InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 193 (dimarts 13/10/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - Salvem el Besòs
 
2) Gabriel Bibiloni - I Bon vespre quan és fosc
 
3) Antoni Llull Martí - Parar casa, parar botiga, parar taula
 
4) Màrius Serra - Zulus?
 
5) Presentació de la novel·la Naïve d'Emili Rodríguez-Bernabeu
 
6) Vicent Luna i Sirera - << Indicios de delito >>
 
7) Ortotipografia del llenguatge científic i tècnic
 
8) Reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans
 
9) Presentació del llibre Català normalitzat en un món multilingüe
 
 
1)

 

 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 8 d'octubre del 2009
 
 

Salvem el Besòs

 

 

La setmana passada retrèiem un cas de desídia, inconsciència o barra de TV3. Avui girarem la mirada cap a una altra de les realitzacions emblemàtiques dels nostres governs dits democràtics o postfranquistes: Catalunya Ràdio.

Al programa matinal, des de feia mesos l'encarregat de donar informació del trànsit, que era del RACC, invariablement pronunciava el riu Besòs i Sant Adrià de Besòs amb una o tancada: Besós, i això una, dues, set vegades en molt poca estona, i hi tornava cada vegada que repetia la informació. El locutor devia ser de primera llengua catalana, perquè pronunciava bé, per exemple, la z de Sant Quirze i fins alguna altra ò, com la de les Glòries, indret també habitual en la informació del trànsit. Però hi havia altres topònims igualment mal pronunciats, amb ó: Vandellós, el Papiól, etc. Era la mosca vironera de cada matí, de cada setmana, de cada mes, d'un any seguit. A poc a poc vaig anar observant que també deien Besós altres informants esporàdics perfectament catalans d'origen; i Banyóles i Escócia; i que una informant ben catalana de les terres de Lleida deia Serós. De Besós a Bessós no hi havia sinó un pas de pardal, i efectivament, així apareixia de tant en tant, encara més deformat, el nostre riu malastruc. Un dia aquell informant professional va plegar i el va substituir un altre que ja deia, sistemàticament, impunement, Bessós; de fet pronunciava sordes totes les esses (Sant Vicenç dels Horts esdevenia «Sant Vicenç dels sords») i usava la preposició fins sempre sense la a que habitualment li correspon (Anem ara fins les carreteres de Lleida); i, per descomptat, no feia mai la vocal neutra (deia Montcada amb una clara a final); etc.

Sense fer escarafalls ni arrencar-nos cap botó de la camisa, hem d'arribar a la mateixa conclusió de l'altre dia: «això del català» no va de debò; ni tan sols als llocs més emblemàtics i de més repercussió de tot el «sistema», si és que hi ha sistema. Però podem afegir-hi algun matís no gens banal: com que, amb el poder enorme dels mitjans audiovisuals, el mal exemple es propaga fulminantment, i com que molta gent no coneix tal o tal topònim de primera mà, doncs a Catalunya Ràdio perillem de no sentir mai Besòs ni altres «manies» dels «de la crosta», com algú de molta influència en les esferes del govern té la barra d'escopir-nos a la cara als que simplement clamem per un poble i una llengua que tinguin la mateixa personalitat i dignitat que els pobles i les llengües del nostre voltant. En una entrada a la Ronda de Dalt hi ha (si no l'han canviat aquest estiu) un rètol oficial que diu: «Ronda de Dalt / Besós». I Besós se sentia en llavis catalaníssims al programa Thalassa del 21 d'agost.

La o oberta sembla que té mala peça al teler, doncs. Durant les eleccions d'Alemanya i Portugal hem sentit insistentment vót, un altre cas erroni que sembla sistemàtic. L'Oriol Camps, encarregat de vigilar Catalunya Ràdio, lluita per corregir-ho, però «és difícil», em diu. Tanmateix, els últims dies observo un canvi d'informador del trànsit, i Besòs ja no és deformat. Doncs millor: no ha calgut denunciar res perquè hi hagués esmena, almenys en aquest punt.

Deixant aquest detall, fa mesos que sentim el «Pla de Bolònia» milers de vegades en boca de rectors, de polítics, de tothom. I la pobra Vall d'Hebron apareix escrita i pronunciada de tres maneres: Hebrón, Hebron, Hebró. Això no són manies, senyors polítics i senyors professionals: es tracta de saber si volem ser un poble normal i mantenir la nostra llengua amb la cara ben alta, sense complexos ni pedaços. En una llengua secularment perseguida, això vol un esforç suplementari; però, tant o més que un esforç, demana una voluntat clara de preservar la nostra dignitat.

 

Joan Solà

 
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
2)
 
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 26 de setembre del 2009

 

Amb bones paraules
Gabriel Bibiloni

A la majoria de llengües europees hi ha una paraula per a designar la part del dia compresa entre la posta de sol o la desaparició de la claror solar i el moment d'anar a dormir. En català general vespre, en francès soir, en anglès evening, en italià sera, en alemany Abend, en neerlandès avond, en noruec kveld, en suec kväll, etc. L'espanyol i el portuguès es caracteritzen per no tenir una paraula equivalent, per la qual cosa en espanyol s'ha creat el compost tarde-noche, que s'utilitza ocasionalment i que adesiara algun català calca en un absurd tarda-vespre

Els parlants de les llengües que tenen una paraula equivalent a vespre fan servir la fórmula bon vespre com a salutació d'entrada durant aquesta part del dia: bon vespre, bon soir, buona sera, good evening, Guten Abend, etc. I, d'altra banda, utilitzen el bona nit (bone nuit, buona notte, good night, Gute Nacht) només quan se'n van a dormir o quan s'acomiaden. És lògic: el vespre és una part del dia (dia oposat a nit), un temps en què la gent està activa, mentre que la nit és el temps en què dormim; és del tot raonable que et desitgin bona nit quan te'n vas a dormir, no quan ets a una part del dia que no és la nit. Els parlants d'espanyol i de portuguès, en canvi, diuen buenas noches o boa noite tant quan arriben com quan se'n van. També és lògic, perquè per a ells, que no tenen vespre, quan fa fosca ja és la nit.

A Mallorca el sistema diguem-ne paneuropeu funciona amb tota perfecció. Bon vespre es diu sempre en arribar, com a salutació d'entrada, sigui l'hora que sigui, encara que el rellotge marqui les 4 de la matinada (circumstància ara bastant normal, sobretot per als joves; abans només s'esdevenia a les vetles dels morts i poca cosa més). I bona nit, només quan un se'n va, sigui també l'hora que sigui. Ara fora de Mallorca —també a Menorca i a Eivissa— trobam pertot el sistema de l'espanyol i del portuguès: només bona nit. I davant això se susciten uns quants dubtes. Fóra possible que l'ús actual mallorquí fos un romanent d'un ús general de la llengua d'altres èpoques? Podria ser que el bona nit com a salutació d'entrada hagués comparegut per imitació del castellà, com el bones tardes tractat a l'article precedent? Aplicant els bons principis jurídics, cal presumir la innocència d'aquest bona nit fins que no se'n demostri la culpabilitat. Però els qui ens dedicam a l'estudi de la llengua hem d'estar atents als fets i a les proves. A diferència del bones tardes, rehabilitat en bona tarda, que deixa proves del seu origen espuri per allà on passa, el bona nit té una fesomia que el presenta com a immaculat. Però també és estrany que el català de fora Mallorca, tot i tenir la paraula vespre (País Valencià a part), faci servir un sistema que no es troba a cap llengua de l'entorn menys a les que ja hem esmentat. I si el bona nit d'arribada és la cosa que s'ha dit sempre, d'on surt aquest ús mallorquí tan diferent, sòlid i arrelat?

No cal dir que és necessari preservar l'ús mallorquí de qualsevol influència que el pugui desbaratar. Però calen més coses. Caldria introduir ràpidament bon vespre al DIEC (encara que només sigui perquè és viu a una part del país). Si a l'entrada tarda hi ha bona tarda i a l'entrada nit hi ha bona nit, per què a l'entrada vespre no hi ha bon vespre? I si aquest bon vespre s'escampa pel continent, ningú no haurà perdut res. Alguns ja ho han intentat en alguns mitjans de comunicació del Principat, una provatura que, si hagués tingut el suport, i no l'oposició, dels responsables lingüístics dels mitjans principals, ara hauria triomfat i seria tan natural com tantes coses que han triomfat. I si s'escampa segons l'ús mallorquí i europeu, oli en un llum.

3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 96)
 
Parar casa, parar botiga, parar taula

Antoni Llull Martí
 
Avui en dia, per influència del castellà, solem fer un ús una mica abusiu del verb parar amb el sentit d'aturar, i en canvi, en moltes ocasions substituïm el nostre parar per altres verbs (per exemple posar i preparar) que si bé el seu ús és ben legítim en la nostra llengua, no concorda amb el que se’n fa en la forana dominant, i així, per imitació d’aquesta, és diu «posar taula, posar botiga», etc., per parar taula, parar botiga. Record que quan jo era al·lot, els nuvis que tenien intenció de casar-se aviat havien de preocupar-se de parar casa i, es podia dir que tenien una casa ben parada si el parament era l’adequat i triat amb gust. I també era usual parar taula. Parlant d’un lloc on hi havia un desgavell i no hi valien consells ni raons, deien que el dimoni hi parava taverna, expressió que podem trobar a les Rondaies d’en Jordi des Racó. I d’un que no tenia recursos econòmics, que estava arruïnat, que no tenia trast que parar. Altres usos de parar que no concorden amb el castellà és parar una llosa (o una ratera, etc.), parar una arma (però hi coincideix, si bé amb una mica d’alteració en la forma, dispararla ‘desparar-la’), parar faves (esclovellar-les i xapar-les per fer-ne el cuinat que es diu fava parada), i parar la mà, parar un sac, etc., per rebre-hi qualque cosa a dins. Algunes frases que temps enrere eren usuals com parar clot, per ‘fer front (a qualcú)’ avui en dia ja ningú, o quasi ningú sap que volen dir. És llàstima que es perdin aquests usos tan propis de la nostra llengua.

L’ús de parar amb el sentit d’’aturar’, o ‘quedar-se’ també pot esser ben correcte en frases tals com aquest tren no para a Sineu. El rellotge s’ha parat. Para per Barcelona. No para en tot lo dia. I també és correcte amb el sentit d’’aguantar’ o ‘resistir’ en frases com parar el cop, parar la pluja, parar l’envestida, etc., o aquell refrany que diu ara que ets morter, para; en esser maça, ja picaràs que es
diu a qualcú que està subjecte a altri, com a aprenent o a l’expectativa d’arribar a comandar.

Si parau esment a tot això que us he dit, la vostra expressió oral i escrita pot millorar de forma ben notable.
 
 
4)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 8 d'octubre del 2009
 

Motacions

per Màrius Serra

 

Zulus?

 

A finals d’estiu la policia francesa es va fer un tip de localitzar amagatalls farcits d’armes per l’organització terrorista ETA. Quan aquestes troballes trascendeixen, els informadors solen fer servir el terme basc zulo, que en euskera vol dir “forat”, en comptes de les paraules que usarien si els que haguessin amagat les armes en un forat no fossin bascos. Els primers usos mediàtics de zulo no designaven amagatalls d’armes sinó aquells terribles cubicles de dimensions reduïdes en els quals els criminals oculten les víctimes de segrestament. Però només si els criminals en qüestió són bascos. Amb el temps, hem transformat zulo en un xenisme, en el benentès que un xenisme és un mot que designa una realitat cultural idiosincràtica, com ara iglú o harakiri. I jo trobo que no caldria. Els mateixos que branden pancartes de “Bascos sí, ETA no” són els que després només utilitzen l’euskera per pronunciar mots relacionats amb la violència, com ara kale borroka o zulo. Però a voltes els xenismes tenen efectes secundaris. Quan en un noticiari sents que la policia ha localitzat “onze zulos” no saps mai si parlen d’amagatalls o d’immigrants sud-africans d’ètnia zulu.

 
5)
 
 

Presentació de la novel·la Naïve d'Emili Rodríguez-Bernabeu

L'escriptor i crític literari Lluís Roda presenta a València la novel·la d'Emili Rodríguez-Bernabeu Naïve

Lloc: "Ámbito Cultural de El Corte Inglés", carrer de Colón, núm. 27.- planta 6, València

Data i hora: Dijous 15 d'octubre de 2009 a les 19 hores

Web de l'autor: http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/emilirodriguez/

 
6) 
<< Indicios de delito >>
 

 

                Que a l'Estat espanyol la justícia és lenta no és cap novetat, molts ciutadans ho estan experimentant  personalment. Que moltes vegades és un cachondeo”, doncs ja fa anys que un polític conegut va gosar dir-ho i el temps li ha donat la raó. Només cal estar una mica a l'aguait de les notícies per comprovar-ho. Que no jutja tots per igual és una realitat constatable i , malauradament , allò de qui té padrins el bategen és una rèmora que no ens hem pogut llevar de sobre, ni fins i tot a dintre del sistema judicial. De padrins la classe política en té un fum, estem acostumats a veure com després de casos de malversació de fons públics, prevaricació, factures inflades , delicte fiscal per la requalificació de terrenys , cobrament de comissions, compra de factures falses per distreure els doblers a Hisenda, adjudicació fraudulenta de promoció d'habitatges, atorgament de permisos d'obres il·legals, infidelitat en la custòdia de documents, tràfic d'influències, falsedat de documents públics, revelació de secrets, suborns, alteració del cens electoral, extorsió, tràfic d'influències, reclassificació de sòl no urbanitzable.....,  la majoria de les vegades no els hi ha passat res i se n'ixen airosament. Exemples en tenim a dojo: Gürter, Nasseiro, Palma Arena…

            Ara bé, el que ja clama al cel és que la mateixa justícia no faça complir les sentències judicials. L'any 2002 la Generalitat Valenciana va aprovar un decret per exigir el requisit lingüístic en les oposicions dels docents. Des de llavors, aquells professors que no el tenen han d'examinar-se de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del valencià. Molt bé, fins ací tot correcte. Però, que els passa als professors que tenen el títol de Filologia Catalana? Doncs que la Generalitat no els eximeix d'aquesta prova, no dona com a bo el títol de Filologia Catalana. En poques paraules, que la Conselleria d'Educació, en mans del senyor Font de Mora, no reconeix que català i valencià és la mateixa llengua, i que per tant un professors que vinga de les Illes o del Principat de Catalunya, amb el títol de Filologia Catalana no ha de fer cap prova, ja té el requisit lingüístic.

            Davant d'aquesta bestiesa, d'aquest insult a la intel·ligència el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del  País Valencià ( STEPV), així com Comissions Obreres (CC OO), Acció Cultural del País Valencià (ACPV)  i les universitats valencianes  van recórrer el decret de la Conselleria d'Educació. Al llarg d'aquests set anys el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha emés setze sentències, sí, sí  16 !!, condemnatòries a la Conselleria d'Educació i dos del Suprem que avalen el títol de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valencià. Però el conseller Font de Mora per una li entra i per l'altra li ix, com si ploguera en Mariola que diem a Alcoi.

            Què hem de pensar els ciutadans i ciutadanes del carrer davant d'aquest cachondeo”?. Com és possible que, després de set anys d'incompliments , i fins i tot d'una sentència del mateix TSJPV que amonesta a la Conselleria d'Educació assenyalant  “ su manifiesta temeridad por reiterar, incomprensiblemente, la omisión del título de Filologia Catalana sin respeto a las decisiones judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente, a sus obligaciones de respetar y cumplir la sentencia firme….”, com és possible doncs que no passe absolutament res de res?      Quina vergonya, ara després de set anys d'impunitat ha hagut de ser el Jutjat d'Instrucció número 17 de València qui ha apreciat indicios de delito en l'actuació del Conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora. Passar olímpicament de setze sentències del TSJPV, amb els prejudicis econòmics que això ha ocasionat a les entitats que ho han denunciat i a centenars d'opositors, ara, per a la justícia, és això, indicios de delito

            I és que el PP té molts padrins. Aquesta impunitat, aquest passar-se per baix cama setze sentències condemnatòries fan a més d'un sospitar de la connivència de la mateixa justícia. De segur que si haguera sigut un altre tema que els hagués interessat, la sentència s'hauria complit immediatament. Però, ai las!, estem parlant que català i valencià són la mateixa llengua. El PP es manté ferm, acceptar el títol de Filologia Catalana és acceptar la unitat de la llengua i això, vade retro satanàs. Cal continuar amb la mateixa estratègia del cerrazón”. Tranquils, ací no passa res, encara són 16  les sentències i al cap i a la fi només són indicios de delito”.

 

Alcoi, 20 de setembre del 2009

Vicent Luna i Sirera

 

 

 

 
7) 

Ortotipografia del llenguatge científic i tècnic

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, anuncia com a activitat més propera el IV Seminari de Terminologia: “Ortotipografia del llenguatge científic i tècnic”, que tindrà lloc l’11 de novembre, de 9 a 14h, a l’IEC, i de la qual properament us donarem més detall. Hi ha previstes intervencions de Josep Lluís Llebot, Marc Barracó i Josep M. Mestres.

Per a més informació sobre la SCATERM aneu a http://scaterm.iec.cat, on trobareu informació sobre les activitats de la Societat, com fer-se’n soci, el Butlletí, premis, la revista Terminàlia i altres projectes, etc.

També us podeu adreçar a:

Societat Catalana de Terminologia
Carrer del Carme, 47 – 08011 Barcelona
Tel. 935 529 105
Fax 932 701 180
A/e: scaterm@iec.cat

 
 
8)
 

Reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans

a la Delegació d’Alacant, el Carxe, Novelda i Guardamar

(16 i 17 d’octubre de 2009)

 

 Seguint el costum de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de fer algunes de les reunions ordinàries del seu Ple a diversos indrets del seu àmbit lingüístic, s’ha acordat celebrar la sessió del mes d’octubre a la Delegació de l’IEC a Alacant, el Carxe, Novelda i Guardamar, els dies 16 i 17, gràcies a la col·laboració de la Universitat d’Alacant i dels Ajuntaments de Jumella, Novelda i Guardamar.

La reunió ordinària del Ple de la Secció Filològica tindrà lloc a la Delegació de l’IEC, a la Seu Universitària de la Ciutat d’Alacant, el dia 16 al matí, i serà a porta tancada, reservada als membres de la Secció Filològica, i dedicada a qüestions ordinàries de caire científic i administratiu. Posteriorment, la Secció visitarà la Torre del Rico (Jumella), a la comarca murciana del Carxe.

Atès que un dels objectius d’aquesta iniciativa és que la Secció Filològica conegui de primera mà la situació de la llengua i la cultura en aquests territoris, el dia 16 a la tarda i el 17 al matí l’activitat continuarà amb dues sessions acadèmiques obertes al públic, la primera a Novelda i la segona a Guardamar (V. programa adjunt).

 

Aquesta activitat s’organitza conjuntament amb la Delegació de l’IEC a Alacant.

Programa de les sessions acadèmiques

Divendres 16 d’octubre, de 20:00 a 21:20.  Centre Cultural Gómez-Tortosa (C. Major, 6, Novelda)

20:00 Ester Limorti i Artur Quintana: La literatura de tradició oral al Carxe

20:50 Actuació de l’Orfeó Solidaritat

 Dia 17 d’octubre, de 10:00 a 11:40. Sala de Plens de l’Ajuntament (Pl. de la Constitució, Guardamar)

10:00  Vicent Beltran: Les parles dels extrems meridionals del català: el Carxe i Guardamar

10:30  Joan Veny: Com vam fer l’enquesta a Guardamar per a l’Atles Lingüístic del Domini Català en els anys seixanta

11:00 Antoni Mas: Transmissió i revernacularització del català a Guardamar.

11:40 Actuació de la Rondalla Ja Plora la Nyora 

9)

Presentació del llibre Català normalitzat en un món multilingüe


Lloc: Institut Ramon Llull (C/ Protectora, 10 de PALMA)
Dia: Dimarts 13 d'octubre
Hora: 20.00
Presentadors: Aina Moll i Gabriel Bibiloni
 
Català normalitzat en un món multilingüe
 
Els Llibres de Pròsper 13. Sociolingüística

El prestigiós lingüista Bernat Joan i Marí ens ofereix tres textos que permeten obtenir una visió integral de la situació de la llengua catalana en el món actual, i també una quantitat important d'eines i dades per a la reflexió sobre aquest tema. El primer text, Un lloc per al català dins un món multilingüe, revisa conceptes com multilingüisme, interllengua, llengua minoritzada i llengua minoritària o normalització, i descriu possibles escenaris de futur per al català. Al segon, El català: dades, fets i discursos, Bernat Joan explica què és la llengua catalana i quin és el seu paper als Països Catalans i a Europa, a partir de les polítiques lingüístiques que l'afecten i de la realitat sociològica dins la qual s'inscriu. El tercer,
Polítiques lingüístiques en un entorn multilingüe: eines per al català és un repàs als diversos canals de projecció, difusió i aprenentatge de la llengua catalana que proveeix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Amb un discurs clar   ric, exhaustivament informat i enemic de tota mena de prejudicis i llocs comuns, Bernat Joan ens ofereix un llibre imprescindible per a qui vulgui conèixer el present i pensar sobre el futur de la llengua catalana.

Bernat Joan i Marí
(Eivissa, 1960) és doctor en Filologia Catalana i sociolingüista. Membre del Parlament Europeu (2004-7) i, des de 2007, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Ha conreat la novel·la i el teatre, però ha treballat sobretot l’assaig polític i sociolingüístic. Entre les seves obres hi podem comptar Normalitat lingüística i llibertat nacional, Un espai per a una llengua, Treballar actituds lingüístiques o Sociolingüística a l’aula.

Format: 19 x 13 cm Pàgines: 112 Distribució: 1-10-09 Preu: 10 Eur (Iva inclòs)

DISTRIBUÏDORS
 
Illes Balears
Editorial Moll
 
Catalunya
L'Arc de Berà
Tel. 934 976 095
Fax 934 658 790
C/Bèlgica,47-49
Polígon de Montigalà
08917 BADALONA
 
País Valencià
Sendra Marco
Tel. 96 159 08 41
C/Taronja, 16
46210 PICANYA
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com