InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 175 (dimecres 09/09/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Albert Pla Nualart - Per ei, amb ei i en ei
 
 
3) El TERMCAT publica en línia un lèxic de les Comunitats Europees
 
 
5) David Casellas - Ressenya de la novel·la "La santa culpa"
 
 
7) Saül Gordillo - Sobirania catalana a internet
 
 
 
1)

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 37, dilluns 20 de juliol del 2009

http://paper.avui.cat/comunicacio/detail.php?id=170245

Per ei, amb ei i en ei

Albert Pla Nualart / Filòleg

De petit els pares em torturaven amb allò del cavall que té una palla a l'ull. De tres germans, era l'únic ieista, i no ho assumien. Va ser picar ferro fred. De gran em vaig veure en el compromís de fer classes de locució a la UAB, i amb l'ajut de pacients amics he arribat a dir la ella. Me'n queden seqüeles, esclar. Quan, després d'un parell de cerveses, m'adono que xerro massa, sóc ben capaç de dir: "Lla caio".

El ieisme és una epidèmia de la qual ben pocs se salven. Ho vaig veure clar quan, als funerals d'un parent, un capellà jove, en plena consagració, ens va regalar un "per ei, amb ei i en ei" que més que un enterrament semblava un concert del Julio Iglesias.

Els que fan càstings per a locutors i actors s'estan resignant a deixar-ho córrer. Al nucli barceloní, la joventut que puja, fonèticament parlant, sembla que vingui d'una guerra: qui no és ieista és tartamut, qui sap fer la ge fa la erra del Carod, la a i la e àtones són d'una neutralitat més que dubtosa, i tots, tots, diuen qué fort!, qué maco!, perquè dir que, com em deia l'altre dia un nebot, fa semblar gran.

De retruc, el puixant ieisme ha fet perdre consciència que vull, cella o assolellat sempre s'havia dit amb i a l'àrea de Barcelona. Alguns encara ho diem. I molt li devia bullir la sang a Serrat als 20 anys per deixar anar aquell insòlit "vull i vull i vull cantar".

No fa tants anys, als dialectes nord-orientals i baleàrics, les ll ortogràfiques procedents de certs mots llatins eren i fonètiques. A Vic, Figueres o Inca distingien perfectament entre poi ('piojo') i poll ('pollo'). Va ser a les ciutats, per la pressió de la llengua escrita, que aquesta i va anar retrocedint fins a quedar connotada com a inculta o de poble. Prou tard perquè les llentilles ja fossin llenties, que fan de més bon pair.

Tot això ara és música celestial. El problema s'ha simplificat: la majoria de nens no saben pronunciar la ella. Sense la pressió normativa, la ella aviat seria una curiositat en vies d'extinció, com la ve labiodental. (De fet, segons l'IEC, ella no és el nom de cap lletra.) I és impossible saber si la mateixa evolució de la llengua, sense interferències del castellà, no l'acabaria matant. Potser, pel servei que fa, costa massa d'articular. Però és part del que som, i ens fa diferents dels altres. Per això, avui, la tortura del cavall, la palla i l'ull, més que un exercici per aprendre a parlar bé, és un ritual d'iniciació a la catalanitat.

 

2)

Publicat en directe.cat dimarts 28 de juliol del 2009

http://www.directe.cat/article/el-hachmi-replica-guardans-sobre-lus-del-catala-a-la-televisio-amb-insults-i-barbarismes-15759

El Hachmi replica Guardans sobre l'ús del català a la televisió 'amb insults i barbarismes'

'Les llengües solen tenir un estàndard que fa de llengua comuna perquè els seus parlants puguin sentir-se aixoplugats', afirma

L'exdirigent de CiU reconvertit ara en director general del cinema espanyol, Ignasi Guardans, criticava durament ahir els criteris de doblatge audiovisual adoptats fins ara a Catalunya: 'Seria un error que el doblatge al català s'utilitzi com un instrument de normalització lingüística, separat del llenguatge que es parla al carrer, amb els seus barbarismes i insults. Els policies de Nova York, per exemple, no poden parlar com a professors d'Universitat'. La guanyadora del Premi Ramon Llull del 2008, Najat El Hachmi, el replica avui sense embuts: 'En l'àrab, els parlants de la variant magrebina, tenen ben poc a veure amb el registre formal de les telenovel·les veneçolanes doblades i en canvi són seguides per una part important de l'audiència'.


El Hachmi es pregunta 'Què deu ser això que diuen que és el català de carrer i que sembla que tothom busca o no veu prou reflectit en els mitjans de comunicació?'. Raona que totes les llengües 'tenen diferents registres i variants, i si han estat normativitzades solen tenir un estàndard que fa de llengua comuna per tal que els seus parlants puguin sentir-se aixoplugats sota uns paràmetres generals'. Fins i tot, exposa que aquest estàndard pot ser ben diferent de la llengua d'ús comú, fins al punt que 'no s'entén si no es passa per la domesticació idiomàtica que suposa l'escolarització', i no per això ningú no es planteja de canviar-ho.

Contràriament, alerta que si la pretensió del nét de Cambó s'arribés a dur a terme, desembocaria en una situació d'esguinçament lingüístic: 'La falta d'un estàndard amazic comú ha fet que les variants hagin evolucionat tan aïllades l'una de l'altra que un rifeny difícilment pot mantenir una conversa amb un amazic del Sous'.

També exposa la seva experiència personal quant a llengües: 'A casa vam aprendre les primeres paraules d'una llengua que encara no sabíem diferent de la 'de carrer' a cavall del 'Ets un pendó, Suelen' i el núvol quinton. Mai ens va sonar estrany i, al contrari, la llengua que vam aprendre estava plena de matisos i un llenguatge ric, inclosos els insults. I ara no sabríem veure aquelles sèries d'una altra manera, ni en aquesta variant de carrer que per a molts deu ser d'una Barcelona xava que tendeix al catanyol'.

 

 

3)
 
El TERMCAT publica en línia un lèxic de les Comunitats Europees
 
El recull posa a disposició dels usuaris, en format de consulta i amb la possibilitat de descàrrega, més de tres-centes fitxes terminològiques amb els equivalents en castellà, francès i anglès procedents del buidatge de l'apartat “Comunitats Europees”  del tesaurus multilingüe Eurovoc, de l'Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees.
 
El treball, que ha comptat amb l'assessorament tècnic de la Secretaria per a la Unió Europea de la Generalitat, pretén apropar els ciutadans a les diferents àrees d'activitat de les institucions europees.
 
Tot i que el català no sigui llengua oficial a la Unió Europea i, per tant, no s'inclogui en la publicació oficial de l'Eurovoc, és una llengua que compta amb una presència europea vasta i consolidada. Per això, la majoria de mots recollits en el Lèxic tenen un ús freqüent en textos de l'àmbit. Es tracta de denominacions referents a les institucions de la Unió Europea i la funció pública (agència comunitària especialitzada, publicació de l'ordre del dia), al dret comunitari (aplicabilitat directa, principi de comunitarització) a la construcció europea (candidatura d'adhesió, mercat únic) i a les finances comunitàries (addicionalitat del finançament, fixació d'exacció).
 
L'obra forma part de la col·lecció “Diccionaris en Línia”, que aplega reculls de terminologia específica sobre àmbits d'especialitat diversos, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d'esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l'índex alfabètic de cada llengua, en l'índex temàtic o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d'una denominació com d'un mot de la definició.
 
Més informació a www.termcat.cat.
 

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
 
 
 
 
4)
 
Publicat en indirecte.cat dijous 30 de juliol del 2009
 
 
El president de l'Associació Colombiana Unida de Balears (ASOCOLOMBIA) ha fet unes declaracions a www.lavozlibre.com que deixen entreveure mala intencionalitat envers el territori que l'ha acollit. El tarannà de William Vega queda al descobert quan s'alinea amb les tesis defensades per la Fundació FAES, UPyD i el PP, quan afirma que l'abandonament escolar dels immigrants és produït per la immersió lingüística del català. Només un botó de mostra: [...] “A esos chicos, el Estado sólo les da la posibilidad de aprender en catalán cuando es un idioma desconocido para ellos. Esos niños deben enfrentarse a un idioma nuevo, una lengua que no entienden, así que se aburren y terminan dejando el colegio. Francamente nos duele. El Gobierno Balear, gracias a la inmersión del catalán, lo único que está logrando es abocar a toda una generación a la nada, a no tener educación superior y estar en desigualdad de condiciones con la población local. Por eso, cada vez más familias colombianas están empezando a enviar de regreso a sus adolescentes para que no se queden sin estudios. Nos vemos nuevamente con el 'luto de la lejanía' de nuestros hijos por la discriminación del español.”

Totes aquestes afirmacions són mentida quan ha quedat demostrat que l'alumnat que ha acabat l'ensenyament secundari obligatori domina les dues llengües d'una manera semblant i sempre s'inclina la balança a favor d'un major domini del castellà. Si un adolescent arriba a l'institut als 13 o 14 anys, sense tenir la més mínima idea de català, es té en compte i no se li exigeix el mateix nivell de coneixement de català que un altre que ha fet tots els estudis en aquesta llengua, i això el Sr. Vega no ho diu. Ni tampoc no deu saber que el major enemic de l'aprenentatge pot ser la família. Si una família menysprea un professor o una assignatura, provoca ràpidament que el seu fill o filla perdi l'interès per l'assignatura en qüestió. Per tant, el president d'ASOCOLOMBIA s'hauria de demanar quanta responsabilitat té o tenen els familiars en l'abandonament escolar dels infants immigrants.

Al Sr. William Vega no li interessa saber si aquí, a les Illes i als Països Catalans ens interessa salvar una cultura i una llengua, que massa espanyols han volgut destruir; al Sr. William Vega no li interessa saber que ara es converteix en un més d'aquests colonitzadors que volen la desaparició de la llengua de la població que els ha acollit amb els braços oberts. Es veu que el Sr. William Vega és descendent dels colonitzadors d'Amèrica que durant més de 500 anys se n'han encarregat de destruir cultures i llengües indígenes d'aquells territoris, per exemple, a la seva terra, Colòmbia.

¿Sap el Sr. Vega que a Colòmbia existeixen 65 llengües indígenes, el romaní del poble gitano, i dues llengües parlades per descendents d'africans? ¿Li interessa saber al Sr. Vega que des que els espanyols varen envair aquell territori s'han destruït entre 100 i 200 llengües a Colòmbia? ¿Sap que en aquests moments estan a punt de desaparèixer llengües com el “nonuya”, el “carijona”, el “totoró”, el “tinigua” i el “pisamira”? ¿Sap que la ministra de Cultura de Colòmbia, Sra Moreno, va dir no fa gaire: "Una lengua es la memoria viva de un pueblo. La multiplicidad de lenguas es la cara de la diversidad de un país. Todos los colombianos debemos velar para que este patrimonio inmaterial de la Nación continúe vigente”? ¿Sap el Sr. Vega que la Constitució política de 1991 del seu país va obrir el camí a la inclusió en declarar que el castellà és l'idioma oficial de la República de Colòmbia i que les llengües dels grups ètnics seran cooficials en els territoris on es parlin? ¿Sap el Sr. William Vega que està a punt de posar-se en marxa una Llei de llengües natives a Colòmbia, que durà les dels indígenes a l'escola, i que qualque dia vendran a veure com ho hem fet en aquesta terra per normalitzar la llengua catalana i seguir el nostre sistema com a model? ¿Sap que això serà així, perquè el Consell d'Europa ha avalat el model d'immersió lingüística com un dels millors per normalitzar una llengua minoritzada?

Sàpiga Sr. William Vega que aquesta terra no necessita ni més colonitzadors ni més conqueridors, que les persones que l'estimam farem el possible per salvar la llengua i la cultura d'aquí, que és la catalana, i que els especialistes en educació ens preocuparem que els i les immigrants que vagin a l'escola puguin arribar a obtenir els coneixements adequats en la llengua vehicular i que intentarem superar l'animadversió que produeixin uns pares que posen obstacles a l'avanç escolar.
 
 
5)
 
Ressenya de la novel·la La santa culpa
 
LA SANTA CULPA
Vicenç Mengual Casellas
La Busca Edicions SL, 2009
 

La santa culpa és un llibre molt original i entretingut, l'autor del qual s'atreveix a fer una novel·la negra a partir d'un tema molt delicat i, per altra banda, molt poc tractat en la literatura catalana: l'Opus Dei.
Des del començament del llibre ja queda clar que l'autor ha tingut coneixement privilegiat del funcionament d'aquest grup sectari, integrat dins l'Església Catòlica, cosa no sempre fàcil a causa del secretisme que envolta qualsevol actuació de l'Opus. D'una manera amena, a partir d'uns personatges ficticis (que molts lectors de seguida identificaran amb personatges reals que poden conèixer i que han passat per situacions semblants), de l'ubicació a la ciutat de Girona i d'uns fets ficticis, però perfectament coherents amb el pensament defensat per aquest grup sectari, entrem fàcilment en la trama, senzilla però molt ben desenvolupada i amb tots els ingredients necessaris per a esdevenir una novel•la ben reeixida. El conflicte entre els valors de les persones (per sobre dels defectes o disminucions que puguin tenir) i l'obediència cega a uns preceptes dictats pels seus superiors és el desencadenant de tota la trama. L'amor dels pares envers els fills és molt més fort que qualsevol llei humana i finalment, com és lògic, s'acaba imposant.
L'autor del llibre, a més de tenir un coneixement palpable sobre l'Opus Dei, també domina a la perfecció les tècniques literàries i l'escriptura en llengua catalana. A més, sap donar-hi l'extensió adequada, no s'allarga innecessàriament en fets banals, de tal manera que a aquest llibre ni li sobra ni li falta res. El final del llibre, original i inesperat, posarà la guinda a una novel•la molt interessant i distreta. 
Podeu veure'l a la pàgina www.labusca.cat
 
David Casellas
 
6)
 
Entrevista publicada en elpunt.cat dilluns 27 de juliol del 2009
 
MARTÍ GASULL  PORTAVEU DE PLATAFORMA PER LA LLENGUA

«Els polítics no defensen prou el català; no estan prou conscienciats»

La Plataforma per la Llengua és, amb 1.500 socis i uns 4.000 voluntaris, una de les entitats més importants del país pel que fa a la defensa de la llengua catalana. L'associació celebra enguany el quinzè aniversari i ho fa amb una campanya reivindicativa i pedagògica «El català suma», que aporta un bon nombre de xifres sobre l'ús del català i anima els parlants a fer servir la llengua.

Quinze anys d'existència. Content?
–«Molt content, sobretot perquè la Plataforma ha crescut molt i cada vegada hem pogut fer més feina i obtenir més èxits per al català.»
–L'any passat van rebre el Premi Nacional de Cultura a la projecció social de la llengua catalana. El guardó els reafirma la feina feta.
–«Hem rebut diversos premis, aquest reafirma la feina feta i ens dóna impuls perquè ens anima a continuar treballant.»
–De tot el que s'ha fet fins ara, de què n'estan més orgullosos?
–«De dues coses. De tot el que fa referència a l'àmbit socioeconòmic, ja que hem aconseguit que moltes empreses etiquetin en català o facin els catàlegs en la nostra llengua, i l'altra cosa és el treball amb totes les entitats d'acollida lingüística, del món de la immigració, on s'ha fet una feina fantàstica i ens sentim molt còmodes.»
–Si no existís la plataforma, s'hauria d'inventar?
–«És molt necessària. De fet, és la pregunta que ens vam fer els fundadors, alguns dels quals col·laboràvem amb La Crida. Quan desapareix, és quan neix la Plataforma per la Llengua; no és casual. Des de la societat civil s'ha demostrat que es poden canviar coses.»
–Són els hereus de La Crida?
–«No gosaria dir això, perquè La Crida tenia uns objectius diferents. Nosaltres bàsicament treballem per la llengua. En aquests temes, cobrim la seva tasca, però de manera diferent.»
–Són una versió menys combativa de La Crida?
–«Són uns altres temps. Aquí, d'acció directa i combativa, se n'ha fet. Hem fet accions per normalitzar el català al cinema, per exemple; tenim una llufa gegant per denunciar determinades situacions... Hem fet coses, adaptades a les circumstàncies i al temps: han passat quinze anys des de la desaparició de La Crida.»
–Què ha canviat?
–«La demografia, sobretot. La nova immigració planteja uns reptes importants. També ha canviat la necessitat de treballar la llengua des d'un vessant més social, a més de cultural. També hi ha una llei de política lingüística nova, un Estatut nou. El català ara és present en llocs on no hi era... Han canviat moltes coses.»
–La immigració és un perill o una oportunitat?
–«És realment una oportunitat. És una nova població que és receptiva si li expliquem bé les coses i ens hi adrecem fent servir el català com a eina de cohesió social. És la nostra gran oportunitat, si ho fem bé.»
–Ho fem bé?
–«A mitges. El català hauria de ser present de manera normal al mercat i a l'entorn, i això no passa. Tenim un problema de reconeixement important, no és la llengua oficial de les institucions de l'Estat. Hi ha coses que tampoc no fem bé com a ciutadans; tenim el vici de no adreçar-nos a aquests immigrants en català, no els ajudem a trencar barreres, quan el català és una eina d'integració. Perjudiquem la llengua i els perjudiquem a ells, perquè d'alguna manera els estem separant. Què fem bé? Tots els cursos de català, tot i que no n'hi ha prou, i el treball amb les entitats d'immigrants.»
–El català està en perill?
–«Si fem bé les coses, és una llengua amb molta potencialitat, és molt dinàmica, malgrat que té poc reconeixement. Hem d'estar alerta, però. Hem d'associar el català al benestar, fer evident que el català suma, com diu el lema de la nostra campanya.»
–En la societat catalana hi ha instal·lada una falsa comoditat amb l'idioma, com si no hi hagués perills per a la llengua?
–«La societat catalana és complexa. Hi ha instal·lada una certa inèrcia, tot i que no podem estar tot el dia pensant que la llengua perilla. Hem de fer les coses en català perquè sigui normal. Hi hauria d'haver una posició més activa per part dels parlants. Tothom pot fer coses per la llengua en la seva vida quotidiana.»
–El català no tindrà el reconeixement institucional que toca fins que Catalunya no sigui independent?
–«Hi ha llengües que estan dins un estat plurilingüe i que són plenament reconegudes: els suecs de Finlàndia; els quebequesos al Canadà... Per tant, un estat plurilingüe és possible. A l'Estat espanyol hi ha, però, mostres de racisme lingüístic que fan difícil el reconeixement institucional de la llengua. El marc actual és el que és.»
–Pel que fa a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, estan a la banda dels pessimistes o dels optimistes?
–«Partim ja d'una situació incorrecta, desigual, el català no està reconegut a l'Estat com es mereix. La sentència podria comportar alguna retallada que agreugés aquesta situació.»
–Els jutges tenen clar que no parlaran català...
–«Sí que ho tenen clar. Diuen que hi ha ciutadans de primera i d'altres de segona. Ens discriminen.»
–Què pensa dels partits que diuen que el castellà està marginat a Catalunya?
–«Són demagogs. Volen afavorir el castellà per sobre del català perquè consideren que aquella llengua és superior a la nostra.»
–La campanya El català suma rebat en xifres aquesta demagògia?
–«Amb la campanya volem dir que el català té molt de valor, que val la pena perquè és útil, i això és una manera de rebatre aquesta demagògia.»
–La normalització del català ha d'arribar per la via de la multa o per la de la pedagogia?
–«Totes dues coses són importants. S'ha de fer pedagogia, però és evident que les lleis s'han de complir.»
–El cinema en català: missió impossible?
–«Ho és. No és impossible treballar per tenir el dret de veure cinema en català. Confiem que la llei de cinema millori aquesta qüestió.»

–Els polítics defensen prou la llengua del país?
–«Els polítics no defensen prou el català; no estan prou conscienciats. Consideren normals coses que són anormals. El català és un cas únic a Europa de llengua maltractada, tenint el nombre de parlants que té.»
 
Martí Gasull té 40 anys. Llicenciat en filosofia i filologia clàssica i diplomat en direcció d'empreses, actualment es dedica de manera exclusiva a la Plataforma, de la qual forma part des de bon principi, ara fa quinze anys.
 
 
7) 

 

Publicat en el diari AVUI, pàgina 17, dijous 20 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/article/dialeg/172477/sobirania/catalana/internet.html

 

Sobirania catalana a internet


Saül Gordillo / Periodista

 

Els que viuen el catalanisme des del pessimisme i el mal humor permanents, a mig camí del catastrofisme i la renúncia, tenen l'oportunitat de donar-se una alegria i de certificar el triomf català a internet amb dues notícies d'aquest estiu. Un monstre de la globalització com Google acaba d'incorporar a la seva aplicació de llibres 35.000 obres digitalitzades de la Biblioteca de Catalunya. El català ja és la 14a llengua a Google Books, poca broma. I, a més, l'empresa ha creat un accés en la nostra llengua al seu potent cercador de textos: Google Llibres. L'altra bona notícia és que el percentatge global d'ús del català a la xarxa ha crescut fins al 57,58% durant el juliol. Una tendència a l'alça respecte al mes anterior. Aquestes dades apareixen en el baròmetre d'ús del català a internet que elabora periòdicament Webmasters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics.

A internet, el país és sobirà, virtualment independent. La matrícula catalana a la xarxa, el domini .cat, és valorada i reconeguda globalment. Amb prop de 40.000 dominis registrats, el .cat destaca com un dels més actius entre els de la seva categoria. El català és l'única llengua i la catalana l'única cultura que disposen de domini propi, amb usuaris que diàriament contribueixen a situar-la entre les 25 llengües amb major presència a l'esfera global d'internet. En canvi, la nostra és una llengua que, per nombre de parlants, figura al voltant de la posició 90 d'idiomes del món. Els catalans, doncs, som els únics ciutadans d'una nació sense Estat que disposem de marca pròpia i mantenim una gran activitat a la xarxa. Formem part de l'elit internauta per una llarga tradició de comunitat associativa, oberta, militant i innovadora, però també perquè les regles del joc a la xarxa no s'estableixen a 600 quilòmetres de distància sinó molt més lluny. Allò que Madrid mai no aprovaria, sí que s'aconsegueix a Califòrnia. És la grandesa de la conquesta catalana a internet. Podem ser allò que volem i ningú -els nord-americans no són pas els espanyols- no ens frenarà. El pas que s'ha fet en només quinze anys és gegantí. Sobirans a internet. Catalunya serà digital o no serà.

 
8) 

L'alpinisme com a model de llengua

La llengua, especialment el català, hauria de beure dels valors socials i culturals d'aquest esport si vol sobreviure, perquè des de l'estrada política hi ha moltes assignatures pendents

L'alpinisme té aquest esperit combatiu, tenaç i solidari que ens cal com a model d'actitud

Podria haver triat una altra pràctica esportiva, però hi ha certes febleses que m'impedeixen ara mateix elogiar un altre esport que no sigui l'alpinisme i, sobretot, l'alpinisme d'elit, que s'ha cobrat massa vides en l'alta muntanya, com la del malaguanyat Òscar Pérez, que des del dia 5 d'agost va quedar penjat en una paret a l'aresta nord del Latok II, a la serralada del Karakorum, després de patir un accident, incomunicat i amb temperatures que a la nit arriben als 15 graus sota zero. Ara descansa –com el mataroní Antoni Sors– on qualsevol alpinista professional sap que pot anar a raure, immers en un diàleg misteriós, secret, enmig de paratges que només els déus sobrenaturals poden abastar: un rèquiem de Mozart per a aquests genis alpinistes.

La llengua és un instrument de comunicació que serveix per expressar emocions, neguits, consternacions, alegries... La llengua és, de fet, l'eina que ens permet guiar el pensament i encimbellar-lo fins a cotes que semblen inabastables. L'alpinisme ens ha demostrat i ens demostra cors generosos sempre abocats a aquest gran sentiment de grup, d'amistat, tan sincera i oberta i que obre noves rutes i noves il·lusions.

L'alpinisme és també un model de llengua, perquè és precisament aquest instrument de comunicació el que s'emmiralla en aquesta pràctica esportiva: valors com tenacitat, respecte, solidaritat, coneixement (altíssim coneixement vers l'entorn natural i inhòspit), humilitat, noblesa, esforç... són a flor de pell dels grans alpinistes (catalans, bascos, aragonesos i d'altres comunitats), gent que obren l'esperit a noves aventures, a noves cultures i que transmeten, amb la seva pròpia, aquesta capacitat sobrenatural d'enlairar el desig d'emprendre nous projectes, sempre des de la senzillesa i la simplicitat dels fets. La llengua, especialment el català, hauria de beure d'aquests valors socials i culturals si vol sobreviure, perquè des de l'estrada política hi ha moltes assignatures pendents.

Els models de llengua, en l'àmbit de la lingüística, són una llista de recomanacions que s'apleguen en un llibre d'estil en el qual s'expressen uns criteris sintàctics, morfològics o de lèxic i que serveixen perquè els consultants disposin d'un patró a seguir a l'hora de redactar un escrit. Costa de veure, d'entrada, que l'alpinisme també pugui ser model de llengua, però no només els models han de ser de caràcter estrictament lingüístic, també poden basar-se en aquest seguit de valors que he esmentat més amunt, i que són tan o més importants com els merament formals.

Precisament, l'esperit normalitzador d'una llengua es basa en patrons actitudinals, de comportament social. Sense aquest factor, l'ús de la llengua ja faria malves. És clar, però, que amb el galdós panorama polític que estem patint i gràcies a un entorn constitucionalista pepero, la plena normalització del català és un miracle o un miratge si un intenta viure en aquesta llengua al llarg de 24 hores. Potser les hores nocturnes, quan et fiques al llit, són les menys traumàtiques i pots gaudir entre somnis d'aquesta llengua, i creure fins i tot que la COPE parla en català i en promou projectes, o que el Tribunal Constitucional sentenciarà que l'Estatut és intocable o que els empresaris del país contracten per donar un servei complet i, per tant, també en la llengua pròpia del país i que, a més, a l'administració ja no li cal fer un seguiment exhaustiu ni penalitzacions rigoroses.

L'alpinisme té aquest esperit combatiu, tenaç i solidari que ens cal com a model d'actitud. Cal estudiar bé les arestes, les parets, les diverses preses d'escalada, el punt d'assegurament, el segellament, les diverses vies, etcètera, per fixar la ruta més propícia, més avantatjosa, i també estudiar la previsió del temps. El model que cal seguir és precisament aquest: calcular l'entorn, preparar un bon equip humà, disposar de les eines més adequades (lleis potents i seguiment), estar preparat per a un canvi de temps sobtat, com ara el del Constitucional, i un esperit ambiciós d'anar sempre més lluny.

I és que la llengua no viu pas dels dictats acadèmics i de les prescripcions normatives, sinó bàsicament de les actituds modèliques que donen plena significació a tota una comunitat, formada per gent molt diversa, però que ha de tenir aquest esperit col·lectiu i solidari que tant ens cal per continuar preservant aquest patrimoni de la humanitat.

--------------------------------------
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com