Article publicat en el número 224, pàg. 3, de la revista ALLIOLI (Quaderns de l'ensenyament del País Valencià), òrgan del Sindicat de Treballados de l'Ensenyament del País Valencià, juny del 2009
Des del sud valencià
“Xè quin fum fa”
Tudi Torró
"Educación buscarà en la embajada a los profesores de chino"
Concha Gòmez explicó que
(Levante-EMV, 28 de febrer del 2009)
Sí senyor perdó, senyora clar que sí!
Lluïsa Bruch Salada i 32 signatures més
Carta publicada a
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090628/53734166747.html
Com a professors d'un centre públic de secundària de la
rodalia de Barcelona volem manifestar el nostre estupor pel tractament que el
Departament d´Educació i la nova llei fan de la llengua catalana. La realitat és
la següent: els alumnes preuniversitaris de 1r i 2n curs de batxillerat passen a
fer dues hores de classe de llengua setmanals, en comptes de les tres que feien
fins ara. I això en un moment que tots els informes oficials (PISA) diuen que
els alumnes tenen dificultats de comprensió, que les estadístiques informen que
el 30% de l´alumnat no obté el certificat de capacitació bàsica a l'ESO, i que
els professors universitaris es queixen de les mancances d´expressió amb què
arriben els alumnes. Ja fa anys que vam perdre la possibilitat que els alumnes
preuniversitaris fessin literatura catalana com a matèria obligatòria. (Vegeu
l'article "¿Por qué no enseñamos a leer?" de J. Aulet publicat el 12/ I/ 2006,
on es denuncia el desconeixement dels alumnes envers la llengua i la
literatura). Doncs bé, el departament vol corregir aquesta mancança de la manera
següent: ara fem dues hores de literatura a 1r de batxillerat i dues de llengua
a 2n. Fantàstic! Hem perdut dues hores i fem de tot, més del que fèiem! (o
sigui, res de res!). La raó que dóna el departament és clara: "Tot professor és
també professor de llengua, i els alumnes de batxillerat ja en saben prou,
perquè han après les competències bàsiques a l´ESO". Per aquest motiu, pretenien
que l´equip de professors avalués la competència comunicativa de cada alumne i
que això representés un 25% de la nota de llengua. Que bé, oi? I els professors
que encara fan la classe en castellà, també?
Ja ho veuen! Tots estem d'acord que la llengua és l´instrument
que organitza el pensament, l'eina per adquirir coneixement i poder-lo
transmetre. Com han de poder comprendre altres matèries si no dominen la
llengua, la capacitat de comprensió i d'expressió? En cap altre país d'Europa es
destinen més hores lectives a l'estudi de la llengua estrangera que no a la
pròpia. Però aquí sí. Els alumnes faran tres hores lectives d'anglès i dues
hores de llengua. És la modernitat! Ja se sap, tots fem servir diàriament
l´anglès i no pas el català!
En unes circumstàncies
com les nostres, encara de normalització de la llengua, és evident que això
significa un pas enrere! No entenem que els partits polítics proposin aquests
canvis; no entenem com és que els sindicats hi estiguin d'acord. No entenem
tampoc el silenci d'intel·lectuals, d'institucions i organismes (com l'IEC), de
facultats universitàries, d'associacions d'escriptors (AILLC)... Per què aquesta
complicitat? Ja només ens queda el rebuig de tots els ciutadans!
Publicat en el periòdic CIUDAD diumenge 5 de juliol del 2009
Amarg com l'asséver
Eugeni S. Reig
L'expressió amarg com l'asséver significa 'molt amarg'.
L'asséver és una massa sòlida de color fosc i molt amarga que s'obté deixant quallar el suc de les fulles de l'àloe. S'empra per a combatre el restrenyiment.
L'asséver també s'usava en temps passats per a deslletar els xiquets de pit. Per aconseguir-ho es posava una miquiua de pols d'asséver al mugró de la mare i el fort sabor amarg feia que l'infant rebutjara la mamella materna i perdera el costum de mamar.
La paraula asséver, en alguns llocs, es pronuncia asseve i, per consegüent, la locució que estudiem es transforma en amarg com l'asseve. El fet que la substància especificada haja deixat de ser usada i coneguda, ha fet que el seu nom haja deixat de tindre sentit per a la major part de la gent i s'haja deformat, donant lloc a variants tan absurdes com amarg com les cebes, expressió que no té cap ni peus, ja que les cebes no són ni han sigut mai amargues.
En valencià també era d'ús habitual la paraula giripiga per a denominar l'asséver i, per tant, hi havia la locució amarg com la giripiga. La paraula giripiga s'usava com a sinònim d'asséver, però també s'emprava per a denominar un preparat que es feia a base d'asséver, altres plantes medicinals i mel i que es feia servir per a combatre el restrenyiment. També s'aplicava la paraula giripiga a determinats licors que portaven asséver en la seua composició a fi de donar-los un tast amarg.
Una locució equivalent, àmpliament coneguda per tothom, és amarg com la fel, ja que, com és sabut, la fel és molt amarga. Cal aclarir que el vocable fel, en valencià, és sempre femení. També s'usen en valencià, amb el mateix significat, les expressions amarg com la retama i amarg com el baladre.
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 25, dijous 2 de juliol del 2009
http://paper.avui.cat/article/dialeg/168695/llengua/malalta.html
No tinc prou paraules per elogiar la feina que fan a Política Lingüística i les moltes destreses del meu amic Bernat Joan. He llegit, a més, l'enquesta que han fet amb l'Institut d'Estadística i he vist la feina acurada i eficaç que fan.
Un cop fets públics els meus aplaudiments, em queden, però, unes preguntes, que no veig qui me les ha de respondre. La llengua està malalta -malalta de mort- i observo analítiques encertades; veig també que el diagnòstic és intel·ligent i segurament encertat. Però el malalt, com el guarirem? On són els remeis? Com els aplicarem i qui els aplicarà? Sabem que el català retrocedeix, sabem que les recuperacions lingüístiques arriba un moment que ja no són possibles, i tenim tota mena de dades. Quin camí, però, hem de fer per evitar-ho? Es tracta d'accions variades, com ara la que proposen a Política Lingüística sobre el seu ús jurídic? Es tracta de resistir les envestides contra la immersió lingüística? Contra la tercera hora en castellà? Es tracta de fer campanyes? Bé: però no ho hem fet ja, tot això, i els resultats són minsos i la llengua continua retrocedint? Diuen que ja ha retrocedit tant al País Valencià i a les Illes que ja no hi som a temps de recuperar-la. A Catalunya encara hi ha qui té esperances. Però, a part de les accions parcials (el peix al cove de la llengua), hi ha alguna decisió política que almenys li abaixi la febre al malalt? Què passaria si, simplement, apliquéssim la llei de normalització lingüística, amb la qual gairebé ens afusellen perquè obligàvem (mira si som malvats) els botiguers a posar el rètol de la seva botiga en català? Estem massa acollonits per posar sancions? Estem cansats? Estem tan malalts com la llengua? Ai, ves!
Jornades JOVESTIU
11 de juliol a
Godella
Al
Centre Xicaranda (C/ Rocafort, 3)
Preu: 25 euros.
Inscripcions
i més informació en: 96 315 77 99
LES
RELACIONS INTERNACIONALS DEL SEGLE XXI
9:00 Acreditacions
9:30h
L'Europa de les nacions, cada vegada més estats
Vicent
Partal,
periodista i director de Vilaweb
11:30h
La diversitat lingüística a
Bernat
Joan,
Secretari de Política Lingüística de
16:00h
L'Europa de l'est, vint anys després
Llibert
Ferri,
periodista
CONCERTS JOVESTIU 11 DE JULIOL
21:00h Parc del Molí de Godella
ELS PETS
BANDA BASSOTTI
BETAGARRI
GÀTACA
ARTHUR
CARAVAN
PREU
CONCERT
5 euros socis anticipada
7 euros
anticipada
10 euros taquilla
ESCENARI
ACÚSTIC
19:00h A
Concert
gratuït, recollida de signatures per una Televisió Sense Fronteres, per TV3 al
País Valencià
PEP EL
BOTIFARRA
TONI EL DE L'HOSTAL