La
nostra llengua disposa dels substantius esquena, muscle i
espatla, tres noms completament diferents, no únicament per la seua
morfologia o el seu origen etimològic, sinó també pel seu significat. Les
definicions són les següents:
esquena
1.
Part posterior del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans
(ximpanzés, goril·les, etc.), fins a la cintura pelviana. 2. Part
superior del cos dels mamífers no quadrumans, des del coll a les anques. 3.
Part dorsal d'altres animals.
muscle Part
superior i lateral del tronc dels éssers humans i dels altres animals
quadrumans, situada a cada costat del coll, en la zona a on naix el braç, i que
inclou l'articulació escapulohumeral així com els músculs, la pell i els pèls
que la recobreixen. (Els animals no quadrumans no tenen
muscles).
espatla
1.
Zona de l'esquena dels éssers humans i dels altres animals quadrumans
immediatament posterior als muscles. 2. En els mamífers quadrúpedes que
sacrifiquem per a aprofitar-ne la carn, part superior de les extremitats de
davant a on aquestes s'unixen al cos.
Hem
de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans,
no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de
l'esquena. L'espatla és, únicament, la zona de l'esquena immediatament
posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l'espatla dreta i de
l'espatla esquerra –perquè en tenim dues– i de les espatles, en plural,
si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla
s'usava amb el mateix significat que muscle, però no s'ha usat mai amb el
significat d'esquena. Usar el mot espatla amb el significat
d'esquena és un castellanisme empobridor i inadmissible que hem d'evitar
a tota costa. Lamentablement, a voltes, els que haurien de donar llum donen fum
i així, en el Diccionari Valencià,
editat conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana,
Els
valencians emprem també els diminutius espatleta i espatló amb el
significat següent:
espatleta o
espatló Carn que recobrix l'os de l'espatla dels animals que sacrifiquem
per a aprofitar-ne la carn.
La
paraula espatleta, amb el significat definit, és d'ús habitual en el
parlar tradicional d'Alcoi. Podem parlar d'anar a la carnisseria a comprar una
espatleta de corderet o una espatleta de cabritet, però també podem parlar de
les espatletes d'un conill que hem sacrificat a casa. La paraula espatló
té, en el parlar tradicional del Camp d'Elx, exactament el mateix
significat.
Cal
aclarir que la paraula espatla i els seus diminutius espatleta i
espatló, s'han de pronunciar geminant la el.
La
grafia espatlla reflectix la pronúncia palatal lateral sonora geminada
pròpia d'algunes zones no valencianes del nostre domini lingüístic. Els
valencians no palatalitzem mai el dígraf -tl. Les grafies amb -tll
són tan normatives com les grafies amb -tl, però els valencians hem
d'emprar, preferentment, les grafies que reflectixen la nostra manera de
pronunciar.
Actualment,
per desgràcia nostra, les denominacions de carnisseria espatleta i
espatló estan desapareixent desplaçades per la paraula castellana
equivalent paletilla. Si ens fixem, veurem de seguida que
paletilla és un diminutiu de paleta i que paleta s'assembla
sospitosament a espatleta. Forasters vindran que de casa ens
trauran.
NOTA.- Done les gràcies a Joan
Carles Martí i Casanova que, per mitjà d'un missatge que va enviar a la llista
Migjorn, em va informar de l'ús del diminutiu espatló en el parlar
tradicional del Camp d'Elx.
Per la llibertat d'expressió, per la nostra llengua, per la pluralitat
informativa, per la nostra dignitat, perquè ningú t'impose què pots veure i què
no...!
Fes-te
fedatari
Sols has d'omplir el qüestionari que trobaràs
més avall i enviar-lo juntament amb una fotocòpia del carnet d'identitat
a:
Oficina de Coordinació de
Carrer de Sant Ferran, núm.
12
46001- València
Més informació:
http://televisiosensefronteres.cat
XERREM A
BARCELONA:
Dijous a les 6 de la tarda als Propis, Via Júlia 203 (nou
barris) telèfons 645.37.77.25 / 667.66.58.97 http://www.veupropiabarcelona.blogspot.com/
Toni Fernández
L'altre dia
era al tren enraonant amb unes veïnes que sempre ens apleguem a la mateixa hora
cada matí del món, dues d'elles catalanes d'una certa edat, i la tercera gallega
amb una nena petita que ara comença P6. Nosaltres sempre ens adrecem a la
gallega en català, i sembla que li costa entendre la nostra llengua, tot i que
ja fa SET ANYS que viu a Catalunya. No cal dir que ella sempre parla en
espanyol, incapaç pobreta de dir ni tan sols un trist i esquifit “bon
dia”.
Aquesta senyora ha viscut a Brusselles molts anys, i a casa els
nens parlen en francès amb el seu pare, i espanyol amb la mare. Jo ja vaig
detectar un cert menyspreu lingüístic un dia que li vaig preguntar si sabia
neerlandès, i ella em contestà que no l'hi havia fet pas cap falta i que, a més,
el neerlandès era una llengua difícil i més aviat malsonant.
Així les
coses, no em va sorprendre gens la seva resposta quan una de les veïnes li
demanà si la nena feia català a l'escola: “¿Que si hace catalán? Sólo catalán”.
Una de les veïnes li recorda que “el castellà s'aprèn sol” i l'altra li engega
que sabia de nens que només (oh, horror!) parlen català i que no saben gens
d'espanyol. Deuen ser aquells famosos nens d'Olot que són com les bruixes
d'aquesta gallega, que haberlos haylos, però que ningú mai no ha vist o
conegut!
Res de nou. Res que els lectors no hagin comprovat dia sí i dia
també al llarg i ample del nostre país. Gent que ve a Catalunya amb una aversió
extrema a la llengua i cultura del país d'acollida. Gent que es vanta
grollerament davant de nosaltres que a ells no els fa falta el català. Potser
que treballem tots plegats per a que ben aviat SÍ que els hi faci falta. Una
manera ben fàcil de fer una passa en aquesta direcció és adoptant el lema “A
Catalunya, Català
Sempre”. Jo fa temps que l'he adoptat i he de dir que l'experiència
és ben gratificant. I també puc afirmar que en els mesos que porto a Catalunya
no m'ha fet falta l'espanyol! De fet, ja fa moltíssims anys que l'espanyol
no em fa servei, ni aquí ni a fora...
Finalment, i com a nota curiosa,
l'altre dia vaig ser testimoni d'una experiència gairebé paranormal, tot un vagó
de tren als FGC de la línia del Vallès amb TOTS els passatgers enraonant en
català amb total normalitat, fins i tot un pidolaire ens va demanar almoina en
català. Una situació d'allò més normal a qualsevol país però que a casa nostra
esdevé del tot excepcional, tristament.
XVIII SIMPOSI DE LA SELGYC A LA UNIVERSITAT D'ALACANT
Del 9 a l'11 de setembre de
2010 se celebrarà a la Universitat d'Alacant el XVIII Simposi de la Societat
Espanyola de Literatura General i Comparada (SELGYC). Les temàtiques seran tres:
literatura i espectacle, literatures ibèriques medievals comparades i
ciberliteratura i comparatisme. El termini d'inscripció i de presentació de
propostes de comunicació finalitza el 31 de desembre de 2009. Per a més
informació, consulteu l'enllaç http://www.selgyc.com/mat/convocatoria_simposio09.pdf
Quan jo era un xiquet, els meus pares m´ensenyaven a «contestar
bé» sempre, ja que volien que jo fóra un xiquet ben educat, cosa que, encara no
dubte que també li ho ensenyaren, pareix que no ha aprés el conseller Font de
Mora i si no mireu què li he preguntat i què m´ha contestat.
El Síndic de
Greuges va instar la Conselleria d´Educació a garantir que l´alumnat dels
programes en valencià poguera rebre l´ensenyament en aquesta llengua i a que
aplicara les mesures necessàries per aconseguir-ho, arran d´una denúncia d´un
pare de l´IES La Garrigosa de Meliana. Anteriorment, el Consell d´Europa, a
través d´un informe sobre les llengües regionals, denunciava la manca de
voluntat, de l´administració valenciana, d´impulsar el valencià en els àmbits en
què és competent, especialment en l´educació, i instava també a la conselleria a
prendre les mesures necessàries per estendre l´ensenyament del valencià en tot
el sistema educatiu.
També explicava al conseller, per si no ho recordava,
que els sindicats de l´ensenyament ja fa anys que vénen denunciant aquesta
situació mitjançant els informes anuals sobre la situació del valencià i que
demanaven mesures urgents per garantir el dret de l´alumnat a rebre les classes
en valencià, entre elles, la catalogació lingüística dels llocs de treball, que
l´actual avantprojecte de Llei de Funció Pública tampoc no contempla, malgrat
haver-se pactat en l´acord de plantilles de 1999 i que 10 anys després encara no
han aplicat.
A conseqüència de tots aquest informes i de totes aquestes
reclamacions li vàrem preguntar quines mesures tenia previstes per garantir
l´ensenyament en valencià a tots els alumnes que ho desitgen i per quin motiu no
s´aplica la catalogació dels llocs de treball, en aquest cas, docents.
La
contestació ha arribat en setembre, tres mesos després de fer la pregunta, i diu
textualment: «... la Conselleria d´Educació posa tots els mitjans tècnics
necessaris perquè els nostres alumnes puguen rebre ensenyança en valencià i
garantix el respecte a la lliure elecció dels pares a decidir la llengua en què
estudien els seus fills. Així mateix, esta administració continuarà avançant
progressivament en el procés de catalogació lingüística del professorat a través
dels cursos de formació que s´estan impartint i d´altres actuacions formatives
complementàries».
De la contestació es desprén, per una part, que tots els
informes són falsos, que el Síndic de Greuges s´equivoca i que els sindicats
menteixen. El Síndic de Greuges s´equivoca perquè els insta a fer una cosa que
ja fan, els sindicats i el Consell d´Europa menteixen quan denuncien la falta de
places en valencià. O això o és el mateix conseller, Font de Mora, qui menteix i
contesta el que ja sap que no és veritat.
La directora del Palau de la Música de València, Mairen Beneyto, ha comunicat als hereus de Ruperto Chapí que l'òpera Roger de Flor no es representarà el proper dia 8 amb motiu de la commemoració dela diada del Nou d'Octubre, tal com estava previst. La decisió s'ha pres després que la família haja amenaçat l'Ajuntament de València de portar l'alteració del text original de l'obra als jutjats.
Segons la portaveu dels hereus de Chapí, María Ángeles Tejedor, besnéta del compositor, la directora del Palau s'ha excusat per la modificació de l'obra que substituïa les al·lusions al «poble català» per «poble valencià» i li ha dit que havien decidit ajornar la representació per a més avant mantenint el text original. L'ajornament, segons li ha afirmat Beneyto, és «per no ferir determinades sensibilitats amb referències catalanes en una data tan significativa».
El grup socialista en l'Ajuntament de València ha reclamat la convocatòria urgent del consell d'administració del Palau de la Música per esbrinar qui va decidir i donar suport a la «censura» del text. Segons l'opinió del regidor socialista Juan Soto, l'ajornament de l'obra «impedeix als ciutadans gaudir de la composició pels mateixos motius pels quals han intentat alterar-la».
10)
Presentació del llibre Quinque Libri d'Estivella de Lluís Mesa i Reig
Dijous 8 d'octubre a les 20.00 hores es presentarà a l'església dels Sants Joans d'Estivella el llibre Quinque Libri d'Estivella 1619-1675. Índex i comentaris, del qual és autor Lluís Mesa i Reig.
La publicació ha esta editada per l'Ajuntament d'Estivella amb la col·laboració de l'església de la població i la Generalitat Valenciana. Presenta la peculiaritat d'incloure un CD amb la reproducció digital del Quinque Libri, i a més és la primera publicació d'estes característiques a la comarca del Camp de Morvedre. Es tracta del llibre més antic conservat a la població i una mena de llibre fundacional, ja que s'hi troben els primers habitants de l'actual Estivella. A més, conté dades destacades com la benedicció i fundació dels temples d'Estivella i Beselga, les primeres campanes, el soterrament del baró d'Estivella o els batejos dels familiars del senyor, entre d'altres.
A l'acte de presentació, a més de l'alcalde de la població Robert Renau Ramon i del rector de la parròquia Mn. José Miguel Peris Silla, assistirà l'autor. La presentació estarà a càrrec del professor del Departament d'Història Medieval de la Universitat de València Mateu Rodrigo Lizondo.