Valencià
acriaturat
Totes les llengües
naturals del món tenen un bon grapat d'irregularitats. Només les llengües
artificials, com ara l'esperanto, l'ido o la interlingua, són completament
regulars perquè han estat elaborades per una única persona o per un equip d'unes
poques persones i ja s'ha procurat que no hi haguera cap irregularitat. Però les
llengües naturals han estat creades pels seus parlants, per milions de persones
a través dels segles, i presenten nombroses formes que no són regulars, que no
són les “esperables”. Totes les llengües conserven eixes formes irregulars que
són les tradicionals. Els xiquets, en començar a parlar, tenen tendència a dir
formes regulars perquè són les més lògiques, les més naturals, però els adults
els corregixen i els ensenyen a usar les formes heretades encara que no siguen
tan lògiques. Això ha sigut sempre així. I el xiquet, en fer-se adult, usarà les
mateixes formes que empren els seus majors. Jo tinc una veïneta, filla de pares
castellanoparlants, que en lloc de “yo no sé” diu “yo no sabo” i en lloc de “se
ha roto” diu “se ha rompido”. Ens fa molta gràcia perquè la xiquiua té només
tres anyets però ¿ens imaginem que en tinguera 23 i continuara dient “yo no
sabo” i “se ha rompido”? Segur que no som capaços d'imaginar-nos-ho. Si un
castellanoparlant adult diu sabo en lloc de sé, cabo en
lloc de quepo, andé en loc d'anduve o rompido en
lloc de roto, serà motiu de burles. Però en valencià, per desgràcia, cada
volta és més corrent sentir plenar (o
emplenar) en lloc d'omplir, apressar-se en lloc d'afanyar-se, apropar en lloc d'acostar, rigut en lloc de rist, etc., i, per a més inri, és
precisament la llengua normativa –i les persones que es consideren cultes– qui
fomenta la substitució de les nostres paraules patrimonials que hem usat durant
centeners d'anys per aquest vocabulari infantiloide que desfigura la nostra
llengua. Fóra bo que meditàrem una miqueta sobre
açò.
Ho deia Joan Laporta l'altre dia: "Aquest país hauria de tenir líders que s'aixequin cada dia tenint 15 preguntes que respondre". Es tracta d'un castellanisme sintàctic força habitual i que va guanyant terreny. El català, a diferència del castellà, no permet fer els relatius amb un infinitiu. O hi posem un verb en forma personal o introduïm l'infinitiu amb preposició. O són "preguntes que volen resposta" o bé "preguntes per respondre". I és important no confondre un pronom relatiu amb un d'interrogatiu. Així, és catalaníssim "No sé què dir ni on anar" (on què i on són interrogatius) però és un calc inadmissible "Tinc coses que dir i llocs on anar" (on que i on són relatius). És fantàstic, doncs, que Laporta es llevi amb preguntes per respondre. Ara falta que ho aprengui a dir bé.
En un simpàtic anunci, Bojan ens explica com va aprendre a jugar a futbol a Linyola i recorda què feia "quan els partits es posaven coll amunt". En català tenir coll avall vol dir donar per feta una cosa. Diem, per exemple, "El Barça té coll avall el fitxatge d'Ibrahimovic". Per coll, aquí, s'entén una part de l'anatomia. D'altra banda, quan una cosa se'ns fa difícil diem que ens ve o es fa costa amunt. Podem dir que "a Nadal se li fa costa amunt recuperar el número 1". Però el fet que costa volent dir pendent soni poc genuí i que coll, en català, també vulgui dir turó, ha portat a crear, per paral·lelisme amb tenir coll avall, l'expressió tenir o posar-se coll amunt, que avui és un híbrid no admès en cap diccionari. Ara bé: si Bojan i els de la seva edat insisteixen a fer-la servir, potser en el futur l'haurem d'acceptar.
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dimarts 4 d'agost del 2009
"Agafa el paraigua, no sigui que plogui / no sigui cas que plogui / no fos cas que plogués". Són bones totes tres formes? Com ho podem saber? El Castellà-català de l'Enciclopèdia dóna no fos cas que com a únic equivalent de 'no sea que', però jo no me'n fio; me'l conec prou per saber que fuig del paral·lelisme com el gat escaldat de l'aigua tèbia. De qui em puc fiar, llavors? Doncs de la Bíblia. Sí, de la Bíblia interconfessional corregida pel Ruaix. La tenim online amb un cercador magnífic. I allà, oh meravella!, trobo un no sigui que a Siràcida 37. També hi trobo dos no sigui cas que i 40 no fos cas que. Ho busco en la versió castellana: 41 'no sea que', 0 'no sea caso que' i 0 'no fuera caso que' (i al Google en surten 64.000; perquè després diguin que els catalans no fem terrorisme lingüístic). Conclusió: tot és bo però no fos cas que és la forma més genuïna, més nostra. Tan nostra que pot anar tota sola. "Com que arribo més d'hora, trucaré abans d'entrar, no fos cas", pot dir un marit prudent.
Una de les invasions més subtils és la que ens ve de l'anglès via doblatge de films al castellà. Per què forcen la llengua els dobladors? Perquè la càmera ensenya els llavis de l'actor, i 'forget it' no pot ser 'no pienses más en ello'. I si Cary Grant ja deia a Ingrid Bergman "Olvídalo, nena", qui és capaç ara de substituir un oblida-ho tan glamurós per un vulgar deixa-ho córrer. És curiós el que ens passa amb oblidar. Fa mig segle molts catalans ni ho sabien dir, deien olvidar, però també deien "No et descuidis de preguntar-ho" o "Pensa a agafar les claus". Ara tot ho oblidem. I d'això no en té la culpa Cary Grant, ni és cap invasió subtil. És l'evident i imparable procés que va erosionant tot el que ens fa diferents del castellà. En certa manera, i encara que pugui semblar paradoxal, aquell olvidar era més català que l'actual oblidar.
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dimecres 5 d'agost del 2009
http://paper.avui.cat/article/ultima/171415/catala/la/terrasseta.html
Així titulava Àmbits, revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs, la portada de tardor, en un exemple més que aquí pots anar d'intel·lectual sense prendre't la molèstia d'aprendre la llengua en què escrius. Heu provat mai de posar-vos d'esquenes? Si esteu sols, no ho feu. T'hi posis com t'hi posis, sempre te'n falta una. Això sí, de l'única que tenim la llengua en treu molt suc. Si algú no ens cau bé li girem l'esquena. Dels ganduls diem que hi tenen un os o que la tenen dreta. Quan convé, la dobleguem o fins i tot l'ajupim. I si algú vol viure a la nostra esquena, només cal que ens hi doni copets de tant en tant. Però per què ells en tenen dos i nosaltres una. Doncs per l'os de partida. La nostra ve de 'skina', mot germànic que vol dir columna vertebral; la seva de 'spatula', que en llatí vol dir omòplats i que en català ha donat espatlles.
Parafrasejant Pascal podríem dir que de vegades el filòleg té raons que el parlant no entén. El parlant només té clar que és culer i que el club té molts calés. I amb això ja és feliç. Però el filòleg, que és un repel·lent, sap més. Sap que culer ve de cul i que als del Barça els diuen així perquè seien damunt el mur del camp del carrer Indústria ensenyant el cul als vianants. I sap que calé ve del caló, la llengua gitana, i vol dir fosc, com ho eren les monedes de coure. I com que ho sap, ho escriu com ho escriu. I així, mentre el parlant pot dir que la seva dona és culé i que Ibrahimovic ha costat molts calerons, el pobre filòleg hauria de dir que és culera i no té diminutius per a calés. Pitjor encara, per no ferir ningú, ha tret del DIEC l'altra accepció de culer: sodomita. Si la intuïció porta a calers copiant diners i a culés perquè el cul no s'hi veu tant, ¿té dret l'erudit a interferir-hi? En Jordi Culé creu que no, però la culerada dubta. Que quedi clar, però, que calés i culers són, per ara, les formes correctes.
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dijous 6 d'agost del 2009
http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=171495
De vegades, costa entendre per què els diccionaris ens compliquen tant la vida. Vols saber si la frase del títol és correcta i no hi ha manera. Si un edifici aguanta un terratrèmol podem dir que resta/queda/ està en peu? Mires el DIEC, el normatiu, i només hi trobes restar en peu una dificultat, tot en negreta, com si fos una frase feta. Al GDLC la cosa millora, ara hi ha en negreta restar en peu però només ho admet amb sentit figurat i l'exemple torna a ser la dificultat. Al DCVB, per fi, hi trobes estar en peu en el sentit de mantenir-se, però els exemples -ho diu d'un exèrcit i de la famosa dificultat- tornen a limitar-ho al valor figurat. Desesperat, te'n vas al Labèrnia del 1840. És lacònic: estar en peu vol dir "durar, permanéixer, exîstir alguna cosa". Esgotat, ho dónes per bo. Però et queda un neguit i no pots evitar preguntar-te per quins camins tortuosos el que era clar s'ha anat enfosquint fins a fer-se quasi subversiu, deixant perplex i desemparat el pobre usuari de la llengua.
Què fan els suplents a la banda? L'ús, i el D62 -que és un diccionari d'ús-, sempre ho ha tingut clar: escalfen. Però l'IEC i el Puyal han decidit que s'escalfen. Jo me'ls imagino amb un fogonet o pegant-se. Ironies a banda, crec que l'ús respon aquí a un principi assenyat i evident: no acumular significats en un mateix mot, sobretot si això genera ambigüitat. Anar contra l'ús sempre té un cost, i és del tot absurd quan la correcció és menys funcional. I ja sé que en castellà diuen calentar, però té sentit sacrificar la pròpia salut per ser diferent del veí?
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, divendres 7 d'agost del 2009
http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=171562
Conèixer i explotar els petits matisos que separen les paraules ens permet dir amb precisió el que pensem. Els sinònims imperfectes són els que de debò enriqueixen la llengua. Per això sap tan greu que se'n faci un ús caòtic. "Per no repetir", sol ser el trist argument que es dóna. Com si repetir fes més mal que difuminar els contorns dels significats. És el cas de refusar i rebutjar. Potser la futbolitis que patim en té part de culpa. El rebuig o el refús d'una pilota no hi entén, de matisos. Però per si a algú li interessa, a refusar no hi ha judici negatiu sobre el que no acceptem. A rebutjar, en canvi, ho considerem indigne, menyspreable. Tingueu-ho present quan us facin una proposició amorosa.
El que fa diferents les llengües no són només les paraules sinó la manera com es relacionen. Un gir és una tendència de certes paraules a anar juntes. Si tant hi van, pot passar que el gir es lexicalitzi, esdevingui més que la mera suma dels mots que el formen. Per si això fos poc no sembla un gir, però si mirem el francès (pour couronner le tout) o l'anglès (to top it all) ens adonem que és la manera particular que té el castellà d'expressar que una desgràcia s'afegeix a una altra. Ho calquem per deixadesa o inconsciència, no pas perquè ens faltin alternatives: a sobre, per acabar-ho d'adobar, per postres, per coronar la festa, per més inri. I si volem ser més neutres, per si no n'hi hagués prou -en la línia del francès comme si ça ne suffisait pas o l'anglès if that weren't enough- sempre serà més genuí.
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dissabte 8 d'agost del 2009
http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=171632
La paraula mai no sempre vol dir mai. Segons on la trobem vol dir algun cop. L'IEC, veient-la tan voluble, li volia posar un no d'espelma per evitar malentesos. Però ella ja es feia entendre tota sola. Fins ara. Ara se sent incompresa. Analitzem el títol, per exemple. L'he vist o no, la noia en qüestió? I si no l'he vist, per què en parlo? De fet, l'he vist i havia de dir La més maca que he vist mai. En aquestes comparacions el mai preverbal val per mai i no, és com el never anglès. El postverbal, si no hi ha no, vol dir algun cop, és com l'ever. Si mai us ho han explicat, ara ja ho sabeu. Ai, perdó!, volia dir Si no us ho han explicat mai. Oblidava que el mai de les condicionals, vagi on vagi, si no l'acompanya el no, sempre vol dir algun cop.
A l'agost fem viatges llargs i hem de parar a fer benzina. El bòlid de F-1 o l'avió, més que fer benzina, diem que reposta. Fer benzina sonaria massa col·loquial. Però, ¿podem dir repostar si no és a cap diccionari? El GDLC accepta posta com els cavalls que, en l'antic correu, es tenien a punt per canviar els que arribaven esgotats. A partir de posta formar un verb amb el prefix re- i el sufix -ar és morfològicament impecable. Semànticament, la metàfora canviar els cavalls per omplir el dipòsit és perfecta. Si el català pot arribar sol a un neologisme -que la gent ja fa servir-, tancar-li la porta perquè el castellà hi ha arribat abans, quan, a més, el necessitem, fa més mal que bé a la llengua. La correcció és una convenció dialèctica, i els llibres d'estil dels mitjans són un planter de petites transgressions que fan mèrits per entrar als diccionaris.
Els catalans som ben especials. I així ens ha provat al llarg de la història. No som on som per la fatalitat del destí. Hi som en part per la manera de resoldre les nostres pròpies situacions. Ens sublevem enfront de les injustícies i defensem tossudament el nostre patrimoni. Rondinem pel que hauríem de tenir i apreciem poc el que ja tenim. Som acollidors de mena i obrim els braços a tothom. I som tan generosos que ho respectem tot, tot i tot. Fins al punt que mantenir l'estat de la nostra llengua en bona salut ens fa sentir incòmodes. Som tan enrotllats que trobem guai aprendre altres idiomes a canvi de rebaixar el rigor del nostre per tal de ser simpàtics. Rebre i assimilar influències ho trobem saludable. Complaure'ns en la pròpia descurança ens fa molta gràcia.
Per això m'agradaria que la terrasseta d'en Pla Nualart no fos solament una flor d'estiu. Ens cal urgentment una terrasseta d'aquestes per gaudir-ne una temporada ben llarga. A l'estil d'aquelles enyorades columnes de l'Albert Jané o de les joies setmanals del Dr. Solà. Vindria a ser, per a la llengua, com la píndola diària per a la tensió. Menudeta, imprescindible i d'una eficàcia vital.
Màrius Armengou i Schuppisser
En primer lloc felicitar l'Albert Pla Nualart per la seva columna Català a la terrasseta. Llàstima que, segons sembla, només durarà un mes! A mi, soci fundador de l'AVUI, m'ha fet reviure aquelles enyorades columnes sobre llengua catalana dels primers anys. Valdria, per tant, la pena que continués. Malgrat tot hi he trobat un però. El dissabte dia 8 hi deia: "L'he vist o no, la noia en qüestió? I si no l'he vist, per què en parlo? De fet l'he vist i...". A mi em sembla un calc morfosintàctic del castellà. Crec que hauria de dir: "L'he vista o no, la noia en qüestió? I si no l'he vista, per què en parlo? De fet, l'he vista i...". Així parlàvem els anys quaranta amb els meus companys pel carrer i al pati de l'escola, així m'ho aconsellava després en Ruaix en la meva formació autodidacta del català i també m'ho ensenyaren a la universitat els anys vuitanta. No sé si actualment la cosa ha canviat, quan, de fet, en Ruaix ja veia una tendència a prescindir d'aquesta concordança, si bé la considerava molt viva en el femení singular. He consultat la Gramàtica del català contemporani (vol. 2, pàg. 1134-37) i més o menys ve a dir el mateix. Crec, doncs, que val la pena que conservem aquesta característica de la majoria, segons diuen les fonts citades, dels dialectes catalans.
I acabo dient que es tracta d'un petit però d'aquesta columna que cada dia llegeixo amb fruïció.
J.B.
Barcelona
XERRADA: EL TERMCAT DES DE DINS
Divendres 18 de setembre a les
10.30 h a la seu del TERMCAT (Diputació, 119, 5a planta)
Activitat
gratuïta
Per al proper 18 de setembre, hem organitzat una activitat que esperem
que sigui del vostre interès. Es tracta d'una xerrada anomenada «El TERMCAT des
de dins», que tindrà lloc a la seu del TERMCAT (Diputació, 119, 5a planta) a les
10.30 h. Durant la xerrada, coneixerem com funciona el TERMCAT, quin és
l'organigrama del centre, quins són els processos que se segueixen per a la
creació de terminologia i la validació de traduccions, etcètera. Tot seguit, ens
ensenyaran les instal·lacions i hi haurà un torn de preguntes i comentaris per
tal que puguem saber més coses (i aportar la nostra opinió) sobre eines tan
útils per als traductors com ara el Cercaterm, la Neoloteca, la Biblioteca en
Línia, l'Apunt terminològic, la Finestra neològica i la Consulta del mes que
ofereix el web del TERMCAT.
L'activitat és gratuïta, però l'aforament és
limitat, de manera que, si voleu assistir-hi, us preguem que escriviu un
missatge a secretaria@aptic.cat o bé truqueu al 932 075
706 durant l'horari d'atenció al públic d'APTIC (de dilluns a divendres, de
10 a 14 hores).
La Comissió d'Activitats
d'APTIC
Google Llibres, la versió en català del cercador de llibres digitalitzats de Google, s'ha presentat avui (27 de juliol del 2009) a la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC). Durant l'acte s'ha fet balanç del procés de digitalitzar el fons de la biblioteca, que ja té dos anys i ha arribat als 35.000 volums. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; la directora de la biblioteca, Dolors Lamarca, i Luís Collado, responsable de Google Llibres, l'han valorat positivament.
Luís Collado ha
presentat el portal de Google Llibres dient que Google ja havia digitalitzat més
de deu milions de llibres de tot el món. Molts, en col·laboració amb una
trentena de biblioteques. També ha dit que el català era la catorzena llengua
més utilitzada a l'hora de cercar llibres a Google Books i que s'havien
digitalitzat més llibres en català, a banda els acordats amb la biblioteca,
mercès a acords amb algunes editorials. Tot i així, no ha sabut dir quina era la
xifra de llibres en català a Google Llibres.
Lamarca ha destacat la bona
entesa amb Google i que la digitalització es feia de tal manera que ni els
usuaris de la biblioteca ni els treballadors no la notaven; que si l'hagués de
fer la biblioteca tota sola costaria més de sis milions d'euros. Els llibres
digitalitzats són sobretot de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però ara
començarà la digitalització dels de les biblioteques del Monestir de
Montserrat, de l'Ateneu
Barcelonès, del Centre Excursionista de
Catalunya i del Seminari de
Barcelona, que també van signar l'acord amb Google el
gener del 2007. Tots els llibres digitalitzats, segons l'acord signat amb
Google, són exempts de drets d'autor.
El conseller Tresserras (vegeu-ne
la intervenció al vídeo) ha recordat la destacada presència del
català a la xarxa i que el pacte amb Google fa del català un idioma pioner quant
a digitalització. També ha explicat que aviat s'hauria completat la
digitalització del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), organitzada en una
visita virtual. Segons Tresserras, la digitalització de la cultura és un dels
grans desafiaments de la nostra generació.
Iván Cortés i la seva companya van ser agredits el 7 d'agost per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català. Els agents els van demanar la documentació i ells van respondre en català, davant d'això els guàrdies civils els van arrossegar dins un quartet on l'home va ser víctima d'agressions físiques. Podeu llegir un relat detallat dels fets. L'incident s'està tramitant per l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear.
En una roda de premsa
per denunciar el cas celebrada avui, Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, ha
valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès.
El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres
que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: 'res
en democràcia no justifica l'agressió a un ciutadà que simplement transitava per
un aeroport'.
El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera
vegada que passa un fet així, i ha recordat que l'OCB va fer una visita al
ministeri de l'Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos
de seguretat era Joan Mesquida. D'aquesta reunió en va sortir una ordre que
obligava els cossos policíacs a respectar el dret dels ciutadans a parlar en
català. Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del Govern espanyol,
Ramon Socies, que 'ha estat incapaç d'evitar que s'arribés a l'extrem de
l'agressió física'.
---------------------------
Publicat en DIARI DE BALEARS dijous 3 de setembre del 2009
http://dbalears.cat/actualitat/Balears/agressio-fisica-per-parlar-en-catala.html
Agressió física per parlar en català
Un jove denuncia que va ser copejat a l'aeroport de Son Sant Joan “perquè
parlava en català”. L'OCB crida contra “la impunitat d'aquests abusos de poder”
i exigirà al delegat del Govern, Ramon Socias, que se'n depurin
responsabilitats
El coordinador de l'Oficina de Drets Lingüístics
de l'OCB, Tomeu Martí, denuncià ahir un "nou i greu cas de
discriminació lingüística per part de dos guàrdies civils cap a dos ciutadans de
les Illes i que acabà amb violència física". Els fets ocorregueren el 7 d'agost
a l'aeroport de Palma, en el control de passatgers. Ivan Cortès, la víctima, i
Laura Sastre, la seva acompanyant, es disposaven a viatjar a Londres. Els dos
afectats explicaren que va ser en aquest control quan els dos agents, uniformats
de blau marí i amb boina del mateix color, varen aturar-lo a ell i a la companya
per demanar-los la documentació. La parella els facilità la informació amb
normalitat i en català. Segons Ivan, el guàrdia civil que
s'encarregà d'agafar-los les dades va dir en to agressiu: "Háblame en español".
Ivan va repetir la informació per tercer cop en català, però el guàrdia civil
que s'ocupava de la documentació de Laura es va dirigir al jove "amenaçant-lo de
manera explícita. Aquí van començar les garrotades".
El 17 d'agost, en
tornar del viatge, el dos afectats interposaren denúncia al Jutjat de guàrdia
número 4 per "agressions i abús de poder". L'Obra Cultural Balear traslladarà
aquest assumpte a la Delegació del Govern i exigirà que el seu responsable,
Ramon Socias, es pronunciï sobre el tema. "En un estat de dret,
res no justifica l'agressió a un ciutadà", recriminà Martí. "El problema és que
a Balears hi ha reconegut legalment el dret d'expressar-se en català sempre,
però no existeix una obligació per ningú d'entendre'l". Els organismes de
l'Estat -Policia Nacional, Guàrdia Civil i jutjats- són els que més traves posen
a l'hora d'utilitzar el català. O si no, recordem casos precedents de
"maltractament verbal": fa un any, la ciutadana marroquina Saïda Saddouki hagué
de suportar com un agent de l'Institut Armat l'anomenava "mora catalanista. Aquí
se habla en cristiano"; o el cas de Joan Miquel Chacón, el mes
de maig, quan fou sotmès a un tracte "vexatori" per la degana de la junta
electoral de l'avinguda d'Alemanya... El tema ja ha transcendit al Congrés. El
portaveu d'ERC, Joan Tardà, sol·licitarà una entrevista amb el director general
de la Guàrdia Civil. Aquest cas n'ha estat el detonant.
Ivan Cortès
Declaració de
l'Agredit
"El chaval ha hablado en catalán y al cabo se le
ha ido la mano"
"Em van agafar entre tres guàrdies civils i, sense
deixar-me dir res, em feren entrar dins una estança mentre m'amenaçaven dient:
"¡Ahora verás tú!". Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren
enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em varen pegar un cop a
la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa... Després de
l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte
parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven
visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català. En aquells moments
entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els
respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la
mano".
Em demanaren si tenia antecedents i els vaig fer saber que no. Un
Guàrdia Civil més gran que pareixia la màxima autoritat em va interrogar sobre
la meva feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge... Mentre
m'interrogava, ordenà que m'escorcollassin la bossa de mà que ja havia passat
els controls adients. Després em feren esperar devers quinze minuts sense
donar-me cap informació, sense saber què havia estat de Laura, ni què farien amb
mi. El guàrdia civil més gran, que s'havia endut el meu DNI,
me'l va tornar i s'encarregà de notificar-me que m'havien denunciat per
alteració de l'ordre públic. Quan els vaig preguntar què significava aquella
denúncia, què em suposaria, em va respondre: ‘Te citarán en el juzgado y cuando
estés allí, declara lo que te dé la gana".
Laura Sastre
Declaració de la
Companya de l'agredit
"Jo cridava: li estan pegant! Però el
personal de seguretat no hi féu res"
"De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu
company amb els braços immobilitzats, en direcció a una porta. Abans que es
tancàs, vaig veure amb claredat com l'agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i
a cridar: "Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de
seguretat de l'aeroport, però ningú no hi va fer res.
Un guàrdia civil em
va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo no feia
més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i demanar-li per favor que
no pegassin més a n'Iván. Alguns minuts després se m'acostà un altre guàrdia
civil, visiblement més gran que la resta, i em parlà de la falta d'educació que
suposava haver-nos-hi dirigit en català... Aquest guàrdia civil entrà de nou a
l'estança i vaig dir al que quedà amb mi que si tot havia estat una qüestió
linguística, la llei garantia el meu dret de parlar català...
Vaig optar
per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li que érem gent
normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que no havíem fet res, que
Ivan era una persona molt pacífica, que per favor no li pegassin... Els altres
guàrdies civils venien per torns per escoltar què li deia i em clavaven un altre
cop la mirada, intentant intimidar-me. Ivan sortí de la cambra passats vint
minuts eterns, amb la boca sagnant. El vaig abraçar i, mentrestant, em digué:
"Anem d'aquí". Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va
dir que li havien pegat i que, a sobre, l'havien denunciat. L'endemà d'arribar a
Londres, anàrem a l'hospital perquè li fessin un cop d'ull".
-------------------------------
Publicat en el diari AVUI, pàgina 28, dijous 3 de setembre del 2009
http://paper.avui.cat/article/societat/173539/agredit/la/guardia/civil/palma/parlarlos/catala.html
Un noi de Palma ha denunciat dos agents de la Guàrdia Civil per haver-lo agredit a l'aeroport de la ciutat després de parlar-los en català. Els fets van passar el dia 7 d'agost, quan Iván Cortés i la seva parella anaven a agafar un avió cap a Londres. Els agents de la Guàrdia Civil els van demanar la documentació i d'entrada ells van contestar les preguntes en català. Cortés va explicar ahir que davant el to agressiu d'un dels agents, que li va dir: "Háblame en espanyol", va utilitzar el castellà, però que llavors entre tres agents se'l van endur de manera violenta a una habitació.
"Encara no s'havia tancat la porta quan em van pegar enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em van etzibar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa", segons consta a la denúncia. Cortés assegura que li van arribar a dir que havia estat una falta de respecte haver-los parlat en català i que estaven visiblement ofesos. La seva acompanyant va poder veure, abans que es tanqués la porta, com l'agredien.
La víctima té l'informe de lesions d'un centre mèdic de Londres i quan va tornar a Palma va posar una denúncia al jutjat. El coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, va qualificar els fets de "gravíssims" i va recordar que no és la primera vegada que un ciutadà té problemes per fer servir el català amb la Guàrdia Civil a Mallorca.
"Res justifica l'agressió ni la violència i considerem que el màxim responsable polític és Ramon Socías, delegat del govern central a les Illes Balears", va manifestar Martí.
La Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat la dimissió del delegat del govern espanyol a les Illes, Ramon Socias, per 'manca de voluntat de posar fi als atacs contra els drets lingüístics dels ciutadans'. La demanda es va fer ahir, l'endemà de la denúncia presentada per un jove agredit a l'aeroport de Palma per uns guàrdies civils pel fet de parlar en català. L'Obra Cultural Balear acusa Socias d'obstruir les investigacions.
Segons l'OCB, fa més de quatre anys que Socias promet d'impedir les
agressions de les forces de seguretat contra el dret dels ciutadans
d'adreçar-s'hi en català i recorda que aquest dret és recollit per l'estatut i
la llei de normalització lingüística.
Ivan Cortès i la seva companya
foren agredits el 7 d'agost per la guàrdia civil a l'aeroport de Palma pel fet
de parlar en català. Els guàrdies civils els van demanar la documentació i els
nois van respondre en català, llavors els guàrdies els van arrossegar en un
quartet i van agredir físicament l'Ivan. Aquest és el relat
detallat dels fets.
En un comunicat, l'OCB considera 'intolerable i
gravíssim' l'atac rebut pel jove Ivan Cortès, perquè hom ha passat 'dels insults
i dels atacs verbals a les detencions i a les multes per parlar en català', fet
que és, diuen, 'un salt qualitatiu sense precedents en democràcia que consideram
intolerable'.
Fins ara l'Obra Cultural Balear ha denunciat el
'maltractament i discriminació' infligits per les forces de seguretat a Antoni
Mestre, el juny del 2004, per Joana Estarellas Dolç, el desembre del 2005, Marc Peris, el
juny del 2006, Saïda Saadouki,
l'agost del 2007 i la detenció il·legal de Tomeu Martí durant
l'Acampallengua del maig del 2009.
La Xarxa Vives d'Universitats i l'Institut Ramon Llull organitzen l'acte inaugural del curs 2009 - 2010 dels estudis en llengua catalana a les universitats de l'exterior, que tindrà lloc dilluns 7 de setembre a les 12 h al Palau Ducal dels Borja de Gandia.
Durant l'acte acadèmic, Robert Archer, catedràtic del King College's de Londres, pronunciarà la lliçó inaugural «Ausiàs March i nosaltres». En el mateix acte també intervindran Francisco Tomás, president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de València i Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull. Per la seua part, Andreu Bosch, director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, presentarà la memòria de la docència d'estudis catalans del curs 2008 - 2009 de l'Institut, mentre que Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives, durà a terme la lectura de la memòria del curs 2008 - 2009 de la Xarxa.
L'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, donarà la benvinguda als assistents i es preveu que un centenar d'acadèmics i estudiants de més de 15 països d'arreu del món es desplaçaran a Gandia per l'ocasió. A més, també hi assistiran representants de les universitats de la Xarxa Vives. L'acte serà transmès en directe a través del web www.uv.es.
------------------------