InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
[10.000
membres]
Butlletí número 152 (dijous 18/06/2009) - Continguts triats
i enviats per Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - De fil de
vint
2) Marius Serra -
Enderrossall?
3) Nou llibre: "Plantem cara. Defensa de
la llengua, defensa de la terra" de Joan Solà
5) Softcatalà presenta la versió
en català de Fedora 11 Leonidas
6) Curs de valencià en línia
INTER-VAL
========================================================================================
1)
Publicat en
el periòdic CIUDAD diumenge 31 de maig del 2009
De fil de vint
Tots els alcoians coneixem l'expressió de fil de vint (o de fil d'a vint) que significa 'molt bo,
molt ben fet, de primera categoria, de la màxima qualitat, excel·lent' però
¿quin és l'origen de la locució? La denominació fil de vint (del núm. 20) correspon a
la numeració emprada en la indústria tèxtil per a la llana cardada, segons la
qual el número d'un fil és el pes en grams
d'una madeixa de 504
metres. Aquest és un sistema de numeració directe,
és a dir que com més prim és el fil més baix és el número que li pertoca. Per
consegüent, direm que un fil és del núm. 20 (fil de vint) quan una madeixa de
504 m
pese 20 g.
El fil de llana cardada més fi que es sol fabricar és el del número 18, ja que
fils més prims es trenquen amb facilitat. A Alcoi, en l'època en què es teixia
el triturat obtingut a partir de draps vells, s'usava, per al fils que
s'obtenien filant la borra, la mateixa numeració que per als fils que
s'elaboraven a partir de la llana cardada però, evidentment, amb una matèria
primera de tan baixa qualitat era molt difícil aconseguir el núm. 20 i
pràcticament impossible fabricar-ne d'un gruix més petit. Per tant, una tela
teixida amb fil de vint era la de major qualitat possible en regenerat. Eixe és
l'origen de l'expressió.
Caldria afegir que Alcoi tenia un sistema de
numeració propi per als fils de llana regenerada, segons el qual un fil de
triturat té tants punts com madeixes de 1.320
metres entren
en una lliura d'Alcoi (473,5 grams). Aquest sistema és invers,
ja que si el fil és més prim, el número de punts és més alt. Amb uns càlculs
molt senzills es pot trobar l'equivalència dels dos sistemes. El fil de vint seria, en el sistema
tradicional alcoià, el fil de 9 punts
(o punt del 9). Aquest sistema de
numeració està en complet desús des de fa anys.
=================================================================================================================================================
2)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dissabte 13 de juny del 2009
Motacions
Enderrossall?
per Màrius Serra
Escolto na Fàtima Anglada mentre conta un conte a la
biblioteca de Ferreries. És un conte seu protagonitzat per una gallina que menja
pedres. L'escolten nines, nins i al·lotam d'edats diverses. Els de casa en
diríem canalla i alguns amics mainada, però la lluïssor de les mirades és la
mateixa. En el conte angladià, la gallina menorquina acaba encastada en un marge
deteriorat. Mentre escolto la història, irromp un mot que mai abans no havia
sentit: enderrossall. M'adono pel context que un enderrossall és un forat als
marges de pedra que separen els camps a Menorca. Na Fàtima, després, m'explica
que n'hi ha de dues menes: els enderrossalls simples i els de senyor. La
diferència és digna de constar en una pòlissa d'assegurances. Els primers són
més petits i els arranja el camperol mateix. Però els enderrossalls de senyor
aterren trams sencers del marge i llavors és l'amo del tros qui se n'ha de fer
càrrec. M'adono que potser el canvi sobtat de color del govern municipal de
Ciutadella de Menorca és una qüestió d'enderrossalls. El PP ciutadellenc no ha
sabut exercir de senyor, han aflorat les corrupteles i s'ha quedat sense
marge.
=================================================================================================================================================
3)
Nou llibre:
Plantem cara. Defensa
de la llengua, defensa de la terra
Autor: Joan Solà
Editorial: La Magrada-RBA, 2009
És un recull d'articles publicats al diari 'Avui' (1998-2008)
=================================================================================================================================================
4)
Publicat en VILAWEB dijous 11 de juny del
2009
VilaWeb TV presenta un reportatge a prepaus dels occitans e de la
lenga d'òc
L'afirmacion fondamentala es 'òc' en occitan, e
òc es lo nom de la lenga e l'arma del pòble que la parla. Espandits dins tres
estats e minorisats dempuèi de sègles, los occitans s'escarrassan a recobrar lor
lenga sus la basa de las Calandretas e amb l'estrambòrd de
monde, de mai en mai nombrós, que s'esperfòrça a l'espandir o a la parlar,
quitament dins las vilas mai grandas. VilaWeb TV i es anat veire i vos n'ofrís
lo resultat en la vidèo 'El país
de la gent que diu
sí'.
============================================================================================================
5)
Softcatalà presenta la versió en català
de Fedora 11 Leonidas
El Projecte Fedora és un projecte
de codi obert patrocinat per Red Hat i,mrecolzat per una gran comunitat. El seu
objectiu és el ràpid progrés del programari i continguts lliures i de codi
obert. El Projecte Fedora es basa en fòrums públics, processos oberts, ràpida
innovació, meritocràcia i transparència per a obtenir el millor sistema operatiu
i plataforma que el programari lliure i de codi obert pugui
proporcionar.
El desenvolupament es realitza en un fòrum públic. El
projecte produeix aproximadament 2 versions de Fedora l'any. Per a més
informació, referiu-vos a la web del Projecte Fedora a http://fedoraproject.org.
Visiteu http://fedora.redhat.com/docs/release-notes/ per
a veure les darreres notes completes quant a Fedora 11.
Els usuaris
catalanoparlants poden gaudir d'aquesta completa distribució en la seva llengua
gràcies al treball dels respectius equips de traducció del programari inclòs.
Tant la instal·lació com les eines del sistema, els entorns d'escriptori i les
aplicacions més populars es troben traduïdes al català.
Novetats de
Fedora 11
Com sempre, Fedora continua desenvolupant
(http://www.fedoraproject.org/wiki/Red_Hat_contributions) i integrant les darreres versions del programari gratuït i de codi
obert
(http://www.fedoraproject.org/wiki/Features). A
continuació en destaquem les novetats més importants incloses en Fedora
11:
1. Instal·lació automatitzada de tipus de
lletres i tipus mime -
Fedora 9 va
introduir PackageKit com a aplicació d'usuari per
a
la gestió del programari,
independent de la distribució. Les
capacitats d'integració amb l'escriptori van resultar
més
evidents amb Fedora 10,
oferint la instal·lació automàtica
de
còdecs. Ara amb Fedora 11, el
PackageKit permet la instal·lació
automàtica de tipus de lletres quan es requereixi, per
poder
veure i editar documents.
També permet instal·lar gestors per
a
un contingut específic quan es
requereixi.
2. Control de volum - Actualment, els
usuaris de Fedora han de
passar
per força nivells de mescladors a diferents
aplicacions
per configurar
apropiadament les fonts de so. Totes
estan
exposades al control de
volum de l'escriptori, la qual
cosa
produeix una experiència
d'usuari complicada. PulseAudio
ens
permet unificar els controls
de volum en una interfície que fa
més senzill configurar el so.
3. Lectors d'empremtes
- S'ha treballat molt per poder usar
els
lectors d'empremtes digitals
com a mecanisme d'autenticació.
Actualment, fer servir els lectors d'empremtes és complicat,
i
instal·lar el mòdul
d'autenticació costa més del
necessari.
L'objectiu d'aquesta
funcionalitat és simplificar-ho,
proporcionant totes les peces necessàries a Fedora,
conjuntament
amb una configuració
ben integrada. Per habilitar
aquesta
funcionalitat, l'usuari ha
de registrar les seves empremtes
durant la creació del seu compte. Després, l'usuari serà
capaç
d'entrar en el sistema amb
un simple moviment del seu dit.
4. Presto -
Normalment, quan actualitzeu un paquet a Fedora, heu
de
descarregar el paquet sencer.
Però moltes vegades la majoria de
les dades de l'actualització són iguals que en l'original,
i
tanmateix us cal baixar tot el
paquet. El Presto us permet
baixar
les diferències (anomenades delta) entre els paquets
que
heu instal·lat i el que voleu
actualitzar. Així, es pot reduir
la mida de les baixades entre un 60% i un 80%.
5.
Sistema de fitxers Ext4 - El sistema de fitxers ext3 ha sigut
un
estàndard a Linux durant força
temps. El sistema de fitxers ext4
és una important actualització, amb millor rendiment
i
estabilitat, capacitat per a
gestionar més espai
d'emmagatzematge i comprovacions i supressions de fitxers
més
ràpides. Ara es fa servir per
defecte en les noves
instal·lacions.
6. MinGW (compilador multiplataforma
per a Windows) - Fedora 11
proporciona MinGW, un entorn de desenvolupament per als
usuaris
de Fedora que volen
compilar els seus programes perquè
funcionin
a Windows sense haver de
fer-ho a Windows. En el passat,
els
desenvolupadors havien
d'adaptar i compilar totes les
biblioteques i eines necessàries. MinGW elimina la
duplicació
d'esforç i feina per
als desenvolupadors d'aplicacions
en
proporcionar un rang de
biblioteques i eines de
desenvolupament
ja adaptades per a
un entorn de compilació multiplataforma.
Ara
només s'hauran de concentrar
en els canvis necessaris per a les
seves aplicacions.
Quant al projecte de traducció de
Fedora
El projecte de traducció de Fedora
de Softcatalà és un projecte obert que té l'objectiu d'assegurar la
disponibilitat d'aquesta distribució en llengua catalana. Des del nostre
projecte coordinem la traducció de l'instal·lador de Fedora, les seves múltiples
eines de sistema i la documentació. La localització en català dels múltiples
projectes que conformen la distribució Fedora, com ara el Gnome, el KDE, el
Firefox o l'OpenOffice.org, correspon als respectius equips de traducció. Al
projecte de traducció de Fedora estem sempre oberts a noves col·laboracions:
només cal un bon domini de l'anglès i el català, uns mínims coneixements
d'informàtica i molt entusiasme. Podeu trobar més informació sobre com
participar-hi al nostre web, http://www.softcatala.org/wiki/Fedora.
El
projecte de traducció de Fedora de Softcatalà vol agrair [1] especialment la
col·laboració dels estudiants del màster de programari lliure de la UDL, així
com a totes les persones que han aportat el seu
temps per ajudar en les
tasques de revisió i traducció.
Quant a
Softcatalà
Softcatalà és una associació sense
afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el
sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de
la traducció de
programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més
informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català,
podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
[1] http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Fedora/Agra%c3%afments
=================================================================================================================================================
6)
Curs de valencià en línia INTER-VAL
============================================================================================================
7)
Publicat en el diari digitalTribuna catalana, divendres 5 de
juny del 2009
http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=89269&Itemid=52
María
Obelleiro
O conselleiro de
Educación, Xesús Vázquez, e o secretario xeral de Política Lingüística, Anxo
Lorenzo, presentaron esta mañá o inquérito, sen garantías mínimas de
fiabilidade, co que o PPdeG tentará derrogar o decreto que regula o uso e
promoción do galego no ensino.
A partir da vindeira
semana, 330.000 familias recibirán un cuestionario no que os pais e as nais
poderán elixir que idioma prefiren para que se lles impartan as clases aos seus
fillos e fillas. Farano nunha escala de “todas en galego, a maioría en galego,
unhas en galego, outras en castelán; a maioría en castelán e todas en castelán”.
Os pais e nais tamén poderán responder se están a favor ou non de que se dean
materias en inglés.
O método está repleto de interrogantes que o
conselleiro de Educación rexeitou aclarar. E é que na rolda de prensa se negou a
contestar a meirande parte das preguntas dos xornalistas. Vázquez gardou
silencio mesmo cando se lle cuestionou sobre como responderían os pais e nais
invidentes ou sobre o nivel mínimo de participación.
Ao ser anónimos e
voluntarios, o mesmo alumnado podería ser quen completase as enquisas e quen
llas entregase ao profesorado sen pasar polas mans das familias. Por outra
banda, a responsabilidade de gardar e recoller as respostas será dos directivos
do centro. Outro dos aspectos que cuestiona a fiabilidade da sondaxe é que será
a propia Consellaría de Educación, sen ningún organismo de control externo, quen
faga o reconto dos datos. Este é o “punto de partida” para o consenso e contra a
“conflitividade” suscitada polo bipartito do PSdeG e do BNG, en palabras do
responsábel da Xunta. O PPdeG, como xa recollía no seu programa electoral,
insiste en derrogar o decreto vixente, que apoian boa parte das asociacións de
pais e nais e os sindicatos.
=================================================================================================================================================
8)
Publicat en flaixos
d'actualitat, butlletí de la Secretaria de Política Lingüística
de la Generalitat de Catalunya, dimarts 3 de juny del
2009
Comentari lingüístic
Malgrat que aquests dos verbs tenen un significat
diferent i clar, de vegades ens trobem parlants de la llengua que els confonen.
El verb escoltar designa 'parar atenció a algú o alguna cosa', és a
dir, hi ha una acció voluntària d'aquell que percep, i en canvi el verb
sentir fa referència a 'percebre per mitjà dels sentits', sense que
suposi cap mena de voluntat del qui percep.
Així doncs, direm, per exemple: Escolta el que et dic, A la
Mercè li agrada molt escoltar música. En canvi, direm, per exemple:
Sento xiular el vent; Des de casa, sentim volar els avions.
Fins i tot, distingirem un verb de l'altre en exemples com ara: Se sent un
soroll llunyà: escolta!; Dius que no em sents, però és que no
m'escoltes.
==================================================================================================================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com
ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
============================================================================================================