxosa o ambdues coses alhora). En el cas de caixó tenim un significat principal, que és el genuí i tradicional –diminutiu de caixa– i un significat secundari originat per la pressió del castellà –augmentatiu de caixa– que és, a hores d’ara, d’ús general. Una cosa semblant ha passat amb la paraula tassó que també té un significat propi i tradicional –tassa xicoteta– i un altre que és conseqüència de la influència del castellà –tassa gran– que és el que actualment fem servir tots els valencians.

Els valencians tenim tan assumida i tan interioritzada la paraula caixó amb el significat d’embalatge per a guardar o transportar alguna cosa que fins i tot hem creat el derivat caixonada que significa ‘allò que conté un caixó’. Exemple: El meu germà m’ha dut cinc caixonades de llibres i no sé a on posar-los.

La paraula calaix té tres significats:

1. Caixó corredís d’un moble.

2. Lloc on es guarden els diners que es recapten per les vendes que es fan en un establiment comercial.

3. Quantitat de diners que s’arrepleguen en un establiment comercial per la venda al detall durant un dia.

Els valencians mantenim ben viva la paraula calaix en les tres accepcions. En la segona accepció tenim la coneguda dita: Carrer banyat, calaix eixut; dependent content i amo fotut.

    Emprar caixó en lloc de calaix és un castellanisme innecessari i empobridor que hem de procurar evitar.

 

2)
 
Rómulo Castro
 
Rómulo Castro és un cantant panameny, molt conegut per aquelles terres, però per ací és motl dífícil trobar la seua discografia, per això cal entar a la seua web. Rómulo és net de la mestra valenciana republicana Enriqueta Agut, coneguda com "la Palometa del Front". Quan acabà la guerra civil,  Enriqueta Agut hagué d'exiliar-se a Panamà amb la seua filla de tres anys, la mare de Rómulo. A Panamà, Enriqueta continuà amb la seua llengua i amb les seues cançons, moltes d'elles populars valencianes.
Ara, el seu net Rómulo, en el darrer CD, ha enregistrat una cançò amb Pep Gimeno "Botifarra" i quan actua visualitza un video de Pep cantant la seu part. Podeu mirar i escoltar aquest video clicant damunt l'enllaç http://www.youtube.com/watch?v=pyEU23IgikI

 
Rómulo també té una cançò en valencià i una altra dedicada al Tio José (germà d'Enriqueta, la seua àvia).
 
 
3)
 
 
 
Ferran Suay
 
He estat fa uns dies al País Basc, concretament a la seu de Kutxa Gipuzkoa, a Sant Sebastià. Hi participava en una jornada, fent una conferència sobre estratègies per a incrementar la presència social de l'èuscar. La situació lingüística dels bascos és, pam amunt o avall, molt semblant a la nostra. Tenen una llengua, se l'estimen, i la fan servir molt menys del que voldríen. Igual com ens passa a nosaltres, a hores d'ara ja no és només perquè no els deixen usar-la. Ara ja -com nosaltres-- són ells mateixos els qui s'hi posen límits. Ells mateixos els qui renuncien a l'èuscar en favor del castellà en una munió de situacions socials, públiques i privades. I ho fan, de nou com nosaltres, moguts per una sèrie de raons (deferència, inseguretat, urgència, necessitat, incompetència lingüística de l'interlocutor...) que acaben confluint en una cosa tan senzilla com que ens sentim incòmodes parlant la nostra llengua a casa nostra. Dit així, sembla una cosa de bojos. I tanmateix, cerc que qualsevol parlant d'una llengua minirada sap quina és aquesta sensació.
Hi ha també algunes diferències entre la situació de l'èuscar i la del català, o més ben dit, entre les situacions dels seus parlants respectius. A diferència de nosaltres, ells no poden assumir que qualsevol persona, amb una mica de bona voluntat, pot entendre el seu idioma. Aquest fet, acompanyat de la indubtable bona predisposició general dels bascos (i les basques, que diria l'anterior Lehendakari) a ser amables, comunicatius i hospitalaris, els porta a canviar amb excessiva facilitat al castellà. Hi ha també una altra diferència, però, que és la que vull explicar ara. A les conferències o tallers per a mantenir la llengua, que fem ací al País Valencià, mai no hi assisteixen persones properes al poder polític o econòmic. En general, aquesta gent, o està obertament (en ocasions, salvatgement) en contra d'un plantejament orientat a estimular la visibilitat del català, o senzillament no s'interessa pel tema. Al País Basc, en canvi, si més no en aquesta ocasió, he tingut l'oportunitat de plantejar aquest tema, i de discutir les dificultats que comporta, amb representants dels nivells més alts del poder polític i econòmic. Persones com el Diputat General de Gipuzkoa, el President de Kutxa i alguns dels alts càrrecs de l'entitat, la Regidora de Política Lingüística de l'ajuntament de Sant Sebastià, o la Directora d'Innobasque, entre altres, hi han assistit i han aportat els seus punts de vista, els seus dubtes i les seues propostes de millora.
En un cert sentit, podem considerar que l'èuscar ho té més difícil que el català, tant per les raons expressades més amunt com pel nombre total de parlants. I tanmateix, fa molta enveja constatar que allà hi ha una classe dirigent basca, digna d'aquest qualificatiu, que està disposada a treballar sense complexos en favor de la llengua i la cultura que els identifica i els fa interessants per al món en general. Una gran, una enorme diferència, al costat de les elits acomplexades i vergonyosament sucursalistes que retenen els espais de poder de tot tipus, ací al País Valencià, i que treballen amb incontestable passió, incansable dedicació, i gran luxe de mitjans econòmics (els nostres diners) i publicitaris (els mitjans de comunicació que haurien de servir l'interés públic), per l'extermini radical de tota cultura que no siga la castellana.
 
4)

Notícia publicada en el diari AVUI, pàgina 53, dilluns, 5 d'octubre del 2009

http://paper.avui.cat/article/comunicacio/176103/tvc/aposta/laranes.html

 

De dilluns a divendres la periodista Ares Riu presentarà al 3/24, a les 16.45, de dilluns a divendres, un programa d'informació general en aranès que inclourà les principals notícies del dia a Catalunya i a tot el món, a més de la informació esportiva de la jornada. Aquest espai s'emetrà per a tot el territori.

Paral·lelament a l'estrena de la nova oferta informativa en aranès al 3/24, Televisió de Catalunya també posa en marxa una nova secció al portal TV3.cat, on s'incorporaran tots els continguts relacionats amb la Vall d'Aran, tant si són produïts en aranès com si són doblats a aquesta llengua.

L'increment de la presència de l'aranès tant en l'emissió televisiva com al portal de TV3 a internet se suma a les produccions de diferents àmbits que des de fa prop de 20 anys ofereix Televisió de Catalunya.

La temporada passada, el departament d'esports de la televisió catalana va retransmetre per primera vegada en aranès un partit de futbol, concretament la final de Copa a València, una iniciativa que tindrà continuïtat en d'altres partits d'una rellevància especial. El futbol va ser l'últim pas d'un recorregut que la cadena va iniciar l'any 1991 amb l'estrena d'una edició del TN comarques en aranès, un informatiu a càrrec de Jovita Ané que s'emet cada divendres en desconnexió i que durant aquests anys ha estat testimoni de tots els esdeveniments destacats de la vida social, econòmica i cultural de la Vall d'Aran. Des de llavors TVC també ha doblat i emès en aranès produccions infantils destacades, com Una mà de contes, diversos reportatges de l'espai 30 minuts, reportatges esportius i l'exitosa sèrie documental Els Pirineus des de l'aire.

D'altra banda, el grup d'emissores de Catalunya Ràdio emet programes en desconnexió en aranès des de l'any 1988. El magazín Meddia aranés amb més de 20 anys d'història, s'ha convertit en un referent a la Vall d'Aran i actualment té una emissió de matí i una altra de tarda. També des de l'any 2007 s'emet un bloc informatiu diari a Catalunya Informació a les vuit del matí en desconnexió per als oients de la vall.

 

                5) 

                 

                 

                Llengua, gènere i sexe

                 

                Gabriel Bibiloni

                 

                http://bibiloni.cat/textos/genere.html

                 

                 

                6) 

                 

                 

                Publicat a El Punt Barcelona 02-10-2009 Pàgina 17 i El Punt Comarques Gironines 02-10-2009 Pàgina 17
                 
                 

                La Plataforma per la Llengua ha tret un nou lema a favor de l'ús social de la llengua catalana: El català suma. Aquest breu eslògan és una afirmació senzilla, contundent i ferma perquè, certament, l'ús del català és, des d'una perspectiva global, molt rendible. El català suma perquè proporciona valor afegit. És beneficiós per a les empreses, perquè es percep com a un signe de qualitat i connecta millor les empreses amb el seu mercat. Però el català també suma perquè parlar català a Catalunya suposa una actitud en defensa del manteniment de la diversitat lingüística del nostre món. Suma perquè parlar català no implica haver de deixar de parlar altres llengües, únicament gestionar-ne els usos per tal d'evitar que cap d'elles no interfereixi en el benestar vital de les altres. Suma perquè els catalanoparlants d'adopció han trobat en la llengua catalana un element essencial de connexió amb el país on viuen, sense haver de renunciar a res ni renegar de res, sinó tot el contrari. L'adopció de la llengua catalana els ha comportat beneficis en la integració, enriquiment en l'autoconstrucció de la seva pròpia identitat, harmonia entre el passat llunyà i el present proper i, sobretot, la culminació del procés d'integració social i econòmica de les generacions que van immigrar a Catalunya, gràcies a la integració lingüística i cultural de les segones i terceres generacions. Parlar català suma perquè parlant català a Catalunya no s'hipoteca l'existència de cap altra llengua i, doncs, suma perquè el seu ús vetlla pels principis de sostenibilitat, solidaritat i respecte. Parlar català, lluny de provocar la recessió del castellà, planteja tan sols la necessitat de cedir àmbits d'ús per tal de compartir un mateix benestar i unes idèntiques garanties de futur. El català suma perquè és l'única opció de llengua comuna a Catalunya que garanteixi alhora les tres coordenades essencials de tota llengua comuna: la cohesió social, la continuïtat amb la cultura històrica del territori i la sostenibilitat lingüística.

                Per tot això, pares castellanoparlants d'origen i catalanoparlants d'adopció (com jo mateixa), des de l'orgull de tenir el castellà com a primera llengua, sumem pel català, i contribuïm a un futur de vida en comú per a les properes generacions.

                (*) Plataforma per la Llengua

                7) 
                 
                Entrevista a Antoni M. Badia i Margarit
                 
                Entrevista a Antoni M. Badia i Margarit feta per Núria Solé en el programa Savis, emés pel Canal 33 dilluns 5 d'octubre del 2009


                Núria Solé conversa amb un dels filòlegs més importants del nostre país, el doctor Antoni M. Badia i Margarit, a la seva segona casa: la Universitat de Barcelona. El doctor Badia ha passat gairebé mig segle en aquesta institució, primer com a alumne, després com a professor i catedràtic i, finalment, com a rector. També és el lloc on va viure la repressió franquista i on va decidir lluitar a través de l'ensenyament de la llengua catalana en una universitat que l'any 1939 "feia pena".


                 

                http://www.tv3.cat/videos/1526819/Antoni-M-Badia-i-Margarit

                 

                 

                8) 
                 
                 
                 
                9) 
                 
                Conferència "El català als mitjans de comunicació"

                A càrrec de Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull

                Dia: dijous, 15 d'octubre del 2009
                Hora: 20 h
                Lloc: Centre de Suport del Baix Camp de la UOC (c. Escorxador, s/n, Reus)

                Més informació a:
                Tel. 977 33 80 08
                cbaixcamp@uoc.edu
                 
                10) 
                 
                CORRELLENGUA 2009 ALELLA

                Xerrada col·loqui sobre la llengua catalana i els mitjans de comunicació amb el periodista Vicent Sanchis, exdirector i col·laborador del diari Avui i director de Barça TV.  

                Dia: divendres 16 d'octubre del 2009
                Hora: 20 h
                Lloc: Biblioteca Ferrer i Guàrdia (C/ Hort de la Rectoria s/n, Alella)

                A les 21.30h: sopar xerrada amb Vicent Sanchis. Obert a tothom. Lloc:  Restaurant Can Flo (Alella). Preu: 20 euros. Cal apuntar-se abans del dia 12 d'octubre (678601710 o
                alella@cal.cat)
                 

                Més informació sobre el Correllengua a Alella:
                http://www2.ajalella.org/ca/activitats/613127.html


                Organitza: Nucli local de la CAL i Ajuntament d'Alella
                -----------------------------
                 
                InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
                – Retalls de notícies de premsa.
                – Articles, publicats o inèdits.
                – Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
                – Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
                Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
                 
                Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
                 
                Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
                Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com