InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
http://www.migjorn.cat/
 
Butlletí número 148 (dijous 11/06/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Sico Fons - Curt de cervell
 
2) Gabriel Bibiloni - Rellonejador
 
3) Hèsta 2009 d'Aran en Barcelona
 
4) Nou material de català inicial: Diccionari visual
 
 
 
7) Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.1
 
8) LA NOVA BASE DE DADES MERCATOR: DRET I LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICS JA ÉS CONSULTABLE PER INTERNET
 
========================================================================================
 
1)
 
Curt de cervell

   

 

  Jo sóc una mica curt, i com que sóc una mica curt, necessite que les coses me les facen ben explicades; perquè anem a vore si m'explique jo ara:

  Jo em pensava que el simple fet de voler evitar que la llengua i la cultura del teu país (o poble, regió, nació, comunitat o tribu; com vulgueu) desapareguen davant la pressió d'altra llengua políticament i militar més forta, era una qüestió de moralitat i honestedat cap als teus; o per dir-ho d'una altra manera més clara: defensar allò que has mamat, treballar per la llengua dels teus pares i avantpassats, la del teu carrer, del teu barri, de la teua infància...

  Això em pensava jo en la meua ingènua ignorància. Però no, ara resulta que vénen ells, els altres, i amb el seu exquisits i madrinyelíssims modals, em comuniquen que si gose fer o pensar tal cosa, és perquè sóc un intolerant inconstitucional antidemòcrata i també un nacionalista (llegiu ací un bon grapat de connotacions pejoratives i despectives farcides d'indignació) anacrònic.

  Ara vénen ells i em diuen, tot insinuant, burletes, que sóc un aixafaterrossos cava-soques (o “paleto”, segons la seua exquisida llengua), que he de respectar l'ordre vigent i que al capdavall açò és Espanya –Una, Grande y Libre– i que deixe de ser un somiatruites romàntic. Agraït hauria de sentir-me. I content de poder beneficiar-me dels impostos que paguen TOTS els espanyols (sic!). I que d'on em vénen eixes ridícules vel·leïtats si ara som tots europeus i al que hem d'aspirar és a un món més cosmopolita, natural i sense fronteres (i sense el meu idioma?). A mi em sembla, però, que el cosmopolitisme serà tan boniquet com vulguen ells, però que el considere més aviat com un luxe que només es poden permetre els pobles realment lliures. I que realment, l'única pàtria que reconec és el meu idioma.

 I si els esmente que si, deixant a banda el temes de les fronteres, em sent com un estranger en la meua pròpia terra, i que l'únic que desitge, pobre de mi, és poder gaudir d'escoles, televisions, periòdics o llibreries en l'idioma d'ací, ells em repliquen que quins capricis més estranys que tinc i quines ganes de fer la guitza; i que el que haig de fer és deixar-me de frivolitats sentimentals, si no vull que m'acusen de boig nacionalista (torneu a llegir ací un altre bon grapat de connotacions pejoratives i despectives farcides d'indignació), terrorista subversiu, feixista antiglobalitzador i no sé quantes barbaritats més.

  Així doncs, vet aquí el motiu de la meua perplexitat: per culpa, sens dubte, de la meua estulta badoqueria, jo em pensava que les meues preocupacions i inquietuds em venien d'un cert respecte ètic envers el meu poble, quan ara va i m'assabente, gràcies a ells, que no són ni nacionalistes, ni terroristes ni intolerants ni feixistes, que en realitat tot açò meu em ve donat per ser jo una mica curtet. Ai, com de trist és no tindre tant de cervell com els altres! Ni diners, ni exèrcits, ni poder...

 

Sico Fons

                     

========================================================================================
 
2)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 23 de maig del 2009
 

 

Amb bones paraules

Rellonejador

Gabriel Bibiloni

Em consulten si la paraula espanyola rejoneador té com a equivalent català rellonejador. La paraula pot semblar una broma, però el fet és que el Termcat l'any 2001 va "normalitzar" aquest terme, igual que rellonejar i relloneig. Costa de dir! El mateix dia la mateixa institució "normalitzava" una altra perla terminològica del mateix domini: noveller. Després d'això, el diccionari d'Enciclopèdia Catalana donava entrada a les dues paraules. Es veu que els termes aprovats pel Termcat són acceptats immediatament a Enciclopèdia Catalana —com el llastimós bloc (és a dir, blog)—, sense esperar ni tan sols un temps prudent per a veure si quallen o no i si la Secció Filològica els confirma.

Em sembla tot un gran error. Crec que tot el lèxic dels toros s'ha de mantenir en tota la seva més pura forma espanyola, com a realitat espanyola que és. Fer-ho així és una manera de marcar distàncies respecte del bàrbar espectacle. En canvi, traduir aquesta terminologia sembla una manera d'integrar la barbaritat en les nostres vides. Per tant, crec que en català hem de dir rejoneador, rejoneo, igual que torero, corrida, banderilla, burladero, novillero i tutti quanti. Ben igual que fan totes les llengües de les societats civilitzades que no es diverteixen de manera incivilitzada.

Dit això, rellonejador i noveller serveixen per a il·lustrar el funcionament del calc amb tota la seva nuesa i quasi diria extravagància. Només faltava traduir banderilla per bandereta. Pel que fa al primer mot, en espanyol la cosa és senzilla: rejoneador (i rejoneo) és un derivat de rejonear, aquest és un derivat de rejón i aquest és un derivat de reja. El calc en sèrie parteix de la creença que rejón en català és relló, i llavors es calca rejonear per rellonejar (i rejoneo per relloneig) i finalment es calca rejoneador per rellonejador.

La paraula relló (que si fos d'ús popular a Mallorca, pronunciaríem reió) la tenim documentada en català medieval. Ramon Muntaner, quan descriu les armes dels almogàvers, parla de les llances, la part inferior de les quals es diu aristol i la part superior, relló. El relló és la punta de ferro de la llança. Deu tractar-se d'un derivat diminutiu (diverses vegades hem parlat dels diminutius en –ó) de rella, atesa la semblança d'aquesta virolla de la llança i la rella de l'arada romana, tot i que podria ser només una continuació del regula llatí (barra de ferro) que trobam en algun significat secundari de rella. O potser un derivat de rell, forma masculinitzada de rella, que també apareix alguna vegada.

En espanyol veig que rejón sembla un derivat de reja, però potser amb camins semàntics diferents. Si és un derivat autòcton (si no és pres d'una altra llengua) hauria de tenir valor augmentatiu, valor que correspon normalment al sufix castellà –ón. La rella de l'arada en castellà també es diu rejón, clarament augmentatiu. I en castellà es diu rejón d'una arma blanca semblant a un punyal o ganivet. El 1713 Felip V promulga una pragmàtica prohibint "el uso e los puñales o cuchillos... llamados rejones". No és gens clar, doncs, que el rejón castellà sigui un equivalent del relló de Muntaner. Cap a final del segle XVI o començament del XVII a les lluites amb els bous (que a l'Edat Mitjana eren a cavall, fetes per cavallers i com a entrenament per a la guerra) se substitueix la llança per una nova peça que es diu rejón, que a l'extrem porta una fulla d'acer tallant. És a dir, el rejón passa de ser un punyal a significar tota una arma formada per una gran asta de fusta que té el punyal a l'extrem. I d'això el Termcat en diu relló.

Quant al novillero, cal dir que el novillo no té en català altres noms que l'occidental jònec i el sintagma bou jove (el vedell és massa criatura). El calc "ben fet" hauria estat joneguer, però, a part de tenir la "tara" de partir d'un mot no gaire viu a la capital, se separava més del castellà que el noveller, i, per tant, el ridícul era també més gran. És clar que sempre es pot defensar el calc amb la noció de bou novell (o toro novell), paral·lela a tantes altres coses novelles. Sempre hi ha una manera de salvar la pell. A la calcada del Termcat només li falta la novellada —descartada la jonegada—, que va quedar en correguda de toros novells.
 
============================================================================================================
 
 
3)
 

Hèsta 2009 d'Aran en Barcelona

 

Mos hèr plaser de convidar-vos un an mès - e ja comènce a èster un bon costum- a amassar-mos eth pròplèu 17 de junh entàs 20 ores, entà celebrar era hèsta d'Aran en Barcelona.

 

Vos demoram enguan en Centre Comarcal Lleidatà. Gran Via de les Corts Catalanes 592 (Pl. Universitat).

 

Com est'an passat i trobaratz musica, dances, audiovisuaus, parlaments, e tanben gastronomia.....

 

Compdam damb era vòsta complicitat entà hèr extensiu en vòste entorn, aguesta invitacion.

 

Arregraïr-vos d'auança era vòsta responsa e participacion.

 

Sonque dider-vos que cau hèr era confirmacion tath sopar abans deth dimenge 14 de junh ath ser as telèfons 625 46 93 73 o 679 181 035. Eth deluns mos cau concretar era resèrva. Eth sopar que constarà de pan damb tomata, embotits e hormatges, aigua e vin; ath prètz de 12 èuros. Es musicians portatz es vòsti estruments que cantaram e tocaram entà barrar era hèsta.

 

Charrades, audiovisuaus, degustación de còca e cassís, balh occitan e sopar d'afrairament.

 

Dimèrcles 17 de junh 2009

Estàs 20 ores

Centre Comarlacal Lleidatà

Gran Via de les Corts Catalanes, 592

Metro Universitat L1 L2

 

============================================================================================================
 
4)
 
Nou material de català inicial: Diccionari visual

Recentment s'ha editat el Diccionari visual, una petita publicació, en color i de format atractiu i manejadís, que ofereix un primer contacte amb la llengua catalana mitjançant imatges que representen el vocabulari més quotidià, amb la corresponent denominació en català, agrupades per centres d'interès: el poble i la ciutat, el parc, la casa, la família, les verdures... A més, conté un recull multilingüe de frases d'ús corrent en català, castellà, anglès, francès, alemany, àrab i xinès.

L'edició d'aquest material ha estat fruit de la iniciativa de la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca i de l'Àrea de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma, i ha comptat amb la col·laboració del Govern de les Illes Balears i el Centre Balears Europa.

El Diccionari visual és accessible en format PDF a la pàgina web
www.conselldemallorca.cat:

 
Diccionari visual

http://www.conselldemallorca.cat/media/12521/DICCIONARI%20VISUAL.pdf

 
Secció de Dinamització
Direcció Insular de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: +(34) 971 219 595
Fax: 971 219 640
 
www.conselldemallorca.cat

==========================================================================================================
 
5)
 
Publicat en el diari digital Pàgina26 dimarts 2 de juny del 2009

L'Acadèmia presenta vocabularis bàsics de diferents àrees

 
Amb aquesta iniciativa l'ens normatiu pretén recuperar les fórmules «comunes, populars i tradicionals», per això aquest dimarts ha presentat els dotze primer vocabularis bàsics que van dirigits als ciutadans en general però també a grups concrets com els escolars, els immigrants o professionals. Així, aquestes compilacions lèxiques expliquen el vocabulari de la casa, de la carnisseria, de la música, el futbol, la religió catòlica, activitats a l'aire lliure i fins i tot l'astronomia En bona mesura l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tingut la col·laboració dels diferents sectors relacionats amb cada activitat. En la presentació de la col·lecció han estat presents representants del grups professionals implicats en la iniciativa, com és el cas de Cipriano Cortés, president de l'associació de forners i pastissers de la Comunitat Valenciana. L'AVL també farà arribar la col·lecció als centres educatius de Primària i Secundària i als centres d'adults.
 
Aquesta col·lecció, que arribarà als cinquanta volums temàtics, publicarà en 2010 més vocabularis relacionats amb la salut, els viatges, la roba i els complements. Fins ara s'han imprés 25.000 tríptics que cada tema, que s'ampliara en funció de la demanda. Els tríptics també es distribuiran entre els sectors professionals -mercats, escoles de música, hosteleria- a la vegada que els centres d'ensenyament reben fitxes destinats a professors i alumnes.

 
============================================================================================================
 
6)
 
Publicat en VILAWEB dimecres 3 de juny del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3592265&p_edi=General

Bing, el nou cercador de Microsoft, s'estrena amb una versió en català

Es vol diferenciar de Google en la manera de mostrar els resultats · Un català en dirigeix la part europea

El nou cercador de Microsoft, anomenat Bing (vídeo), s'estrena avui oficialment. Tot i que ja feia uns quants dies que ja s'hi podien formular consultes, les principals novetats no s'activaran fins avui. El cercador té una versió en català i, si teniu el navegador configurat adequadament, hi hauríeu de poder entrar directament. Si no és el cas, podeu triar l'idioma del cercador clicant l'enllaç 'extres', de la pestanya 'preferències'.

Bing és el nou intent de Microsoft de fer ombra a Google en allò que fa millor, cercar webs. Abans ja ho havia intentat amb el MSN Search i el Windows Live Search, però cap dels dos cercadors no hi va reeixir. Ara, més que no amb uns algoritmes de cerca més avançats que els de Google, Microsoft mira de guanyar posicions millorant la manera de presentar els resultats. Si superar Google, el cercador més usat del món, i de bon tros, pot resultar gairebé impossible, avançar Yahoo! pot ser més fàcil i ja seria un canvi significatiu per a Microsoft.

Entre les novetats més interessants de Bing hi ha la possibilitat de comparar preus, ressenyes i crítiques d'un mateix producte en diversos portals directament des del cercador. De fet, el cercador és fet de manera que l'usuari pugui saber bé on va abans de clicar un enllaç i s'hi quedi tant de temps com sigui possible. Quan s'hi fa una cerca de vídeos, per exemple, només cal situar el cursor damunt la icona de cada vídeo per veure'n una pre-visualització; no cal ni clicar-hi per veure com és. També hi ha opcions avançades per a filtrar les cerques que, en el cas de les fotografies, permeten de triar-ne la mida, color o en blanc i negre, de persones o semblants a alguna de particularment agradable.

Un català al capdavant de la versió europea

El manresà Jordi Ribas, responsable del Search Technology Center de Microsoft a Europa, dirigeix la part europea del cercador, que de moment es troba en fase de proves (solament és definitiu als Estats Units). La versió europea no és definitiva perquè no fa gaire que hi treballen, segons Ribas; i com que no s'han limitat a adaptar el cercador a Europa, han hagut de fer-ne alguns dels algoritmes, 'amb la participació d'enginyers no solament dels Estats Units, sinó també de la Xina, de l'Índia i d'altres punts'.

============================================================================================================
 
7)
 

Softcatalà presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.1

 

L'OpenOffice.org 3.1 és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Té tot el que es pot esperar d'un paquet ofimàtic i, a més a més, en català. Hi podreu crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris.

És el primer paquet ofimàtic que implementa l'estàndard OpenDocument Format, aprovat pel comitè internacional d'estàndards ISO/IEC. El format OpenDocument pot utilitzar-se amb qualsevol aplicació ofimàtica, sense por d'haver de dependre d'un proveïdor específic ni dels termes de llicència, amb la seguretat que els documents es podran llegir, editar i imprimir en un futur.

El paquet ofimàtic incorpora un mòdul de base de dades (Base), per a complementar el processador de textos (Writer), el gestor de fulls de càlcul (Calc), el mòdul de presentacions (Impress) i l'eina de dibuix (Draw). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari.

L'OpenOffice.org en català és utilitzat diàriament per multitud de persones, tant en l'àmbit personal com en l'empresarial i l'administració pública. L'any 2008 es va descarregar prop de 150.000 vegades des del lloc web de Softcatalà, essent el programari en llengua catalana amb més difusió.

La versió 3.1 de l'OpenOffice.org inclou les següents novetats:

El Writer (processador de textos)

* Les respostes a comentaris ara s'estructuren en converses.
* Millores que faciliten la integració i el desenvolupament de correctors gramaticals.
* Nivells de contorns als paràgrafs per a documents complexos.
* Corrector ortogràfic català i diccionari de sinònims. També incorpora l'extensió per a trencar correctament els mots a final de línia, fins i tot en el cas de la ela geminada.

El Calc (full de càlcul)

* Consells en línia per a fórmules i noves fórmules disponibles.
* Millora en l'ordenació i en el rendiment de l'aplicació.
* S'ha afegit un botó lliscant a la barra d'estat.
* Reanomenament de fulls fent-hi doble clic.

El Chart (motor gràfic)

* Posicionament flexible dels eixos en un usos en l'educació i científics.
* Gestió flexible dels punts de dades inexistents.

L'Impress (presentacions)

* Botons de mida del tipus de lletra.

El Base (base de dades)

* Realçament de la sintaxis SQL.
* Simplificada la distribució d'aplicacions amb macros.

Teniu més informació a:

* Projecte de catalanització:
http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org
* La pàgina de baixades:
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.

 
============================================================================================================
 
8)
 
LA NOVA BASE DE DADES MERCATOR: DRET I LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICS JA ÉS CONSULTABLE PER INTERNET

La base de dades és fruit del conveni de col•laboració entre la Secretaria de Política Lingüística i el CIEMEN
 
La nova base de dades ja és consultable a Internet. Aquesta base de dades de dret i legislació lingüístics és fruit d'un conveni entre la Secretaria de Política Lingüística i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) amb l'objectiu de reunir les bases de dades de dret lingüístic d'aquestes dues organitzacions i posar-les a disposició de la ciutadania.
 
La dades aportades per la  Secretaria de Política Lingüística són unes 21.000 entrades de lleis i disposicions, jurisprudència, doctrina, bibliografia i altres documents sobre dret i legislació lingüístics, bàsicament de Catalunya i de l'Estat espanyol. L'antiga base de dades del CIEMEN disposava d'unes 8.000 entrades de dades de Catalunya, l'Estat espanyol, la Unió Europea i documents de la resta del món i era consultable per internet.
 
La unificació dels dos fons documentals suposa posar a l'abast d'estudiosos i de la ciutadania en general, a través d'internet, totes les dades de la Secretaria de Política Lingüística i enriquir substancialment el fons documental de Mercator.
 
Les recerques es poden fer pel títol de la disposició o el document, per la data, la llengua, l'Estat, la paraula clau (etiquetatge, administració de justícia, ensenyament, toponímia, etc) o per altres dades.
 
Font: Secretaria de Política Lingüística
 
 
============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================