Ha sortit la segona edició del llibre “Compendi de normes d'estil. Manual per a redactors i correctors”
Acaba de sortir la segona edició del llibre “Compendi de normes d'estil. Manual per a redactors i correctors” (autor: Ramon Sangles i Moles, director de “Llengua Nacional”).
La primera edició es va vendre molt de pressa i va anar a parar en llocs importants d'edició i correcció de mitjans de comunicació; també en mans d'escriptors, professors i conreadors de la nostra llengua.
Vist l'èxit (i la responsabilitat d'oferir un bon llibre), en la segona edició hi hem fet un meticulós treball de reordenació d'algunes coses, n'hem ampliades i afinades unes altres i hi hem afegit algun tema que hom hi trobava a faltar.
Qui el vulgui
comprar, que ens el demani per correu electrònic, donant l'adreça postal. Un cop
l'haureu rebut ja fareu l'ingrés en un número de compte de Llengua Nacional que
us donarem. Cal dir que als socis de Llengua
Nacional i a les persones subscrites a Migjorn o a
L'índex general és aquest:
Presentació
CONVENCIONS I DEFINICIONS
L'alfabet
fonètic internacional
L'alfabet
català
Signes de puntuació i
tipogràfics
La pronúncia i
l'accentuació
Definicions
lingüístiques
PAGINACIÓ I REDACCIÓ
La
paginació
L'organització d'un
text
Esquema general de
subdivisions
Les crides i les
notes
Els exemples dins un
text
Llistes
bibliogràfiques
PUNTUACIÓ
La
coma
El punt i
coma
El
punt
La combinació
punt-parèntesis
La combinació
punt-cometes
Els punts
suspensius
Els dos
punts
L'interrogant
MARQUES TIPOGRÀFIQUES
La
cursiva
Les
cometes
Els
parèntesis
La barra
inclinada
Els
claudàtors
El guió i el
guionet
REGLAMENTACIONS D'ÚS
Les
abreviacions
L'apostrofació de
l'article
La fórmula de la
datació
Els dies i els mesos
abreujats
L'hora
Alguns adverbis i locucions
de temps
Els nombres i les
quantitats
Sobre els
tractaments
Com especificar les
adreces
La manera d'escriure
cartes
PRECISIONS LÈXIQUES I SINTÀCTIQUES
Les preposicions
per i per
a
Els pronoms
adverbials
Les preposicions
a i en
Mentre i mentre
que
Assecar i eixugar
Que i què
Cadascun i cadascú
Els quantitatius indefinits
gaire i molt
Fer
temps
Els adjectius
propi
i mateix
Usos impropis de la
preposició a regida
La forma li i variants
Quan cal usar
ser o estar
Abús de només
Acabar
amb: quan és bo i quan
no ho és
QÜESTIONS CONTROVERTIDES
Les normes sobre el
guionet
A internet és
blog i no bloc
Duplicacions femenines
innecessàries
TRÀMITS OFICIALS
Tràmits per a tenir el nom o
els cognoms ben escrits
La preparació d'un
currículum
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC
Examina't
per obtenir un certificat de llengua occitana, Diplòma de
lenga occitana Nivèl A2 (“Diplòma d'Escapolaire”)
Els exàmens tindran lloc el dies
19 i 26 de maig a Barcelona, a la seu del CAOC i per primer cop
a Catalunya en un esforç de prendre un compromís per crear un espai unificat i
oficial de l'ensenyament de la llengua occitana.
El certificat és avalat i
refrendat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de
Catalunya, la Càtedra d'Occità de la Universitat de Lleida, el Centre de
Formacion Professionala Occitan (CFPO), l'Institut d'Estudis Occitans de Tolosa
(31), i el CAOC.
Els exàmens van dirigits tant als estudiants del curs A2 del CAOC com també a tots els que volgueu validar els vostres coneixements d'occità llenguadocià. Us animem doncs a obtenir aquest reconeixement i també a la vegada ajudar a impulsar la recuperació de la llengua i la seva revalorització.
Us adjuntem el programa detallat de les proves i la butlleta d'inscripció, un cop inscrits us enviarem més informació d'orientació de l'examen.
Esperem les vostres inscripcions
abans del dia 15 de maig.
Per a més informació:
CAOC
Providència,
42
Tel. 93 284 36
34
http://www.caoc.cat
EXAMINA'T PER
OBTENIR UN CERTIFICAT DE LLENGUA OCCITANA
DIPLÒMA NIVÈL A2
(BASIC)
“Diplòma
d'Escapolaire”, per validar vòstras primièras acquisicions en occitan
lengadocian modèrne
Luòc: Barcelona, sèti del CAOC,
Datas: 19 de mai
(compreneson de l'oral e compreneson e expression escricha) e 26 de mai (espròva
de produccion orala),
Nivèl: A2 o equivalent (nivèl iniciacion),
Taxas
d'examèn: 30 euros; 20 euros pels sòcis del CAOC; escòlans del cors A2 (enclús
dedins la matricula),
Collaborators: Secretaria de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya; Càtedra d'Occità de la Universitat de Lleida; CFPO de
Besièrs; IEO 31 e lo CAOC.
Lo Diplòma
d'Escapolaire qu'es aquò?
Diplòma creat per lo CFPO de Besièrs en junh de
2002, es lo primièr diplòma d'aquela mena per la lenga occitana e correspond al
nivèl A2 definit per l'Encastre Europeu
Comun de Referéncia per las lengas
adoptat pel conselh de l'Euròpa en 2000, qualificat de “nivèl de subrevida” dins
la lenga.
L'examen se fa en dos temps :
- Dimars 19 de mai: avaloracion
escrita (19h00-20h30).
- Dimars 26 de mai: avaloracion orala (segon lo torn
de 17h00 a 21h00).
Nos cal la vòstra inscripcion abans lo 15 de mai. Per
e-mail (caoc@caoc.cat) o per tel. (93 284 36
34). C/c 2100-1006-57-0200061117.
Més informació i
inscripcions:
CERCLE
D'AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ (CAOC)
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024
BARCELONA
Tel : 93 284 36 34 // Fax : 93 213 08 90 - e-mail: caoc@caoc.cat // web: www.caoc.cat
Centre de
Formacion
Profesionala occitan Càtedra d'occità
IEO 31
de
Tolosa
Diplòma de lenga
Occitana «Examen d'Escapolaire» - A2 (basic)
ESPRÒVA 19 DE MAI DE
2009 (1h30, aprox):
Compreneson de l'oral Espròva comuna
en doas partidas:
A) Escota d'un o dos documents sonòrs (3 minutas maximum).
Responsa a de questions barradas. Debanament: lectura de las questions (1
minuta) - escota 1 – temps per respondre (1 minuta) – escota 2 – temps per
completar las responsas (2 minutas).
B) Seria de registraments cortets.
Recuèlh d'informacions (presa de nòta dirigida) -e responsa a de questions
barradas (vertat o fals). Debanament: Lectura de las questions
(1 una minuta)
- escota 1 – temps per respondre (1 minuta) – escota 2 – temps per completar las
responsas (1 minuta).
Durada maximala de l'espròva: 30 minutas (nòta min.
requesida 7/35)
Compreneson de l'escrich Responsa a de questionaris de
compreneson que pòrtan sus 3 o 4 documents.
Durada maximala de l'espròva: 30
minutas
Produccion escricha Redaccion d'una letra personala dins la quala se
fa referéncia als quatre ponches indicats dins la consigna (100 mots).
Durada
maximala de l'espròva: 30 minutas
ESPRÒVA 26 DE MAI DE
2009 (20min, aprox):
Produccion orala Espròva individuala en tres
partidas.
A) Entreten amb l'examinator: lo candidat se presenta, parla d'el
(2 minutas).
B) Monològ seguit: a partir d'una question sus un tèma de la
vida vidanta sus la quala lo candidat dèu parlar en seguida (2 minutas).
C)
Interaccion: simulacion d'una situacion quotidiana amb l'examinator. Doas
situacions prepausadas (lo candidat ne deu causir una). Situacions: resolucion
d'una situacion quotidiana o exercici de cooperacion (5 minutas). Dos
examinators presents: un que fa passar l'examen, un qu'obsèrva.
Durada
maximala de l'espròva: 20 minutas – 10 minutas de preparacion e 10 minutas
d'espròva (nòta min. requesida 7/35)
Notacion globala oral:
70/100
Notacion globala escrich: 30/100
Nòta minimum requesida per les
espròvas escrichas: 5/30
El president del grup de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ha declarat que el català 'corre un risc d'esdevenir una llengua residual' davant 'la manca d'interès institucional i polític' de l'Ajuntament de Barcelona. Trias, que ha lamentat 'la situació d'indiferència del govern municipal' envers aquest tema, ha fet un repàs de la situació de l'ús social del català a Barcelona. El convergent creu necessari fer un canvi de ritme en les polítiques de normalització del català a la cuitat de Barcelona i destinar-hi més recursos econòmics. Trias ha conclòs que 'l'ús social del català té un problema a Barcelona'. Trias ha presentat dades d'una enquesta (PDF 1, 2) per justificar la seva alarma.
Trias veu amb preocupació com la promoció de l'ús
social del català no figura en l'agenda del govern municipal i per això ha
criticat la 'reculada' de l'Ajuntament de Barcelona. Ha explicat que 's'acumulen
més de deu anys de retard en la confecció del reglament d'ús lingüístic de
l'Ajuntament de Barcelona, amb incompliments reiterats dels terminis' i ha dit
que 'les partides pressupostaries són insuficients'. També ha criticat que la
política corresponent al 2009 destinada a la normalització lingüística és de 2,4
MEUR, una xifra que considera 'insuficient' comparada per exemple amb les del
gabinet de l'alcaldia o publicitat. El convergent creu que l'Ajuntament no pot
reduir la seva política en aquest camp a aportar el 34,1% dels recursos al
Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona i 'no fer res més'.
Trias creu que l'ajuntament no s'ha 'assabentat' dels canvis que ha
comportat el nou marc legal, en referència a que l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya aprovat al 2006 dóna un nou rang al concepte d'oficialitat al català,
exigint 'més recursos i noves polítiques' davant aquesta nova situació.
CiU proposa fer un canvi de ritme en les politiques de normalització del
català a la a Barcelona, més recursos econòmics doblant les partides
pressupostaries que l'Ajuntament de Barcelona hi destina, fins arribar, el
primer any, als 5 MEUR. Trias creu necessari més 'conscienciació i 'compromís'
en les politiques actives, posar-les pressupostàriament i tirar-les endavant
perquè 'en una capital de país no podem tenir un problema amb la nostra
llengua'.
Nou programa de ràdio de Glòria Olivares
Ràdio 6
FM 89.6
"La Plana parla".
===========================================================================================================
Article publicat en el número 332 del periòdic Nou Dise de
23 d'abril de 2009, p. 11
Tribuna lliure
Deixeu-nos treballar dignament
Cada vegada que arriben les exempcions de l'assignatura de Valencià:
Llengua i Literatura que atorga
És evident que els fets demostren cada dia que la legislació sobre l'exempció de l'assignatura de Valencià és anacrònica i ineficaç, ja que fent ús d'un tripijoc molt senzill –i que no explicarem– s'aconsegueix fàcilment ser-ne exempt/a.
Com tots sabem molt bé, vivim en un món plurilingüe que es reflecteix clarament a les aules de qualsevol institut, i això fa que ens trobem amb situacions que no sabríem com qualificar. Per exemple, sovint en una mateixa aula podem tindre alumnat xinés que estudia l'assignatura de Valencià barrejat amb alumnat valencianoparlant o castellanoparlant que ha aconseguit ser-ne exempt.
Per tot açò creiem que cal fer un canvi profund de la legislació que regula l'exempció de l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura. Pensem que decisions com les comentades anteriorment només serveixen per dificultar la nostra tasca docent i fer que l'alumnat del centre s'assabente del tractament lingüístic que beneficia només aquells que són capaços/ces de fer tripijocs legals i, en canvi, no valora gens l'esforç ni la capacitat de treball de la resta de l'alumnat.
Tanmateix, les últimes setmanes un membre de l'AVL ha dit que “l'ús
social del valencià es recuperaria millor si els valencians ens identifiquem com
a valencians i considerem el valencià com la llengua pròpia”. De seguida alguns
professors universitaris li han donat suport. A l'acadèmic E. Casanova se li
oblida que això ja ho diu l'Estatut d'Autonomia i demana que
Aquestes qüestions i moltes altres afecten greument la nostra tasca docent i ens obliguen a desxifrar alguns fets evidents, ara convertits en fenòmens paranormals, per exemple: com podem dir que Jaume I parlava valencià si tothom sap que havia nascut a Montpeller?, o per què sant Vicent Ferrer, fill d'un gironí, parlava valencià?, etc.
Malgrat tot, ens agrada molt la nostra feina, però cada curs s'incrementen les dificultats del professorat que treballa amb adolescents. No us cal afegir-ne cap més!
P. Císcar, A. Cogollos, H. Cortés, F. Gil, I. Yeves, A. Tudela
Departament de Valencià: Llengua i Literatura de l'IES núm.1 del CE de Xest
===========================================================================================================