InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 164 (dijous 09/07/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Tudi Torró - “Xè quin fum fa”
 
3) Lluïsa Bruch - Català: 4, 3, 2..., 0!
 
 
5) Eugeni S. Reig - Amarg com l'asséver
 
 
7) Isabel-Clara Simó - Llengua malalta
 
8) Jornades JOVESTIU
 
===================================================================================================================================================================================
 
1)
 
Ressenya publicada en el número 25 de la revista Lletres Valencianes
 
 
Diversos estudis sobre l'obra i la figura de Jordi Valor i Serra, escriptor alcoià (1908-1984) que va contribuir poderosament a la recuperació del valencià a les comarques del sud del País Valencia en els anys més durs del franquisme.
 

JORDI VALOR I SERRA, EL MESTRE QUE ESTIMAVA LES PARAULES: APORTACIÓ LINGÜÍSTICA, LITERÀRIA I LLEGENDÀRIA
EDICIÓ A CURA DE JOAN M. PERUJO MELGAR
408 PÀGINES / 978-84-608-0673-8 / 17 EUROS
UNIVERSITAT D'ALACANT, ALACANT, 2007
 
A la nostra literatura mancada de suports institucionals i, sobretot, polítics, almenys pel que es refereix al nostre àmbit valencià, li ve molt bé el suport i l'encoratjament d'investigadors universitaris que reconstruesquen el nostre passat, i, si és el més immediat, millor.
 
Ens trobem precisament davant d'un escriptor alcoià, Jordi Valor i Serra (1908-1984), que tot i que era ja una peça clau en la recuperació del valencià a les comarques del sud, especialment la Marina Alta i l'Alcoià-Comtat, al costat d'altres més coneguts –E. Valor, M. Ibars o J.Valls–, l'obra de Valor i Serra era ben coneguda a causa d'haver estat publicada dins editorials privades, com Hispènia a Alcoi, o en col·leccions menors com Sicània a València, fins que a darrera hora va publicar en editorials més reconegudes com L'Estel, l'any 1975 i Prometeo, dins El Conte del Diumenge, l'any 1981.
 
Tan sols els alcoians, sempre fidels als seus «homenots», li han fet un reconeixement públic dins Jordi Valor: Homenatge pòstum, a càrrec de l'Associació Cultural Alcoià-Comtat, l'any 1985. Calia, per tant, un veritable homenatge acadèmic que investigués «l'aportació lingüística, literària i llegendària del mestre que estimava les paraules, Jordi Valor i Serra». I aquest llibre, a més d'ésser un homenatge, vol ser una «reivindicació», com bé apunta el seu coordinador, el professor M. Perujo, car «l'escriptor alcoià va publicar obres ben dignes que mereixen un lloc en la història de la nostra literatura, en un moment en què escriure, i sobretot escriure en valencià, comportava un cert risc».
 
Òbviament, la figura i l'obra de Jordi Valor i Serra mereixen ser recuperades per a la memòria col·lectiva i per a la història de la literatura catalana en els diversos vessants, talment com hom assenyala en el títol del llibre. Un total d'onze col·laboradors –E. Reig, B.Capó, J. Valor Abad, V. Simbor, J. Botella, M. A. Francés, A. Miró, J. Perujo, J. Borja, E. Casanova, A. Saragossà– aporten visions ben interessants en l'estudi i en la reconstrucció d'aquest escriptor alcoià. I així, el lloc de la seua obra narrativa dins el context de la literatura de postguerra al País Valencià, els personatges femenins dins les obres de Jordi Valor i Serra, la seua producció escrita en castellà, el model de llengua que feia servir en els seus escrits en català, especialment la seua precisió i gran riquesa lèxica, la seua enorme dimensió pedagògica i humana, etc. Més enllà d'aquest magnífic volum d'homenatge a l'obra i la figura de Jordi Valor i Serra, caldrà continuar investigant dins la biblioteca i l'arxiu del mateix escriptor, car, segons sembla, pot haver-hi una interessant correspondència amb autors com ara Joan Fuster, l'assagista Gaziel i segurament amb escriptors castellans del segle XX.
 
Per acabar, direm el que hem assenyalat en moltíssimes ocasions entorn a escriptors cabdals del sud valencià com J. Valls, E. Valor, M. Ibars, sense els quals el conreu de la literatura catalana no hagués arribat probablement a les comarques del Sud. Tots ells, al costat del «mestre que estimava les paraules», Jordi Valor i Serra, van contribuir decisivament al conreu de les nostre lletres més al sud de les comarques de l'Alcoià-Comtat, de la Marina Alta i de la Foia de Castalla i que arribés a l'Alacantí i al Baix Vinalopó i que la Universitat d'Alacant haja tingut l'honor i l'obligació de reivindicar-los a tots ells.
 
Lluís Alpera
 
===================================================================================================================================================================================
 
 
2)

 

Article publicat en el número 224, pàg. 3,  de la revista ALLIOLI (Quaderns de l'ensenyament del País Valencià), òrgan del Sindicat de Treballados de l'Ensenyament del País Valencià, juny del 2009

 

Des del sud valencià

 

 

“Xè quin fum fa”

 

 

Tudi Torró

 

 

"Educación buscarà en la embajada a los profesores de chino"

Concha Gòmez explicó que la Consellería pretende que a los valencianos no les pase con el chino como con el inglés, que pasó el tren y siempre han ido a remolque

(Levante-EMV, 28 de febrer del 2009)

 

 

Sí senyor —perdó, senyora— clar que sí! La Secretària Autonòmica de la Conselleria d'Educació té tota la raó. ¿No voldreu que perdem el tren del xinés ara que estem agafant el furgó de cua de l'anglès? Perquè ¿Quina llengua és bàsica per moure's pel País Valencià? ¿Quines llengües ha de garantir el sistema educatiu al nostre alumnat en acabar l'escolaritat obligatòria? Sincerament, després de les declaracions de la Senyora Gómez, que parla en català perquè no sap parlar valencià, jo ho tinc clar: el que més els ajudarà en la seua formació i els obrirà les portes al món és saber xinés. Ja està bé de perdre els trens que ens duran a terres estrangeres, a Anglaterra i a la Xina! ¿Qui no té algun parent, negoci o amics a la Xina? Els xinesos i els valencians som cosins germans, només cal mirar tot el que ens uneix: L'arròs, la pólvora, els ventalls, els dracs... ¿No va ser Sant Jordi qui va matar al drac? ¿D'on és patró Sant Jordi? Per això, oferir el xinés com a optativa no és suficient, i l'Administració ha d'oferir un programa plurilingüe on l'anglés i el xinés siguen llengües vehiculars des d'Infantil ¿Com, si no, podran les nostres criatures dominar-les quan acaben els seus ensenyaments obligatoris? Tot el professorat ha de saber xinés i anglés, només se'ls requerirà coneixements bàsics del castellà i del valencià, n'hi haurà prou amb haver estudiat alguna assignatura del batxillerat en eixes llengües que, tot siga dit, serveixen per a ben poc. Per sort tenim uns governants que saben avançar-se als nous reptes educatius, no volen que perdem el tren de les llengües. Ells saben ben bé el que significa aplicar amb garanties de qualitat un programa plurilingüe com demana la UNESCO, però amb matisos. Ací no celebrem el 21 de febrer de 2009 el Dia Internacional de la Llengua Materna, ni esmercem esforços en celebrar l'Any Internacional de les Llengües defensant la coexistència harmoniosa dels idiomes propis...No senyor, ací amb l'anglès i el xinés ens sobra per donar resposta amb total garantia d'èxit a un veritable Programa Plurilingüe .

 

===================================================================================================================================================================================
 
3)
 
 

Català: 4, 3, 2..., 0!

 

Lluïsa Bruch Salada i 32 signatures més 

 

Carta publicada a La Vanguardia / El lector opina, diumenge 28 de juny del 2009

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090628/53734166747.html

 

   

Com a professors d'un centre públic de secundària de la rodalia de Barcelona volem manifestar el nostre estupor pel tractament que el Departament d´Educació i la nova llei fan de la llengua catalana. La realitat és la següent: els alumnes preuniversitaris de 1r i 2n curs de batxillerat passen a fer dues hores de classe de llengua setmanals, en comptes de les tres que feien fins ara. I això en un moment que tots els informes oficials (PISA) diuen que els alumnes tenen dificultats de comprensió, que les estadístiques informen que el 30% de l´alumnat no obté el certificat de capacitació bàsica a l'ESO, i que els professors universitaris es queixen de les mancances d´expressió amb què arriben els alumnes. Ja fa anys que vam perdre la possibilitat que els alumnes preuniversitaris fessin literatura catalana com a matèria obligatòria. (Vegeu l'article "¿Por qué no enseñamos a leer?" de J. Aulet publicat el 12/ I/ 2006, on es denuncia el desconeixement dels alumnes envers la llengua i la literatura). Doncs bé, el departament vol corregir aquesta mancança de la manera següent: ara fem dues hores de literatura a 1r de batxillerat i dues de llengua a 2n. Fantàstic! Hem perdut dues hores i fem de tot, més del que fèiem! (o sigui, res de res!). La raó que dóna el departament és clara: "Tot professor és també professor de llengua, i els alumnes de batxillerat ja en saben prou, perquè han après les competències bàsiques a l´ESO". Per aquest motiu, pretenien que l´equip de professors avalués la competència comunicativa de cada alumne i que això representés un 25% de la nota de llengua. Que bé, oi? I els professors que encara fan la classe en castellà, també?

 

Ja ho veuen! Tots estem d'acord que la llengua és l´instrument que organitza el pensament, l'eina per adquirir coneixement i poder-lo transmetre. Com han de poder comprendre altres matèries si no dominen la llengua, la capacitat de comprensió i d'expressió? En cap altre país d'Europa es destinen més hores lectives a l'estudi de la llengua estrangera que no a la pròpia. Però aquí sí. Els alumnes faran tres hores lectives d'anglès i dues hores de llengua. És la modernitat! Ja se sap, tots fem servir diàriament l´anglès i no pas el català!
   
En unes circumstàncies com les nostres, encara de normalització de la llengua, és evident que això significa un pas enrere! No entenem que els partits polítics proposin aquests canvis; no entenem com és que els sindicats hi estiguin d'acord. No entenem tampoc el silenci d'intel·lectuals, d'institucions i organismes (com l'IEC), de facultats universitàries, d'associacions d'escriptors (AILLC)... Per què aquesta complicitat? Ja només ens queda el rebuig de tots els ciutadans!

 

 

===================================================================================================================================================================================
 
4)
 
Notícia publicada en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA dinarts 30 de juny del 2009
 
 
 
- Un 6,5% utilitza una llengua estrangera com l'àrab o l'urdú per comunicar-se
 
- Una macroenquesta de la Generalitat mostra que l'idioma autòcton perd pes
 
Jordi Casabella
 
 
L'ús del castellà entre la població que resideix a Catalunya segueix anant molt al davant del que es fa del català. Les dades de la segona enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat presentada ahir testifiquen que mentre que un 45,9% dels preguntats utilitzen el castellà com a llengua habitual, en el cas del català el percentatge se situa en el 35,6%, 10 punts per sota. La superioritat és encara més manifesta a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els usuaris exclusius de l'espanyol (53,8%) sumen el doble dels que se serveixen de la llengua autòctona (27,8%). El predomini del castellà també es produeix a la zona del Camp de Tarragona, si bé amb una diferència menor (45,1% davant del 33,1%). A la resta d'àrees de Catalunya, el català és la llengua més utilitzada.

EN TOTS ELS GRUPS D'EDAT / L'enquesta, en què han participat 7.140 persones més grans de 15 anys, mostra que, excepte entre els més grans de 65 anys, en tots els grups d'edat es reprodueix l'avantatge del castellà. Fins i tot entre els més joves, els que formen part de la franja compresa entre els 15 i els 29 anys, que han utilitzat en bona part del seu itinerari escolar el català com a llengua vehicular d'aprenentatge, es reprodueix una diferència de més de 12 punts percentuals a favor del castellà.
La majoria de la població coneix les dues llengües, però el domini del castellà és notòriament superior (20 punts percentuals més) quan es pregunta als enquestats si es parla o llegeix en un o un altre idioma. I la diferència encara és més acusada, sempre a favor del castellà, a l'hora d'escriure.
El treball mostra que, si es compara amb la primera enquesta d'usos lingüístics realitzada el 2003, els que asseguren que saben parlar català han passat del 78,3% al 75%. El secretari general de Política Lingüística, Bernat Joan, va sostenir ahir que no es pot parlar de «retrocés» del català, ja que durant els últims cinc anys s'han incorporat a la societat catalana més de 700.000 estrangers.

RETROCÉS DE 10 PUNTS / L'índex dels que diuen que acostumen a parlar en català ha retrocedit 10 punts percentuals en el període 2003-2008, mentre que el castellà ha acusat una caiguda d'un punt. L'enquesta també desvela que un 6,5% de la població se serveix d'idiomes estrangers com l'àrab i l'urdú per comunicar-se. Joan va alertar del risc que s'acabin creant guetos lingüístics on la població «tingui menys oportunitats» pel fet de no dominar les llengües oficials de Catalunya.
 
 
===================================================================================================================================================================================
 
5)

 

Publicat en el periòdic CIUDAD diumenge 5 de juliol del 2009

Amarg com l'asséver

Eugeni S. Reig

 

L'expressió amarg com l'asséver significa 'molt amarg'.

L'asséver és una massa sòlida de color fosc i molt amarga que s'obté deixant quallar el suc de les fulles de l'àloe. S'empra per a combatre el restrenyiment.

L'asséver també s'usava en temps passats per a deslletar els xiquets de pit. Per aconseguir-ho es posava una miquiua de pols d'asséver al mugró de la mare i el fort sabor amarg feia que l'infant rebutjara la mamella materna i perdera el costum de mamar.

La paraula asséver, en alguns llocs, es pronuncia asseve i, per consegüent, la locució que estudiem es transforma en amarg com l'asseve. El fet que la substància especificada haja deixat de ser usada i coneguda, ha fet que el seu nom haja deixat de tindre sentit per a la major part de la gent i s'haja deformat, donant lloc a variants tan absurdes com amarg com les cebes, expressió que no té cap ni peus, ja que les cebes no són ni han sigut mai amargues.

En valencià també era d'ús habitual la paraula giripiga per a denominar l'asséver i, per tant, hi havia la locució amarg com la giripiga. La paraula giripiga s'usava com a sinònim d'asséver, però també s'emprava per a denominar un preparat que es feia a base d'asséver, altres plantes medicinals i mel i que es feia servir per a combatre el restrenyiment. També s'aplicava la paraula giripiga a determinats licors que portaven asséver en la seua composició a fi de donar-los un tast amarg.

Una locució equivalent, àmpliament coneguda per tothom, és amarg com la fel, ja que, com és sabut, la fel és molt amarga. Cal aclarir que el vocable fel, en valencià, és sempre femení. També s'usen en valencià, amb el mateix significat, les expressions amarg com la retama i amarg com el baladre.

 
 

===================================================================================================================================================================================
 
6)
 
 
===================================================================================================================================================================================
7)

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 25, dijous 2 de juliol del 2009

 http://paper.avui.cat/article/dialeg/168695/llengua/malalta.html

Llengua malalta

Isabel-Clara Simó / Escriptora

No tinc prou paraules per elogiar la feina que fan a Política Lingüística i les moltes destreses del meu amic Bernat Joan. He llegit, a més, l'enquesta que han fet amb l'Institut d'Estadística i he vist la feina acurada i eficaç que fan.

Un cop fets públics els meus aplaudiments, em queden, però, unes preguntes, que no veig qui me les ha de respondre. La llengua està malalta -malalta de mort- i observo analítiques encertades; veig també que el diagnòstic és intel·ligent i segurament encertat. Però el malalt, com el guarirem? On són els remeis? Com els aplicarem i qui els aplicarà? Sabem que el català retrocedeix, sabem que les recuperacions lingüístiques arriba un moment que ja no són possibles, i tenim tota mena de dades. Quin camí, però, hem de fer per evitar-ho? Es tracta d'accions variades, com ara la que proposen a Política Lingüística sobre el seu ús jurídic? Es tracta de resistir les envestides contra la immersió lingüística? Contra la tercera hora en castellà? Es tracta de fer campanyes? Bé: però no ho hem fet ja, tot això, i els resultats són minsos i la llengua continua retrocedint? Diuen que ja ha retrocedit tant al País Valencià i a les Illes que ja no hi som a temps de recuperar-la. A Catalunya encara hi ha qui té esperances. Però, a part de les accions parcials (el peix al cove de la llengua), hi ha alguna decisió política que almenys li abaixi la febre al malalt? Què passaria si, simplement, apliquéssim la llei de normalització lingüística, amb la qual gairebé ens afusellen perquè obligàvem (mira si som malvats) els botiguers a posar el rètol de la seva botiga en català? Estem massa acollonits per posar sancions? Estem cansats? Estem tan malalts com la llengua? Ai, ves!

===================================================================================================================================================================================
 
8) 
 
1 CRÈDIT DE LLIURE ELECCIÓ
 

Jornades JOVESTIU

 

11 de juliol a Godella

 

Al Centre Xicaranda (C/ Rocafort, 3)      

Preu: 25 euros.

Inscripcions i més informació en: 96 315 77 99

 

LES RELACIONS INTERNACIONALS DEL SEGLE XXI

 

9:00 Acreditacions

 

9:30h L'Europa de les nacions, cada vegada més estats

Vicent Partal, periodista i director de Vilaweb

 

11:30h La diversitat lingüística a la Unió Europea

Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

 

16:00h L'Europa de l'est, vint anys després

Llibert Ferri, periodista

 

 

CONCERTS JOVESTIU 11 DE JULIOL

 

21:00h Parc del Molí de Godella


ELS PETS
BANDA BASSOTTI
BETAGARRI
GÀTACA
ARTHUR CARAVAN


PREU CONCERT
5 euros socis anticipada
7 euros anticipada
10 euros taquilla

 

 

ESCENARI ACÚSTIC
19:00h A la Plaça de l'Església de Godella
Concert gratuït, recollida de signatures per una Televisió Sense Fronteres, per TV3 al País Valencià

PEP EL BOTIFARRA
TONI EL DE L'HOSTAL

 
===================================================================================================================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================