InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 160 (dijous 02/07/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Presentació de Criteris de presentació en els treballs terminològics, una guia metodològica
 
2) Víctor Alexandre - La llibreria 'La Tralla' de Vic
 
 
4) El Bloc d'Alboraia aconseguix el manteniment de l'Oficina per la promoció de l'ús del valencià a l'obligar al PP a acceptar una reclamació al pressupost de 2009
 
5) PREMIS SAMARUC 2009
 
6) Ester Franquesa - No podem esperar més
 
7) AL TALL presenta: "Vergonya, cavallers, vergonya"
 
8) Defensa de la tesi:  "Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord- occidental"
 
9) CINEMA DE FESTA MAJOR
 
10) Juliol poètic a Folgueroles
 
===================================================================================================================================================================================
 
1)
 
Presentació de Criteris de presentació en els treballs terminològics, una guia metodològica

El dia 10 de juliol, de 10 a 11.30 h, el TERMCAT organitza a la seu del Centre una sessió de presentació dels continguts de Bibliografia: Criteris de presentació en els treballs terminològics, una guia
metodològica
que presenta els criteris que aplica el Centre de Terminologia en la composició de les bibliografies que acompanyen els diccionaris o altres obres terminològiques.

Les convencions que s'hi sistematitzen són d'interès per a l'àmbit editorial i de la documentació, per a especialistes en terminologia i lexicografia, i, en general, per a qualsevol persona que hagi
d'elaborar bibliografies en el context de treballs acadèmics i d'investigació o en el marc de tota mena de publicacions.

L'obra representa el sisè volum de la col·lecció En Primer Terme, amb la qual el TERMCAT fa públics aspectes metodològics d'interès general i comparteix l'experiència de més de vint anys d'activitat, amb la voluntat d'estimular i facilitar la col·laboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Us preguem que confirmeu l'assistència a l'acte abans del dia 6 de juliol, a l'adreça
informacio@termcat.cat.

www.termcat.cat


 

===================================================================================================================================================================================
 
 
2)

Publicat en el blog de Víctor Alexandre dilluns 22 de juny del 2009

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/la_llibreria_la_tralla_de_vic.html

 

La llibreria 'La Tralla' de Vic

 

No tot han de ser males notícies quan es parla de llengua catalana. És cert que la llengua es troba literalment amenaçada de mort i que les paraules del lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, descriuen molt bé la situació: "Si volem ser un poble normal, hem de tenir un Estat reconegut, una llengua referencial i una literatura i una història i hem d'aspirar a la igualtat amb els altres pobles que ens envolten. No en podem ser un apèndix subordinat". Altrament, tindrem "una llengua eternament híbrida, feble socialment i pobra de capacitat expressiva, embastardida". Completament d'acord. Tanmateix, de tant en tant, ni que sigui per oxigenar-nos una mica, és bo positivar la mirada i fixar-nos en aquells llocs del país on la llengua manté encara una vitalitat molt elevada. Aquest és el cas de Vic, per exemple. Per comprovar-ho n'hi ha prou d'observar quina llengua predomina en els hàbits de lectura dels vigatans, en particular, i dels osonencs, en general, d'acord amb les xifres de la llibreria La Tralla. Val a dir que La Tralla no és només la llibreria més important de la comarca, també és una de les llibreries de més prestigi dels Països Catalans gràcies a l'esforç de la seva propietària, Imma Bellafont, que ha demostrat, si més no, dues coses: una, que no tot el que és important ha d'estar radicat a Barcelona; i dues, que l'existència d'una llibreria com La Tralla és vital per al país. Però hi ha un altre element a afegir. I és el de la catalanitat desacomplexada de Bellafont, una catalanitat que ha fet que La Tralla, a més de ser una llibreria, sigui també una institució. Ho demostra la seva facturació, amb un volum de vendes i un arrelament al territori realment extraordinaris.

Però tornem al tema, perquè, com dic, els hàbits de lectura són un magnífic indicador de l'estat de salut d'una llengua, i els de La Tralla, pel que fa a la llengua catalana, són molt satisfactoris. Són, com veurem en el llistat de l'any 2008, els que correspondrien a una plena normalització lingüística, ja que dels cent títols més venuts, només vuit són en espanyol. La resta, llevat d'un títol en anglès, tots són llibres en català. És a dir, que dels cent llibres més venuts a La Tralla en el decurs de l'any 2008, 91 han estat llibres publicats en català, ja sigui originalment escrits en aquesta llengua o traduccions. I si compartimentem aquest llistat, veurem que 9 dels 10 primers títols més venuts són en català: L'últim patriarca, de Najat El Hachmi, El secret, de Rhonda Byrne, Un món sense fi, de Ken Follett, Harry Potter i les relíquies de la Mort, de J.K. Rowling, El noi del pijama de ratlles, de John Boyne, El monestir de l'amor secret, de Maria Dolors Farrés, Les etapes de la vida, d'Antoni Bayés, Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson, i La sort del meu destí, d'Isidre Esteve. I si ampliem la mirada als 50 primers, hi trobem que 47 són en català i només 3 en espanyol.

Osona no és el Baix Llobregat, prou que ho sabem. Però a la comarca del Baix Llobregat el problema ja no és que no es venguin llibres en català, sinó que senzillament no es venen llibres. La prova és que hi ha municipis -amb alguna gloriosa i catalanocèntrica excepció, com Els Nou Rals de Viladecans- que ni tan sols tenen llibreria. D'això, però, ja en parlarem en un altre moment. Avui tocava una notícia positiva, i La Tralla, de Vic, en matèria de catalanitat, és una bella font.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

 

===================================================================================================================================================================================
 
3)

Article publicat al diari AVUI, pàgina 24, dimecres 24 de juny del 2009

http://paper.avui.cat/article/societat/167854/catala/nomes/susa/cada/quatre/judicis.html

JUSTÍCIA

El català només s'usa en un de cada quatre judicis

- Una enquesta retrata per primer cop els hàbits lingüístics als jutjats
- La llengua del país només s'imposa en la retolació
- El 32% dels secretaris judicials troben un "problema" haver de treballar en català

Jordi Panyella

Només el 25% dels judicis que es fan a Catalunya se celebren en llengua catalana. Aquesta és una de les dades incloses en un estudi elaborat per l'administració lingüística i judicial de la Generalitat, que per primer cop retrata els hàbits lingüístics als tribunals i jutjats del país. De tots els aspectes analitzats, l'únic on s'imposa el català, per davant del castellà, és el de la retolació, en una proporció de 3 a 1. Precisament aquest és l'únic àmbit que queda en mans del govern, la resta -ús oral i escrit en totes les seves modalitats- queda a criteri dels actors judicials, i aquí el català sempre hi surt perdent.

L'enquesta, a què ha tingut accés l'AVUI, es va fer entre els mesos d'octubre i novembre de l'any passat a través d'entrevistes als secretaris judicials de les 559 oficines judicials que hi ha a Catalunya. Fins ara, les úniques dades estadístiques per poder avaluar l'estat de salut de la llengua en la justícia era el nombre de sentències dictades en català, xifra que cada any queda recollida en la memòria del TSJC.

L'any passat el nombre de sentències escrites en la llengua del país va ser del 16%, una pràctica que està en franca reculada, ja que el 2004 eren el 20,6%. Al moment de fer les sentències, només 8 de cada 10 jutjats reconeixen prioritzar l'ús del català. La gran majoria, un 64%, prioritzen el castellà i la resta no tenen un criteri clar.

Retrat lingüístic

El resum de les dades que ofereix l'estudi explica que com més allunyat de Barcelona i Tarragona està un jutjat més s'hi utilitza el català. Les demarcacions de Girona, la Catalunya Central i Ponent són les que lideren aquest rànquing i, a més, com més petita és la població on hi ha el jutjat més es fa servir el català.

Pel que fa a les jurisdiccions, el contenciós administratiu i el laboral és on més es treballa en català, mentre que el penal és on menys s'utilitza. La participació de l'administració en els processos del contenciós o la tipologia i extracció social dels justiciables pel que fa als jutjats tant de laboral com de penal explicarien aquesta diferència lingüística en funció del tipus de jutjats.

Els secretaris són els grans protagonistes de l'enquesta, i són també els grans protagonistes d'una dada sorprenent segons la qual el 32% d'aquest col·lectiu de funcionaris afirma que "l'ús de la llengua catalana té algun aspecte negatiu perquè problematitza el funcionament del jutjat i perquè comporta dificultats per al personal i els usuaris", segons recull l'estudi. Aquest percentatge correspon al de secretaris que no tenen el català com a llengua vehicular, ja que els catalanoparlants són el 76%.

 

===================================================================================================================================================================================
 
4)
 

El Bloc d'Alboraia aconseguix el manteniment de l'Oficina per la promoció de l'ús del valencià a l'obligar al PP a acceptar una reclamació al pressupost de 2009

El PP acepta l'al·legació del Bloc al pressupost perquè els informes tècnics deien que s'havia de mantindre l'oficina i el tècnic assignat.

El Bloc d'Alboraia ha aconseguit el manteniment de l'Oficina per la promoció de l'ús del valencià durant 2009. A pesar del vot en contra del Bloc al pressupost de l'Ajuntament per a 2009, l'equip de govern del PP s'ha vist obligat a modificar la seua pretensió d'eliminar l'Oficina per a la promoció de l'ús del valencià.

La regidora del Bloc en l'Ajuntament d'Alboraia, Àngels Belloch, ha manifestat que “al PP no li ha quedat altre remei que mantindre l'Oficina perquè els informes tècnics indicaven que la nostra reclamació havia de ser admesa”. Cas de no fer-ho, l'alcalde podria haver incorregut en un cas de pressumpta prevariació. Com que existia un reglament municipal per a la promoció del valencià que obligava a una dotació mínima, el PP no ha pogut deixar sense funcionar l'oficina perquè el reglament és vigent.

El Bloc manifesta que “encara així estem preocupats pel futur de l'Oficina; ells han demostrat que la seua voluntat és acabar amb ella i que no tenen cap interés per la promoció del valencià”.

===================================================================================================================================================================================
 
===================================================================================================================================================================================
6)
 
Article publicat en el Quadern, suplement del diari El País, edició per a Catalunya, dijous 18 de juny del 2009
 
No podem esperar més

Com el Barça, el nou llibre de Joan Solà és més que un llibre de lingüística. El filòleg del Pla de l'Urgell hi desgrana amb precisió científica i aquesta amenitat tan seva, secrets amagats i veritats desconegudes del català i el seu ús; però ho fa prenent partit, com transmet el títol automanllevat d'un article del 2006, i apel·lant amb arguments contundents la consciència de lectors i entitats acadèmiques, culturals i polítiques: ja n'hi ha prou de callar i de conservar la calma mentre, sense treva, volen destruir la llengua i minar la nostra paciència.

Amb un llenguatge que atrapa, als seus articles recopilats aquí (publicats a l'Avui entre el 1998 i 2008) estudia qüestions de sintaxi, semàntica, lèxic i morfologia, paraules i construccions de tota mena, que li han consultat o que li han tret el son perquè no les acaba de veure prou catòliques, li sonen estranyes o les percep poc normals o naturals. Ens va revelant, peça per peça, la complexitat de la llengua, ens aboca a la tolerància envers què diuen (o escriuen) altres parlants, alhora que ens impel·leix a rebutjar els usos que atempten la sintaxi més elemental i ens diu sempre el perquè i convenç. Solà no cerca veritats absolutes ni vol afirmacions categòriques, no tira fletxes enverinades als parlants sinó que els ofereix criteris raonats perquè s'espavilin tot sols. Enamorat de l'estudi i de la seva llengua, hi ha fenòmens i paraules, robins excepcionals, diu, que encara el deixen meravellat i el fan exclamar: ¿Com pot ser que això no s'hagi de conservar per sempre?

Anem llegint-ne els articles i ens direm amb admiració, envermellits més d'un cop de la nostra ignorància: caram!, sí que en sap, té raó, quina recerca més exhaustiva i quin munt d'exemples i fonts, que pla que escriu. Amb mires àmplies i flexibilitat, foragita la desorientació i remou consciències. Escriviu sisplau, deunidó, distingiu sinó i si no, no bandegeu el per molts anys ni l'eixugar, digueu Nadal, Cap d'any i no Nadals o Nit Vella; llegiu Sagarra, Espriu i Verdaguer i aprendreu de la seva traça literària; reconegueu els qui s'ho han guanyat a pols com Puyal, Tuson, Màrius Serra o Bassas; reaccioneu en defensa de la llengua i la terra, cansats i insensibles com esteu de tants anys del nyic/nyac polític i lingüístic; respectem-nos i fem-nos respectar: no podem esperar més.

Si llegiu Plantem cara, hi trobareu el savi, que ho és perquè té el cuquet de la llengua ben endins i perquè s'hi ha trencat les banyes. Un savi capaç d'escriure No m'ha sigut possible d'aclarir-me a mi mateix o encara coneixem poc els racons de la llengua, i és que creu de debò que la realitat és més complexa i més lenta que les normes. Per això, són un bé de déu les seves peces per saber cap on tirar. Mai no arribarem a saber del tot què és la llengua, diu el filòleg, ni podrem descriure'n cap de manera completa en una gramàtica, però aquesta obra seva que fa de bon llegir per mica de sensibilitat lingüística que es tingui, ens hi acosta i ens la fa més nostra.

Ester Franquesa
 
===================================================================================================================================================================================
7)

 

AL TALL

 

Vergonya, cavallers, vergonya

 

PRESESENTACIÓ DEL NOU REPERTORI ENTORN DE

L'OBRA DE JAUME

 

AL TALL PRESENTA EL SEU DARRER TREBALL

Vergonya, cavallers, vergonya

 

CLAUSTRE DE L'UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

c/ de la Nau, 2

València

4 de juliol de 2009

22,30 h

 

Nou CD

 

 

La producció presentarà un nou repertori d'Al Tall .Amb Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti  (Provença) com a artistas convidats

 

El títol del nou repertori -Vergonya, cavallers, vergonya-  fa referència, segons el Llibre dels Feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava l'honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar avant a l'inici de la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca.

 

El repertori gira entorn a l'obra de Jaume I, del qual enguany es celebra el 800 aniversari del seu naiximent.

 

La figura del rei Jaume i els homenatges que se li venen retent, especialment des de l'època de la Renaixença, es presentaran tamisats per la seua obra i l'herència provisionalment perduda i recuperable en un futur incert:

- la visibilitat clara d'una nova nació europea i de l'expansió de l'àrea lingüística

- l'organització horitzontal de l'estat, el sistema pactista i el primer parlamentarisme europeu front als absolutismes reials  i als feudalismes de la seua època

- la creació  dels Furs de València, el primer codi d'organització romana i el més avançat de la vella Europa

- les noves institucions: Corts i Generalitat

   

              El repertori que presentem,Vergonya, cavallers, vergonya, posa algunes paraules en boca del rei en Jaume, comenta la seua obra i adreça paraules nostres al rei en Jaume.

 

La pregunta “què es va perdre en Almansa” té una resposta clara. Eixa resposta és precissament la història que comença amb Jaume I i la seua obra:

 

La formació d'Al Tall serà l'habitual dels darrers anys: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno, Maribel Crespo.

 

 

Producció executiva: Soledad Desfilis

Telef. de contacte per a més informació :

963802145

606017579

 

 
===================================================================================================================================================================================
 
8) 
 
Defensa de la tesi:  "Aspectes morfofonològics en la morfologia verbal del català nord- occidental"

Doctorand: Laia Querol Cortiella

Directora: Maria Rosa Lloret Romañach

Departament: Filologia Catalana

Dia i hora: Data: 8 de juliol de 2009 a les 11:00 h.

Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Filologia (Edifici Històric de la UB)

 

===================================================================================================================================================================================
 
9) 

CINEMA DE FESTA MAJOR

 
El Cine-Club d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals. col.labora en la Festa Major amb l'organització, un any més, de les projeccions de cinema a l'aire lliure. Les sessions se celebraran els propers divendres, dissabte i diumenge 3, 4 i 5 de juliol de 2009 a partir de les 22,30 hores al pati de la Casa Soler i Palet.
 
La novetat d'enguany és la sessió golfa de diumenge.
 
Mini-cicle musical: 
Divendres 3: "Yellow submarine" de George Dunning.
Dissabte 4: "Fiebre del sábado noche" de John Badham.
Diumenge 5: "Le bal" d'Ettore Scola.
 
Sessió golfa eròtica: Només per adults!
Matinada de diumenge 5 a dilluns 6: "Madame Claude 2" de François Mimet. (A partir de les 0,30h.)
  
Entrada lliure.
 
ORGANITZA: CINE-CLUB D'AMICS DE LES ARTS I JOVENTUTS MUSICALS i AJUNTAMENT DE TERRASSA

 
===================================================================================================================================================================================
 
10)
 
Juliol poètic a Folgueroles
 
 
 
===================================================================================================================================================================================
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================