InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 142 (dimarts 02/06/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Presentació de la base de dades de legislació lingüística
 
2) Francesc Penyella - Tot construint Europa: Dues postals
 
3) Gabriel Bibiloni - Mèxic, Mèjic
 
4) Música al Museu de Torrent
 
 
 
9) TROBADA 2009 A ALBALAT DELS TARONGERS
 
10) Presentació Diccionari del Català Col·loquial
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
Presentació de la base de dades de legislació lingüística
 
Des de l'any 2006 el CIEMEN ha dut a terme un procés de convergència entre la base de dades de Mercator Dret i Legislació Lingüístics, que reuneix referències de la legislació lingüística europea, i la base de dades especialitzada en legislació lingüística de la Secretaria de Política Lingüística, sobretot centrada en els països de parla catalana i les comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà de l'Estat espanyol.
 
Amb motiu de la posada en funcionament d'aquesta nova eina de consulta, el CIEMEN, juntament amb la Secretaria de Política Lingüística, organitza un acte de presentació de la Base de Dades de Legislació Lingüística. Ens plau convidar-vos a aquest esdeveniment, en el qual intervindran el Sr Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística, i el Sr Aureli Argemí, president del CIEMEN.
 
Dia: Dimecres 3 de juny de 2009
Hora: 12h
Lloc: Auditori Abat Escarré (Rocafort, 242, bis, Barcelona)
 
Més informació:
Tel: 93 444 38 00
 
============================================================================================================
 
 
2)

Tot construint Europa

Dues postals

 

El Cercle Català cada dia està més sol·licitat per Universitats, Liceus, Col·legis i el món de l'ensenyança i el de la recerca, per tal d'aportar la nostra visió d'Europa a través de la història de Catalunya i la relació d'aquesta, amb la història oberta al món i a la de Provença en particular.

 

Fa pocs dies hem estat al Col·legi Professional Poinso Chapuis per tal de presentar el DVD « Antoni Gaudí: Un univers ». Més tard fou al Liceu Antonin Artaud, on en el marc de les classes d'història contemporània presentàvem el DVD «Els infants perduts del franquisme». Últimament hem estat a un Liceu d'Aix en Provença on el tema era «Jornades europees d'amistat ». Presentàvem el DVD «Catalunya és així»

 

Avui és d'aquest últim Liceu que volem parlar. Acolliment cordialíssim de part de la directora i de la part dels professors. Somriures i encaixades amb els representants dels països europeus presents. Bulgària, Anglaterra, Alemanya, Polònia, Àustria, Xèquia, Lituània i un llarg etc. Primer contratemps: Ens presenten la professora d'espanyol (crec que la Constitución, señor Rajoy, parla de castellà, oi? Qué hacen ustedes aquí. España ya està presente. Si senyora, té tota la raó, però Catalunya no. Per això venim. »Yo soy de Alicante! Ah, d‘Alacant? Tant de gust! S'ens tomba d'esquena.

 

A l'arribar havíem fet un cop d'ull als plafons que els professors de les diferents llengües havien preparat. España: Superfície, nombre d'habitants, PIB, idioma: el espanyol?. Ja hi tornem a ser. Una fotografia de la Plaza Mayor de la capital del Reino. Res a dir. Fiesta Nacional: Una cursa de toros. Malament. Nuestro folklore: Un quadre de flamenco. Fotre! Plato nacional: La Paella. Ai amics de València que us la furten! Artistas españoles famosos del siglo XX: Picaso (sic), Dalí, Miró, Gaudí (espanyols?)

 

En el curs de la jornada fórem rebuts a cinc aules. Nois i noies de 18 a 20 anys. A més del DVD presentàvem tot un seguit de documents que eren distribuïts als alumnes i als professors. Breu història de Catalunya (en imatges). Una fulla amb les frases més usuals i la seva traducció al francès: (bon dia; bona tarda;  per anar a..; quant val…?  moltes gràcies; etc.) Un resum de l'Estatut de Catalunya. Una altre amb la història del Cercle Català i les nostres activitats. Un mapa d'Europa amb les llengües qui s'hi parlen. Per la proximitat de la data, una explicació de la Festa del Llibre i de la Rosa.

 

Preguntes i més preguntes. Totes elles tingueren resposta. Sobre la llengua, la cultura, l'economia, els escriptors, els artistes, la sardana, els castellers i no podia faltar: el Barça!

 

A migdia dinàrem plegats professors i participants exteriors. Fou ocasió de fer noves amistats. D'intercanviar opinions sobre la crisi, sobre Europa, sobre els mètodes d'ensenyança, sobre la diversitat cultural, etc.

 

Els alumnes havien treballat sobre el tema d'Europa. Quan s'acabaren els cursos hi hagué distribució de premis. Alegria dels guanyadors! Cants i riures! La directora suggerí de fer una fotografia de tots els mestres i mestresses al costat dels que veníem de fora. Algú digué que calia esperar un xic. Faltaven les dues professores d'espanyol. No havíem tingut ocasió de saludar a la que no era d'Alacant. Per fi arriben. Que el senyor hi faci més que nosaltres! Disfressades de flamenques, amb les castanyoles, clavel, mantilla  y los falvalanes. Es posen al devant de tothom.

 

Al costat nostre hi tenim un professor d'història i una professora de literatura. A migdia havíem menjat a la mateixa taula. Ens miren, somriuen. La professora ens diu: Vostés, ja hi van vestits de català. Jo, de francesa, veuen? I és veritat, porta una faldilla blanca que deixa veure unes cames morenes i boniques i una brusa que li cenyeix el cos. Personalment, porto l'americana gris fosc que fa joc amb els pantalons i el xandall. En el curs de tot el dia he anat vestit així: de català. Quan ens en anem, unes noies i uns nois ens porten un ram de flors; i ens diuen: Gràcies. Moltes gràcies! (en català). Ara, tot fent Europa, podeu triar la postal que més us agradi.

 

Francesc  Panyella  i  Farreras

 

============================================================================================================
 
 
3)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears dissabte 16 de maig del 2009
 
Amb bones paraules

Mèxic, Mèjic

Gabriel Bibiloni

 

Si la setmana passada parlàvem de grip, a causa d'una trista actualitat, el mateix fil ens durà avui a parlar del nom del país que primer ha patit les conseqüències de la passa actual. La normativa vigent ha implantat Mèxic, però molta gent diu encara Mèjic, que deu ser l'única forma de la llengua parlada pre-fabriana. Una forma que reivindiquen algunes persones, de vegades enèrgicament.

Es tracta d'un topònim propi de la llengua nàhuatl, un idioma de Mesoamèrica que encara parlen 1,5 milions de persones i que ha estat històricament la llengua franca de la regió. Una llengua que ens ha llegat paraules com cacauet, hule, tomata, xocolata, xiclet i altres. En aquesta llengua el topònim es pronuncia com si fos Meixico (i ara s'escriu Mēxihco) i inicialment era el nom només de la ciutat, car el país —que adoptà el nom de México després de la independència (1821)— feia part d'un vast territori que es digué Nova Espanya.

Els colonitzadors espanyols, adaptant el nom nàhuatl, en digueren México (pronunciat amb el mateix so del català caixa), un so propi del castellà medieval (dexar, caxa) que en el segle XVI es transformà en l'actual. En un principi el nou so va conviure amb la grafia antiga (x), però gradualment aquesta es va substituir per la j, que s'imposà definitivament amb l'ortografia acadèmica de 1815. Algun mot, però, va continuar amb la grafia arcaïtzant, com el cognom Xinémez; i pel que fa a México, a Amèrica es va continuar emprant la grafia antiga i a Espanya s'adoptà la nova, tot i que pertot es pronuncia igual.

A l'època que el castellà pronunciava dexar i México (amb so de xeix), quan una llengua introduïa un topònim hispànic que tenia aquest so, l'adaptava amb el mateix so (si el tenia) i la grafia usual del dit idoma. Així, l'anglès adoptà el topònim Xerez (quan es pronunciava amb xeix) com a Sherris. Després es va interpretar com un plural i es va refer el "singular" Sherry, però en tot cas la grafia anglesa sh reflecteix el so castellà original. Si l'anglès hagués adoptat México en aquell moment i amb el mateix mecanisme, ara tindrien Meshico, però no és el cas. Si el català hagués adoptat el mateix topònim en el segle XVI, ara diríem Mèixic, com diem Xerès.

Però la introducció al català del topònim americà s'ha fet en època moderna (segle XIX), i s'ha fet aplicant la correspondència regular entre el so castellà de gente (escrit g o j) i el so català de gent (escrit també g o j). Per això d'un principi es digué Mèjic (escrit de vegades Mègic). Els diccionaris catalans del segle XIX, com el Labèrnia i altres, porten mejicá que, curiosament, defineixen com "natural de Méjico". En canvi, el diccionari Fabra estableix "mexicà -na. Natural de Mèxic". Per què? Crec que es va preferir una homologació amb les llengües europees, que parteixen de la forma gràfica del topònim hispànic i pronuncien la x a la manera de cada llengua (anglès Mexico, francès Mexique, alemany Mexiko, italià Messico, etc.). El portuguès ajunta la grafia internacional i la pronúncia original del mot, México.

En conclusió, en català es diu Mèxic, i cal fer notar també que la pronúncia correcta és Mèksic i no Mègzic. Ja que som en aquest punt, recordarem la norma per a la pronunciació de la lletra x quan no representa el so palatal de xeix: es pronuncia gz a totes les paraules començades per ex– o exh– àton (examen, exercici, exhaust, exili, etc.) i ks en tots els altres casos (èxit, luxe, lèxic, sintaxi, oxigen, mexicà, etc.).

Paregut al cas de Mèxic és el del nom Texas, amb l'adjectiu texà (i els pantalons texans). La pronúncia antiga castellana era amb el so de reixa, que després es canvià per la moderna. Nosaltres no hem creat, però, l'adaptació Teges, paral·lela a Mèjic. No era un topònim prou important. El català, com l'anglès i altres llengües, parteix de la grafia i la llegeix "a la catalana". I crec que ja està bé així.

============================================================================================================
 
4)

MÚSICA AL MUSEU

 

El Museu Comarcal de l'Horta Sud “Josep Ferrís March” ompli de música els seus espais. Per sisé any consecutiu organitzem un cicle dedicat a la música valenciana, patrimoni extraordinari d'una realitat cultural que no es toca però es gaudeix. Amb l'objectiu de conèixer, recuperar i divulgar la tradició oral de la cançó valenciana, i amb el propòsit d'apropar-nos des del passat a la realitat actual, aquest cicle s'ha organitzat en quatre sessions, totes elles amb una part teòrica i un altra més lúdica, oberta a la participació de qualsevol persona que vullga passar una bona estona amb la nostra música.

Dijous 4 de juny
CANTS DE BATRE
Conferència: Josep Vicent Frechina
Concert: Pep Botifarra, Jacint Hernández, Toni Violí i Toni Guzman

Dijous 11 de juny
ELS FANDANGOS VALENCIANS
Conferència: Fermin Pardo
Concert: Carles Dénia

Dijous 18 de juny
Panoràmica del Cant d'estil en l'actualitat
Conferència: Josemi Sánchez
Cant d'Estil: Apa i Escola de Cant de Godella (Versador: Josemi Sánchez)

Dijous 25 de juny
Músiques i balls de la Serra d'Espadà
Conferència: Juanvi Sempere i Alex Torres
Bureo: Grup de Danses El Raval

Totes les conferències seran a les 20 hores a l'Andana.
Tots els concerts seran a les 22,15 hores al corral del museu.

www.museuhortasud.com


 
==========================================================================================================
 
5)
 
Publicat en el Diari de Balears divendres 22 de maig del 2009

El País Valencià disposarà d'un “Espai Illes”

El projecte vol promoure els agents culturals insulars al centre capitanejat per Eliseu Climent

Les Balears i Pitiüses tindran a partir de setembre un espai representatiu a l'edifici Octubre de València. La proposta l'anuncià ahir el director general de Cultura, Pere Joan Martorell, que assenyalà que el projecte respon a "la necessitat de posar en connexió les activitats culturals de les Illes Balears a l'exterior". Encara queden alguns serrells pendents entre el Govern balear i els responsables d'Acció Cultural del País Valencià, encapçalats per Eliseu Climent. "El conveni de col·laboració es farà efectiu a partir de l'any que ve, encara que el darrer quadrimestre de 2009 ja començarem a realitzar-hi activitats", puntualitzà Martorell. "Farem una programació coordinada per poder-hi dur a terme exposicions, presentacions de llibres, etc. acollint-nos al programa que despleguen bimensualment", afegí.

La llibreria de la planta baixa de l'edifici Octubre també promourà els creadors literaris de l'Arxipèlag. Ara bé, no es farà a través d'un espai concret, sinó que les edicions publicades a l'illa s'englobaran dins la proposta de literatura catalana que té avui la llibreria 3 i 4. Serà un model semblant al que hi ha avui a l'Espai Mallorca, punt de referència de la cultura catalana a les Illes Balears. Així mateix, Martorell no descarta que aquesta col·laboració sigui recíproca i que totes les activitats que es realitzen al Centre de Cultura Contemporània del País Valencià també es puguin veure aquí.

============================================================================================================
 
6)

Publicat en el Diari de Balears divendres 22 de maig del 2009

150 anys de Jocs Florals

Barcelona encetà ahir el Festival de poesia. Jaume Bosquet pren el relleu a Josep Lluís Aguiló com a poeta de la ciutat en un acte marcat pels escriptors illencs

Les lletres versades en català celebraren ahir el 150è aniversari dels Jocs Florals. El Consell de Cent de la Ciutat Comtal acollí l'acte d'homenatge del certamen literari que l'any 1859 reeixí de les sendes sota el lema "Patria, Fides, Amor". Noms com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Segarra, Narcís Oller i Carles Riba són alguns dels escriptors guardonats amb aquest premi, que ahir fou recordat per boca dels poetes Antoni Vidal Ferrando, Ponç Pons, Quim Español, Manuel Forcano, Sebastià Alzamora, Jordi Julià i Maria Josep Escrivà, tots guanyadors en edicions passades dels Jocs Florals.

Amb aquest reconeixement, la Ciutat Comtal encetà el festival Barcelona Poesia, que mantindrà viu l'esperit del vers fins al 27 de maig amb més d'un centenar de recitals, presentacions de llibres, representacions teatrals, dansa, homenatges, etc. Tanmateix, el capvespre d'ahir tingué també un regust illenc no només per l'elevada participació d'escriptors insulars a la lectura de celebració del 150è aniversari, sinó també perquè suposà el comiat del manacorí Josep Lluís Aguiló com a poeta de la Ciutat 2008.

El gironí Jaume Bosquet prengué el relleu a Aguiló després de 365 intensos dies d'activitats literàries arreu dels Països Catalans. "Per una persona que tingui un esperit participatiu, ser el poeta de la ciutat ha estat tot un privilegi, a més d'una manera de promoció literària", explicà l'autor de Llunari, el poemari que li atorgà els Jocs Florals de l'any passat. Enguany, el jurat que ha escollit Bosquet (premi de Pollença 2007) és format pel col·laborador de dBalears Bartomeu Fiol, el també mallorquí Andreu Gomila, Isidor Cònsul, Joan Navarro i Susanna Rafart. "Això dels mallorquins als Jocs Florals és com una plaga", bromejà Sebastià Alzamora amb els altres companys escriptors just abans de començar l'acte, presidit pel batle de Barcelona, Jordi Hereu.

Com a acte de comiat, Aguiló ha realitzat un poema en conmemoració als 150 anys dels guardons literaris, "una comanda que em va fer l'Ajuntament de Barcelona i que he estat alabat de realitzar", indicà a aquest diari, mentre recordava aquell rumor que diu que "durant una conferència Josep Maria Llompart comentà que els poetes illencs ja no s'hi podien presentar pus perquè havien de donar oportunitat que els del Principat guanyassin", apuntà. Aquesta premissa quedà palesa ahir amb una nodrida representació illenca que continuarà sent protagonista durant els set dies de Barcelona Poesia. Veus com les de Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell, Carles Rebassa, Blanca Llum Vidal i Antoni Marí conversaran amb les de Montserrat Abelló i Manuel Rivas en un dels esdeveniments poètics amb més ressò a Barcelona. Set intensos dies que no tenen res a veure amb aquell certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors l'any 1324.
 
============================================================================================================
 
7)
 
Publicat en el diari LA VERDAD dissabte 30 de maig del 2009
 
Podeu traduir la notícia amb www.internostrum.com
La Asociación Cívica El Tempir denunció ayer que más de 90 niños de tres años no podrán cursar sus estudios en valenciano. Su presidente, Josep-Enric Escribano, consideró «intolerable» esta situación. Según explicó, las alternativas que se dan a los padres de los pequeños que no han obtenido plaza en línea en valenciano, pese a haberla pedido en primera opción, es que trasladen a sus hijos o bien escojan el castellano.
 
Es el caso de Noelia Alberola, que pidió, en primera instancia, estudios en valenciano para su hijo en el colegio El Palmeral y su solicitud ha sido denegada. «Somos de Elche y no queremos que se pierda nuestra lengua», aseguró y reivindicó que se abran en los centros más grupos de valenciano.
 
Escribano consideró que la oferta castellano-valenciano debería ser a partes iguales y agregó que en colegios como el Reyes Católicos, el Miguel de Unamuno, alguno de la zona de Altabix y del campo se deberían habilitar más plazas.
 
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 30 de maig del 2009
 
Podeu traduir la notícia amb www.internostrum.com

La Oficina de Drets Lingüístics de Escola Valenciana recibe más de trescientas denuncias

 
Uno de cada tres alumnos cuyos padres reclaman la enseñanza en valenciano no pueden estudiar en estas lengua pro la falta de oferta de la Conselleria de Educación, según afirmaron ayer fuentes de Escola Valenciana. La entidad cívica ha recibido más de trescientas reclamaciones de las familias a lo largo del curso ante el impedimento de tener docencia en esta línea.

La demanda potencial de las líneas bilingües de valenciano supera ya el 50% mientras que la oferta no llega al 20 ó 25%. El problema incide más en ciudades grandes de la comunidad como Alicante, Valencia o Elx.

Además, la Oficina de Drets Lingüístics de la Escola Valenciana ha recibido centenares de denuncias por solicitudes de estudiar en valenciano que han sido rechazadas en los centros.
Ante estas quejas, Escola Valenciana ha afirmado que la Conselleria de Educación "incumple la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià al negarse a autorizar las solicitudes de docenas de consejos escolares de centros que piden más plazas en valenciano".

En Elx hay casos con escuelas donde la demanda casi duplica la oferta en valenciano, como el colegio público Palmeral, el CP Clara Campoamor o el CP Cervantes, según las mismas fuentes.
La organización criticó que Educación potencie que la oferta de valenciano no esté distribuida de forma equilibrada por distritos, sino acumulada por zonas, de manera que las familias se han de desplazar, asumir más gastos e invertir más tiempo. Según explicaron, los centros pueden, de acuerdo con el consejo escolar, solicitar la apertura de una nueva línea o la conversión de una en castellano a la otra lengua cooficial, o esperar a una decisión de la Conselleria. En el primer caso, están ya docenas de centros como el CP Cervantes y el CP Raquel Payà de Valencia, pero la Conselleria ha desautorizado los acuerdos de los consejos escolares y ha paralizado todas la solicitudes, según Escola Valenciana.

Según esta organización, la campaña que promovieron bajo el lema "Obri la Porta a les Llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià" ha provocado esta avalancha de denuncias ante su oficina.
 
============================================================================================================
 
8)
 
El President de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, es complau de convidar-vos a la conferència de la directora de Televisió de Catalunya, Sra. Mònica Terribas.
 
 
Dijous 4 de juny de 2009, a les 19:00h, al Pati de Columnes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
 
(és imprescindible confirmar l'assistència a la conferència (aforament limitat).
 
Confirmació: telèfon 93-410-68-66, o bé, a info@fundccc.cat
 
Pati de Columnes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Carrer Mallorca, 283, Barcelona. Metro L5, Verdaguer. Pàrquing, Mallorca, 272 o bé Roger de Llúria, 110.
 
============================================================================================================
 
9)
 
TROBADA 2009 A ALBALAT DELS TARONGERS
 
DIVENDRES 5 DE JUNY: presentació del CLIC d'Albalat a l'Auditori. En acabar, concert de la Banda Musicocultural d'Albalat dels Tarongers.

DISSABTE 6 DE JUNY: TROBADA
17.30 h. Concentració a les escoles.
18 h. Cercavila acompanyada de dolçaina i tabalet de la banda de l'IES La Vall de Segó i de la Banda Musicocultural d'Albalat dels Tarongers.
18.45 h. Recepció de les escoles, al carrer del Riu.
19 h. Tallers i paradetes.
21 h. Sopar col·lectiu.
22 h. Actuació del grup Trencaclosques amb l'espectacle Contes encantats.

FONT: CEVCAM. http://cevcam.bloc.cat/post/4435/257236

============================================================================================================
 
10)
 
Presentació Diccionari del Català Col·loquial


Dia: dimarts 2 de juny del 2009
Hora: 20 h
Lloc: Llibreria L'Illa de Mollet del Vallès (av. Llibertat, 20)

L'obra està elaborada per Departament d'assessorament lingüístic de les emissores del Grup Flaix. Recull 2400 paraules i expressions que acostumen a generar dubtes sobre la seva correcció i que, sovint, són calcs del castellà.

L'acte, fet en col·laboració amb la secció local de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la llengua catalana), comptarà amb al presència de Jaume Salvanyà, un dels autors del llibre, i serà conduït per Marc Rovira.
 
============================================================================================================
 
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================