InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 168 (dijous 16/07/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Màrius Serra - Berbena?
 
 
 
 
5) Vicent Sanchis - Bancaja o Bancaixa?
 
6) Enric Padrosa - L'AUTOESTIMA
8) Comentari lingüístic: Ocupabilitat
 
===================================================================================================================================================================================
 
1)
 
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte11 de juliol del 2009
 

Motacions

11-7-09

per Màrius Serra

 

Berbena?

 
Just després de les revetlles de sant Joan i sant Pere la lectora Maria Crehuet m'escriu per reivindicar la paraula verbena, proscrita de l'estàndar per barbarisme. Es basa en l'herba homònima, que els diccionaris catalans recullen amb be de barba tot i adscriure-la a les verbenàcies, igual com el tec, la marialluïsa o l'aloc. La berbena fa flors petites de color violaci, disposades en llargues espigues. La Maria assegura que antigament tenia un prestigi màgic a l'hora de “suscitar l'amor de la persona desitjada”. Per aconseguir aquest efecte entre afrodisíac i romàntic, calia “collir la berbena la nit de Sant Joan, amb encanteris, abans de la sortida del sol”. Aquesta pràctica, avui coberta per les píndoles de colors o els gintònics, seria la que en justificaria l'ús. Coromines també es fa ressò d'uns pressumptes “efectes curatius” de la berbena, però limita el sentit festiu del terme al castellà, especialment al de Madrid (la Verbena de la Paloma). En canvi, recull el terme verbener, de vermener (gran quantitat de verms, o cucs) i el defineix com una munió, un formigueig, molt propi de les gernacions quan van de revetlla.
 
 
===================================================================================================================================================================================
 
 
2)

Notícia publicada en el diari digital VILAWEB dimarts 7 de juliol del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3605863

Es publica la monografia més exhaustiva de Vicent Andrés Estellés

És un estudi de Ferran Carbó, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València

Ferran Carbó, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València acaba de publicar 'Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta', la monografia més exhaustiva sobre el poeta Vicent Andrés Estellés. El llibre forma part de la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner, que editen conjuntament Publicacions de l'Abadia de Montserrat i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

L'obra és un extens estudi de la poesia d'Andrés Estellés d'aquella dècada. Els capítols del començament del llibre recuperen per primera vegada, i revisada, la seva producció inicial en espanyol, dels anys quaranta. Després aborden la consolidació definitiva d'Estellés, en català, i la fixació de l'obra poètica dels anys cinquanta. A partir del tercer capítol s'estudien, d'una manera més concreta, algunes de les obres més importants de la producció estellesiana, com ara 'L'Hotel París', 'Testimoni d'Horaci', 'La clau que obri tots els panys', 'Coral romput', 'El primer llibre de les èglogues' i 'Llibre de meravelles'.

Estudiar la literatura contemporània

Aquest no és pas el primer estudi sobre un poeta del nostre país que fa Ferran Carbó. El 1990 va publicar 'Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària', l'any següent 'La poesia de Joan Valls' (
3i4) i 'Introducció a la poesia de Joan Vinyoli'. El 2007 va publicar 'La poesia catalana del segle XX' (Bromera). Entre les seves edicions, cal esmentar la preparació de les seleccions de textos literaris el 1991 com 'Vers i prosa' (3i4), de Joan Vinyoli i el 1995, 'Antologia poètica' de Joan Valls Jordà i 'Quinze poetes valencians del segle XX' (Brosquil).

Carbó també ha editat els llibres d'investigació com un altre estudi, a més del que publica ara, sobre Vicent Andrés Estellés el 2004 i 'Joan Fuster, viciós de la lectura' (
PUV) el 2005. De fet, Carbó és coordinador de la Càtedra Joan Fuster. També és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, va ser degà de la Facultat de Filologia, i actualment és director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

 

===================================================================================================================================================================================
 
3)

Publicat en VilaWeb dimecres 8 de juliol del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3606357

Ausiàs March no estava sol

Un llibre rescata sis poetes medievals oblidats

El llibre 'Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim' (Barcino) de Jaume Torró, rescata de l'oblit la poesia cortesana de Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-rasa i Francesc Sunyer, sis poetes de la cort dels reis d'Aragó durant el segle XV. 'És una recerca molt exhaustiva començada el 1996', ha dit Torró a VilaWeb. El IEC ha distingit el volum amb el premi Manuel Milà i Fontanals d'Història Literària.

'Vaig voler emprendre un estudi sobre els poetes que venien després d'Ausiàs March, però a mesura que anava investigant vaig comprovar que els situava en una època errònia, perquè eren contemporanis de March. D'aquesta època no se'n sabia res, d'escriptors que no fossin els March, però ara sabem que ignoràvem l'existència d'una poesia molt més rica', continua explicant Torró.'

Els anys d'estudi han permès al doctor en filologia catalana i professor de la
UdG Jaume Torró d'identificar, per primera vegada, els noms d'aquests poetes, personatges al servei d'Alfons el Magnànim i dels infants d'Aragó. Gràcies a aquest llibre, doncs, es pot refer l'ordit de la lírica catalana de l'època. Ara podem parlar d'una poesia de cort i de dues generacions de poetes: la d'Ausiàs March i coetanis, i la dels seus seguidors. A més, Torró ha descobert que, en poesia, el pas de l'occità al català no és pas exclusiu d'Ausiàs March, sinó general en tots els poetes valencians de la seva generació i en els catalans vinculats a Alfons el Magnànim. L'obra estudia i presenta una edició crítica i anotada d'una quarantena de poemes escrits entre el 1425 i el 1458.

Quina mena de poesia feien?

Tots sis escrivien poesia efímera, apta per a festes cortesanes, noces i celebracions de la noblesa. Al llibre hi ha una composició de Lluís de Requesens, en què el poeta demana a la dama de tornar a l'amistat antiga, alhora que li manifesta la fermesa del seu amor. No ens diu què els devia allunyar, però la tradició vol que siguin les males veus, geloses de la felicitat dels dos amants. El poema diu: 'Retorn, retorn nostra bona amistat, / pus que amor de mi no s'és partide, / ne s partirà mentra que dur ma vida / ans n'estaré tostemps anemorat, / car ja no veig res que bastant hi sia / en fer-m un punt a vós a desamar. / Supplich-vos, donchs, vullam a part possar / lo qu és estat e qu és estat se sia'.

L'any passat l'editorial Barcino, que ara publica aquest llibre, va llançar una nova antologia '
Per haver d'amor vida' d'Ausiàs March, en què els curadors, Francesc J. Gómez i Josep Pujol, subratllaven que calia posar en dubte la imatge d'un poeta Ausiàs March solitari i torturat, i que la seva poesia més aviat era feta des de la cort i adreçada a un públic culte i cortesà. Amb aquest volum 'Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim', resulta encara més clar que és impossible d'entendre la poesia catalana del segle XV sense tenir en compte l'àmbit de la cort dels reis d'Aragó com a principal irradiador de la poesia catalana medieval.

 

===================================================================================================================================================================================
 
4)
 
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 34. Dimarts, 7 de juliol del 2009

L'anglès tindrà un tesaurus amb més de 600.000 mots

 

Un monumental projecte lexicogràfic que reunirà 600.000 paraules de la llengua anglesa arribarà a bon port la pròxima tardor després de més de 40 anys de feina i diversos incidents. L'Oxford historical thesaurus of english es va començar a fer el 1965 i ha superat problemes de finançament i fins i tot un incendi. A més, ha hagut d'actualitzar-se contínuament durant tot aquest temps per incorporar les paraules noves d'un idioma en constant procés de creació lingüística.

El nou tesaurus inclourà gairebé tot el vocabulari de la llengua anglesa, des de l'anglès antic fins a l'actualitat. Contindrà 800.000 accepcions de més de 600.000 paraules, classificades en més de 230.000 categories i subcategories, i apareixerà en dos volums, que tindran un total de 4.428 planes. El volum primer serà el tesaurus pròpiament dit, organitzat per categories semàntiques, i el segon, un índex alfabètic amb una llista de sinònims.

L'ambiciós projecte el va iniciar fa 44 anys Michael Samuels, professor de llengua anglesa de la Universitat de Glasgow. L'equip de redacció va iniciar el projecte passant a fitxes de paper la informació de l'Oxford english dictionary. El primer tesaurus de la llengua anglesa es va publicar el 1852.

 

===================================================================================================================================================================================
 
5)
 
Article publicat en el diari AVUI dimarts 7 de juliol del 2009
 
 
Vicent Sanchis
 
L'ex-Caixa de València és notícia. Segons diuen -i aquests dies diuen molt i diuen de tot, si es tracta de futbol i grans fitxatges- el Barça ha llançat l'ham per veure si pescava Villa, gran davanter i millor persona. Però, segons diuen també, els homes de Laporta no se n'han anat a parlar amb el president Manuel Llorente, sinó amb els responsables de la Caixa d'allà. Perquè és la Caixa d'allà qui, a còpia de crèdits, controla la tresoreria del club. I la Caixa d'allà té dos noms: Bancaixa, per als de dins, i Bancaja, per als de fora. Els seus directius van intentar fa temps dir-se només Bancaja, amb l'excusa que el nom en llengua del país creava confusions i rebuig a Espanya, on veuen la Caixa pertot i els malignes catalans arreu. Al final, una petita revolta interna els va fer mig cedir i ara es diuen Bancaixa, cap a dins, i Bancaja, cap a fora. Pregunta atrevida: Catalunya és "fora"? Fora del nostre domini lingüístic, vull dir. I si Catalunya no és fora, ¿per què la majoria dels periodistes d'aquest trist i mesquí país n'han dit i en diuen Bancaja? Aviat es conformen. Els mateixos que han cridat a sometent perquè el nou govern basc ha exclòs Navarra del mapa del temps d'Euskal Telebista exclouen la principal entitat de crèdit valenciana del mapa lingüístic català. En cada bugada perdem un cobrellit.

 
===================================================================================================================================================================================
 
6)
 
 
Article d'opinió
 
L'AUTOESTIMA
 
 
per Enric Padrosa, membre del Secretariat de La Xarxa d'Entitats
Els conceptes autoestima i el seu antònim autoodi són relativament nous El segon encara no ha estat recollit en el Diccionari de la Llengua Catalana. El primer el considera sinònim d'amor propi que defineix com “estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres” El concepte d'autoestima -en major mesura que autoodi- és cada vegada més utilitzat en sociologia i en la psicologia social. Les publicacions en els mitjans de comunicació o en la bibliografia especialitzada, sobretot quan tracten temes relacionats amb l'autoestima -com pot ser la problemàtica nacional catalana- procuren evitar el desagradable antònim autoodi i el substitueixen per “falta d'estima”. Malgrat que l'amor propi i l'autoestima son derivats de l'amor, l'amor propi és un concepte més adequat a l'àmbit personal que no pas al col·lectiu. Podem tenir personalment molt d'amor propi i gens d'autoestima a la pròpia nació, malgrat que l'autoestima a la terra és el valor més imprescindible per defensar-la. L'espanyolisme ho sap millor que molts dels que es consideren catalans o catalanistes que amb el seu comportament i les seves opinions es neguen constantment i sembla que s'avergonyeixin de ser catalans. Hi ha qui utilitza l'amor per a tot el que representa espanyolisme i no el desenvolupen per la pròpia terra. Per exemplificar un cas entre centenars podem valorar el de TV3 “la nostra”: servatge als productes culturals espanyols, també anuncis en castellà quan qui veu TV3 és perquè entén el català, rebuig a la traducció simultània (entrevistes o debats) etc. ajudant d'aquesta forma alienant a rebaixar de manera subliminar l'autoestima del teleespectador català.
 
===================================================================================================================================================================================
 
7)
 
===================================================================================================================================================================================
 
8) 

 

Publicat en flaixos d'actualitat, butlletí de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, dimarts 19 de maig del 2009

 

Comentari lingüístic

Ocupabilitat

El terme ocupabilitat es refereix a la probabilitat que té una persona de trobar feina o de conservar la feina que ja té. En certs contextos especialitzats, es distingeix a més a més entre ocupabilitat global i ocupabilitat individual. L'ocupabilitat global fa referència a la probabilitat objectiva que té la persona de trobar un lloc de feina, tenint en compte els seus coneixements i habilitats, la seva disponibilitat i l'estructura i conjuntura del mercat de treball. En canvi, l'ocupabilitat individual pren en consideració únicament els coneixements i les habilitats de la persona.
 
El Consell Supervisor del TERMCAT ha desestimat l'acceptació del manlleu *empleabilitat (adaptació del castellà empleabilidad) perquè l'alternativa catalana ocupabilitat s'adequa sense problema a tots els contextos d'ús, i perquè tant l'adjectiu empleable com el verb emplear (que serien la base per formar empleabilitat) són formes no acceptades per la normativa i rebutjades explícitament en algunes obres catalanes de referència. El diccionari normatiu, per exemple, només documenta empleat: 'Persona que treballa, a sou, en un servei públic, en el comerç'.
 
Podeu consultar aquest terme, amb la definició corresponent i els equivalents en altres llengües, a la Neoloteca, el diccionari en línia amb tots els termes normalitzats:
http://www.termcat.cat/neoloteca
 
===================================================================================================================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================